Connecta amb nosaltres

FIBA

Un “The Last Dance” per a Espanya?

Espanya busca una nova medalla que li serveixi per tancar el cicle guanyador.

Comparteix

Un “The Last Dance” per a Espanya?

La ja veterana generació de llegendes espanyoles arriba a aquests jocs de Tòquio amb l’objectiu clar: sumar la darrera medalla per gran part dels seus integrants. La selecció espanyola, actual campiona del món i bronze olímpica, es presenta a uns nous Jocs Olímpics amb ganes de seguir ampliant el seu palmarès com la millor selecció del món més enllà dels Estats Units. L’equip entrenat per l’italià Sergio Scariolo vol aconseguir la seva quarta medalla olímpica consecutiva, després de les dues plates de Pequín 2008 i Londres 2012, i el bronze de Río 2016. Per a aconseguir-ho, s’hauran d’enfrontar en primera instància a l’Argentina de Campazzo i Scola i a l’Eslovènia de Doncic, a més de l’amfitriona Japó. A partir d’aquí, a somiar amb uns encreuaments de quarts assequibles que permetin a Espanya optar a una nova medalla, la qual seria un nou èxit per a una generació irrepetible.

En els que presumiblement seran els darrers jocs de molts dels integrants de la plantilla espanyola (Pau, Marc, Rudy, Chacho, Claver o Llull), Tòquio 2020 es presenta com un “The Last Dance” per a La Família.

La plantilla

Dorsal Nom Edat Alçada Posició Equip actual Participació JJOO
4 Pau Gasol 41 2.16 P FC Barcelona 5a
5 Rudy Fernández 36 1.96 E Real Madrid 5a
6 Sergio Rodríguez 35 1.91 B Armani Milà 3a
9 Ricky Rubio 30 1.93 B Minnesota Timberwolves 3a
10 Víctor Claver 32 2.06 AP València Basket 3a
13 Marc Gasol 36 2.13 P Los Angeles Lakers 3a
14 Willy Hernangómez 27 2.11 P New Orleans Pelicans 2a
16 Usman Garuba 19 2.03 AP Real Madrid 1a
20 Alberto Abalde 25 2.02 E Real Madrid 1a
21 Álex Abrines 27 1.98 A FC Barcelona 2a
23 Sergio Llull 33 1.90 E Real Madrid 3a
41 Juancho Hernangómez 25 2.06 A Minnesota Timberwolves 1a

Seleccionador: Sergio Scariolo

L’estrella: Ricky Rubio

El base del Masnou, que ja va ser el gran líder de la selecció espanyola al Mundial 2019, aconseguint l’MVP del torneig, vol repetir la gesta que va aconseguir fa dos estius. Després d’anys de crítiques, en els quals es deia que no acabava d’explotar amb la selecció, el català va callar boques i va demostrar que a FIBA és un jugador determinant. Ha estat el millor jugador espanyol durant la preparació, liderant a l’equip en anotació i direcció de joc en pràcticament tots els partits que ha jugat. Arriba a Tòquio amb ganes de seguir ampliant el seu palmarès, i de demostrar que ha assumit definitivament i amb regularitat el rol de crack de l’equip.

A causa de la ja avançada edat de moltes de les peces de la selecció, Ricky s’erigeix en el gran referent per als propers tornejos de la selecció, ja que amb 30 anys encara li queda molta carrera per davant. A les ordres d’Scariolo, assumeix una gran quota de pilota, i obté gran llibertat per fer i desfer a la seva manera, generant a partir del Pick & Roll i atacant des del bot o buscant als companys en les millors situacions de tir possible. A més, buscarà consolidar-se definitivament com un tirador regular, després de molts anys de dubtes en el llançament exterior.

Segona espasa: Pau Gasol

D’entrada pot sorprendre la decisió de posar a Pau Gasol com la segona espasa de l’equip, tenint en plantilla a jugadors que han de tenir, sobre el paper, un rol molt més protagonista, com Marc, Juancho o el Chacho. El rol que tindrà Pau Gasol en aquesta selecció serà molt similar al que ha gaudit en aquests darrers mesos al Barça. Probablement no disputi més de 12-15 minuts per partit, però aquest minutatge reduït farà que estigui en condicions òptimes per seguir sent un jugador determinant en atac. Quan Pau estigui a pista, la gran majoria de situacions aniran orientades a ell. Rebrà moltes pilotes al pal baix per fer mal a interiors més dèbils que ell (com se’ls pot trobar perfectament en seleccions com Eslovènia o Argentina), i també s’aprofitarà de la gran lectura de Pick & Roll i Pick & Pop de jugadors com Ricky i el Chacho.

Ja hem vist al Barça com rendeix un Pau Gasol optimitzat, i de ben segur tornarem a veure aquesta mateixa versió a Tòquio. El de Sant Boi, que ha patit moltíssim durant els darrers dos anys per arribar a aquesta cita, vol seguir fent història amb la selecció, per a ampliar encara més la seva llegenda.

El tapat: Willy Hernangómez

Una altra elecció pot sorprendre a molts, ja que el primer nom que es pensa per a aquesta categoria de tapat és el d’Usman Garuba. El cert és que Willy comparteix posició amb els dos germans Gasol, i això d’entrada pot significar que tingui menys minuts dels que hauria de tenir un especialista ofensiu com ell. A la preparació, però, Scariolo li ha donat un rol força important, utilitzant-lo també com a ‘4’ en determinats moments, acompanyant a un dels dos germans. La seva millora en el llançament exterior pot fer que Willy guanyi en importància dins de la selecció, i es destapi com una arma ofensiva important els minuts que estigui a pista. El gran dels Hernangómez és un dels jugadors cridats a liderar la nova generació de jugadors espanyols, una vegada els més veterans s’hagin retirat, i aquests Jocs Olímpics poden ser un primer pas per a ell. Veurem com s’adapta a l’alternança entre les posicions de ‘5’ i de ‘4’ que ha assumit amb bon rendiment a la preparació.

El pivot dels Pelicans porta uns anys desenvolupant-se i creixent a l’NBA, i aquest any ha tingut un rol una mica superior al dels darrers anys a Charlotte. Tòquio 2020 és una bona oportunitat per a ell per demostrar que pot ser un interior dominant al bàsquet FIBA, en el cas d’un possible retorn a l’Eurolliga en un futur no molt llunyà.

Punts forts

Un dels grans punts forts d’Espanya és una arma de doble fil: la seva veterania. La plantilla dirigida per Scariolo és la més veterana de totes les seleccions i compta amb molts jugadors d’edat avançada i amb grans carreres al darrere. Seran els cinquens jocs de Pau Gasol i Rudy, i els tercers d’un gran grup de jugadors (Chacho, Ricky, Claver, Marc i Llull). La selecció espanyola compta amb jugadors que ho han guanyat tot i tenen molta experiència en grans campionats d’aquestes característiques. Sens dubte, fer valer aquesta experiència és un dels objectius que ha de tenir el roster espanyol. No hi haurà una selecció amb més taules que ells.

L’altre gran punt fort de l’equip d’Scariolo serà la seva gran intel·ligència sobre la pista. Sovint, des dels Estats Units, jugadors i entrenadors de la selecció nord-americana han elogiat fortament la gran IQ que tenen els jugadors espanyols. La presa de decisions de tots els jugadors que juguen a la Roja sol ser molt bona, tant en atac com en defensa. Bases directors com Ricky i el Chacho dirigiran la nau espanyola, acompanyats de dos cervells privilegiats en posicions interiors com els germans Gasol. El seu posicionament, la seva gran capacitat de passada i el seu saber fer sobre la pista ajudarà a una selecció que no compta amb grans jugadors físics ni explosius a anotar amb regularitat a les cistelles rivals. El bàsquet senzill i metòdic que imprimeix Scariolo a la selecció serà com sempre una gran arma a tenir en compte, portat a la perfecció pels seus jugadors.

Punts febles

Com mencionàvem en el punt anterior, l’experiència pot ser un gran important per la selecció, però també se li pot girar en contra en certs moments. La mitjana d’edat de la plantilla espanyola és de 30’5 anys, i això que compten amb un joveníssim Garuba (19). Jugadors veterans com els Gasol, Rudy, Claver o Llull, que ja han tingut problemes físics en les darreres temporades, poden acusar en molts moments la duresa física d’un torneig d’aquestes característiques. La selecció espanyola no ho tindrà fàcil quan jugui contra equips de més entitat física, que imprimeixin un joc dur i dinàmic. Una selecció acostumada a jugar un bàsquet metòdic i pausat com és la d’Scariolo, haurà d’adaptar-se de ben segur a jugar contra seleccions més ràpides i físiques, amb un ritme molt més alt de joc.

Un altre punt feble de la selecció espanyola pot ser la falta d’un aler-pivot d’entitat. Mesos abans d’arribar als jocs es vivia l’etern debat entre qui havia d’anar entre Mirotic i Ibaka. Qualsevol dels dos ‘4’ nacionalitzats haurien estat el jugador titular i referent en aquesta posició, però finalment cap dels dos hi ha anat. Per aquest motiu, Scariolo ha optat per portar a Garuba i donar-li un impuls físic a la posició. El jove jugador madridista, que també pot jugar de pivot (tot i que amb els Gasol i Willy no ho farà), compartirà posició amb el que ja va ser el ‘4’ titular al Mundial 2019, Claver. Entre els dos, algun minut que pugui disputar Juancho, i l’opció de jugar amb dos pivots (amb Willy de ‘4’), es cobriran tots els minuts en aquesta posició. Si més no, es troba a faltar un jugador referent en una posició sempre polèmica en una selecció com és l’espanyola.

Rotació i estil de joc

Després del que s’ha vist a la preparació i amb el dubte d’en quin estat arribarà Juancho, el cinc inicial d’Espanya sembla que serà el següent: Ricky com a base, acompanyat per Rudy i el mateix Juancho a les ales, Claver com a ‘4’ i Marc Gasol com a referència interior. Tot i això, és un cinc inicial que podria variar amb l’entrada de Llull o Abalde a les ales, o fins i tot Abrines depenent del que es busqui. La possibilitat de jugar amb dos bases junts (Ricky i Chacho) també es donarà, igual que la de jugar amb dos pivots, com s’ha comentat abans. Sembla clar que, a diferència de competicions d’anys anteriors, aquests jocs la selecció compta amb un roster menys clar pel que fa a rotacions. Hi haurà minuts per a tots.

Posició 5 Inicial 1a Rotació 2a Rotació
B Ricky Rubio Sergio Rodríguez  
E Rudy Fernández Sergio Llull  
A Juancho Hernangómez Alberto Abalde Álex Abrines
AP Víctor Claver Willy Hernangómez Usman Garuba
P Marc Gasol Pau Gasol  

Vagin els jugadors que vagin, l’estil de joc de l’Espanya d’Scariolo és sempre el mateix. Un equip pausat i tranquil, amb un bàsquet metòdic, ric en sistemes i situacions específiques perquè els jugadors brillin. El Pick & Roll central amb Ricky/Chacho i un dels Gasol com a protagonistes, serà la gran font de generació de la selecció espanyola. Donar llibertat als generadors amb pilota perquè trobin situacions òptimes mitjançant el bloqueig directe és el gran senyal d’identitat de la selecció dels darrers anys. Moltes situacions de Pick & Roll i Pop, mans a mans i extra-pass fins a trobar el millor llançament possible serà la tònica del dia a dia en els partits d’Espanya. Com sempre, La Família brillarà per ser un equip coral, com ja ho van ser al Mundial 2019, sense grans individualitats per sobre de la resta. No espereu 25 punts per partit de cap dels seus jugadors, com ens tenia acostumats Pau Gasol no fa tants anys. La selecció actual serà un equip on tots sumin per a intentar guanyar partit rere partit de cara a l’objectiu final: la medalla.

Quines aspiracions té Espanya?

Així com amb Estats Units exigir una medalla és el mínim, amb Espanya no podem dir el mateix. La lluita pels metalls serà dura, amb seleccions del calibre de França, Austràlia o Eslovènia, però sens dubte l’equip d’Scariolo entra en el grup d’equips candidats clars a medalla. La selecció espanyola és una de les grans favorites a tot, i buscarà el millor camí possible per optar a una quarta medalla consecutiva. Un nou èxit dels Gasol i companyia seria la consagració definitiva com la millor selecció del món (de les mortals) del segle XXI.

Si vols llegir més, aquí tens la resta de la Guia.

TORNA AL MENÚ DE LA GUIA TÒQUIO 2020

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a FIBA

Tradueix »