Connecta amb nosaltres
Spar Girona

BÀSQUET FEMENÍ

Sobreviure davant les adversitats

L’Spar Girona viu una situació límit a causa de múltiples factors. En parlem.

Comparteix

Sobreviure davant les adversitats

La gota que va fer vessar el got va ser a Würzburg, a la darrera jornada de la lliga regular de l’Eurolliga. Quan faltaven 30 segons per la fi del partit, una penetració de María Araújo davant Maite Cazorla i Andrea Vilaró va acabar amb la jugadora gallega retirant-se de les pistes sense poder recolzar la cama dreta a terra i utilitzant a les jugadores rivals involucrades a l’acció com a crosses. Aquest és el nou tràgic episodi que viu l’Spar Girona aquest any. La lesió de la capitana de l’Spar Girona cau al pitjor moment de la temporada. El vestidor s’ha quedat sense aler pivots pures, a causa del trencament dels lligaments del genoll dret d’Irati Etxarri, i amb la baixa indefinida de Binta Drammeh. A més a més, per acabar-ho de rematar, cal recordar que el mes de gener Laura Cornelius va fer les maletes per anar-se’n a jugar al Cukurova. L’aler sueca va cap al mes lesionada i encara no se sap quan serà el seu retorn a les pistes.

En definitiva, en un període de dos mesos, l’Uni ha perdut fins a quatre jugadores per només una incorporació. I, recordem, tots aquests maldecaps arriben sense tenir assegurada cap de les dues primeres places de la lliga i a menys d’un mes de la Copa. Una Copa, que si res no canvia molt quant a profunditat de banqueta, farà més nosa que servei en quant a desgast físic però ha de ser una oportunitat única per assegurar-te plaça per la pròxima Eurolliga. Ara com ara, i partint de la base que Ornella Bankolé va arribar dijous de terres franceses, l’equip segueix tenint vuit jugadores per competir el que queda de temporada.

Spar Girona

Font: FEB

Crystal Bradford no funciona, però es compensa amb l’arribada de Sykes

Anem a fer una mirada al passat més recent del club començant pel mes d’octubre de 2022. L’Spar Girona acabava de guanyar la Supercopa, havia superat al València a la jornada inaugural i s’havia classificat per l’Eurolliga al superar al Villeneuve a la fase prèvia. Per aquestes dates, arribaria el reforç de Crystal Bradford que firmava un contracte que es podia finalitzar unilateralment si una de les dues parts ho creiès necessari. I, així va ser, dos mesos més tard, la jugadora se’n va anar per la porta del darrere tenint un paper testimonial els darrers partits.

Spar Girona

Font: http://www.elpunt.cat

A l’americana li va costar adaptar-se al que volia l’equip tot i sempre mostrar-se activa i involucrada sobre el parquet. No va aconseguir uns mínims de regularitat que poguessin fer que es quedés al club durant més temps i va acabar amb un adeu gris i trist.

De seguida, Laia Palau i Pere Puig es van posar mans a la feina per trobar un relleu per Bradford. Es buscava un perfil anotador que elevés els registres ofensius d’un Uni que anava rendint en òptimes condicions tot i patir patacades inesperades com la derrota a Fontajau contra Araski o, al panorama europeu, la visita del DVTK o la sortida a la pista del Kangoeroes.

Un cop es va trobar aquesta substituta, Brittney Sykes, els problemes esdevindrien per un altre costat. El Sopron no acabaria d’entregar tota la documentació necessària per completar el “transfer request” i que, per tant, la jugadora pogués iniciar la seva segona etapa a Girona. S’estaria quasi un mes amb un nus al coll fins que el conjunt hongarès va finalitzar tots els tràmits corresponents i la jugadora va poder debutar, de nou, amb l’Uni davant el Sedis el 23 de desembre. A partir d’aquí, Sykes no s’ha perdut cap partit i s’ha convertit en una jugadora vital per en Bernat Canut. Com era d’esperar.

Roberto Íñiguez s’emporta a Laura Cornelius

Just quan passava pel seu millor moment a l’Uni, Laura Cornelius va posar punt final a la seva estada a Girona. La base neerlandesa no havia fet uns primers mesos per estar al nivell del que requeria les circumstàncies, però el seu paper als darrers partits van demostrar que hi havia una clara millora i que el procés d’adaptació a l’elit europea havia assolit un punt sòlid per demostrar certa regularitat.
Just quan passava pel seu moment més dolç va arribar l’oferta del Cukurova per endur-se a Laura Cornelius. Oferta que el club no va voler rebutjar i veia en bons ulls tancar el cercle amb la base. Aquest moviment deixava la rotació al base debilitada tot i tenir a Faustine Parra i a Brittney Sykes amb possibilitats de jugar al base.

L’adeu de l’ex d’IDK I Gernika, entre d’altres, donava per fet que aviat arribaria un reforç per completar la direcció de joc català. Des del club, sempre s’ha dit que no es farà cap moviment que no hagi de ser útil de veritat per la plantilla. Doncs, seguint aquest pla i, en part, amb coherència, l’Uni no ha tornat a anunciar un nou fitxatge fins aquesta setmana. Quasi dos mesos per allargar la rotació de l’equip on hi ha hagut les baixes de Binta Drammeh, Irati Etxarri i, la més recent, María Araújo. Quasi dos mesos on el desgast físic ha anat pujant al mateix moment que la dificultat i pressió dels partits.

Sense aler pivots en tretze dies

L’Spar Girona afrontava un dels partits més exigents del curs a La Fonteta després de la segona aturada de seleccions. L’equip seguia sense Drammeh i demanava una mica d’oxigen en forma d’incorporació exterior. Però, fins aquell moment, era assumible tota aquesta càrrega. Tot anava “bé” (recalquem les cometes davant un dels pitjors partits de l’Uni aquesta temporada) fins al tercer període. En una acció fortuïta, Irati Etxarri es va trencar els encreuats de la seva cama dreta. És a dir, pels dos últims partits d’Eurolliga i tot el quedava per venir d’aquest curs i part del pròxim, la navarresa quedarà aïllada de les pistes. El 8 de març passarà per quiròfan.

Si això ja suposava un trasbals prou gran a la planificació de la plantilla d’aquest any, sobre a quina posició buscar una necessitat més evident, i per la següent, el més dur encara havia d’arribar al club català. Sense opcions de poder remuntar el partit davant el Perfumerías Avenida, a l’última jornada d’Eurolliga, amb 30 segons de joc per davant, una acció similar a la d’Irati Etxarri va fer que María Araújo acabés amb la mateixa lesió. La capitana de l’Uni serà la segona vegada que serà intervinguda pel mateix motiu i suposa una galleda d’aigua freda tant a la jugadora, com el club, com al vestidor. Si el 28 de febrer la massa social de l’Uni i la mateixa entitat podien estar contents per haver fitxat a Ornella Bankolé, ara, és moment de tornar a rastrejar el mercat per incorporar almenys una jugadora de les dues disponibles que pot fitxar.

Si el termini s’ha acabat, per què pot fitxar?

La normativa diu que un equip pot fitxar fora de termini si una jugadora s’ha lesionat de gravetat com és el cas de les dues aler pivots. Què vol dir això? Doncs que l’Uni té la possibilitat de fitxar dues jugadores dins el mercat nacional o que siguin lliures.

Atenció, però, que hi ha un requisit que ha de complir el club. Ara mateix, compta amb dotze fitxes inscrites – el màxim permès-. Això vol dir que, si vol fitxar a algú, ha de donar de baixa a, almenys, una fitxa. Fins aquí, tot bé. El problema està en el fet que les dues lesionades de llarga durada són nacionals – sense contar a Nora Galvé– i mínim has de tenir quatre jugadores de formació per llei. Resumint, si l’Spar Girona fitxa, que ho ha de fer, ha de donar de baixa a Etxarri o Araújo i fitxar a una jugadora de formació o nacional.

La diferència entre jugadora de formació i nacional és que la primera pot haver complert el mínim d’anys per haver estat considerada formada en categories inferiors d’algun club d’aquí sent d’un altre país i la segona que és una jugadora nascuda dins l’Estat.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

BOTIGA
PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »