Connecta amb nosaltres
toni kukoc nba en catala basquet europa

HISTÒRIA NBA

Toni Kukoc, una filosofia de vida

Toni Kukoc i una filosofia de vida.

Comparteix

Toni Kukoc, una filosofia de vida

Hi ha moltes formes d’anar per la vida. Quina és la millor? Ni idea. Uns sempre van amb por, sempre pensen que el pitjor està per venir, i quan vingui encara anirà tot a pitjor, sempre tenen la mirada perduda en un futur que veuen negre, i passi el que passi tot serà catastròfic. Uns altres tot ho veuen clar: tot el que fan sortirà bé perquè no pot anar d’una altra manera, així que no es preocupen massa de les seves decisions, sempre seran les correctes, i passi el que passi, tot acabarà sortint bé. Hi ha moltes més formes d’afrontar la vida, i una barreja de totes amb diferents proporcions. Hi ha algun psicòleg a la sala? Però l’altre grup que m’interessa és el de “tot me la pela“. Vas pel món veient el que va passant i vas dient, “ok, perfecte, endavant“, i no li dones més voltes. Les coses van així i poc puc fer per canviar el que és. Com diu el proverbi xinès, “si la teva malaltia té solució, no et preocupis, i si no la té, per què preocupar-se.” I aquí entra Toni Kukoc, com un dels màxims representants de la història de la filosofia, “tot me la pela.”

I així de bé li va anar. Imagina que fos una altra mena de jugador, i els jugadors dels Chicago Bulls de Michael Jordan, “Déu disfressat de jugador de bàsquet“, no deixen de dir a tots els mitjans de comunicació que no et volen al seu equip, i després de jugar contra tu opinen que no ets tan bo, i no tens nivell per anar a l’NBA. Un altre s’hauria enfonsat en la misèria, però en Toni Kukoc no va tenir cap problem:, “he d’anar allí a jugar, vaig a jugar, faig el que sé fer i si no em volen, és problema seu, a mi me la pela.” I aquesta manera de ser, per mi, va ser el gran pilar del seu èxit, perquè tots hem vist a jugadors increïbles que prometien molt, i després què? El buit. Però en Kukoc era un tipus diferent, fet a la seva manera, que sabia jugar al bàsquet de forma instintiva, amb certes habilitats que no s’aprenen ni amb cent anys d’entrenament.*

*En un episodi de “Colgados del Aro” van entrevistar a un company d’equip de Toni Kukoc, no recordo qui era. Va estar explicant que era entrenador, com preparava als joves i als nens, el que costa ensenyar… I va explicar que un dia va aparèixer per una de les seves xerrades en Kukoc, i va posar un vídeo d’ell fent un llançament a cistella després de botar i que el defensor es va quedar totalment desorientat -era una jugada així, això tampoc ho recordo-. Li van preguntar a Kukoc com se li havia ocorregut aquesta jugada, si l’havia hagut d’entrenar molt, al que va respondre, “jo que sé, això em va sortir així, perquè sabia que era el que havia de fer en aquell moment.”

El primer any que vaig veure jugar a Toni Kukoc va ser l’any 89, era la semifinal de la Copa d’Europa, i jugava contra el Barça. El favorit era el Barça, i jo no havia vist jugar mai a aquesta gent de Split, equip iugoslau, sense noms coneguts per mi en aquell moment, bé, semblava un partit fàcil per guanyar la primera Copa d’Europa. I allí estava el Toni, amb més de dos metres, botant millor que qualsevol base i tirant millor que qualsevol aler. Començament del malson, el Barça més mític de tots els temps va perdre tres Final Fours Consecutives davant d’uns jugadors que jugaven a un equip que es deia Split, ni Madrid, ni Milan ni Maccabi, Split.

A l’NBA va estar a un gran nivell, sobretot el seu segon i tercer any a l’NBA, va tenir un Win Share més alt de 10 -les victòries teòriques que va donar al seu equip-. Per posar-ho amb perspectiva, fa dues temporades, a la 18/19 els jugadors que van estar al seu nivell, amb uns 10 Win Shares durant la temporada van ser, Curry, Leonard (sense contar postemporada, clar), Davis i Durant. Aquest va ser el nivell de Toni Kukoc durant dues de les seves temporades a l’NBA.

I un jugador tan bo, què havia de fer a l’NBA? Doncs estar a un gran nivell, sobretot el seu segon i tercer any a l’NBA, va tenir un Win Share més alt de 10 -les victòries teòriques que va donar al seu equip-. Per posar-ho amb perspectiva, fa dues temporades, a la 18/19 els jugadors que van estar al seu nivell, amb uns 10 Win Shares durant la temporada van ser, Curry, Leonard (sense contar postemporada, clar), Davis i Durant. Aquest va ser el nivell de Toni Kukoc durant dues de les seves temporades a l’NBA.

Va anar allí a fer el que sabia fer, jugar a bàsquet, i sense preocupar-se del que deien o diria, ell anava a la seva, guanyar uns anells i cap a casa. El cert és que Chicago es va convertir en casa seva, va voler fer-se jugador professional de golf, i no sé si va estar a prop o molt lluny, però segur que “li pela“, i ara juga amb el Michael Jordan i l’Scottie Pippen, els dos principals impulsors del lema, “Kukoc stay at your fucking home“. Però ja sabeu, al Toni Kukoc tots aquests lemes i aquestes rucades “li pelen.”

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a HISTÒRIA NBA

Tradueix »