Connecta amb nosaltres
Larkin

EUROLLIGA

Tots els camins porten a Shane Larkin

Analitzem l’evolució de Shane Larkin, un dels millors jugadors d’Europa.

Comparteix

Tots els camins porten a Shane Larkin

La història de Shane Larkin i del totpoderós Anadolu Efes podria haver estat molt diferent si a l’equador de la temporada 2018/2019 Tuncay Özilhan hagués decidit que la situació de l’exterior, incapaç aleshores d’adaptar-se a la cultura turca i visiblement nostàlgic de Boston i de l’NBA, era insostenible. Shane Larkin, que conviu des de la seva infància amb un Trastorn Obsessiu Compulsiu, tenia exactament la mateixa sensació que tenen molts jugadors que fitxen per equips més conjunturals que estructurals. Efes era, aleshores, una presó d’or immersa en la cultura de la despesa i de la derrota. I el propi Larkin, juntament amb altres estrelles, era el principal argument per creure que l’equip podria desfer-se de l’etiqueta.

Més d’un any després, ningú ho dubta: Shane Larkin és feliç. I la seva felicitat té una conseqüència directa: l’Anadolu Efes guanya. Ergin Ataman, un d’aquells tècnics que per reforçar la credibilitat i confiança del seu cercle pròxim està disposat a autoimmolar-se sense patir per l’opinió de l’entorn i que accepta amb esportivitat i de bon grat el paper de dolent de la pel·lícula, ha creat una arma de destrucció massiva a partir del coneixement basquetbolístic i el paternalisme concessiu. El context, ja ho sabem, té un pes específic fonamental a l’hora d’escriure història.

Shane Larkin ha estat el vehicle amb el qual Efes ha dinamitat  els conceptes predeterminats del bàsquet europeu. Ha anotat 22’2 punts per partit de mitjana, que és un promig històric de l’Eurolliga, amb un 50’3% en triples, un 55% en tirs de camp i un 90% en tirs lliures. Habitualment, en bàsquet, es diu que els jugadors més eficients en anotació són aquells que estan en registres percentuals de 50% en tirs de camp, 40% en triples i 90% en tirs lliures.

Si indaguem entre les estadístiques de la resta de jugadors de l’Eurolliga veurem que només hi ha un nom que compleixi la norma del 50-40-90 més enllà de Larkin: Nando De Colo. El francès, que a nivell col·lectiu ha viscut una temporada per oblidar, ha registrat un 50’6% d’encert en TC, un 40% en triples i un 96% en TL. De Colo ja ens té acostumats a aquesta constància i és, de fet, un dels seus grans avals com a anotador d’elit de l’Eurolliga. Si el comparem amb Larkin, però, ell també queda en evidència. 

Shane Larkin es mou en els mateixos paràmetres d’acció que Stephen Curry. Deixant de banda la morfologia i la construcció similar que tenen, són dos revolucionaris del bàsquet que han expandit exponencialment el rang d’acció dels seus equips i han obligat els rivals a condicionar considerablement la disposició natural de la seva defensa. No és només l’encert en el tir, és tota la resta: aquests jugadors, fins i tot quan descansen, són una amenaça. La gravetat de Shane Larkin mou l’Eurolliga.

L’ecosistema d’Efes

L’Anadolu Efes d’Ergin Ataman és un equip que alterna flexibilitat i rigor amb una naturalitat envejable. Hi ha dos generadors, que són el propi Larkin i el serbi Vasilije Micic, un perfil de comodí que pot exercir de jugador més o menys invasiu en funció del context i dos executors amb capacitat per ser resolutius al perímetre i a la zona. Quant a ús la jerarquia és vertical, però pel que fa a la resta d’àmbits l’estructura gaudeix d’un engranatge sense igual a Europa. Ofensivament és una màquina complementària, compatible i de la més absoluta avantguarda.

Larkin percuteix en els seus moviments amb una cadència imprevisible i amb molta precisió. El seu joc, lluny d’apoderar-se a temps sencer de la pilota, passa per convertir la pista de bàsquet en una cursa d’obstacles. El seu secret és rebre sempre en moviment. Aquí hi entra en joc la presència i les prestacions de tres jugadors que exerceixen un rol bàsic similar i que, en funció de les seves habilitats, tenen més o menys impacte en la resta d’àmbits: Vasilije Micic, Krunoslav Simon i Dogus Balbay. Aquests tres homes, amb Micic com a referència, s’ocupen de pujar la pilota i de la distribució primària.

Una de les mostres més clares de la predisposició inicial per crear-li l’avantatge a Shane Larkin és la quantitat de pick and roll que l’americà juga centrant la seva posició des de la cantonada. Amb una simple passada de Micic a l’exterior que pugi per fer-li el hand off (a Larkin) i un bloqueig de Tibor Pleiss -un dels jugadors que millor ha aprofitat la presència de Shane Larkin-, el menut 0 de l’equip turc és capaç de desequilibrar gràcies a dues característiques que són resultat de la feina física que porta anys fent i dels fonaments basquetbolístics que ha sabut interioritzar: els grans resultats pliomètrics del seu cos i la capacitat per passar el bloqueig ben arran del bloquejador. Si un jugador és més ràpid que la resta i sap que per trobar la superioritat en BD cal arranar-se al company, és molt possible que el desenllaç sigui positiu.

La velocitat i el canvi de ritme de Shane Larkin permeten a Efes ser un dels equips de tota l’Eurolliga -juntament amb el Real Madrid- que més facilitats troba per desplegar des de fases absolutament precàries el seu ideari ofensiu. L’early offense, aquest concepte que Europa rescata amb cada vegada més freqüència de l’NBA i que sol marcar diferències entre els bons equips i els grans equips, no es pot executar sense perfils que operin amb un gran rang d’acció d’amenaça ja sigui per trencar des del bot, per absorbir rivals i treure una passada al company lliure o, evidentment, per llançar. Quan Larkin té la pilota, el ritme de joc s’adequa encara més a la seva naturalesa i el bloc d’Ataman es converteix en un equip d’execució rapidíssima.

Que sigui d’execució ràpida no vol dir necessàriament que hagi de ser un atac en transició o un atac amb llançament en els primers segons. El que vol dir, com es pot apreciar en diversos clips dels vídeos adjuntats al llarg de l’article, és que el sentit dels moviments de Larkin ordena de manera pràcticament instantània el repartiment d’espais dels seus companys d’equip. Anadolu Efes és un equip que funciona per assignacions i que ha definit la seva identitat a partir del punt de confluència entre les necessitats de Larkin, del que indica l’estadística avançada i dels cànons més transgressors del bàsquet actual. Un dels millors arguments per sostenir aquest raonament el veurem pròximament: l’alçada per treballar les situacions de bloqueig directe.

Eficiència, Tibor Pleiss i paciència

Shane Larkin, que per anotar els 22 punts per partit que registra només necessita 12 llançaments de mitjana, és el millor exemple d’anotador lleuger de l’Eurolliga. Larkin pertany a un motlle especial: ha convertit les limitacions físiques convencionals en armes i ha après a optimitzar fins a assolir índexs històrics d’eficiència els llançaments de major complexitat que puguem imaginar. Podem afirmar amb rotunditat és un híbrid perfecte entre la conseqüència de sistema -l’executor en la seva màxima expressió- i la línia argumental de la proposta d’Ataman. Tots els camins porten a Shane Larkin.

JUGADAFREQÜÈNCIAPPP
P&R Ball Handler40'7%1'11
ISO15'7%0'88
Catch and Shoot15'7%1'73
Transició9'8%1'23
Screen Off9'4%1'24
Tall1'5%1'43

Un aspecte clau per entendre la comoditat de Shane Larkin és, tal com citàvem fa unes línies, l’alçada del bloqueig. Quan Shane Larkin fa de generador primari, el bloqueig directe convencional no és més que una invitació/suggerència a partir de la qual pot decidir quin transcurs seguirà l’atac. Aquest bloqueig, que habitualment corre a càrrec del pivot alemany Tibor Pleiss, pot tenir lloc des del moment que Larkin creua el mig del camp. La finalitat no és jugar el 2 contra 2 de tota la vida sinó donar a l’exterior la possibilitat de treure el pivot de la zona i superar per espurna i explosivitat el seu emparellament perimetral. Com que Larkin és més ràpid amb la pilota a les mans que qualsevol jugador de l’Eurolliga, no hi ha cap excepció tàctica. Sempre porta la iniciativa.

La capacitat per baixar el centre de gravetat de Shane Larkin i la facilitat innata que sempre ha exhibit per canviar la direcció del seu cos en mil·lèssimes de segon són factors clau a l’hora de sumar productivitat a aquestes accions. Larkin fa servir Pleiss -parlarem sempre d’ell perquè n’és el millor exemple- com el detonant de la cursa d’obstacles. No n’espera la continuació sinó la ubicació perfecta i l’atenció suficient per, si fa falta, fer el repick per generar-li l’espai pel triple. El ventall de recursos de Shane Larkin és tan temible com inesgotable: pot contemporitzar la distància amb el defensor fent ús del tronc inferior i anar retallant distància amb la cistella, pot sorprendre amb un reject gràcies a la velocitat o pot optar per la passada o el tir interpretant de manera única els angles de passada. Amb el pivot rival fora de la zona i els companys oberts, tot és molt més fàcil.

Tal com vèiem a la taula de l’inici de l’apartat de l’article, una de les grans gràcies de Shane Larkin com a perfil ofensiu és la seva ductilitat. Està per damunt del 60% d’encert en talls a cistella -tot i que la seva participació en aquest àmbit sigui limitada i, sent una part molt important del seu joc -15% de freqüència-, genera 1’73 punts per possessió en catch and shoot. Aquest punt, que sovint no se li reconeix prou ja que el que més brilla d’ell és el desequilibri on ball, és clau per entendre l’equilibri de l’Anadolu Efes. Larkin és inalterable, pacient i fiable.

A aquest potencial perimetral i a la capacitat per eixamplar atacs hem d’afegir-li que té, d’entre els exteriors, un dels millors percentatges de finalització a la zona. Shane Larkin té un 66% d’encert sota el cèrcol (83/126) i és un gran especialista forçant el contacte i treient faltes. És possible que estiguem parlant del millor anotador del segle.


Per volum, superioritat en absolutament tot i falsa sensació de simplicitat que transmet, el que ha fet Shane Larkin (per desgràcia rei sense coronoa de l’Eurolliga) des d’inicis de 2020 és històric. Larkin és un d’aquells jugadors que, independentment de la samarreta, et fan gaudir i valorar el talent. Estem habituats a veure nom que passen setmanes o mesos en estat de gràcia i que acaben marcant diferències, però el seu cas és diferent: aquest nivell és la seva rutina. Podem dir clarament que, fins a nou avís, Shane Larkin és un estat.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »