Connecta amb nosaltres
Spar Girona

BÀSQUET FEMENÍ

Spar Girona: a prop i lluny de tot

Analitzem la temporada de l’Spar Girona.

Comparteix

Spar Girona: a prop i lluny de tot

L’Spar Girona, després d’un any farcit de lesions, es segueix mantenint a les posicions capdavanteres europees, però no es fa amb cap títol.

Spar Girona

Font: Paula Lloret.

Per tercer any consecutiu, la temporada de l’Spar Girona acaba abans del que voldrien. La temporada 19/20, la pandèmia va obligar a aturar les competicions amb el conjunt gironí havent perdut, una setmana abans, la final de la Copa de la Reina. El curs passat, el Valencia va desmuntar a un Uni Girona molt tocat físicament a les semifinals del Play Off i, aquest any, ha passat el mateix però amb diferents sensacions. El mal partit a Fontajau, en el qual el conjunt català va perdre de dotze punts, va fer quasi impossible poder capgirar l’eliminatòria tot i estar-ne a les portes en un parell de situacions de partit.

Tot i aquest final agredolç, amb el que s’ha de quedar a l’Spar Girona és amb el seu creixement a Europa. L’equip ha superat múltiples adversitats per tornar a estar entre els millors vuit equips del Vell Continent. Ha estat de rebot, però ningú li pot treure el seu segon TOP 8 europeu consecutiu.

Les baixes marquen l’inici de temporada

L’Spar Girona començava la pretemporada amb les baixes de María Araújo -que es continuava recuperant de la seva lesió al genoll-, Kennedy Burke i Michaella Onyenwere -estaven jugant la WNBA-. A la infermeria, ben aviat s’hi sumarien dues jugadores més. Les damnificades eren Laia Palau i Frida Eldebrink. Per tant, l’Spar Girona havia d’afrontar la Lliga Catalana, la Supercopa LF Endesa i l’inici de temporada amb set jugadores disponibles del primer equip. Faustine Parra va ser una habitual en les convocatòries, durant les primeres setmanes, per donar més profunditat de banqueta.

Spar Girona

Font: David Subirana

En el primer derbi del curs en la consecució pel títol català, l’Spar Girona va acabar perdent el partit per 69 a 65 a causa de les grans actuacions de Laia Raventós, Laura Peña i Irati Etxarri. L’Uni va veure, clarament, com els pocs recursos de garanties que tenia a la banqueta, en aquell moment, no eren suficients per poder fer front davant qui ha acabat sent l’equip revelació del campionat estatal.

Quan faltava una setmana per l’inici de la lliga, l’Spar Girona va viatjar fins a Tenerife per jugar la Supercopa de la LFEndesa on, per segon any consecutiu des que es va implementar el nou format de competició l’any passat. El rival per avançar a la final del torneig va ser el Perfumerías Avenida. El conjunt salmantí, sense cap de les germanes Samuelson, Kahleah Copper ni Bella Alarie, es va sobreposar al club català per un ajustat 61 a 63.

2-2. Aquest va ser el balanç amb el qual va començar l’Uni Girona la fase regular de la Liga Endesa. Les derrotes contra Valencia i, sobretot, Campus Promete van fer encendre les primeres alarmes per Fontajau. La derrota a terres logronyeses va agafar desprevingut a tothom. Era el primer partit de lliga que Alfred Julbe ja tenia a la seva disposició a Laia Palau i Kennedy Burke havent fet el debut oficial de la temporada el dimecres de la mateixa setmana en la jornada inaugural de l’Eurolliga a Fontajau contra Sopron. Encara amb tres peces d’alt nivell de baixa, l’Uni es va saber refer d’aquestes ensopegades per encadenar els millors mesos de l’any.

Cop d’autoritat en territori europeu

La gran victòria contra el Famila Schio en la segona jornada d’Eurolliga va fer pujar la moral a l’equip que es va exhibir davant d’un clàssic de la competició. Posteriorment, equips amb cert bagatge per Europa com Fenerbahçe o Basket Landes es van veure derrotats davant un Uni Girona que sorprenia i agradava a parts iguals. Les incorporacions de Rebekah Gardner i Kennedy Burke han aportat, durant gran part de la temporada, una dosi d’explosivitat i verticalitat que han fet xalar de valent als aficionats al club. Pel mig, va haver-hi entrebancs com les derrotes a Rússia davant el Dynamo de Kursk o en la visita del Galatasaray a Fontajau. Equips amb molt potencial ofensiu contra els quals l’Uni no va tenir res a fer.

El punt àlgid d’aquest any el vam veure a Sopron. Allà, les d’Alfred Julbe, van fer una segona part de pel·lícula anul·lant, per complet, a jugadores d’alt nivell com Gabby Williams o Briann January. Aquella victòria a terres hongareses va fer alertar a tota la competició sobre la possibilitat real de veure a l’Uni a una hipotètica Final Four.

El segon tram de temporada va ser més amarg. Tot i la victòria contra l’actual campió de l’Eurolliga, l’equip va perdre partits claus contra Dynamo de Kursk, Basket Landes o Galatasaray en la recerca d’una plaça als quarts de l’Eurolliga. Uns quarts que s’acabarien aconseguint als despatxos. Les suspensions de l’Ekaterinburg i Dynamo de Kursk per la guerra a Ucraïna es van traduir en dues vacants per jugar els quarts de final. Aquests llocs van pertocar al TTT Riga letó i a l’Spar Girona.

Ja en fase eliminatòria, el Perfumerías Avenida tornava a ser la pedra al mig del camí per arribar a la desitjada final a quatre. Amb el factor pista a favor, el conjunt salmantí li va treure profit a aquest avantatge. Van portar el primer “match ball” de l’eliminatòria a Fontajau, on l’Uni Girona es va aferrar a les seves possibilitats per allargar el màxim possible l’encreuament guanyant per 81 a 79 a la pròrroga. Tot i això, no es va poder culminar la remuntada a Würzburg. L’afició castellana no va fallar a la cita i van veure com el conjunt català es tornava a quedar a les portes de la glòria.

Valencia torna a veure el darrer partit de la temporada per l’Uni

Si l’any passat l’Spar Girona celebrava la Copa de la Reina a terres valencianes i, un mes i poc després, en marxaven amb les cares tristes per l’eliminació del Play Off nacional, aquesta temporada, la història no ha canviat molt. Només un petit detall: no han revalidat el títol de Copa. El pas més fàcil per a poder obtenir plaça d’Eurolliga per la temporada vinent s’escapava de les mans sent eliminat al Perfumerías Avenida.

Spar Girona

Font: David Subirana

Ja en plena posttemporada, amb l’Uni havent superat els múltiples problemes físics de les seves jugadores en el tram final de la fase regular, un notable partit a Fontajau feia que l’IDK Euskotren estigués de vacances a partir del 29 d’abril.

A l’últim pas abans de la final, el Valencia tornava a ser la paret que havia d’escalar el club català per tornar a optar pel títol després de dos anys sense fer-ho. El mal partit jugat a Fontajau, davant l’afició gironina, va deixar l’eliminatòria mig sentenciada. Les d’Alfred Julbe van viatjar cap a la Ciutat del Túria amb un desavantatge de dotze punts. Els bons darrers minuts de la primera part i tota la segona van fer que l’Uni s’arribés a posar, en dues ocasions, d’empatar el global de la sèrie, però la solidesa del Valencia i els nervis de les jugadores visitants no van fer possible la remuntada(66-73). L’Uni posava punt final a la temporada amb un gran partit davant un dels projectes més ambiciosos d’Europa i en una ciutat que ja porta més mals records que bons records.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »