L’NBA ha donat el seu tret de sortida i, com sempre, ja ens han deixat les primeres impressions que, per molt accelerades que siguin, sempre ens ajuden a entendre les primeres setmanes de competició i a valorar, a final de temporada, tot el camí que han fet els equips per arribar on s’arriba. Candidats a l’MVP, equips imbatuts inesperats, les primeres crisis… Quines són els grans titulars de la primera setmana de l’NBA?
Jayson Tatum, candidat real a l’MVP?
Els Boston Celtics s’han oblidat dels problemes externs amb el seu ex-entrenador i s’han dedicat a guanyar partits liderats per un Jayson Tatum espectacular. Malgrat el complicat calendari que han tingut amb Sixers, Heat i els joves Magic, els Celtics han rendit a gran nivell i, encara més, la seva estrella. Tatum és el màxim anotador de l’NBA després d’aquests primers dies amb 34.7 punts de mitjana; amb un encert del 58.7% en tirs de camp, 33.3% des del triple i 88% en tirs lliures. A destacar l’últim partit contra els Magic, que venien amb bones sensacions malgrat les derrotes i amb el hype de Paolo Banchero i on Tatum va ser decisiu amb 40 punts.
A més a més, aquest rendiment ve amb rècord inclòs; mai un jugador dels Boston Celtics ha anotat més de 100 punts als primers tres partits de la lliga. La millor xifra la tenia Larry Bird amb 96 punts, superats pels actuals 104 de Tatum.
Si segueixen els resultats dels Celtics i el rendiment de Tatum, no es pot descartat un any NBA molt prolífic pels de Boston, sent candidats a l’anell i amb la seva estrella lluitant pel MVP.
Crisi a Philadelphia i a Los Angeles
Dos equips de grans mercats, dos equips amb MVP’s als seus roster; i dos equips que ja tenen una petita crisi interna. Els Sixers i els Lakers porten tres derrotes als tres partits que han disputats deixant sensacions força dolentes a la pista.
El poc encert exterior i la manca de talent a la segona unitat són els grans problemes d’uns Sixers que no troben el seu joc, amb Harden i Embiid desorientats i amb molt poca ajuda més enllà de Maxey, però que pateix molt des de l’exterior. El mateix Rivers ha declarat que no estan preparats per guanyar i sembla que tots els anys de procés només han servit per ser un dels millors equips darrere dels grans candidats; i això, a l’NBA, és estar al no res.
Pels Lakers, el problema amb el tir exterior també és tan evident que és habitual veure als rivals totalment tancats, despreocupats per un triple del que, a més a més, estan abusant amb un dels pitjors encerts de la història. Segueixen buscant un destí per un Russell Westbrook totalment fora de l’equip i amb LeBron James jugant pràcticament sol. El partit amb els Blazers és una gran prova de tot això: perden l’avantatge per triples errats, un tir de mitja distància sense molt de sentit de Westbrook i unes últimes jugades amb el base a la banqueta i superats pels Blazers i la pissarra de Billups.
La imbatibilitat dels Blazers i Jazz
L’Oest ens ha regalat les dues grans sorpreses del moment. Un equip amb el play-in com objectiu màxim i un altre clarament en reconstrucció són els dos únics invictes en tota la conferència. Portland Trail-Blazers i Utah Jazz han començat molt forts quan s’esperaven en objectius molt diferents. Més sorprenent és el cas dels Jazz, després de deixar marxar a Gobert i Mitchell, els de Utah estan jugant molt bé liderats per Lauri Markkanen i amb una victòria en concret molt dolça davant els Minnesota Timberwolves de Rudy Gobert amb grans actuacions de Markkanen, Olynyk i Jordan Clarkson.
Sobre els Blazers, la tornada de Damian Lillard i els canvis al roster s’han notat des de un bon començament. Són un equip molt competitiu que farà suar a més d’un gran, amb jugadors amb bones condicions defensives liderats per un dels millors bases de l’NBA. Victòria a la pròrroga contra els Suns i una remontada in extremis davant els Lakers a LA (més un triomf inicial davant els Kings) per un 3-0 inicial inesperat però molt merescut.
Segurament, els Utah Jazz no tenen les condicions per mantenir aquesta dinàmica per molt temps, caient a les posicions que s’espera per un equip que pensa més en el futur (i en el Draft) que en el present. Però, respecte als Trail-Blazers, han donat prou arguments com per pensar que en la possibilitat de, potser no seguir a les primeres posicions, sí ser un candidat a lluitar per les posicions que donen classificació directe als Play offs.
Santi Aldama dona el pas
L’espanyol encara la seva temporada com sophomore amb molt bones sensacions. Després d’un primer any d’adaptació amb “només” 32 partits i una mitjana de 11 minuts a pista; el forward ha fet el salt amb tres titularitats, uns 30 minuts jugats a cada partit i un rendiment acord a la seva importància.
Hem de veure si aquest canvi de rol es manté en el temps o és temporal per l’absència de Jaren Jackson Jr. Però, sigui el que sigui, els problemes físics de JJJ són habituals i això obre una finestra molt important a Aldama. A més a més, ha jugat amb un bon nivell; i amb un partit clarament a destacar: la victòria al primer partit de l’NBA contra els New York Knicks.
L’espanyol tenia la complicada tasca de defensar a un all-star com Julius Randle, jugador molt experimentat i més pesat que ell; però Aldama li va aturar de manera excepcional, afegint-li un doble-doble amb 18 punts i 11 rebots. A cap dels altres dos partits va jugar a aquest nivell, però no s’ha complicat en atac, ha estat útil en defensa i s’ha adaptat a un rol en el que no ha de ser molt protagonista. Els Grizzlies són un dels equips que més oportunitats donen als joves i Aldama està resolent qualsevol tipus de dubtes amb un gran joc que li permeten somniar amb una bona i llarga carrera a l’NBA.
Christian Wood, davant el repte de la seva carrera
Són molts els jugadors que han començat amb un bon nivell aquesta NBA; però pocs amb un rol tan específic com Wood als Dallas Mavericks. Una victòria i una derrota contra els Suns (on deixen remontar) és el balanç d’uns Mavs que estan jugant a bon nivell malgrat la marxa de Brunson; liderats per Luka Doncic i amb Christian Wood com el seu escuder sortint des de la banqueta.
Dos partits jugats, dues actuacions de 25 punts on resalta el seu encert des del triple (50%). Tan bo està sent el seu rendiment que a les cases d’apostes ja el consideren un dels màxims favorits a endur-se el premi de millor sisè home de l’any juntament amb Malcolm Brogdon.
Segurament, aquest salt es més pel context (no li esperaven de suplent) que pel seu rendiment; però tampoc es pot negar que s’ha vist un Christian Wood molt còmode sent un “fals suplent” i molt connectat amb la resta de la plantilla texana. Jason Kidd està apostant per JaVale McGee d’inici i aquesta aposta sembla que es pot mantenir en el temps, ja sigui amb el pivot veterà o tornant amb l’opció de Dwight Powell si McGee té problemes físics. D’aquesta manera, la segona unitat té un líder com Wood, que també es veu beneficiat de no trobar-se de primeres amb els interiors titulars dels rivals.
L’NBA sempre té aquestes primeres setmanes on es valoren les coses sense deixar passar massa temps; una cosa divertida però que s’ha de fer amb precaució; per què… quines de totes aquestes dinàmiques es recordaran al final de l’any?
