Alexey Shved no deixa indiferent a ningú. El base rus és un dels jugadors més importants dins del panorama europeu actual, d’aquells pels quals pagaries una entrada només per veure’l jugar. La seva manera de jugar és tan peculiar que, com se sol dir, o l’estimes o l’odies. El seu estil de joc és similar al de les estrelles de l’NBA, ell demana la pilota i els seus companys immediatament li passen. Un cop té la pilota a les mans, difícilment aquesta sortirà si no és per acabar la jugada: el seu joc és molt directe, o finalitza ell o ho fa el company que rep la seva passada.

Shved és un d’aquells jugadors que té la capacitat de generar per si sol, sense necessitat d’un sistema ofensiu que l’ajudi a treure avantatges. Per això, comunament es diu que és un jugador anàrquic. Però realment ho és? Ho analitzem.

Importància dins del sistema

La importància d’Shved dins de l’engranatge ofensiu del Khimki és òbvia i cabdal. A dia d’avui, Shved és el cinquè màxim anotador de l’Eurolliga amb 16,8 punts per partit. També és el màxim assistent de la competició amb 8,8 assistències, superant àmpliament a Henry, segon en aquesta estadística amb 7,1.

El seu USG (percentatge de les jugades de l’equip en les quals un jugador es troba directament involucrat) és el més alt de l’equip, amb un 31,5%. Tanmateix, aquesta xifra ha baixat respecte a la de la temporada passada, que es trobava en un 35,9%. Els fitxatges de dos jugadors que aglutinen molta pilota com Greg Monroe (27,6%) i Errick McCollum (23,8%), ha afectat directament a la baixada d’aquesta estadística. Tot i així, el jugador rus segueix sent el més utilitzat en el sistema ofensiu del seu equip.

I no només això, sinó que l’USG d’Shved segueix sent força alt comparat amb el de la resta de les estrelles de l’Eurolliga. Jugadors com Mirotic (29,2%), Mike James (29,4%), Wilbekin (28,9%), De Colo (28,6%) o Campazzo (23,1%) presenten xifres d’utilitat inferiors a les del base rus. Els únics dos grans jugadors de tota l’Eurolliga que tenen una influència major en el joc del seu equip són Jordan Loyd i Shane Larkin (34,4% i 32,2%, respectivament).

D’altra banda, la influència que té el seu joc dins del sistema ofensiu del Khimki és molt positiva. L’equip rus té més facilitat per anotar quan Shved és a pista. Les mètriques On/Off ens indiquen que el Khimki anota 111,64 punts per cada 100 possessions quan el base rus es troba a pista (segona xifra més alta de l’equip després de Timma). D’altra banda, quan Shved està a la banqueta, els moscovites baixen la seva producció ofensiva fins als 101,7 punts per cada 100 possessions. Aquesta diferència de gairebé 10 punts és molt significativa i mostra que la seva influència sobre el joc de l’equip, a banda del que es pugui pensar, és molt positiva.

Estil de joc

Shved és un jugador ofensivament espectacular. Reuneix pràcticament totes les característiques que el fan ser un jugador complicadíssim d’aturar. Domina tots els aspectes tècnics del joc, els quals el fan ser força imprevisible en les seves accions. Pot superar al seu defensor per penetrar, pot aturar-se i llançar, i pot passar la pilota amb una visió de joc com pocs jugadors del continent.

El jugador rus és un dels millors jugadors d’Europa generant-se el seu propi llançament. Ho pot fer amb comoditat dins dels tres plans d’anotació: els llançaments propers a cistella (at rim) engloben el 24% del volum dels seus llançaments; els tirs de mitja distància (mid-range) un 21%; i els llançaments triples, que són els que utilitza amb més freqüència, un 56%. Que Shved és un jugador que prefereix crear-se el seu propi llançament queda en evidència amb el fet que dels 29 tirs de camp anotats que porta a dia d’avui a l’Eurolliga, només 6 (un 20%) són assistits. Aquesta capacitat, com hem dit a l’inici de l’article, fa que Shved sigui un jugador que no necessita d’un sistema ofensiu en el qual abundin les jugades per a poder generar amb comoditat.

Així ho veu el seu entrenador, el lituà Rimas Kurtinaitis, que no gaudeix d’un playbook excessivament extens. El joc del Khimki passa en moltes ocasions per passar-li la pilota al propi Shved i veure que inventa el geni rus. A partir d’aquesta premissa, la idea és aprofitar els avantatges que genera el base per trobar situacions de tir. A continuació, veiem les més habituals:

Pick&Roll central

Probablement, la situació ofensiva del Khimki més habitual quan Shved és a pista. La ‘jugada’ és molt senzilla: pilota al rus, Pick & Roll (o Pop, si el bloquejador és Mickey) central, com més lluny de cistella millor, i a partir d’aquí, generar. Shved se sent molt còmode amb aquest tipus de jugada, i sol finalitzar-la de quatre maneres: penetrant cap a cistella; llançant just al sortir del bloqueig; passant la pilota al bloquejador (sigui Roll o Pop); o llegint les ajudes defensives per passar al jugador obert a la línia de 3.

Pick&Roll lateral

Una altra situació ofensiva habitual, amb força similituds a l’anterior. En aquest cas, però, Shved no és el jugador que baixa la pilota i es troba al costat feble de l’atac. Hi ha una inversió de pilota fins a trobar al base i el propi passador (que sol ser el pivot), realitza un bloqueig directe. A partir d’aquí, trobem la mateixa situació que en la jugada anterior: llegir els avantatges generats a partir del bloqueig i finalitzar la jugada.

Spain Pick & Roll (o bloquejar al bloquejador)

L’Spain Pick & Roll és un tipus de jugada que consisteix en un bloqueig directe normal amb una petita variació: hi ha un tercer jugador dins de l’equació, un jugador exterior que bloqueja al defensor de l’interior que fa el primer bloc (screen the screener). Comunament, aquesta jugada es diu així des de que la selecció espanyola d’Scariolo la utilitzés habitualment, i amb èxit, durant diversos campionats internacionals. Des de llavors, molts equips l’han afegit dins del seu playbook, i el Khimki n’és un d’ells. En el cas de l’equip rus, Shved és el portador de la pilota, el pivot que es trobi a pista el bloquejador principal, i Janis Timma (habitualment) el jugador que realitza el segon bloqueig.

Per altra banda, el propi Khimki també utilitza una variant d’aquesta jugada, molt similar, que consisteix en un doble bloc al jugador que té la pilota (Double Ballscreen). En aquest cas, Timma, en comptes de bloquejar al defensor del pivot, bloqueja al defensor d’Shved conjuntament amb l’interior. Dues jugades diferents, però amb un propòsit molt similar.

Mà a mà + Bloqueig directe (Handoff + Ballscreen)

Una altra de les situacions de joc habituals la trobem amb aquest sistema dinàmic. Similar al Pick & Roll lateral, Shved es col·loca al costat feble de l’atac i el portador de la pilota el va a buscar per a realitzar un mà a mà amb el qual treure un primer avantatge. A partir d’aquí el pivot, en carril central, li realitza el bloqueig directe per a generar a partir d’aquesta segona acció.

Horns (banyes)

Un dels pocs sistemes com a tal de l’equip rus: el clàssic sistema de ‘cuernos’ amb els dos jugadors interiors a dalt. Aquí, Shved necessita estar acompanyat d’un altre base que porti la pilota, en aquest cas, McCollum. Hi ha dos variacions: si McCollum passa la pilota a l’interior més proper a Shved, el base americà va a fer-li un bloqueig cec per a que el rus pugui rebre a prop de cistella per finalitzar. Si McCollum passa a l’interior més llunyà, la jugada és una mica més complexa. El base va a realitzar el mateix bloqueig cec, però l’interior més proper també realitza un bloc per a que Shved pugui pujar a rebre per llançar. D’aquesta manera, Alexey pot escollir passar el bloqueig que més l’afavoreixi, llegint la defensa de l’equip rival.

Joc al pal baix

Un altre dels grans avantatges que et dóna tenir un jugador amb les característiques d’Shved és la seva alçada. Parlem d’un base força alt (198 cm), així que sol tenir avantatge física respecte els jugadors que el defensen. Kurtinaitis n’és conscient, i és habitual veure al base rus guanyant-se la posició al pal baix per a finalitzar a prop de cistella.

Clutch time

Tenir a Shved al teu equip significa tenir un jugador clutch. Això vol dir que en els moments finals de partit (o de quart) la pilota va a les seves mans. És un jugador a qui li agrada jugar-se les pilotes calentes. En aquestes situacions, el joc de l’equip rus es simplifica encara més del que és habitual. Quan el cronòmetre apreta, la solució del Khimki és donar-li la pilota a Shved i que ell inventi. En aquests moments de partit, és quan es solen veure les situacions d’aclarit (isolation) per al base. La pilota a ell, tots oberts, i que se la jugui. En aquests casos, també podem veure la primera situació esmentada, amb un bloqueig directe central de l’interior per poder treure avantatge, o fins i tot per provocar un canvi defensiu i aconseguir un miss-match per jugar l’aclarit amb més comoditat. Les situacions d’aclarit per Shved també es poden donar en situacions normals de partit (no en segons finals), però són menys habituals.

Anarquia o sistema?

En aquest article, ens hem endinsat dins del playbook del Khimki per poder veure com Shved influeix dins del joc de l’equip. D’aquesta manera, hem comprovat que les jugades on és protagonista són poc elaborades, ja que el propòsit és que sigui ell qui generi els avantatges. Al cap i a la fi, aquest tipus de situacions són en les quals ell troba més còmode. Per ell passen pràcticament totes les situacions ofensives de l’equip rus. SHVED ÉS EL SISTEMA.