Connecta amb nosaltres

EUROPA

Un cop d’ull al talent: Eslovènia

Inaugurem secció de seguiment de promeses. Comencem repassant el bàsquet eslovè.

Comparteix

Un cop d’ull al talent: Eslovènia

A Esmaixada tenim la voluntat d’aproximar-vos els talents internacionals amb més projecció. Al llarg dels darrers anys hem fet el seguiment més precís que hem sabut fer de l’NCAA i els màxims exponents del bàsquet formatiu europeu de clubs, i darrerament també ens hem animat a presentar-vos les principals promeses dels torneigs de seleccions. Ara, ja entrada una nova temporada, és un bon moment per a inaugurar un nou apartat a la nostra secció de scouting: una classificació de talents per país nascuts entre 2001 i 2005. Serà una secció orientada principalment al bàsquet europeu, i el primer país que hem escollit és Eslovènia.

Gregor Glas (2001)

NomGregor Glas
Data de naixement29/4/2001
EquipPartizan Belgrad
PosicióEscorta
RolGenerador secundari, executor

Gregor Glas ja ha cridat l’atenció d’un dels grans tècnics del bàsquet europeu: Zeljko Obradovic. L’exterior eslovè, de 20 anys, està disputant la temporada 2021-2022 amb el Partizan. Després de ser un dels jugadors més destacats de l’U20 que es va disputar al mes de juliol, Glas ja figura en el radar dels millors anotadors emergents d’Europa en l’entorn professional.

És un escorta de bones dimensions -pot jugar d’aler amb certa comoditat-, de marc físic molt sòlid i capaç de compartir pista amb altres exteriors dominants que necessitin tenir la pilota a les mans. El millor d’ell sorgeix en el joc sense pilota, ja que és capaç de finalitzar a dos ritmes i té instints d’alt nivell per interpretar els talls a cistella i la circulació de pilota del seu equip. Amb la pilota a les mans ha mostrat alguns flaixos del que pot ser en un futur gràcies a lectures simples en situacions de bloqueig directe o dinamització del moviment de pilota, però no és un jugador determinant en situacions d’1 contra 1 nascudes del no-res i se sent més còmode creant-se avantatges a partir de l’atac al close out contra rotacions desajustades.

El registre principal del joc de Gregor Glas és el llançament exterior. Té el perfil de tirador agressiu, no dubta en executar quan té un marge mínim respecte del defensor i té un tipus de mecànica inalterable independentment del ritme. El punt d’elevació, així com la nul·la necessitat de baixar la pilota després de recepció i l’arqueig de la trajectòria del tir, el converteixen en un jugador difícil d’intimidar, i cuida molt bé els angles. No és un jugador que es creï llançaments a partir d’1 contra 1 i 2 contra 2 amb freqüència perquè no té el perfil d’eix de sistema del seu equip en l’òptica professional, però és capaç d’anotar després d’un parell o tres de bots en situacions de finta i llançament o pas lateral. Aquest és un dels seus recursos favorits per produir en el rang de la mitja distància.

Una tendència que aquesta temporada potenciarà serà l’ús de l’execució en moviment. L’hem vist brillar en situacions de spot up, que seran encara més assídues en el seu ús ara que no serà el peix gros del seu equip i per tant perdrà repeticions com a iniciador, però progressivament anirà assumint més pes en altres àmbits de finalització. Una de les facetes físiques que ha de polir és l’agilitat gestual per no perdre ritme en desplaçaments que no siguin verticals, però cuida bé els angles i sap gestionar l’espai respecte del defensor, de manera que segur que el veurem involucrat en cada vegada més accions de llançament en sortida de bloqueig indirecte per llançar triple o arrissar i sumar cistelles fàcils. En el context d’un equip amb hams de primer nivell com el Partizan 21/22, aquestes característiques podran evolucionar en la bona direcció amb facilitat.

Deixant de banda el joc sense pilota, que serà un dels seus grans arguments en la consolidació al bàsquet professional, els altres aspectes del joc que li permetran fer salts de nivell són dos: la capacitat per penetrar i la generació de joc.

Quant a capacitat per penetrar, la situació és la següent: Gregor Glas és un jugador que, si bé no és capaç de proveir-se a si mateix d’avantatges a través de pur domini de pilota i gestió de la desacceleració, sí que sap com castigar els defensors més lents que ell i fa bon ús de la força en l’absorbció de contactes. Tenim pendent veure com respon en termes de producció quan faci un increment de volum a l’àrea restringida, però les virtuts esmentades i l’ambidextresa, que també és un dels seus punts forts, el converteixen en un potencial finalitzador consistent. Tot això, a mitja pista.

A camp obert el seu repertori il·lusiona especialment. Si abans comentàvem que serà un recurs valuós en el bàsquet de primer nivell llançant tirs exteriors en transició, també cal que destaquem que el millor de la seva relació amb la pilota arriba en transició.  És un jugador potent, de bona gambada i millor en recorreguts llargs que en espais reduïts amb la pilota a les mans. Se sent molt còmode finalitzant contraatacs com a corredor, però també pot assumir el carril central i generar via bot, àrea en la qual també se sent més còmode que a mitja pista.

La generació de joc és el gran interrogant de la targeta de presentació del jugador eslovè. Aquesta temporada tindrà repercussió anecdòtica en la creació d’avantatges per a la resta del Partizan, però a llarg termini serà determinant fins a quin punt pot desenvolupar aquesta característica per tal de determinar el seu valor. No serà mai un generador primari perquè no té els conceptes dels generadors de volum i perdria pes en el que millor sap fer si se li exigís organitzar, però sí que podria ser un generador secundari acceptable en cas que controlés millor el centre de gravetat en el bot i aprengués a interpretar línies de passada més enllà de les elementals -passada al pivot en la continuació tradicional i dinamització pura i dura-. Si és capaç d’aixecar el periscopi per trobar tiradors en bloqueig directe, integra al seu joc en mà a mà opcions de passada que facin que els sistemes de l’equip siguin més imprevisibles i arriba amb més freqüència a l’àrea restringida per dividir la defensa, farà un salt de qualitat significatiu sense necessitat d’entrar en mecanismes complexos.

La projecció defensiva de Gregor Glas està molt marcada per les seves circumstàncies físiques. Exerceix de defensor d’exteriors, no està capacitat per fer front a generadors primaris que exigeixin tensió permanent i presenta problemes de conservar la posició. Té tendència a atacar de manera massa agressiva el bot i això provoca desajusts en les rotacions de la defensa, ja que permet que els rivals superin una línia amb facilitat. Les limitacions d’agilitat gestual que comentàvem anteriorment es tradueixen en defensa en una dificultat patent per baixar el centre de gravetat i per cobrir terreny mitjançant desplaçament lateral, i s’accentuen perquè sovint s’oblida de marcar cap a quin costat vol portar a l’atacant -una de les poques maneres de portar la iniciativa en defensa individual-. No es perfila, doncs, com una alternativa principal vàlida en cobertura de generadors solvents.

En canvi, el seu potencial com a defensor sense pilota és notable. Fa un bon ús de les seves dimensions, comprèn les rotacions que ha de fer i pot fer-se càrrec de dosos i tresos -aquests han de ser de mitjana estatura- de perfil executor amb total normalitat. Sap detectar línies de passada, és solidari en el box out per tancar el rebot i orientar transicions i té els temps molt ben calculats per fer el bump -contacte amb el pivot en la continuació- en defensa de bloqueig directe. No se li cauen els anells per encadenar esforços, tot i que pateix en la persecució de tiradors quan hi ha bloqueigs indirectes. El seu defecte més palpable en defensa sense pilota és que té tendència a fer ajudes perilloses des del costat fort i, en conseqüència, a vegades facilita la vida dels tiradors rivals. Zeljko Obradovic tindrà feina per treure-li l’hàbit.

Dan Duscak (2002)

D’entre tots els jugadors d’aquest article Duscak és, sens dubte, el perfil més pròxim a un base tradicional. Té limitacions físiques i la seva complexió és difícil d’extrapolar a l’alt nivell, però la relació amb la pilota és excel·lent i té la visió perifèrica de la pista molt ben desenvolupada. És un base que prioritza la passada i que garanteix situacions favorables als executors del seu voltant. Domina els temps del joc -vegeu el partit contra Grècia del passat mes de juliol corresponent a l’U20-.

Dan Duscak va començar sent un jugador que destacava especialment per la seva interpretació de les situacions de bloqueig directe. Dins del sistema d’Ilirija, equip que fa que convisquin diversos generadors a la pista en la majoria de moments, ha orientat aquest àmbit del joc més a l’anotació que no pas a la distribució, tot i que conviu amb un finalitzador d’entitat com és Blaz Habot (2000) que és garantia de pragmatisme i superioritat física. Actualment és un jugador que destaca molt més per la seva capacitat de processament de les situacions de partit que no pas per la capacitat en situacions de 2 contra 2 convencional. És un tret característic del seu joc que podrà potenciar a mesura que es converteixi en un jugador més nuclear o si mai conviu amb menys generadors a la pista. De totes maneres, la capacitat per interpretar la situació dels companys la manté intacta. No necessita bots addicionals per aixecar el cap i dedueix bé els carrils pels quals els jugadors avancen. Si a aquesta característica li sumem sensibilitat per la passada, el resultat són accions que permeten que els seus equips verticalitzin el joc amb sentit.

Les possibilitats ofensives en execució de Duscak es veuen marcades pel sostre que estableixen les condicions atlètiques que té. És un jugador que sap marcar el ritme amb la pilota a les mans i que té el punt de pausa per alternar els ritmes i desaccelerar -vegem la falta a l’estil NBA que treu en una situació de bloqueig directe en el vídeo adjuntat a la part superior d’aquest paràgraf-, però li costa arribar a l’àrea restringida en conducció i no finalitza amb comoditat absorbint el contacte quan el rival planteja oposició. Tampoc té l’agilitat gestual suficient per fer finalitzacions eludint el contacte, de manera que la seva via de producció en aquesta dinàmica es basa principalment en el que pugui aconseguir generant avantatge en transició, activant-se sense la pilota a les mans o superant rivals a través del closeout després de desequilibrar l’aparell defensiu rival a través de la circulació de pilota.

El que sí que té a favor és la capacitat per anotar a través del llançament. Al conviure amb altres generadors ha pogut trobar maneres d’aportar en situacions de catch and shoot, que per a ell són més senzilles que les que requereixen de talls o sortida d’indirectes ja que no té el motor per fer recorreguts llargs generant-se espais. Dit això, té instint per interpretar on ha de ser per a aconseguir una zona d’execució neta i té una mecànica de llançament fluida i inalterable que el converteix en una alternativa sòlida. Sobre bot, tot i que té un marge de millora considerable i a mesura que se senti més còmode en el 2 contra 2 anirà polint l’habilitat, és innegable que es projecta com un anotador interessant a dos nivells -triple i àrea restringida-. A la seva categoria actual té capacitat per aconseguir el tir perimetral que desitja amb freqüència i està exhibint un bon rang de llançament. També treballa bé les situacions de mà a mà i sap reconvertir-les en bloqueigs directes des del lateral.

En defensa Dan Duscak és un jugador que necessita protecció del sistema. Aquesta temporada els rivals no estan aconseguint abusar d’ell perquè la defensa d’Ilirija treballa bé per protegir-lo, però al llarg de la seva carrera en instàncies majors segur que serà buscat de manera habitual per exteriors més grans al pal baix i intentaran que sigui perseguidor de tiradors. Ilirija opta per allunyar-lo dels generadors i el situa amb l’executor menys perillós de l’equip rival, encara que en ocasions sigui un aler més gran que ell. Això facilita que, de tant en tant, ens ensenyi que també sap intuir el joc en defensa i llanci ajudes per recuperar la pilota a través d’abandonaments defensius o ajudes llargues.

Sasa Ciani (2003)

L’article està protagonitzat per exteriors de perfil molt divers, i ell és l’excepció de la norma. Sasa Ciani és un projecte d’interior que a dia d’avui és extremadament tendre en la majoria d’àmbits del joc. A dia d’avui el seu valor es troba principalment en la capacitat que té per garantir rebots al seu equip i el potencial estructural que mostra en defensa, però és un jugador interessant d’analitzar perquè té uns trets característics peculiars que el fan ser intrigant. Usualment juga d’aler-pivot perquè comparteix pista amb Blaz Habot i aquesta temporada ja està començant a ensenyar-nos alguns brots verds en el seu procés de perimetralització, tot i que encara té força feina per fer. La seva virtut principal és la intel·ligència contextual, però el marc físic que té, marcat per la poca consistència muscular-, li marca algunes limitacions. Aquesta temporada a Ilirija li ha de servir per acumular rodatge i minuts que reforcin les seves possibilitats futures.

En termes atlètics i de capacitat de desplegament, Ciani és un jugador que no es caracteritza per ser especialment explosiu, potent ni vertical, però sí que és fluid i coordinat. El ritme base dels seus moviments és bo i li permet sentir-se còmode a voltatge elevat, tot i que tampoc hagi estat capaç de plasmar-ho numèricament. A dia d’avui continua sent un jugador més capaç d’entendre el bàsquet que d’aplicar les idees.

Ciani és un jugador que té moltes virtuts de contorn interessants però necessita trobar-ne ja alguna de nuclear. És un producte inacabat en la majoria d’àrees que, de la mateixa manera que esbossa la projecció que té, ha de materialitzar el rendiment. El seu problema més gran en atac és de convicció. El sistema li demana que parteixi del perímetre per conviure amb Habot, i en termes tàctics ho està fent bé. És capaç d’allunyar-se de la línia de tres punts perquè té capacitat per jugar mà a mà, un punt d’iniciativa sobre bot molt prometedor i agilitat per fer caigudes de bloqueig directe que posin a prova la reacció del rival -fins i tot bloqueigs fantasma-, i a més serà productiu en situacions de continuació curta. Els rivals, però, sabedors de la poca fe que té en el seu llançament, el floten i treballen per negar-li les situacions favorables fins al punt que el tempten descaradament a llançar. Això fa que es donin seqüències com les del vídeo que adjuntem a continuació:

Els tres clips ens mostren algunes de les cares del seu dau. En el tercer clip comprovem que els rivals prefereixen que llanci que no pas que connecti amb l’exterior o aconsegueixi penetrar. En aquest cas, ho fa i anota. Ha d’agilitzar la mecànica, però les formes no són dolentes i la transferència tampoc. La primera seqüència ha de ser un mà a mà que es converteix en un bloqueig directe invers entre ell i Duscak -bé el base, que tan bon punt assumeix que no podrà rebre planteja una superioritat per al seu company- a través del qual arriba al cèrcol però no absorbeix bé el contacte -un problema que comentarem d’aquí res- i en la segona seqüència, molt encertadament, finta el mà a mà i obté una superioritat que no converteix en bàsquet perquè falla l’esmaixada. Quan sigui capaç d’afegir convenciment al seu repertori -que es plasmarà en el volum de tir exterior- farà un salt de qualitat significatiu.

Un altre àmbit en el qual es mostra que a dia d’avui hi ha certa confrontació entre les coses que li agraden i les que pot fer és la tendència al joc d’esquena al cèrcol.

A la primera seqüència té una opció clara de tir des de la mitja distància que converteix erròniament en un llançament de menor percentatge. No només renuncia a atacar de cara sinó que tampoc és capaç d’apropar-se al cèrcol a través del joc d’esquena i acaba resolent amb un tir poc ortodox i impropi d’ell. En la segona el que li passa és que caça un desajust però és incapaç de materialitzar-lo perquè no guanya terreny contra un defensor més baix. La tercera ens mostra un altre punt feble del seu joc, i és la contundència en la finalització. No té el toc de canell ideal per anotar amb freqüència prop del cèrcol i li falta consistència corporal per assumir correctament els contactes. És una de les facetes més preocupants del seu joc, aquesta última. Tenint en compte que és un rebotejador ofensiu de primer nivell, una millora en l’execució prop del cèrcol li permetria produir molt més en segones oportunitats. Està directament vinculada a una millora en el motor, ja que li costa encadenar esforços quan pel mig hi ha contactes.

Un dels apartats que més em convencen del seu repertori és el joc en transició. Com comentàvem al principi no es tracta d’un jugador explosiu ni dotat d’un gran canvi de ritme, però sí que flueix i és constant sense oposició. Té molt bona capacitat per entendre els carrils que ha d’ocupar i s’atreveix a botar després de bot, que és sempre un punt a favor dels interiors aptes per fer-ho amb una efectivitat raonable. És una font de producció regular del seu joc i, evidentment, comptar amb un interior així amplia el ventall de possibilitats de qualsevol equip.

En  l’àmbit defensiu Ciani és un jugador peculiar, també. La manca de consistència corporal fa que no sigui un bon jugador per excercir de protector de cèrcol convencional, però sí que és l’eix de l’estructura d’Ilirija.

Sovint veiem que l’equip fa canvis sense pilota entre ell i Blaz Habot per tal d’exposar el mínim possible a aquest darrer en situacions de 2 contra 2, i també fan servir sense cap mena de problema a Ciani com a ascensor en la 2-1-2 i jugador de capçalera en la 1-2-2. És una navalla suïssa capacitada per sostenir-se en canvis d’assignació i, a més, fa un molt bon ús de l’envergadura per tapar espais. Si a això li sumem que és productiu com a corrector des del costat feble, el resultat és el perfil d’un jugador que si continua evolucionant en la direcció actual serà capaç d’anticipar el joc a nivells elevats.

Urban Klavzar (2004)

El primer exterior eslovè de les categories formatives del Madrid que trobarem en aquesta llista. Urban Klavzar va fer un clic colossal en la fase final de l’ANGT de 2021: habitualment havia exercit sempre d’executor amb responsabilitat defensiva, però per les baixes i múltiples contratemps que va tenir l’expedició blanca al llarg de la competició va acabar tenint un grau d’ascendència espectacular en les tasques creatives que, sense cap mena de dubte, podrien ser perfectament la porta d’entrada a una nova dimensió per al jove de tot just 17 anys. És el millor defensor del llistat de jugadors que presentem i, a més, té una estructura física privilegiada -molt desenvolupada per a un 2004- en la qual destaquen especialment les espatlles. La cessió de Matteo Spagnolo, a més a més, li ha permès estalviar-se una potencial barrera en la seva progressió -almenys per una temporada-.

Klavzar té un marc físic ideal per a implementar el seu joc. Compensa la manca de centímetres amb una virtut determinant com és la força i, a més, té el centre de gravetat baix, amb la qual cosa ho té més senzill per generar-se situacions d’avantatge i atacar a partir del bot. Tot i l’estatura, la seva carrera s’encamina cap al combo guard i tot fa pensar que podrà conviure amb complements perimetrals de tota mena, des d’aquells que deleguin en ell responsabilitat en l’organització via bloqueig directe fins a aquells perfils més invasius que el necessitin exercint de tirador, ja que també té vocació per interpretar els espais lliures i recol·locar-se en plena circulació. Serà un anotador molt solvent des del triple i també pot ser determinant a l’àrea restringida. Un domini més assidu de la mitja distància seria la cirereta del pastís.

L’essència de Klavzar és la d’un anotador. Envoltat d’altres generadors necessita molt poc bot per ser productiu, i en termes estadístics és un dels millors tiradors de volum que ha passat mai per les categories formatives del Real Madrid, tot i que els percentatges d’encert del darrer ANGT i de l’actual temporada no ho corroborin (viu per damunt dels set triples per partit llançats de mitjana). A l’àrea restringida fa ús del tronc superior de primer nivell que té per absorbir bé els contactes i finalitzar amb superioritat. En l’inici de la temporada 2021-2022 ha començat exercint de generador primari del Madrid B i està acostumant-se a tenir obligacions organitzatives respecte de la resta de companys. La transició cap a aquestes funcions està sent positiva en línies generals, i el seu millor partit ha estat contra Fuenlabrada.

Té una gran quantitat de recursos per crear-se espai per a si mateix. El seu tipus de llançament sobre bot favorit és l’step back. L’ha convertit en el seu automatisme marca de la casa i és qüestió de temps que l’increment d’ús sigui encara més notori. La recollida és molt agressiva i sap buscar la cintura del rival per generar la superioritat a partir del contacte, de manera que aconsegueix que els problemes de dimensió passin a un segon pla. El millor del seu llançament és que no té cap mena de problema en la transferència d’energia: l’alliberament és molt natural i la coordinació entre tronc inferior i tronc superior és acompassada.

Jan Vide (2005)

Un dels millors talents de la generació 2005 a Europa. Per variar, és un exterior eslovè que juga al Real Madrid. Després de l’espectacular U16 que va protagonitzar fa pocs mesos ha anat rebent algunes comparacions injustes amb Luka Doncic -comparar qualsevol exterior eslovè prometedor amb l’estrella dels Mavs és gairebé obligatori per vendre el producte-, però la realitat és que Jan Vide té davant seu la possibilitat de continuar establint les bases d’una condició de promesa emergent que s’ha guanyat a pols per mèrits propis.

Jan Vide és el jugador més autosuficient de tota la llista. Sí que és cert que per contextualitzar les seves xifres en l’U16 -27 punts, 5.6 rebots, 4.2 assistències, 12.6 TLI per partits- hem d’analitzar el nivell global del torneig, però és innegable que per acumular aquestes xifres es necessita una ascendència en la presa de decisions descomunal i, per damunt de tot, capacitat per ser l’eix d’absolutament tot. I ell, més enllà d’un ventall de virtuts tècniques i físiques que detallarem a continuació, té aquestes dues virtuts.

La relació amb la pilota de Vide és excel·lent. Parlem d’un jugador que té eines privilegiades per l’1 contra 1 i el 2 contra 2: té automatitzat el bot baix, és capaç de mantenir la mirada fixada en el pla global amb independència de la pilota, percep molt bé els angles i en termes d’expressió corporal fa un ús abundant i eficaç de les fintes. Té capacitar per resoldre situacions d’anotació a tres nivells i és millor creant avantatges que materialitzant-los a través de passades, cosa que és completament natural tenint en compte el poder que té quan és a pista i la quantitat de decisions que ha de prendre. El millor d’ell és que utilitza el canvi de ritme de manera pròpia de jugadors de categories superiors i que, a més, té trams força freqüents en moments d’exigència en els quals demostra que serà capaç de traslladar el joc al seu ritme sense majors complicacions a mesura que creixi.

Al nivell que disputa a dia d’avui Jan Vide és una amenaça letal en dinàmica de bloqueig directe. A l’U16 li va tocar fer front a tot tipus de defenses de bloqueig directe, des de cobertures agressives amb el pivot anant-lo a buscar fins a drops descarats que li concedien espai a la mitja distància perquè la prioritat de la defensa era protegir la zona i incitar-lo a abandonar el triple. Doncs bé: des de la facilitat per mantenir el bot viu fins a la sensibilitat en el toc per executar floaters amb la mà rígida, ha exhibit recursos de tota mena.

Com comentàvem abans, quant a creació per a la resta, Jan Vide és millor generant situacions d’avantatge que convertint-les en punts dels companys. Genera la gravetat suficient per ser un bon habilitador i té els recursos tècnics per fer passades de complexitat elevada, però li falta un grau de clarividència per identificar les línies de passada. El més important en els dos pròxims anys és que sigui capaç d’aprendre a discernir quan és millor que executi i quan és millor que assisteixi, ja que en el punt en el qual es troba a dia d’avui no té la necessitat de mostrar una presa de decisions de primer nivell però, sense cap mena de dubte, serà el que determinarà en quina direcció és el pròxim pas de la seva formació. Serà fonamental per esbrinar si pot dirigir com a recurs principal la sala de màquines d’equips d’elit. El domini que exhibeix en la mitja distància serà clau per desencadenar el seu talent distributiu, ja que és el rang en el qual més desequilibri creatiu es genera.

Quant a tir exterior, hem de tenir clares dues coses: que els percentatges estan marcats pel desgast propi del pes específic que té en la presa de decisions amb la pilota a les mans i que el volum de llançament sense bot és reduït. Si deixem de banda aquestes dues consideracions, hem de tenir en compte igualment que se sent força més còmode llançant després de bot que en catch and shoot -que, en la línia del seu joc sense pilota, fins ara és impossible d’analitzar perquè és gairebé inexistent-.

En tir sobre bot la transferència d’energia és molt millor ja que utilitza moviments per generar-se espai i la mecànica és molt més ràpida en el tronc superior, de manera que acompassa millor el posicionament i l’instant d’alliberar la pilota, mentre que quan fa merament d’executor es nota que encara ha de polir l’agilitat del tir en dos temps. Un detall molt positiu és que ja té la catalització de la força ben controlada. I el més important: té vocació de creació d’avantatges, de manera que la facilitat per crear llançaments serà un dels seus punts forts si continua evolucionant en la direcció adequada.

Precisament sobre aquest darrer aspecte, la vocació per crear avantatges, serà interessant veure’n el canvi al llarg dels pròxims anys. No guanya tanta distància com creadors similars de l’alt nivell, de manera que haurà de continuar treballant en l’agressivitat dels seus passos, però necessitarà que els fonaments continuin sent el pal de bandera del seu repertori ofensiu. A dia d’avui no es perfila com un atleta de primer nivell, tot i que sí que té marge de millora i virtuts molt coherents amb la seva identitat en el joc.

Queda clar, doncs, que analitzar l’estatus actual de Jan Vide és complex. El seu U16 és un escàndol per volum de presa de decisions i maneres a l’hora de fer orbitar un equip al seu voltant, però difícilment tornarà a trobar-se en unes circumstàncies com les que ha viscut en aquest darrer estiu. El Madrid fa un plantejament en el bàsquet formatiu molt agressiu i forma equips que tenen diversos jugadors que necessiten ser el centre d’atenció, de manera que no tindrà mai tanta pilota i no comptarà amb el marge d’error que la selecció li va concedir. Menys volum de tir, menys marge per adaptar l’equip a la seva manera de fer i, sobretot, menys marge d’error. Per altra banda, en cas que el que ha mostrat aquest estiu a nivell individual sigui sostenible, hi ha una possibilitat real de que l’entorn blanc sigui l’ideal per a ell: millors executors, més possibilitats d’assistir i, en conseqüència, un context molt més favorable per a la lectura de joc. Les dues pròximes temporades seran claus per saber de què hem d’esperar de Jan Vide a llarg termini.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROPA

Tradueix »