L’Spar Girona va aconseguir la victòria dimecres passat davant del perfumeries Avenida en un clàssic que es va quedar a Fontajau. Les de Bernat Canut van ser molt superiors al conjunt entrenat per Roberto Íñiguez i es continua postulant com un equip molt difícil de batre a casa seva. Analitzem algunes claus tàctiques de l’encontre:

El Girona troba el seu ritme en el joc a camp obert

Els primers 5 minuts de partit van ser un desplegament defensiu de les de Girona acompanyat d’una gran sortida al contraatac. Es van trobar molts avantatges en aquestes situacions. La defensa de la línia de passada dificultava enormement la circulació de pilota de les rivals, que van veure com el seu joc es curtcircuitava. La versatilitat de l’equip fa que moltes jugadores puguin assumir el rol de pujar la pilota i això permet una ràpida transició defensa-atac. Això va afavorir moltes situacions de mismatch amb Maria Araujo, o que jugadores com Rebekah Gardner puguin explotar les seves facultats físiques i ofensives. Al posicional i en situacions d’igualtat numèrica, Avenida se sentia més còmode i el Girona no trobava solucions tan fàcils ni directes. Per les de Salamanca calia controlar les pèrdues i baixar el ritme de partit.

Controlar la generació de joc de Sílvia Domínguez

Van proposar diverses fórmules. Al principi de partit amb una jugadora com Irati Etxarri, capaç de defensar exteriors i amb un gran físic i envergadura, van tractar de dificultar la generació de la base rival. No va funcionar, ja que Irati no és una jugadora preparada per sortir airosa dels bloquejos directes actuant de defensora de la jugadora amb pilota. Sílvia treia molt rèdit de situacions de bloqueig directe i sempre podia connectar amb les jugadores interiors. El joc de la base catalana va ser dels pocs brots verds del primer quart. Al principi del segon, ja molt acusada pel cansament, va cometre més errors en la presa de decisions.

Atac vs les interiors del Perfumeries Avenida en el bloqueig directe

Unes interiors molt més limitades i que pateixen en defensa contra jugadores amb pilota molt agressives. És el cas, per exemple, de Julia Reisingerova contra Faustine Parra. El 2c2 amb Maria Araujo és òptim contra la exgironina. Contra defensa flat conservadora, atacar i obrir-se a tirar. Ambdues amb espais de joc que li són favorables i atacant la poca mobilitat de Reisingerova.

El mateix va passar amb el 2c2 Gardner-Tolo contra Fasoula. Gardner, molt vertical, feia molt difícil la tasca de contenció a Fasoula, que no va quallar un bon partit ni darrere ni davant.

El fet de preparar una defensa de bloqueig directe posicionalment sense que hi hagi hagut el bloqueig efectiu (no hi ha contacte) fa que també es trobin moltes situacions d’avantatge. Amb jugades com Gardner, amb un gran físic, això es torna evident. Va saber aprofitar situacions on les rivals estaven anticipant la defensa d’un bloqueig que no es produïa. En aquests instants, atacar l’espai lliure del bloqueig, el que diem reject, és un camí lliure a cistella.

La defensa del Girona i el control del rebot

Clarament la defensa no es negocia a Girona. L’alt ritme defensiu, sobretot en les primeres línies de passada, l’excés de mans, jugar al límit de la falta, la correcta utilització d’espais defensius, són símptomes d’una gran defensa. Aquesta defensa permet córrer i trobar superioritats, permet estar dins del partit amb bon ritme i permet tenir seguretat en atac. Amb jugadores tan versàtils és un equip pensat per tenir un gran ritme defensiu. Sobre aquest aspecte, tindrem article a part en un futur. Val la pena fer-ho. El partit es jugava a dos ritmes. Ambdós equips van voler jugar les seves cartes. Mentre que al Girona li interessava un partit d’anades i vingudes, amb moltes possessions, al Avenida li interessava portar al partit al posicional. El control del rebot no és cap novetat. Es nota que està ben treballat i que és un punt on posen especial èmfasi, ja que és l’inici del seu joc.

Puja la intensitat a l’últim quart

L’últim quart es caracteritza per una pujada de la intensitat i dels decibels a Fontajau. Alt nivell defensiu a límit de les personals per part dels equips que fa que les de Girona comencin a perdre el control del joc. Les de Salamanca, molt més experimentades en aquests escenaris i amb molt més temple d’aquestes situacions, van aprofitar el moment per apropar-se al marcador. Això obliga Bernat Canut a demanar temps per posar ordre amb instruccions clares:
-No vendetta
-Sigueu intel·ligents
-Controleu el rebot
-Preneu bones decisions. Decidiu si voleu jugar el contraatac o no.
-Vigileu els primers passes de contraatac.
-No perdeu pilotes absurdes.

Després d’aquest minut, el partit baixa en intensitat i el Girona torna al seu bon ritme, que el porta a guanyar el partit amb comoditat.

La pissarra

Us deixo amb una situació de Roberto Íñiguez en servei de fons que em va semblar interessant. Mitjançant una situació de STS (bloquejar a la bloquejadora) busquen un tir alliberat per la seva 3.