La temporada 2019-2020 de l’Spar Citylift Girona, sense cap mena de dubte, serà per oblidar. No pels resultats obtinguts, sinó per casos extraesportius que han deixat a l’entitat catalana molt minvada econòmicament.

Font: David Subirana
L’Uni afrontava aquesta present campanya amb un pressupost històric dins el club. L’1,3 milions d’euros feien preveure una gran temporada en l’àmbit esportiu on tenien tres objectius:
– Guanyar la lliga
– Gaudir de l’Euroleague
– Guanyar la Copa de la Reina
Fa tota la cara que el primer ja no es podrà assolir a causa de la situació actual que encara no sap com finalitzar-se encara que el més just pugui semblar uns playoff entre els actuals vuit primers equips classificats.
Respecte al segon objectiu, s’ha competit en el 80% dels partits i només un mag amb una vareta màgica va poder salvar la temporada europea de l’Uni a Europa amb la no presentació del Sopron en el seu últim partit d’Eurolliga contra el Famila Schio (Venècia) en terres eslovaques. Una dada del qual se’n poden sentir orgullosos a Fontajau és el fet d’haver quedat eliminats de l’EuroLeague sent el primer equip en aconseguir tantes victòries amb un pressupost que no arriba ni al milió i mig d’euros.
Pel que fa al tercer objectiu, cal esborrar de les memòries la final de la Copa i quedar-se en tres dies de gran bàsquet que van poder gaudir tots els aficionats al bàsquet femení. La solidesa del Perfumerías va desmuntar per complet a un Uni Girona que va arribar sense energies a la final després d’haver jugat els dos dies anteriors.
Competir no sempre és sinònim de victòria
Des del meu punt de vista, l’Uni no ha fet una mala participació en la màxima competició continental. A casa, només s’han vist superats fer Fenerbahce (candidat al títol) i ASVEL Lyon. S’ha guanyat al Dynamo de Kursk, per 19 punts, i, patint més del compte, Montpeller i Gdynia tampoc han pogut endur-se la victòria de Fontajau i Palau respectivament tot i arribar amb opcions fins a l’última jugada. El Sopron Basket i el Famila Schio tampoc van poder amb un Fontajau ple d’il·lusió.

Font: David Subirana
Els problemes han vingut fora de terres catalanes. Només s’ha guanyat un partit dels set possibles. L’última jornada contra el Montpeller. No obstant això, la mala gestió de les últimes possessions en la majoria de partits han fet que l’Uni no estrenés el seu caseller de victòries visitants fins el darrer partit de la fase de grups on es jugaven les seves aspiracions europees. Van perdre per quatre o menys punts contra el totpoderós Fenerbahce d’Alina Iagupova, a terres poloneses contra l’Arka Gdynia i a Itàlia contra el Famila Schio. Queden per oblidar els enfrontaments contra el Dynamo de Kursk, Sopron Basket i Asvel Lyon com a visitants, on no es va veure en quasi cap moment la millor versió de l’Uni.
El mes de gener treu del lideratge a l’Uni
Es començava l’any nou amb energies renovades i havent deixat una molt bona actuació en l’últim partit de 2019 derrotant al València Basket de Queralt Casas. Una victòria massa soferta amb marcador enganyós davant el Quesos el Pastor feia començar a generar algun dubte sobre el rendiment de l’equip sense preocupar-se’n molt.
El pitjor vindria abans del temporal Glòria i després d’aquesta victòria. El caseller de victòries va estar aturat durant tot el mes. L’equip estava irreconeixible. Es van perdre partits contra rivals, en teoria, fàcils com IDK Euskostren, Campus Promete o Ensino Lugo. Aquest últim, és l’únic equip de la lliga que pot presumir d’haver derrota a l’Uni Girona i al Perfumerias Avenida. Tampoc es va poder guanyar a l’Araski al Pavelló de Palau amb un encert criminal des de la línia de tres per les basques.
Qui ho hauria de dir que l’equip ressuscitaria en la reobertura de Fontajau amb el clàssic, derrotant per un ajustat 60-55 al conjunt salmantí i amb quasi 5.000 persones presents a les grades del temple esportiu gironí. A Eurolliga també es va notar el baix rendiment de l’equip, les derrotes inexplicables a Rússia i Hongria van confirmar la més que dubtosa continuïtat d’Eric Surís a la banqueta del club i la possible classificació a l’EuroCup del conjunt català.
Ara tot ha quedat pausat per culpa del coronavirus però el futur del club en tots els sentits és una incògnita gegant. Fa pocs dies ja van rebre la primera mala noticia de cares a la temporada que ve i a la finalització de l’EuroCup. Mendy ha fet les maletes camí de França, concretament al Bourges. Veurem com es va movent l’equip per començar a construir l’equip de la temporada vinent amb només la continuïtat assegurada d’Helena Oma i María Araújo.
