Connecta amb nosaltres

BARÇA

Saras vs Laso. Què diuen les dades?

Fem un cop d’ull a les estadístiques per entendre la rivalitat entre Jasikevicius i Pablo Laso.

Comparteix

Saras vs Laso. Què diuen les dades?

L’arribada de Saras Jasikevicius a la banqueta blaugrana ha liderat en el darrer any i mig una millora de l’estat d’ànim generalitzada a l’afició culer i ha establert un nou paradigma en els clàssics entre Barça i Madrid.

Per oferir una perspectiva més objectiva de l’impacte la seva participació en els clàssics, contrastarem aquestes sensacions amb les dades:

Balanç general

D’entrada podem observar com el balanç, en termes de victòries/derrotes, és clarament favorable al Barça: 7-3 per a Jasikevicius amb victòries de pes (finals de lliga i en la totalitat de partits d’Eurolliga disputats a dia d’avui).

De la mateixa manera, si ens fixem en el balanç de trofeus, les dades també deixen en mal lloc als de Laso. Tan sols dos títols domèstics aconseguits pel Madrid des de “l’era Saras”, que contrasten amb el prestigi de les dues Copes ACB i la lliga que ha assolit el Barça en aquest mateix període de temps.

Ofensiva blaugrana

El diferencial de punts també és un a aspecte que hem de subratllar: +99 pel Barça en el global d’aquestes darreres dues temporades.

En aquest sentit hi ha un aspecte que crida molt l’atenció sobre aquesta vigent temporada, i és que, si ignorem la recent final de Copa, el Barça ha anotat en els quatre partits disputats restants 86,8 punts de mitjana (15,4 punts més dels que reben els blancs de mitjana a l’Eurolliga).

(Des)encert en els fitxatges

Un element que ha marcat la tendència en els últims enfrontaments i que contrasta el nivell d’encert entre els dos entrenadors és l’impacte dels nous fitxatges.

En el cas concret dels clàssics, cal que fem incís en com de favorable ha estat “l’intercanvi” Laprovittola – Heurtel per al Barça, i és que la diferència ha estat abismal en els enfrontaments directes.

Vegem una comparativa en dades per 36 minuts dels dos duels d’Eurolliga d’aquesta temporada:

ESTADÍSTIQUESLAPROVITTOLAHEURTEL
Punts24,818,4
Assistències4,88,6
Rebots6,12,45
Valoració34,259,81

Un altre camp en el qual el Barça ha treballat aquest estiu és en la posició de pivot. La incorporació de Sanli, juntament amb la presència de Davies a l’equip, permet que Saras disposi d’una parella de pivots amb una alta amenaça exterior. Aquest element pot haver resultat rellevant en clau blaugrana. Observem les següents taules:

JugadorP3M - EurolligaP3A - EurolligaP3% - Eurolliga
Brandon Davies0,250,8828,60%
Sertac Sanli0,621,8134,21%
JugadorP3M vs MadridP3A vs MadridP3% vs Madrid
Brandon Davies0,41,625,00%
Sertac Sanli0,52,7518,18%

De la interpretació simultània de les dues taules es desprèn la idea que Saras aprofita molt més l’amenaça exterior dels dos jugadors contra el Madrid que contra qualsevol equip d’Eurolliga.

Més enllà dels respectius percentatges en el llançament (en els dos casos són molt baixos), l’amenaça dels dos jugadors acaba resultant un imant per allunyar Tavares de l’àrea restringida. Arribats a aquest punt, la pregunta és: quin impacte ha acabat tenint això sobre el desenvolupament dels partits?

Si agafem de mostra els dos partits d’Eurolliga d’aquesta temporada, observem per part blaugrana un increment desmesurat en el percentatge d’encert en tirs de dos. El 66,67% d’aquells dos dies contrasta amb el 54,1% que s’està assolint de mitjana en la competició europea.

La dependència de Mirotic

Al llarg d’aquestes dues temporades, Mirotic ha assolit rècords de valoració personals (39 i 41 recentment) davant el Madrid. Tanmateix, ha estat realment tant decisiva la seva contribució? Ha aconseguit Saras dispersar la importància del montenegrí?

Si bé és cert que l’impacte d’un jugador en un partit es podria mesurar de infinites maneres diferents, l’indicador més accessible i que alhora contempla més aspectes del joc a dia d’avui és la valoració.

Del gràfic superior se’n desprèn una idea clara, i és que el resultat final dels clàssics no depèn gairebé del rendiment (expressat en termes de valoració per minut) de Nikola Mirotic.

El gràfic presenta, de fet, dos partits (destacats en vermell) que donen suport a aquesta idea.

De nou, vull recalcar que aquesta conclusió s’ha d’agafar amb pinces com a conseqüència de la impossibilitat de treballar amb un indicador que contempli tots els aspectes del joc.

El nou paradigma

Sigui com sigui, el què està clar és que, des de l’arribada de Saras, la rivalitat entre Madrid i Barça ha agafat un nou camí molt més còmode i favorable als blaugranes. Sobreposant-se a les vigents complicacions econòmiques, el tècnic lituà ha demostrat un gran talent a l’hora de fitxar aquestes darreres dues temporades, contrarestant així “l’efecte Tavares”, reduint la dependència de Mirotic i liderant una plantilla capaç de mantenir nivells d’anotació estratosfèrics davant l’etern rival.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Més a BARÇA

Tradueix »