Créixer des del coneixement i consolidar cada pas endavant. Aquesta ha estat la filosofia que ha seguit al peu de la lletra el Bàsquet Girona al llarg dels darrers anys i és la que li ha permès establir-se per segona temporada consecutiva a la LEB Or. L’equip presidit per Marc Gasol té objectius ambiciosos fixats a llarg termini, però gaudir del procés i tenir coneixement de què es fa i per què es fa és tan important com el resultat en si. I tindrem temps d’analitzar pròximament aspectes més interns del funcionament de l’equip a la pista, sí, però centrant-nos només en els noms podem detectar ràpidament que la confecció de la plantilla del Bàsquet Girona per la temporada 2021-2022 passa per tres eixos vertebradors fonamentals: la continuïtat de part del bloc de la temporada passada -és un factor clau en una divisió tan exigent com la LEB Or-, la incorporació de jugadors autòctons i, en darrera instància, l’aposta per peces contractades.

Els homes que Carles Marco tindrà al seu servei són els següents: Albert Sàbat, Robert Cosialls, Gerard Sevillano, Olaf Schaftenaar, Kaspars Vecvagars, Pol Molins, Karamo Jawara, Josep Franch, Jaume Sorolla, Èric Vila, Mads Bonde Stürup i Gonçalo Delgado. Els quatre primers són noms repetits de la temporada passada, mentre que els vuit posteriors són novetats. Ordenat per posicions, això queda així:

Directors d’orquestra de primer nivell

El primer que podem deduir fent un cop d’ull al joc exterior de la plantilla gironina és que veurem molts minuts amb dos directors de joc per dues raons: en primer lloc perquè la qualitat que trobem en els bases conceptuals és immensa i en darrera instància perquè el 2 més clar que hi ha en nòmina és un Kaspars Vecvagars que a Lleida estava acostumat a exercir d’executor pur per necessitats del context però que tan per estructura física com per relació amb la pilota pot ser un anotador sobre bot solvent que desencalli partits en moments delicats. Coneix bé a Carles Marco, ve d’anotar un 40% dels seus triples la temporada passada i està en un punt de maduresa ideal per aportar rendiment immediat a un equip que de ben segur que necessitarà els seus punts.

L’arribada de Josep Franch a Girona és una excel·lent notícia no només pel seu nivell, demostrat amb escreix a la LNB Pro B la temporada passada gràcies als 10.4 punts i les 4.5 assistències per partit, sinó que també ho és per la descàrrega de responsabilitats que rebrà Albert Sàbat, que ha de ser un dels fars de l’equip en els moments decisius. El base badaloní aterra a Girona en un moment de plenitud i pot ser el director de segona unitat, així com una vàlvula d’escapament pels partits que el Girona vulgui tancar amb dos bases, cosa força factible atesa l’estructura de la plantilla. Sobre el paper és en aquesta demarcació on el Bàsquet Girona 21/22 ha de tenir major potencial per marcar diferències.

En darrer lloc hem de parlar de Pol Molins. És l’aposta més inexperta però, al mateix temps, és igualment interessant: ja té experiència competitiva com a peça de fons d’armari, però créixer a l’ombra de peces tan contrastades com Sàbat i Franch pot resultar-li beneficiós per tal d’anar agafant rodatge de rotació a mig termini. Té 22 anys i és important que acumuli minuts, sigui al nivell que sigui.

Èric Vila, una incògnita que amaga un gran premi

Un dels grans what if que marcarà la trajectòria del Girona serà l’estat físic d’Èric Vila. L’interior gironí torna a terres catalanes després d’un intens periple universitari als Estats Units i ho fa amb ganes de reprendre l’activitat basquetbolística després d’una temporada en blanc per culpa de la lesió al peu que es va fer a les files d’UTEP. En el cas d’Èric Vila no ens hem de guiar tant del que vam veure d’ell a l’NCAA, que entre lesions i limitacions del rol dins la universitat de torn no és del tot indicatiu, com del potencial latent que sabem que té. Medeix 2.11 metres, coneix els mecanismes de la posició de 4 i porta una evolució física interessant que en funció de les seves prestacions podrien permetre al tècnic plantejar-se’l com a cinc en quintets més dinàmics.

Èric Vila ha de ser entès com una aposta a mig termini: quan pugui acumular els minuts que necessita podrem fer-nos una idea més indicada de en quin punt de la seva evolució es troba actualment, però mentrestant ha de ser vist com un jugador complementari al qual, lògicament, no se li posarà cap barrera per anar adquirint valor en la rotació a mesura que se senti còmode. En el millor dels casos serà una peça estructural del projecte del Bàsquet Girona en algun punt de la seva vinculació.

Karamo Jawara i Jaume Sorolla per espantar fantasmes passats

Un dels grans hàndicaps del Girona la temporada passada va ser la manca de contundència als dos cèrcols dels seus homes grans. El treball previ es notava, però imposar el físic era complicat. Aquesta temporada, sense Biram Faye ni David Rozitis, els encarregats d’aplicar les ordres del tècnic seran dos nouvinguts: Karamo Jawara i Jaume Sorolla. El segon ve de disputar una temporada a LEB Plata amb el Barça B en la qual va registrar 7.7 punts i 5.3 rebots per partit en tot just 19 minuts, mentre que Jawara és un dels rivals més perillosos que va tenir l’equip de Carles Marco la temporada passada, ja que entre els dos partits en els quals es van enfrontar va sumar un global de 36 punts, 16 rebots i 55 de valoració. A Palma, Jawara va aconseguir 8.5 punts, 5.5 rebots i 2.4 assistències per partit per un total de 12 crèdits de valoració.

Jawara és un jugador de tall físic amb bagatge a la LEB Or en les darreres temporades i que pot ocupar posicions d’aler-pivot en quintets convencionals i de cinc en quintets més ràpids. Excel·leix en la càrrega del rebot ofensiu i és molt actiu en defensa, sent fins i tot intercanviable contra segons quin tipus d’exteriors en cobertura del bloqueig directe. Medeix 2.03 metres però compensa aquestes limitacions amb energia i desplegament.

El cas de Sorolla és, de nou, una inversió potencialment estructural. Ascendeix de categoria, però té unes condicions molt interessants de cara a la LEB Or: registra 2.26 metres d’envergadura i és més dinàmic que el que els 118 quilos que pesa indiquen. De fet, algunes de les seves jugades més destacades a les files blaugranes són finalitzant transicions com a tràiler pel carril central. És un tipus de pivot que el Girona la temporada passada no tenia i que pot produir molt amb habilitadors com Albert Sàbat o Josep Franch, de manera que el seu creixement està gairebé garantit. El factor de ser nacional, a més, també l’ajudarà a ser part important del projecte. Parlem d’un soci interessantíssim en la finalització de situacions de bloqueig directe que, a més, farà tasca de desgast sobre defensors més petits en desajusts que creï l’equip i protegirà el cèrcol al darrere. El seu repte més important aquesta temporada, en la línia del bloc, serà continuar agafant experiència i consistència.