D’excel·lent. Així vam qualificar a esmaixada fa uns quants dies la temporada, fins ara, del Girona. En temporades tan llargues i amb tants partits acumulats, és normal trobar períodes on sembla que les coses no surten, o que les jugadores tenen menys empenta i energia. La càrrega de partits de la que ja hem parlat per xarxes socials s‘està fent evident.
L’uni Girona no va tenir un bon partit a Fontajau el passat dijous, on es va veure superat pel conjunt hongarès. La falta de fluïdesa ofensiva, el poc nivell de contacte permès, i la defensa de canvis del DVTK van dificultar el desplegament de les gironines. Repassem les claus tàctiques que crec que van ser diferencials en l’encontre:
Defensa de canvis o atac al mismatch
Aquí va estar gran part del partit. La defensa de canvis plantejada pel DVTK va suposar molts problemes pel Girona, que no va saber treure profit dels avantatges que generava. La principal arma ofensiva de les gironines, Rebekah Gardner (7p), es va veure perjudicada per aquest tipus de defensa. Les hongareses donaven el canvi al bloqueig directe, fet que feia que l’atac del Girona s’atures i comences a jugar el mismatch interior. Ficar la pilota a dins va ser una font de pilotes perdudes importants que donaven ales a l’equip rival i que les permetia córrer.
A l’inici, amb situacions FLEX, van saber trobar bons avantatges on el canvi no era important. Semblava que Gardner tindria un partit on poder desplegar tot el seu potencial ofensiu. Més endavant, però, amb l’entrada d’aquest tipus de defensa el Girona va optar per atacar el desavantatge interior, i penso que aquí va tenir dificultats.
Va costar molt connectar amb les interiors, i quan ho feien, la defensa agressiva del 2c1 a pal baix del DTVK col·lapsava l’atac gironí. Ni Marianna Tolo, una bona generadora i passadora des del pal baix, va saber treure’n profit.
Poca amenaça perimetral del Girona
0/11 tirs de tres resumeix el que va ser l’atac de les de Fontajau. Amb aquest nivell de desencert exterior és molt complicat poder competir a qualsevol equip de L’Eurolliga. Aquesta falta de perill la van saber detectar les jugadores hongareses, que arriscaven més del compte en situacions de mismatch o que fins i tot podien defensar amb traps al pal baix. D’aquesta manera podien desconnectar a Gardner i després solucionar els desajustos interiors creats pel bloqueig directe. La falta d’una especialista en la llarga distància fa que els altres equips puguin plantejar aquest tipus de solucions.
No és només els triples fallats, sinó els triples intentats. Penso que 11 intents són pocs i que dona moltes pistes del que volia jugar el Girona. Es van buscar situacions de rombe per a Drammeh, que havia estat molt encertada en partits anteriors, però no va ser suficient.
Defensa sobre Arella Guirantes
La sobre preocupació sobre la màxima arma ofensiva del rival penso que tampoc va ser positiva.
La preocupació sobre Arella Guirantes va generar molts espais per la resta de jugadores. Drammeh és una jugadora molt bona per defensar a grans jugadores. El seu físic i capacitats defensives així ho permeten. No obstant això, es va detectar un excés de preocupació quant a Guirantes.
Fixem-nos en aquest parell de fotografies:
Davant la defensa FLAT conservadora de Tolo i la defensa OVER queda situació franca d’avantatge per la jugadora amb pilota. Situació que, un cop Green comenci la seva continuació a cistella, es convertirà en un 2c1 contra Tolo. L’excessiva preocupació de Drammeh per defensar Guirantes fa que no ajudi a col·lapsar aquest espai de penetració, per ajudar a recuperar a la jugadora que persegueix. D’aquesta manera, si la jugadora amb pilota vol atacar, té un 1c1 franc contra una interior amb poca mobilitat. Drammeh hauria d’ajudar col·lapsant l’espai, amb ús de fintes i sense por a la porta enrere, ja que hi ha més jugadores que poden ajudar.
Amb una situació semblant defensant a Guirantes (és cert que és a 45º i no a cantonada) Gardner utilitza una defensa més correcte. Ajuda a col·lapsar l’espai i està a una distància òptima per arribar al tir de la jugadora hongaresa en cas de rebre la pilota. No és ben bé una mateixa situació, ja que aquí s’està atacant el costat lliure del bloqueig, però el concepte que us vull explicar és el mateix.
El bon rendiment de Marianna Tolo pel Girona i Green pel DVTK
Marianna Tolo va ser la millor jugadora sobre el parquet. Va acabar amb 21 punts i els millors moments van arribar quan van ser capaces de trobar-la al pal baix, on és una experta en el joc de l’autobloqueig. No va estar tan bé en l’apartat passador. Diferents situacions de high–low per atacar mismatch on les passades no van ser bones, ni en timming ni en espais. Per part hongaresa va destacar Cheridene Green, que es va fer amb els espais interiors amb bon ús del seu físic. Va acabar amb 16 punts.
El baix rendiment de les directores de joc
Les dues bases del Girona no van tenir un bon partit. No es va saber trobar el ritme ofensiu que s’exigia. Laura Cornelius, no està acabant de quallar ni de donar seguretat i confiança i Laia Flores va tenir algun moment bo de partit, però no va ser suficient.
Flores es va començar a sentir còmode al tercer quart, quan Fontajau va estrènyer, la defensa del Girona va pujar i va haver-hi més control de rebot i pèrdua de pilotes per l’equip rival. És en aquestes situacions de contraatac i transició enllaçades amb bloquejos directes “arribant” on més suc va saber treure i on es van aconseguir cistelles fàcils.
La pissarra
Per acabar us deixo amb un sistema FLEX que va donar bons resultats al Girona a l’inici del partit. Es juga un bloqueig flex per anar a buscar un mà a mà efectiu per a Rebekah Gardner. La jugadora interior pot anar al roll o al pop si té bona mà. Els diferents colors expressen diferents timmings.
