Connecta amb nosaltres
Girona

BÀSQUET FEMENÍ

Spar Girona 63 – Sopron Basket 60: L’anàlisi tàctica

Repasem alguns dels aspectes tàctics del partit de l’Spar Girona contra el Sopron Basket

Comparteix

Spar Girona 63 – Sopron Basket 60: L’anàlisi tàctica

L’Uni Girona posa la directa en aquesta fase de grups de lEuroleague Women guanyant al vigent campió en un partit que va tenir de tot. El que sembla clar és que les gironines s’encoratgen a Fontajau davant la seva afició i són un rival difícil de batre a casa seva. El marcador final dona resposta a un partit molt seriós per part de les catalanes. Amb una rotació més curta de l’habitual van saber treballar-se el partit i consolidar una nova victòria. Anem a veure uns quants factors que van ser claus:

Refer-se d’un mal inici

El ritme inicial va ser pel Sopron. Les d’Hongria van saber imposar un ritme alt, cuidant la pilota i atacant el pal baix. Jugadores com Ezi Magbegor van saber fer mal a pintura. També vam veure situacions de contraatac després de pèrdua que van marcar els primers compassos del partit.

El Girona, d’altra banda, amb un 5 lleugerament modificat (Etxarri al 3) li va costar connectar amb les seves jugadores interiors, sobretot amb Marianna Tolo. L’scouting del Sopron marcava que l’interior gironina no podia entrar en partit. És coneguda la seva perillositat en situacions properes a l’anella, sent capaç de generar-se les seves pròpies cistelles i de generar joc per a les companyes desenvolupant des del pal baix amb un bon ús de la passada.

El que és clar és que el Sopron va sortir amb una marxa més. Jugadores com Brittney Sykes trobaven molta facilitat per anotar mitjançant situacions d’1c1. Cistelles i punts massa fàcils i que requerien de poca elaboració.

Penso que el Girona per trobar el seu ritme necessita ser molt agressiu en defensa, cuidar la pilota, no permetre pèrdues en situacions compromeses, connectar amb Marianna Tolo i controlar el rebot defensiu. Cap d’aquestes coses es van donar al primer període i va costar molt trobar el ritme de joc adient.

La defensa zonal tampoc va donar bons resultats a l’inici. El Sopron circulava la pilota amb llibertat i sense pressió i trobava situacions de pal alt amb facilitat. Aquest espai contra zona és un espai interessant per a l’equip atacant, ja que permet distribuir i divideix les defenses.

Contra Rebekah Gardner jugaven defenses agressives de bloqueig directe, i si atacava l’espai lliure del bloqueig, les jugadores de primera línia de passada fintaven de manera molt agressiva. Aquests detalls permeten controlar el ritme de partit, ja que estàs curtcircuitant directament el pla de joc de l’equip rival i minimitzant les seves vies de generació.

Pujada del nivell defensiu del Girona

Amb la pujada del nivell defensiu al segon quart el Girona va començar a retrobar-se. Zona press després de cistella i defensa molt a dalt a les bases. Laia Flores va fer una bona tasca en aquest aspecte. El control de rebot les va permetre córrer i arribar en situacions de contraatac o transició que van permetre posar la pilota dins i forçar moltes faltes personals. Quan faltaven 6 minuts el Sopron ja es trobava en bonus.

Amb aquest increment del nivell defensiu van arribar les males decisions del Sopron. Es van robar moltes pilotes que també van permetre córrer i arribat jugant. Amb l’equip rival ajustant es trobaven molts avantatges.

Com us deia anteriorment, el Girona necessita aquest nivell defensiu per trobar ritme i sensacions de joc, i per tenir més confiança ofensivament. No és casualitat que part dels bons moments ofensius de l’equip coincideixen amb moments de molt bona tasca defensiva.

Factor Faustine Parra

Bernat Canut decideix a les acaballes del primer quart donar entrada a Faustine Parra. La francesa és una jugadora capaç de canviar el ritme de partit. Molt ràpida, molt agressiva, molt descarada i amb punts a les mans. És cert que amb un equip amb el roster com el de l’Spar Girona té un rol totalment diferent, però penso que ahir amb la seva entrada el ritme de partit va canviar. No tant a l’inici, (va entrar com a 2) però sí que jugant a l’1 es va notar el canvi de paradigma. A partir del segon quart (últims 3 minuts) aquest fet va ser molt més evident. El Girona es va contagiar de la seva agressivitat defensiva i amb la seva entrada es va començar la remuntada, sobretot amb situacions de contraatac després de pèrdua per part d’Irati Etxarri, que va córrer molt bé el camp.

Un altre cop Maria Araujo

La gallega va tornar a ser decisiva. En molts moments de partit va ser l’únic argument ofensiu en clau anotació de l’equip. Sap atacar de fora cap a dins amb molta solvència. És capaç d’aturar-se a mig camí per jugar d’esquenes i té bons moviments dins la zona. Tot això, sumat a la seva mà des de perímetre la converteixen en una jugadora perillosa des de qualsevol posició del camp. Va donar un molt bon nivell ofensiu (13 punts) i va capturar 7 rebots. Un partit molt complet.

Un final de partit amb molta igualtat

A partir de la segona meitat de partit va regnar la igualtat i al quart període el partit va anar punt a punt. Es va aconseguir un alt nivell d’encert per part dels dos equip i va ser el quart més interessant de veure. En clau gironina destaco a Shay Murphy i Rebekah Gardner, que van estar bé tant en atac com en defensa. Molts minuts de l’últim quart l’staff del Girona va optar per posar a la pista un equip molt ofensiu. Amb Flores, Gardner, MurphyEtxarri i Tolo, i amb una Faustine Parra donant minuts de descans a Gardner. Minuts de qualitat.

Per acabar us deixo amb l’última transició del Sopron. Marcador 63-60, havien de buscar tir de 3. Plantegen el que s’anomena “veer”. Us ho explico:

En aquesta situació es busca jugar un bloqueig directe, pero en comptes de continuar en un roll típic el que es busca es enllaçar la continuació amb un bloqueig indirecte per a una tiradora. En aquest cas, es vol buscar un tir alliberat d’ Alice Kunek.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »