En una temporada on hi hagut bastant de moviment des del seu inici per les oficines de Fontajau és important remarcar el nivell de Marianna Tolo a l’equip. Els adeus de Crystal Bradford i Laura Cornelius, a mitja temporada, la convulsa arribada de Brittney Sykes i els problemes per confeccionar la plantilla amb uns mínims per afrontar la pretemporada i els primers partits oficials auguraven un drama a Fontajau. No obstant, de moment, l’Uni és líder a lliga, campió de Supercopa i quart a Eurolliga a una victòria del primer i sense marge d’error si no volen perdre l’opció a classificar-se pels quarts de la competició.

A Marianna Tolo, quasi, quasi se la podria qualificar ja com a la reina de Fontajau. Sempre amb el permís de Rebekah Gardner i Laia Palau. D’ençà la seva arribada a la província catalana, a mitjans de setembre, el seu impacte en pista ha estat el millor que li podia passar a l’Spar Girona. No ha decepcionat en cap partit. Com és normal, ha tingut petits alt i baixos que s’han notat dins el joc de l’equip però sempre oferint uns mínims per seguir sent el far de l’Uni sobre el parquet.

Font: David Subirana.

Per entendre el veritable rol de la pivot australiana dins el vestidor és important fer una vista enrere al que ha tingut el club els últims anys. Naignouma Coulibaly i Julia Reisingerová han estat les dues últimes “5” titulars en defensar els interessos del conjunt català. Dues jugadores amb un excel·lent tir de mitja distància i amb molt poder sota cistella. Coulibaly t’oferia més sacrifici defensiu i rebotejador però amb Reisingerová tenies un dels prospectes de pivot més interessants del panorama europeu. Seguint parlant sobre la txeca, tenia una bona habilitat pel short roll i els pick&pop en situacions de dos contra dos, cosa que a la maliana li costava més.

Què es buscava amb l’arribada de Tolo?

Això ja ho vam parlar al seu moment però és el factor diferencial que fa que, pel moment, puguem estar parlant de la millor pivot que ha tingut l’Uni en una plantilla. Tolo, igual que les seves companyes de posició que hem mencionat anteriorment, t’ofereix un rang de tir notable, bon dos contra dos com a bloquejadora, efectivitat d’esquena a cistella i un treball defensiu que, objectivament, és millor que el de les altres dues. Aquest punt que la diferencia de Coulibaly i Reisingerová és el coneixement del joc i la visió de passada per trobar companyes en millors situacions.

Durant la temporada hem vist en múltiples ocasions a Mariana Tolo generar joc per les Rebekah Gardner, Shay Murpy, Brittney Sykes o Laia Flores des de la mitja distància i, inclòs, al pal baix. Situacions de lectura ràpida del que estava passant a la pista per trobar una via més efectiva per acabar l’atac en bàsquet. Tot i que a poc a poc ens hi estem acostumant, no és comú trobar-te amb interiors que dominin la visió de la passada com ho fa ella. No és una jugadora gens egoista. Amb 33 anys a les seves espatlles i un munt de partits jugats és d’esperar que les jugadores tinguin més interioritzades certes situacions de joc que has de saber com resoldre pel bé col·lectiu. I això és el que està mostrant Tolo a Girona.

El context que ha ofert Bernat Canut a Marianna Tolo és imprescindible perquè estigui rendint amb tant bona nota. Jugadores que són intel·ligents en estàtic per trobar l’espai buit a les defenses exteriors rivals com Shay Murphy i Faustine Parra (tiradores) capaces d’elevar el perill de l’equip des de la línia de 6,75 han compenetrat molt bé en pista amb altres més verticals com Rebekah Gardner o Brittney Sykes que aprofitant la seva gambada i velocitat les converteixen en una amenaça constant en situacions de fora cap a dins per tal que l’australiana pogués aprofitar el seu do per la passada de múltiples formes i amb diferents companyes.

Per la seva estètica movent-se per la pintura no hagués brillat però, per sort, al bàsquet contem mil i una coses més abans que l’estilisme d’una jugadora al efectuar els seus moviments. Tot i que és evident que té certes limitacions com el bot en carrera o de cara a cistella, el balanç general que pot fer l’Uni de Tolo és d’excel·lent per les aspiracions que pot tenir el club. En un any on les bases els hi ha costat tant trobar una regularitat o, si més no, una bona ratxa de partits amb bona nota, benvingut ha estat aquest do de l’ex del Landes per potenciar el joc de l’equip i oferir un prototip de generada poc habitual dins el bàsquet.

Quan parlem de Tolo no és necessari mostrar amb número el seu impacte. En que t’acostis un diumenge a la tarda a Fontajau en tens suficient per veure com de transcendental és per l’equip i el que fa la tant especial.