Bucks i Sixers, Sixers i Bucks, dos dels equips més poderosos de la conferència Est s’enfronten en una de les nits més màgiques de l’any. Aprofitant l’avinentesa de la celebració de l’enfrontament, em disposo a recordar la disputada final de l’Est dels Playoffs del 2001. Un dels Playoffs més recordats pels aficionats tant per la narrativa, com per algunes de les més memorables actuacions individuals. Les finals de l’Est no varen ser excepció, ja que enfrontà a dues icones de la primera dècada del segle XXI… Ray Allen i Allen Iverson.

Anarquia a l’Est, el tron absent

Quan un fa un repàs ràpid de la situació de l’Est a principis de segle, un no pot evitar una familiar sensació de Déjà-vu. En aquell temps, l’Est ja no era tiranitzat pels Bulls i per Michael Jordan. Els primers vivien immersos en un procés de reconstrucció amb Elton Brand com a jugador franquícia, mentre que el segon, disputava la seva última temporada amb els Wizards. La caiguda dels Bulls no va suposar l’arribada d’un nou equip dominant, com en l’actualitat. Primer els Knicks d’Ewing, després els Pacers de Miller s’alçaven breument amb la corona.

Cap d’aquells equips trobaren continuïtat als Playoffs del 2001. Al seu lloc, quatre equips sorgiren amb opcions de regir a l’Est. Els Hornets de Baron Davis, els Bucks d’Allen, els Raptors de Carter i finalment els Sixers d’Iverson. Ambdues semifinals foren un autèntic espectacle, arribant totes dues sèries a set partits. Finalment, dues actuacions memorables de Ray Allen i Allen Iverson suposaren el triomf de les seves respectives franquícies a les finals de l’Est.

Allen vs. Allen, el preludi d’una rivalitat

Segurament una de les rivalitats menys explorades i conegudes pel gran públic que segueix l’NBA. La narrativa d’aquesta rivalitat ens porta cinc anys enrere, a unes finals de la Big East Conference, de la lliga universitària. En aquella ocasió s’enfrontaven les universitats d’UConn i la de Georgetown, dos dels combinats universitaris més potents i que comptaven amb dues estrelles universitàries. Sí, estem parlant de Ray Allen i Allen Iverson.

No va ser una final del Big East qualsevol, ja que seria la primera que es retransmetia a escala nacional, Els dos Allen eren dos jugadors cridats a ser eleccions molt altes al proper draft de l’NBA (1996), i com és natural, aquell enfrontament no era merament esportiu. Cap dels dos es podien permetre perdre amb claredat davant de l’altre.

Aquell partit és considerat una de les millors finals, si no la millor de la Big East Conference. A l’alçada de la victòria de Syracuse sobre UConn després de 6 pròrrogues. O l’heroïcitat protagonitzada per Kemba Walker un lustre després, l’any 2011. El partit es decidí sobre la botzina, amb un llançament de Ray Allen meravellós. Allen guanyaria l’enfrontament, però l’actuació i el reconeixement se l’enduria un coratjós Allen Iverson, que a base de talent sostindria el seu equip durant tot el partit. Iverson, no va oblidar el partit, així es prepara mentalment per tornar-li la derrota a Allen en un escenari tant o més important com aquell.

Una sèrie amb actors secundaris

Tot i l’òbvia rivalitat dels Allen, aquesta sèrie ha estat també recordada per actuacions com la de Raja Bell al sisè partit. Bell, és conegut per ser l’arquetip del sisè home actual juntament amb Dell Curry. Un jugador que executa un rol de “fals titular” i que pot “rebentar” partits a base de talent i punts a la segona unitat. A l’altra banda, trobem dos jugadors que l’NBA no recorda amb prou vehemència, i que conformarien una sort de “Big Three” primigeni. Us parlo de Glenn Robinson i Sam Cassell.

En un esglaó per sota trobem a Michael Redd i Dikembe Mutombo. Un rookie i un veterà que visqueren amb igual emoció, però no amb la mateixa condició. Redd donaria bona mostra de la seva capacitat anotadora més enllà de la línia de 3, alliberant de marca a un Allen que arribava amb la corona de guanyador del concurs de triples d’aquell any. Per part de Mutombo, faria valdre la seva llegendària capacitat blocadora i de defensor de l’any per evitar llançaments fàcils prop de la cistella. Seva també seria la frase de la sèrie, amb “Qui vol venir a LA amb mi?” després d’un setè partit molt menys dramàtic que el protagonitzat la sèrie anterior.

Tindrem un “revival” aquesta temporada?

A priori les dues franquícies són les dues més poderoses de la conferència. Malgrat tot, l’excel·lent nivell de Celtics, Heat, Raptors i uns reforçats Pacers compliquen molt les opcions per part dels Sixers. Els Bucks s’han mostrat intractables a temporada regular, només mostrant debilitats en series llargues a Playoffs. A partir d’aquí, caldrà veure com evoluciona un Giannis cada cop més avesat a llançar amb resolució de tres. Una situació que sembla que per ara no va amb Ben Simmons. L’Austràlia sembla llençar amb efectivitat de tres, però no amb la freqüència exigida, serà l’escenari d’avui prou important per Simmons?

A partir d’aquí, novament els Sixers hauran de fer valer la seva condició d’equip antiGiannis. Embiid, Hordford seran els encarregats d’asfixiar el grec. Mentre que al perímetre la batalla és fraguara amb un duel de secundaris com Middleton i Richardon. A les banquetes, dos deixebles de Greg Popovich buscaran imposar-se l’un sobre l’altre a la pissarra. Tan Buldenhozer com Brown són dos dels deixebles més avançats (juntament amb Quyn Snyder) de l’encara entrenador dels Spurs.

Un primer plat d’un menú de molts quirats

Començarem amb un Celtics vs Raptors a mitja tarda (18:30). Després d’aquest primer tastet, continuarem amb el plat fort del Bucks vs Sixers (20:30). Amb aquest duel acabarà la presència dels conjunts de l’Est, i començarà el temps de l’Oest.

Començarem amb un descafeïnat Rockets vs Warriors (23:00), on les circumstàncies adverses dels Warriors ens privaran d’un duel d’altíssim voltatge. Un altíssim voltatge que si trobarem amb un duel que es presenta en el duel angelí, on Clippers i Lakers arriben amb molts dubtes, després de dues derrotes difícils de pair. Finalment, circumstàncies adverses també afecten els Pelicans, que no podran comptar amb la seva màxima estrella, Zion Williamson en el seu duel amb Denver Nuggets (4:30).

Res més, gaudiu d’aquest menú basquetbolístic en una de les nits més màgiques de l’any! Bon nadal i bones festes!