Connecta amb nosaltres

NBA

Un nou fracàs dels Thunder: causes, resultats i futur

Els d’Oklahoma City han de fugir urgentment de la mediocritat competitiva.

Comparteix
Mike Clarens (Wikimedia Commons)

Un nou fracàs dels Thunder: causes, resultats i futur

La campanya 2018-19 dels Oklahoma City Thunder ha estat un autèntica decepció. L’equip apuntava alt durant la majoria de la temporada regular, però finalment va quedar-se molt lluny de complir els objectius. Ara, el panorama del conjunt de Billy Donovan es presenta força complicat, i el projecte s’està esgotant. En aquest article analitzem les causes que han portat a aquesta situació, i les immediates conseqüències que ha suposat. A més, també ens aventurem a proposar algunes solucions i noms propis per al futur dels liderats per Russell Westbrook i Paul George. Per arribar a aquest punt, però, primer hem de saber d’on venim:

Una pretemporada convincent

Després d’una desconcertant però merescuda eliminació contra els Jazz de Ricky Rubio, Donovan Mitchell i Rudy Gobert, Sam Presti havia de fer els deures. La profunditat de l’equip era nul·la, Raymond Felton com sisè home era una mala aposta -tot i rendir prou bé- i Carmelo havia de marxar. Un 4-2 a primera ronda no era un resultat acceptable per un equip amb aquell potencial.

D’aquesta manera, al juliol arribaria Schroder, en un intercanvi a tres bandes amb Atlanta i Philadelphia. Oklahoma es desfeia de l’enorme contracte d’un desfasat Carmelo Anthony, i rebia un bon anotador per la segona unitat. A més, els Thunder també incorporarien Nerlens Noel, vital per substituir Steven Adams, i dos joves més. Hamidou Diallo arribava a la plantilla via Draft, i Deonte Burton firmava un contracte dual amb els Oklahoma City Blue.

La notícia més important de l’estiu, però, seria la renovació de Paul George. La superestrella acabava contracte l’estiu de 2018, i els pretendents per endur-se’l no eren pocs. Tot i que els rumors d’un possible fitxatge pels Lakers -casa seva- l’han perseguit sempre, l’ex Pacers va decidir quedar-se a Oklahoma. La seva marxa hagués condemnat l’equip a competir per entrar a “Playoff”, però no va passar. Amb la seva renovació els Thunder tenien equip per, a priori, lluitar per coses grans. Més profunditat, més capacitat defensiva i dues estrelles en plena forma per somiar.

 

Període pre All-Star: victòries, il·lusió i consistència

Els de Billy Donovan van començar la temporada amb rècord de 0-4, però després es veuria que la situació no era tan greu. Westbrook tornava d’una operació, i els rivals eren potents. Un cop superada aquella sotragada inicial, el conjunt va mostrar un altíssim nivell. Els partits es guanyaven amb solvència (+5 d’avantatge de mitjana per partit) i la química era especialment bona. Tot i que en atac l’equip patia pel baix percentatge en tirs, la defensa, top 5 de la lliga, ho compensava.

Aquest gran nivell s’explicava a partir de dos principals factors, més enllà del bon sistema defensiu. El primer era el canvi d’estil del base Russell Westbrook. Tot i no tirar amb grans percentatges, la mentalitat era clarament diferent de la que havia demostrat les temporades anteriors. En atac compartia molt més la pilota, cedint el protagonisme a jugadors emergents com Jerami Grant, Steven Adams o Terrance Ferguson, cosa que beneficiava tant l’equip com els jugadors. Durant aquest període de 57 partits va registrar 21 punts per partit, una marca clarament baixa per ser ell. En defensa també estava més concentrat que últimament, i l’equip funcionava realment bé.

L’altre factor era, com no, l’aler Paul George. A l’estrella de Fresno State se li havia demanat una passa endavant, i la va fer. George va agafar el comandament de l’equip en atac i en defensa i, beneficiat pel nou estil de Westbrook, va col·locar-se a les converses per l’MVP. Amb 28,7 punts i més de 2 recuperacions, el 13 d’Oklahoma City feia venir “flashbacks” d’un jugador amb el número 35.

A part dels titulars, la banqueta tampoc decebia. Capitenajada per un gran Dennis Schroder de base, la segona unitat aguantava els descansos de Westbrook o George sense problema. Nerlens Noel, Àlex Abrines, Hamidou Diallo, Patrick Patterson i Deonte Burton suposaven una empenta quan el cinc inicial tenia problemes.

Amb tot, el conjunt acabaria el període pre All-Star amb un rècord de 37-20, tercers a la Conferència Oest i 6ens de tota l’NBA. Les sensacions eren molt bones (37-16 sense comptar la sotragada inicial) i els fans estaven (estàvem) francament il·lusionats. L’equip defensava molt bé, millorava cada cop més en atac i era mortal en transicions, com sempre. George i Westbrook van ser seleccionats per l’All-Star, i Adams es va quedar a prop. Estava sent la millor temporada post Kevin Durant, sens dubte, i semblava que es podia plantar cara fins i tot als Warriors.

File:Westbrook 2-2-2019.jpg

Westbrook va ser una de les claus del gran inici de l’equip – Cipriana Canovi (Wikimedia Commons)

Post All-Star i Playoff: decadència, problemes i mediocritat

Després del Partit de les Estrelles va arribar la “tragèdia”: Paul George es va lesionar. No era un problema greu, però sí determinant. L’espatlla esquerra del 13 dels Thunder patia i, tot i que podia jugar partits, George va deixar d’estar a nivell MVP. El seu percentatge de tres va baixar 7 punts, del 40 al 33%, i a l’altre cantó de la pista li costava molt més aguantar els contactes. Conseqüentment, la franquícia, que vivia ofensivament i defensivament del seu encert, va baixar dràsticament la competitivitat.

També com a resultat, el canvi d’estil que Westbrook havia fet va desaparèixer progressivament. Si George no podia agafar les regnes de l’atac havia de ser ell qui ho fes. L’ex MVP va tornar a adquirir una actitud més heroica, més individualista i, de fet, va ser l’únic jugador que va millorar respecte l’inici de temporada. “Russ” va passar dels 21 als 25 punts per partit, amb un 5% més d’encert, però no era suficient.

A més, la resta de la plantilla tampoc semblava poder donar resposta als problemes de Paul George. Steven Adams va desaparèixer completament, i Ferguson i Schroder van disminuir la seva influència. La baixa d’Abrines, en un equip especialment necessitat de tir exterior, tampoc va ajudar.  La defensa es va desplomar, i el net rating de l’equip durant aquesta etapa va arribar a ser negatiu. Billy Donovan estava totalment desbordat i no tenia solucions.

En aquests 25 partits post All-Star els d’Oklahoma City van registrar 12 victòries i 13 derrotes, molt lluny del 64% de triomfs pre All-Star.  L’equip arribava als Playoff com a 6è de l’Oest (49-33), havent estat 3er la major part de l’any. Si no hagués estat pels últims 4 partits, 4 victòries, els Thunder haurien quedat 8ens. Tocava enfrontar-se als Portland Trail Blazers, que havien acabat en tercera posició.

Tot i que les cases d’apostes deien el contrari, l’eliminatòria no va tenir color. 4-1 pels de la Costa Oest, amb un CJ McCollum i un Damian Lillard excelsos. Pel que fa a Oklahoma, Westbrook va fer una sèrie terrible, la pitjor de la seva carrera, i George tampoc va estar gaire millor. Les estadístiques no cal ni comentar-les. Tres anys i tres eliminacions a primera ronda dels Thunder i molts, molts dubtes.

 

El panorama actual, força complicat

L’eliminació contra els Potland Trail Blazers deixa un panorama bastant negre pels de Sam Presti, siguem clars. És un equip car, fet per competir, i cada any que no s’assoleixen els objectius és un fracàs. No es demana guanyar l’anell, però sí competir, passar rondes i morir donant-ho tot. Ara mateix, els dubtes sobre el futur d’Oklahoma són enormes. Westbrook ha demostrat definitivament que no està fet per guanyar un anell? Cap on ha de tirar l’equip?

Deixant de banda la primera pregunta, molt subjectiva, el cert és que la paraula “reconstrucció” s’ha plantejat per molts aficionats com la via a escollir pels Thunder. Però, sent realistes, no és possible. L’equip no té bones eleccions del Draft pel futur, no té grans jugadors joves per desenvolupar i la competitivitat de Westbrook dinamita qualsevol possibilitat de “tanquejar”.

L’única possibilitat seria traspassant, a part de George, al mateix Russ, i això no passarà (ni amb l’antecedent de DeMar DeRozan). Ara mateix, amb dues estrelles, és moment d’arriscar i buscar aquell ajustament que et porti a fer un salt endavant. No oblidem que, tot i el decebedor final de temporada, fins que “PG” no es va lesionar l’equip funcionava. Les molèsties van persistir fins els Playoff i, per tant, mai sabrem què hauria passat amb l’ex Indiana sa.

 

I ara… què?

El primer problema que s’ha d’arreglar és el dels salaris. A dia d’avui Oklahoma té compromesos 146 milions de dòlars en sous, més que cap conjunt. Això pot ser sostenible uns anys, però evidentment no deu fer gaire gràcia a Clay Benett, el propietari de la franquícia. De fet, sembla ser que els executius ja han posat al mercat certs contractes. Steven Adams (25 milions), Dennis Schroder (15 milions) i Andre Roberson (10 milions) estan “molt disponibles”, segons s’ha reportat. És difícil saber com es gestionarà la situació sense perdre competitivitat, però de ben segur l’oficina estarà ben activa durant l’estiu.

A nivell esportiu, els contratemps més importants ja s’han solucionat. George i Westbrook han passat per la sala d’operacions per a fer net de les seves respectives molèsties, més determinants en el primer. Més enllà d’això, l’equip hauria de buscar tiradors de 3. El problema d’Oklahoma amb el tir exterior ha estat recurrent, i sempre s’accentua a la fase eliminatòria. És cert que aquest any s’ha millorat en aquest aspecte, però no suficientment. Paul George ha estat l’únic tirador fiable de veritat, tot i la millora de Jerami Grant i les ratxes de Terrance Ferguson i Schroder.

Per tant, els Thunder s’haurien de llançar de cap a per jugadors amb tir exterior però bons defensors. Un “3&D” vàlid podria ser Trevor Ariza, de gran envergadura i bon encert. Altres noms que podrien interessar als de Billy Donovan podrien ser Wesley Matthews o Thabo Sefolosha. A més, tenint en compte que el pivot suplent Nerlens Noel probablement no continuï, Sam Presti també haurà de buscar-li un substitut. Dewayne Dedmon és candidat.

Pel que fa al Draft, els Thunder van quedar-se en 23è lloc amb Darius Bazley, un aler llarg i atlètic. Sembla que segueix la dinàmica de 2017 i 2018 (Ferguson i Diallo) amb jugadors ràpids que potenciïn les ja bones capacitats de transició dels Thunder i la defensa, més que la necessitat de tir exterior. També han fitxat a Luguentz Dort, un escorta de la mateixa línia. Sembla difícil que aquests jugadors puguin aportar un plus real a l’equip de cara a la 2019-20.

L’altra via per millorar, més dràstica i gairebé impossible, seria buscar un intercanvi per aconseguir una estrella. S’ha parlat de Bradley Beal, ja que els Wizards estan en situació d’absorbir grans contractes per jugadors que després podrien traspassar. Haurien de sortir Adams, Schroder i alguna cosa més, per exemple. De moment descartem aquesta opció.

Amb tot, queda clar que serà un estiu mogut pels Thunder. Límitadíssims pel límit salarial, és probable que diversos jugadors acabin sortint per alleugerir els comptes econòmics. Si volen tenir un equip realment competitiu, han de seguir consagrant la defensa, però, sobretot, diversificant l’atac. Més tir de tres consistent i la profunditat a la segona unitat són encara problemes pendents.

L’espatlla de Paul George va limitar moltíssim l’atac dels Thunder – Cipriana Canovi (Wikimedia Commons)

 

L’enigma anomenat Billy Donovan

El gran assenyalat de la temporada, fora del parquet, ha estat l’entrenador Billy Donovan. Ha estat la seva quarta temporada a l’NBA i, ara per ara, ha demostrat més aviat poc. Si bé és cert que ha sabut plantejar bons entramats defensius, en atac Oklahoma mai ha funcionat realment bé, traient l’inici d’aquesta campanya. Des que va marxar Kevin Durant l’equip no ha guanyat ni un sol partit fora de casa als Playoff en 3 anys. Com a tots els esports, l’entrenador és el màxim responsable esportiu, i Donovan no ha estat a l’altura.

Cada cop que s’ha arribat a una fase eliminatòria en condicions d’igualtat sense Durant, Donovan ha estat superat per l’entrenador rival. Inclús el 2016, l’equip vivia més del caos i del “heroball” que del bon joc en si. Contra uns Jazz comandats per l’inexpert Donovan Mitchell l’equip va ser atropellat, i aquest any contra Blazers ha passat el mateix.

Segurament, la principal carència de Donovan és que no és capaç de controlar el seu jugador més determinant, Westbrook, i això és un fet. Si fos un altre jugador podria passar, però Russ no és un jugador normal. Quan el #0 està bé, Oklahoma guanya i, quan no, tendeix a perdre, perquè tota pilota passa per ell. El californià té grans nits, però és cert que sol estancar-se als instants finals i aquí és on Donovan hauria d’intervenir per crear-li jugades que l’afavoreixin. Però fins ara no ho ha aconseguit, i Oklahoma segueix sent un equip que depèn massa dels individualismes quan els partits s’endureixen.

De fet, en diversos instants d’aquest any això s’ha confirmat. En partits que han acabat igualadíssims, Donovan ha arribat a declarar que l’última jugada, la decisiva, era “passar-li a Russ/George i que decidissin què fer”. És per totes aquestes raons que els fans n’estan farts i porten ja uns anys demanant la seva substitució. Contra la  voluntat de molts aficionats, però, l’executiu Sam Presti l’ha ratificat per l’any que ve. Sembla complicat que, amb Donovan al capdavant, el conjunt pugui assolir grans fites.

 

En conclusió, l’equip ve de diverses temporades de decepcions i no té un gran futur, per la qual cosa necessita guanyar ja. S’haurà de veure com gestiona l’oficina la mala situació econòmica, i quina plantilla s’acaba confeccionant per l’any vinent. L’estiu serà mogut, però, al final, tots sabem que l’èxit dependrà, principalment, de Westbrook i George. L’era d’Oklahoma s’està acabant, i necessiten urgentment un canvi que els catapulti. L’any que ve podria ser l’oportunitat esperada, amb uns Warriors -de moment- K.O. i l’Oest més incert dels últims anys. Veurem.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »