El 29 de febrer de l’any 2000, a la petita població d’Oshkosh, Wisconsin, neixia Tyrese Jason Haliburton. El jove Tyrese va tenir una influència directa amb el bàsquet des de ben petit, degut a que el seu pare John era àrbitre i entrenador. La seva etapa formativa la va dur a terme a la seva localitat, on hi va cursar els 4 cursos de “high-school”. Allà va guiar al seu institut, la Oshkosh North High School, cap al títol estatal en el seu any “sènior” (l’últim curs abans de fer el pas cap a l’universitat) amb una mitja de més de 20 punts i 6 assistències per partit.

Uns mesos més tard, Haliburton va triar la universitat de Iowa State, on hi va jugar 2 temporades. Allà va compartir vestuari amb el jugador dels Philadelphia 76ers Georges Niang. En la seva primera temporada colegial, el “freshman” ja n’havia tingut prou per batre el rècord d’assistències de la universitat en un partit (17). Finalment, després de promitjar 15 punts i 6 assistències durant la seva etapa com a “cyclone”, una lesió al canell va privar a Halibiurton de poder acabar la seva segona i última temporada universitària.

Enmig de la seva travessa colegial, va arribar la trucada de la selecció. L’estiu del 2019, Tyrese Haliburton va ajudar a l’equip americà a penjar-se l’or del mundial sub 19 celebrat a Grècia, on va compartir equip amb jugadors com Cade Cunningham, Jalen Suggs o Jalen Green. Gràcies als seus bons registres estadístics, va ser nomenat al cinc inicial del torneig.

Tyres Haliburton a l’universitat

Sacramento, un “match”  gairebé perfecte

Els Sacramento Kings van seleccionar a Tyrese Haliburton amb el 12è pick del draft de 2020. La franquícia californiana es trobava inmersa en una reconstrucció que acumulava masses fracassos. Des de la 2005/2006, els Kings no han tornat a trepitjar el Play-off de l’NBA. Aquest era el repte per una nova fornada de talent encapçalada per jugadors com De’Aron Fox, Marvin Bagley, Kyle Guy o el propi Haliburton.

Durant la seva campanya com a “rookie”, l’escorta va promitjar 13 punts i 5 assitències per nit, essent anomenat dins del primer equip de rookies i 3r en les votacions del jugador novell de l’any, però el seu equip es va quedar en 31 victòries i 41 derrotes, acabant el curs en la dotzena posició de la Conferència Oest.

La seva primera postemporada a la NBA va suposar una millora substancial al seu joc, sobretot en la seva faceta passadora. Haliburton va augmentar el seu registre d’assistències en més de 3 passades a cistella envers al seu anterior any, convertint-se en un jugador molt atractiu per la lliga i que va començar a estar en boca de molts analistes.

Amb el seu valor de mercat en alça, va arribar un succés inesperat en forma de traspàs. Com explica el propi jugador en aquesta carta a la web ThePlayersTribune, Haliburton no esperava en cap moment ser traspassat a un altre equip. De fet, la seva intenció era continuar la seva carrera a la costa oesta de California i convertir-se en el nou Chris Webber dels Kings. Però això és l’NBA i ja n’estem prou acostumats a aquestes històries, així que Haliburton i el seu company Tristan Thompson posaven rumb a Indiana a canvi de Domantas Sabonis, Justin Holiday, Jeremy Lamb i una segona ronda de Draft.

Haliburton als Kings

Indiana, a prop de casa

La ciutat d’Indiana es troba a unes hores en cotxe de la localitat natal del nostre protagonista. Aquesta era la millor noticia que podia extreure Haliburton, ja que la franquicia dels Pacers es trobava en una situació encara pitjor que la dels Kings. L’equip entrenat per Rick Carlisle ja havia donat per perduda la temporada i això va permetre que el jove escorta tingués un alt minutatge des del primer moment que va arribar. Tampoc van respectar les lesions a una plantilla on cap dels jugadors importants (Myles Turner, Buddy Hield, Malcom Brogdon…) van participar en més de la meitat dels partits de la temporada. El balanç final de l’equip va ser un pobre 25-57, finalitzant la temporada en la 13a posició de la conferència est.

Tot i el canvi d’aires, la progressió de Tyrese Haliburton no es va frenar en absolut. Aquest inici de temporada, s’ha consolidat com el director de joc de la franquícia d’Indiana i ha millorat novament els seus registres per presentar la seva candidatura a l’All Star de 2023 amb 20,5 punts i 10,2 assistències per partit, el millor de l’NBA en aquest apartat. A més a més, els Pacers són un equip totalment diferent al de l’any passat. Amb un rècord de 20-17, es situen a la sisena posició de l’est per sobre d’equips “a priori” millors com Miami Heat o Atlanta Hawks. La ciutat d’Indiana pot respirar tranquila perquè el seu equip té un projecte ilusionant.

Haliburton a Indiana

Un passador d’èlit

Amb les dades a la mà, podem afirmar que Tyrese Haliburton és un dels millors passadors de la NBA. Però si indaguem a les mètriques més avançades podem trobar els arguments per defensar que és un playmaker d’èlit. Sense anar més enllà, el seu ràtio d’assistència/pèrdua és de 4 punts, el vuité millor registre de la lliga (només un dels 7 jugadors que hi van per davant juga més de 30 minuts, Chris Paul). Però la dada que més em crida l’atenció és la de la càrrega ofensiva, una estadística que combina assistències amb els tirs (intentats i anotats) i les pèrdues. En aquest apartat, Haliburton es troba a l’1% de jugadors de la NBA amb més volum ofensiu, atribuint més mèrit a la cura de la pilota que té el jove jugador dels Pacers.

Si a tot això li sumem els seus bons registres al llançament, amb un “true shooting” del 61% d’encert i unes acceptables estadístiques defensives, podem afirmar que Indiana va emportar-se un tros de jugador. Si manté aquests números en els propers mesos, seria un escàndol que no estigués present al proper partit de les estrelles que es disputarà a Utah al febrer de 2023. De moment, l’únic que hi podem fer al respecte és deixar el vot a la web de la NBA.