Connecta amb nosaltres
Austràlia

SCOUTING

Un cop d’ull al talent: Austràlia

Presentem i analitzem talents del bàsquet australià nascuts entre 2001 i 2005.

Comparteix

Un cop d’ull al talent: Austràlia

Segona entrega de la secció mensual de descobriment i anàlisi de promeses emergents nascudes entre els anys 2001 i 2005 que tenim a Esmaixada. Després de repassar la situació del bàsquet eslovè, és el torn d’un altre país que es troba en plena fase de creixement quant a formació de jugadors de bàsquet: Austràlia. Parlem d’un país que, a banda d’una lliga molt atractiva per a jugadors d’altres continents interessats en exposar-se al món, també genera talents autòctons.

Com que la idea d’aquest tipus d’articles és tractar l’evolució de jugadors que encara no figuren a la primera plana de les lligues principals, en aquest article no ens referirem a Josh Giddey (2002), que ja és un jugador important pel projecte a l’NBA dels Oklahoma City Thunder. De totes maneres, la major part del llistat de perfils que presentarem el protagonitzen una bona colla de jugadors que responen igualment a l’etiqueta de generadors de joc.

Taran Armstrong (2002)

NomTaran Armstrong
Edat19 anys
EquipCal Baptist
PosicióBase
RolGenerador primari
Alçada1.96 metres

Taran Armstrong és una promesa atípica. Va entrar a l’NCAA camuflat entre els jugadors de perfil baix en el marc d’una universitat de segona fila, però ha necessitat el transcurs de poc temps per fer-se un lloc entre els jugadors que poden rebre legítim interès per ser primera ronda del Draft de l’NBA de 2022 gràcies a una virtut que el diferencia de la major part d’exteriors de la fornada: la passada. Estem parlant, de ben segur, del jugador amb més potencial per la passada d’aquesta generació.

De la mateixa manera que destaquem la passada d’entre el seu ventall de possibilitats, hi ha diversos temes que necessiten resposta per tal de fer-nos una idea més precisa del seu estatus actual. Parlem d’un jugador que no està aconseguint que la capacitat de bot creixi en línia paral·lela amb la de la passada perquè no té un centre de gravetat baix i això fa que la seva capacitat de desacceleració -que és la via més efectiva que ha descobert fins ara- es vegi limitada sense un bloqueig directe com a soci i, a més, no ha desenvolupat per context ni virtuts inherents al seu joc un volum fiable d’accions sense pilota ni tampoc té la capacitat de desplegament ni consistència per fer-se valdre sense protecció tàctica en la defensa perimetral. És, doncs, un jugador que té una característica que sobresurt descaradament respecte de la resta d’homòlegs de posició d’aquesta fornada però que, per altra banda, manté oberts molts interrogants. De totes maneres, en l’escenari del Draft 2022, tenir un punt fort tan prometedor com el del base australià pot ser determinant.

Taran Armstrong és un jugador especialment clarivident en les situacions de bloqueig directe. Domina qualsevol registre, alimenta pivots i exteriors gràcies a la visió perifèrica que llueix i, a més, té una facilitat innata per a anticipar la conducta dels defensors. A l’NCAA els espais van molt cars, però ha aconseguit optimitzar un sistema ofensiu que gira al seu voltant i s’ha construït al voltant de les seves necessitats en un escenari advers per a mostrar tot el repertori a partir del 2 contra 2. El punt de calma que desprèn el seu joc és una raó fonamental a l’hora d’entendre per què sap combatre qualsevol model de plantejament defensiu -se sent especialment còmode contra el drop perquè li regalen la mitja distància i a partir d’aquí pot connectar amb comoditat amb el pivot en la continuació- i la distribució espacial dels jugadors de Cal Baptist.

Aquests seqüències, totes acabades en assistència al pivot que fa la continuació, són força il·lustratives de les seves capacitats. És un jugador que es relaciona bé amb els espais reduïts perquè interpreta el posicionament defensiu i està aconseguint suplir les mancances de desequilibri en ritmes més elevats a base d’ús del cos, contemporització i ús del tronc inferior. Té molt bones dimensions per a un base, de manera que serpenteja bé  i aconsegueix els angles que vol tan bon punt deixa el defensor fixat al seu darrere. Aplica la vessant de la capacitat atlètica que li interessa al seu nivell actual i, gràcies a això, pot aplicar la seva capacitat de lectura. És un mestre en l’art de mantenir el bot viu i s’ha especialitzat també en les passades des del bot, de manera que és molt més imprevisible per a l’oposició. Castiga constantment el mal posicionament del pivot defensor.

Aquí tenim l’altra cara de la moneda. També és capaç de connectar amb els executors perimetrals amb una facilitat pasmosa. La interpretació que fa de la presa de decisions del costat feble en la defensa del 2 contra 2, així com el control dels temps per mantenir la distància amb la reculada del pivot en la defensa –drop, com dèiem- que usualment li plantegen, són factors determinants per a l’èxit de les seves passades a canoners.

Quant a capacitat per a generar joc en transició, la millor virtut de Taran Armstrong té certes similituds amb la de Josh Giddey: són jugadors dotats per agafar el rebot i necessiten molt poc temps, a partir del moment que tenen la pilota sota control, per alçar el cap i processar l’ocupació dels carrils del contraatac per part dels companys. És un perfil d’iniciador que tindrà recorregut com a productor en transició i podrà exercir de llançadora, però Armstrong no té la capacitat d’acceleració suficient per a ser desequilibrant en un ritme alt ni té prou convicció per arribar consistentment a la cistella i absorbir contactes. Per a ser efectiu en la transició necessita establir contacte visual ràpid amb els executors.

Un aspecte curiós de Taran Armstrong és que al nivell actual és un jugador que capta l’atenció de forma diferent. La línia habitual dels generadors de pes al bàsquet actual és que l’anotació els porta al descobriment del següent nivell en la passada, i en el cas de l’australià el camí segueix el recorregut advers. Taran Armstrong, per començar, encara no ha arribat a un estadi òptim de sensibilitat en el toc de canell per a optimitzar encara més la mitja distància que fins ara li han anat concedint els rivals -a través de la qual ha produït la major part d’assistències als interiors-, i els rivals que millor l’han parat fins ara han estat aquells que l’han obligat a assumir més responsabilitats executores que les que habitualment li pertocarien encara que això impliqui que la pilota estigui igualment en la seva possessió. Per continuar avançant en el seu camí cap a la zona noble del Draft necessitarà mostrar una millora en la relació amb la cistella.

En la resta de paràmetres ofensius Taran Armstrong és un producte inacabat que necessita definir-se. La capacitat anotadora serà fonamental per a definir en quin punt es troba dins de la generació, i d’entrada ni els percentatges ni la percepció visual presenten motius esperanaçdors per a que puguem creure que serà una alternativa vàlida a curt termini. La via més ràpida per a començar a créixer en l’anotació autònoma serà un augment substancial de l’ús del floater a la mitja distància i el desenvolupament d’un tir sobre bot simple als espais que el seu ventall de possibilitats li permet generar-se. No és un jugador dotat per a crear-se espai, el control de la horitzontalitat que mostra no és de nivell alt i a l’NBA tampoc hauria de ser capaç de resoldre emparellaments per força ni velocitat amb freqüència, ja que no són característiques que s’ajustin al que ha anat desplegant fins ara. Aquí tenim un exemple, per tancar l’apartat, d’una acció que condensa les àrees que ha de millorar:

Quant a tir a peu parat, ha de polir dues coses: l’angle dels braços en el llançament -vegem l’orientació del colze del braç esquerre- i l’estabilitat del tronc inferior. La subsanació d’aquests defectes passa principalment per una millora en la transferència d’energia.

Quant a capacitats defensives, Taran Armstrong és un jugador que no marcarà diferències a través de valor afegit exclusivament individual al seu equip, però sí que és un bon processador dels automatismes ofensius rivals -característica pròpia de diversos bons bases- i per estructura física, principalment l’envergadura, podrà aportar beneficis a la parcel·la col·lectiva. Una seqüència que m’ha cridat l’atenció de les seves darreres actuacions és la que adjuntem a continuació, en la qual adverteix als companys involucrats en la defensa de l’spain pick and roll del que estan duent a terme els rivals i ordena un canvi d’assignació que facilita les tasques defensives. Que sigui un bon comunicador és una notícia excel·lent per al seu currículum basquetbolístic.

La qüestió és senzilla: el que més li costa a dia d’avui és baixar el centre de gravetat per fer-se càrrec d’exteriors -no cal que siguin especialment desequilibrants- que l’ataquin des del bot i, per damunt de tot, la reacció en la sortida de bloqueigs. És un jugador que ha de treballar per millorar en l’agilitat gestual i que, tan bon punt assoleixi un punt sòlid en aquesta àrea, notarà encara més els avantatges de com llegeix el joc. Els rivals, en una lliga que castiga molt més la concessió d’espais com és l’NBA, poden arribar-lo a veure com un focus de superioritats.

Mojave King (2002)

No és australià com a tal però vol aconseguir el passaport per representar la selecció i, a més, viu a a Austràlia des que era petit. Mojave King és el jugador menys dependent de la pilota per a produir dels que presentarem. Es perfila com un swingman amb capacitat per a anotar des de la línia de tres punts i per exercir de referència defensiva del perímetre. En la línia de la resta, també està a l’òrbita de l’NBA –com a potencial segona ronda-. És un dels productes de l’Acadèmia de la pròpia NBA.

Mojave King serà essencialment un executor. Tot i que és un jugador d’estructura robusta pateix per arribar a l’anella a través de situacions de bot i, tot i que té sensibilitat en el toc de canell per abarcar la mitja distància, pel perfil de model ofensiu en el qual ha anat creixent ha hagut d’acostumar-se a aportar pels marges i a actuar com a conseqüència del sistema. Costa imaginar-se’l com un factor desequilibrant a mitja pista perquè tampoc es crea espais i, a més, no té l’elevació ni la rapidesa en la mecànica de llançaments necessàries per a justificar un volum com a anotador autònom a l’alt nivell. Sí que és un jugador que pot conduir transicions perquè té facilitat per atacar el rebot i que pot respondre quan se li demanin lectures simples o dinamització del joc.

La mecànica de tir, com veiem, és solvent quant a tronc superior ja que no necessita baixar massa la pilota i l’alliberament és correcte en termes de velocitat i transferència, però la poca elevació -el salt- que fa és un argument de pes per a creure que no podrà anotar tirs complexos i que la disminució dels percentatges quan tingui oposicions i punteigs agressius serà notable. Tampoc és un jugador de recorreguts llargs ni que assumeixi bé les sortides de bloqueig indirecte, ja que li costa mantenir bon ritme en girs i accions que requereixin rotacions o agilitat gestual.

El factors que pot portar-lo un pas més enllà quant a estatus és l’evolució que mostri aquesta temporada en el tir després de bot. No serà mai un prospect que es caracteritzi pel desequilibri individual, però si fos capaç d’augmentar la capacitat d’anotar tirs simples sobre bot i mostrés una millora en volum i encert de llançaments derivats de situacions de manejador de bloqueig directe segur que seria vist com un jugador que, més enllà de l’etiqueta d’especialista de rol, podria aportar en altres àrees. Aquesta temporada no compartirà equip amb cap generador amb cartell que li prengui el protagonisme ni el focus mediàtic,a ixí que si és valent podrà gaudir d’oportunitats que no va tenir la temporada passada.

En l’àmbit defensiu Mojave King és un jugador responsable i fiable. Patirà per fer-se càrrec de generadors primaris perquè li costa flexionar-se com ho fan els especialistes sobre pilota, però sí que és un jugador que ajusta espais i que ofereix versatilitat perquè pot ocupar-se de generadors secundaris i executors ja siguin escortes o alers. Per altra banda, se sent còmode en canvis d’assignació i ha deixat rotacions interessants des de costat feble. No té la verticalitat per regalar-nos taps espectaculars ni les mans prou ràpides com per robar pilotes a alt nivell, però sí que és una garantia col·lectiva i un jugador que no requerirà de protecció del sistema. El seu atribut principal és la força.

Dyson Daniels (2003)

Dyson Daniels és un dels grans atractius de l’equip G-League Ignite. Té el cartell de promesa internacional d’alt nivell del Draft de l’NBA de 2022 i és un jugador que acumula estadístiques amb molta facilitat. Parlem d’un exterior generador que es projecta especialment interessant com a integrant d’un perímetre amb diversos generadors. Gràcies a l’estructura física i la relació amb la pilota ofereix una versatilitat molt extrapolable a l’NBA.

Dyson Daniels ha evolucionat molt al llarg dels dos darrers anys. Els progressos realitzats en l’àmbit físic donen més sentit al seu ventall de recursos i potencien la sensibilitat en el toc de canell que té, de la mateixa manera que no han condicionat el seu impacte defensiu. Si a això li sumem una millora molt destacable en l’àmbit del tir, tot i que a dia d’avui encara no es plasma en els percentatges, el producte resultant és un jugador sòlid amb consignes clares sobre com pot aportar al món del bàsquet professional.

El principal punt fort de Dyson Daniels és la capacitat que té per arribar a l’anella. Té molt bon floater i a les proximitats del cèrcol s’hi mou bé gràcies a la força i la coordinació. Un dels factors que marcarà la seva projecció final és si és capaç d’augmentar la freqüència amb la qual arriba a l’àrea restringida, ja que cada vegada que hi arriba genera superioritats per als seus equips gràcies a la coordinació i la força per absorbir contactes ja sigui per finalitzar o connectar amb executors, però la sensibilitat en el toc de canell fa que la seva primera opció sigui buscar la bomba. A l’NBA un factor clau per donar importància als generadors és la facilitat que aquests mostrin per produir en conduccions, i aquesta és precisament la vessant ofensiva principal del potencial de l’australià.

Les finalitzacions adjuntades al vídeo d’a continuació són interessants pel que mostren. Per una banda, exhibeix un canvi de mà que fa pensar que pot anar més enllà -qüestió decisiva per als generadors. Actualment la seva gama de canvis es limita a hesitation moves i canvis simples per sota les cames- quant a recursos amb la pilota a les mans; la segona, contra Estats Units, inclou una presa de decisions excel·lent amb Chet Holmgren -el millor intimidador de la classe- a poca distància i un excels exercici de contemporització i gestió de la distància respecte del seu emparellament. Una seqüència que ens ensenya una de les vies per arribar al seu sostre.

Quant al llançament sobre bot, Dyson Daniels encara no és un jugador fiable. Té certa dificultat per generar-se’ls ja que no està dotat d’agilitat gestual en direccions laterals de nivell elevat, però sí que al llarg de les darreres temporades ha mostrat una evolució sòlida i progressiva en els percentatges d’encert. Al torneig U19 de seleccions d’aquest estiu va anotar amb percentatges consistents per a un jugador de volum mig (36.5% d’encert en T3) i en aquest inici de temporada a la G-League, tot i que el 29% d’encert en triples denota que encara ha d’adquirir consistència, les sensacions que deixa la mecànica i els percentatges de tir lliure certifiquen la línia ascendent que està seguint.

Precisament en la creació d’espais és en l’àrea en la qual té més marge de millora. Si bé és cert que amb el pas dels darrers torneigs ha evidenciat millores constants en l’ajust del domini de la pilota i ha après a contemporitzar el ritme i jugar amb les distàncies respecte dels defensors per tal de trobar-los la cintura i gestionar l’avantatge, encara no ha trobat la manera d’aplicar la llargada del seu primer pas en accions que no siguin penetracions en atac al close out. La part visible del tir sobre bot són les mans, però el secret dels jugadors que es creen els seus propis tirs a nivell notable és l’espai que obtenen a través de l’ús de les cames. Aquesta és una missió que Daniels, per polir l’estatus de cara al Draft, haurà d’afrontar pròximament. Fins ara tampoc s’ha mostrat com un jugador capaç d’aprofitar les concessions de la defensa drop a la mitja distància ni el triple amb tirs pull up, que també seria una característica clau per al seu desenvolupament com a generador.

Dyson Daniels com a executor és un jugador interessant, tot i que és una dimensió poc explorada fins ara. A dia d’avui, la major part de la seva producció com a executor té lloc a partir de talls. Se sent prou còmode atacant l’anella i buscant el contacte a partir del moviment i aprofita els bons instints que té per guanyar l’esquena de defensors. No només parteix del perímetre; també pot guanyar la posició ocupant directament franges pròximes al cèrcol. Serà interessant veure la seva aplicació com a bloquejador en una NBA que cada vegada més freqüentment fa servir el bloqueig entre petits com a via per generar superioritats per als exteriors, ja que pot aprofitar-se de la seva força en el tronc superior per guanyar avantatges i absorbir contactes o redistribuir mitjançant continuacions curtes o pot facilitar el canvi d’assignació desitjat per als seus companys o per a si mateix. Virtuts com les que hem descrit el fan interessant per a un esquema amb diversos generadors, ja que enriqueix qualsevol sistema.

Una tendència curiosa de la seva mecànica, que encara està sent sotmesa a modificacions, és que fa un salt cap a la banda durant l’alliberament. Estic convençut que acabarà sent un llançador fiable.

Dyson Daniels no ha gaudit de massa oportunitats per a evolucionar com a generador en situacions de bloqueig directe a l’equip d’Ignite. El juguen poc perquè no compten amb amenaces solvents en la continuació a la plantilla, i a més els jugadors que més l’utilitzen són Scoot Henderson o Jaden Hardy amb orientacions diferents. El que hem vist fins ara de Dyson Daniels en gestió del bloqueig directe és bàsicament de torneigs anteriors. És un jugador que sabrà utilitzar-lo sempre que se li demani perquè processa molt bé el que passa al seu voltant i trasllada el joc al seu ritme quan té la pilota a les mans amb facilitat i maduresa, però necessita aprendre a passar més a prop del bloquejador per tal de manipular millor els angles i agrairia compartir pista amb un finalitzador d’entitat a curt termini, ja que el ventall de possibilitats d’assistir que ha tingut a disposició fins ara ha estat força limitat. Com comentàvem anteriorment, també hi ha tres factors clau que el farien més perillós en el 2 contra 2: guanyar consistència en el llançament sobre bot en situacions simples per castigar les concessions d’espai del drop del pivot, ajustar una mica més el bot per tal de guanyar varietat, cadència i alçada -qüestió de temps perquè millora constantment en aquesta àrea des de fa mesos- i, finalment, la progressió en el desplaçament lateral, que li permetria obtenir més vies per conservar el bot viu i detectar nous angles -a més de passar els bloqueigs més a prop del bloquejador-.

En matèria defensiva Dyson Daniels genera especial interès. Aprofita les seves dimensions per ser un defensor col·lectiu de bon nivell i, a més, té bon joc de peus per emmirallar-se amb els generadors rivals. Una barreja de sentit de la posicionalitat, envergadura i agilitat de peus sol plasmar-se molt bé a l’NBA, així que Daniels serà un recurs per a l’equip que decideixi escollir-lo. És un jugador disruptiu a primera línia i que tampoc pateix en termes de força contra exteriors rivals. La defensa serà una virtut molt valuosa per a definir el seu estatus.

I en accions sense pilota també és atent i productiu.

Tyrese Proctor (2004)

Tyrese Proctor, de tot just 17 anys, és el millor talent ofensiu d’aquesta llista quant a capacitat per anotar. És el millor perfil anotador que he vist sortit del bàsquet d’Austràlia i reuneix molts requisits per ser un generador d’entitat a l’alt nivell. Té tot just 17 anys, encara li queda temps abans de presentar-se al Draft i és una de les grans promeses internacionals emergents. Ha deixat grans sensacions els darrers dies amb el combinat africà de l’NBA Academy i transmet la sensació d’estar millorant constantment a l’hora d’interpretar les superioritats que genera.

Les capacitats atlètiques de Proctor són la base del seu joc. Està acostumat a ser el generador principal dels seus equips i rendeix bé en el rol perquè engloba l’estabilitat, la comoditat en la gestió dels ritmes i el coneixement del seu centre de gravetat necessaris per generar-se avantatges a partir de la desacceleració o l’acceleració amb total naturalitat. Té recursos per produir a tres nivells i se sent còmode en situacions d’1 contra 1 i bloqueig directe. Desenvoluparà la resta de qualitats a partir de l’atenció que capta gràcies a la capacitat per anotar.

El millor de Proctor és que a dia d’avui la sensació que transmet és que sempre aconsegueix el tir que vol. Ha desenvolupat una gama molt variada de recursos sobre bot que, acompanyats de la facilitat que té per generar-se espais horitzontals a través de la recollida, el converteixen en un jugador que sumarà amb freqüència a partir de l’step back i el side step. El tir és molt natural; l’estabilitat del múscul abdominal fa que no necessiti desnaturalitzar la transferència del tir i que ja a aquestes alçades tingui una mecànica completament extrapolable a les categories professionals. Ja té rang molt extens. És el millor anotador de tirs complexos sobre bot que el bàsquet d’Austràlia ha tret des de Patty Mills.

Proctor és un jugador que assumeix volum i està acostumat a la dependència respecte de la seva creativitat dels companys que l’envolten, però no per això força situacions ni comet errades per inexperiència. Al llarg del darrer any ha hagut de fer front a diversos tipus de marcatge en situacions de 2 contra 2, i la seva resposta ha estat positiva contra tots. A això cal sumar-li l’activitat sense pilota, que es plasma en talls i portes enrere -generalment contra exteriors menys forts i ràpids que ell- i situacions de catch and shoot amb les quals ja està familiaritzat. És un jugador que pot traçar recorrguts llargs sense pilota i que fins ara ha explotat més les distàncies rectes que els canvis de direcció com a executor, però que en cap cas és mandrós i sap interpretar quins són els espais que ha d’ocupar.

Tornant a la relació amb la pilota, fixem-nos en la seva conducta davant del 2 contra 2. En primer lloc, quedem-nos amb el clip que adjuntem a continuació. Proctor és un jugador que castiga els espais intermitjos que concedeix la defensa drop, factor clau a l’NBA. És un dels problemes que esmentàvem abans sobre l’adaptació de Dyson Daniels i una característica comuna dels anotadors sobre bot solvents amb responsabilitat col·lectiva del bàsquet d’alt nivell. Té fusta d’anotador a tres nivells i segur que augmentarà l’ús de les bombes per tal de dominar encara més la mitja distància, que a dia d’avui és encara el rang que menys trepitja.

Quant a marcatges més agressius. Tyrese Proctor encara no ha hagut de fer front de manera freqüent a defenses regides per canvis d’assignació, però tenint en compte el maneig de pilota i la facilitat que té per marcar l’alçada del bot segur que serà un jugador productiu en aquesta àrea. Ha d’incrementar una mica l’explosivitat -que acabarà passant perquè ja té reacció de primer nivell quan bota- per ser una amenaça encara més consistent. Quan el rival li proposa un 2 contra 1 o una sortida agressiva del pivot, que és el que li sol passar en finals ajustats, Proctor és capaç de llegir el 4 contra 3 que es genera. Manté el bot viu, connecta amb la vàlvula d’escapament de torn i allarga els angles per tal de manipular la defensa com desitja. És poc habitual que un generador amb tant pes en la presa de decisions cometi tan poques errades com Proctor en aquest tipus de situacions.

Quant a capacitat per generar joc per als companys, Proctor encara té marge de millora però s’aprofita de la sensibilitat pel joc que té per a interpretar el posicionament rival i les tendències dels companys. Simplifica les coses i majoritàriament produeix a partir de divisions i bloqueigs directes. Sense ser ambidextre, té facilitat per botar amb la mà esquerra i no li suposa cap hàndicap decisiu que li neguin la mà forta Fins ara ha destacat més assistint als exteriors per a triple obert i trobant el tercer home en situacions de 2 contra 2 que passant la pilota directament a l’interior que fa la continuació. És perfectament capaç de veure que la defensa rival fa el balanç en funció de la direcció que ell agafa amb pilota i, quan veu que el defensor de l’executor de costat feble es prepara per fer el balanç i contenir la caiguda, fdescarrega el joc amb un skip pass que porta al tir alliberat. És molt bo processant el joc amb poc temps de marge.

En matèria defensiva encara és d’hora per fer-se una idea precisa de les capacitats de Proctor, però el marc físic i les capacitats atlètiques indiquen que té fusta per ser un bon defensor de generadors i que, per altra banda, també pot ser un notable defensor col·lectiu ja que sap anticipar la conducta de l’adversari. Serà capaç de fer-se càrrec amb solvència -en termes físics- de bases i escortes de l’equip rival i tampo hauria de patir per desajusts en esquemes amb tres petits. És un jugador tàcticament responsable i no li hauria de costar créixer de manera orgànica -amb el pas dels partits- en l’àmbit comunicatiu.

Rory Hawke (2004)

Tanquem la llista amb el jugador de 2004 que més em crida l’atenció d’Austràlia després de Tyrese Proctor -que és el meu favorit de l’article-. Rory Hawke és el generador més tendre amb la pilota a les mans dels que hem presentat avui. Tot just es troba a mig camí de la transició a catalitzador i això implica que cometi errades no forçades en la construcció del joc en situacions com passades d’entrada al pivot o passades horitzontals a altres exteriors que a mesura que prengui el pols a les funcions que se li assgnen anirà assumint amb més naturalitat i suprimint del seu repertori. En defensa se li nota una falta de fonaments per mantenir-se al davant dels generadors rivals i també se li nota que necessita treballar el joc de peus i guanyar fluidesa en desplaçament lateral-no només en defensa, també en general-, però té el marc físic per ser un jugador positiu en aquest àmbit i oferirà certa versatilitat perimetral.

Els generadors que hem presentat fins ara a l’article, en certa manera, adaptaven la seva capacitat atlètica al ventall de possibilitats amb pilota, i el cas de Rory és lleugerament diferent ja que la sensació és que fa el procés a la inversa. És un jugador que encara no té un domini avançat del bot i que té poca gama de recursos per desequilibrar contra defenses exigents en la pressió a primera línia, i troba en la força i l’explosivitat en distàncies verticals el seu gran aliat per a produir allò que se li demana. És per això que els pròxims mesos seran fonamentals, ja que per a una evolució satisfactòria aquesta relació entre virtuts atlètiques i aplicació a la pista no és la més recomanable. Compena la mancança actual d’agilitat gestual i coordinació amb atributs de potència i superioritat del marc físic.

Com que se li demana que exerceixi d’iniciador, mentre aprèn tot el que hem comentat en el paràgraf anterior el joc comença a processar-se més lentament als seus ulls. En situacions de bloqueig directe se sent còmode quan el rival li ofereix facilitats per utilitzar el costat lliure i no té cap problema per arribar a l’anella, xocar amb el pivot i absorbir el contacte -és molt més d’absorbir-lo que d’evitar-lo-. En el pitjor dels casos -cessament de l’evolució física-, si bé deixaria de ser eminentment superior a la resta, continuaria sent un jugador que podria emparellar-se amb la majoria de bases i escortes en igualtat de condicions, així que no és tan qüestió de creure que la seva forma de generar-se avantatges és fictícia o no extrapolable com d’admetre que no serà capaç de plasmar-la al següent nivell sense una  progressió tècnica d’acord amb les seves possibilitats.

Quant a tir exterior i capacitat per expandir l’anotació als tres nivells, si bé els percentatges de Hawke no són bons (9/42 a l’U18 d’Austràlia), la mecànica és natural i traslladable al bàsquet professional. Hi ha feina per fer i l’alliberament podria ser una mica més elevat per accelerar-lo, però flaixos com aquest són suficients per a creure que, si bé necessita temps, va pel bon camí. Se li ha vist molt poca cosa a la mitja distància perquè no controla els temps ni la contemporització aper castigar la caiguda de l’interior defensor i li falta sensibilitat per al floater.

A camp obert Hawke és diabòlic. És la millor forma que troba a dia d’avui de plasmar la seva superioritat física ja que viu de la potència i l’acceleració, i en línia recta sempre enfoca els contactes en dinàmica de superioritat. Sap ocupar els carrils per atacar a ritme alt sense pilota, però el que millor li va és agafar directament ell el rebot i prendre la via central. Aquesta seqüència aglutina perfectament les seves virtuts. Quan pot potenciar els seus instints és imparable.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a SCOUTING

Tradueix »