Arriba el primer clàssic de Lliga de la temporada per a l’Spar Girona, que visita Salamanca per enfrontar-se al Perfumerías Avenida, l’únic equip invicte a aquestes alçades de la competició. La inèrcia de les gironines és bona, amb 6 victòries consecutives en Lliga Endesa i havent fet la feina a la bombolla de l’Eurolliga. Tot i això, la de les castellanes és igual o millor.

Ara mateix, les de Salamanca són líders de la Lliga després d’haver acabat recentment amb la imbatibilitat de l’altre equip que encara no havia perdut, el Valencia Basket, en un partit molt igualat i que es va decidir a la pròrroga (71-69). També segueixen invictes a l’Eurolliga, competició en què van superar de forma més que convincent als conjunts russos Nadezhda (42-70) i Dynamo de Kursk (74-89).

De guanyar l’Uni, el Perfumerías Avenida sumaria una derrota en el seu caseller, cosa que l’igualaria en aquest aspecte a les gironines i al Valencia Basket. L’Spar, però, quedaria amb una victòria menys degut al partit ajornat per Covid-19 contra l’Al-Qázeres.

Els precedents

Aquesta temporada ja hi ha un precedent entre aquests dos equips. Es tracta de la Supercopa, on Uni i Avenida van jugar una de les semifinals. En aquell partit les de Roberto Íñiguez es van acabar emportant la victòria en un partit ajustadíssim per 74-78.

Tot i això, d’aquell partit poques conclusions se’n poden extreure. Per una banda ambdós tenien jugadores claus pendents d’incorporar-se  -Chelsea Gray pel costat gironí i Tiffany Hayes i Katie Lou Samuelson pel castellà-. Tampoc és el mateix el duel de banquetes, doncs en aquell partit encara era Èric Surís el titular de la de l’Uni. A més, el joc també va estar molt determinat pels problemes de faltes de les dues pivots gironines -entre les dues només van jugar 20 minuts abans de ser eliminades per 5 personals-.

Mirant més endarrere, contant la Supercopa, l’Spar encadena dues derrotes contra les salmantines, ja que també van perdre-hi, i de forma contundent, en l’última final de la Copa de la Reina (76-58).

Abans d’això, les gironines havien encadenat cinc triomfs contra l’Avenida. El 0-2 en l’última final de lliga disputada, la Supercopa 2019 i el primer enfrontament de l’última Lliga, el qual va tenir una significació especial en ser el primer a Fontajau després de la inundació provocada pel temporal Glòria (60-55).

Les baixes: Eldebrink és dubte

L’atapeït calendari de les últimes setmanes, que va tenir com a traca final els 3 partits en 4 dies de la primera bombolla de l’Eurolliga ha tingut conseqüències en el conjunt gironí.

La principal víctima ha estat l’escorta Frida Eldebrink, que va patir una lesió muscular al soli de la cama esquerra la qual l’havia de deixar apartada de les pistes durant 2 o 3 setmanes -i per tant la descartava pel clàssic-. Tot i això, segons publica l’Esportiu l’evolució de la sueca està sent millor de l’esperada i no es descarta que pugui tornar a jugar contra l’Avenida. Això seria una excel·lent notícia per Julbe, que podria comptar amb la seva jugadora més utilitzada (28 minuts per partit) i segona màxima anotadora de l’equip (10,6 punts, 43% en triples).

Altres jugadores tocades són Paola Ferrari, que es va perdre l’últim partit de lliga contra el Quesos El Pastor, i Sonja Vasic, que va acabar el partit d’Eurolliga contra l’Schio amb evidents mostres de dolors. Ambdues, però, estaran a punt per al clàssic.

Pel que fa a l’Avenida, Íñiguez tindrá la baixa de l’aler pivot Marica Gajic, que es va retirar del primer partit de la seva bombolla d’Eurolliga amb una lesió muscular al bessó de la cama esquerra.

Duel de banquetes: Iñiguez vs. Julbe

Julbe, substitut del destituït Èric Surís, debuta en un clàssic contra ni més ni menys que Roberto Íñiguez, l’entrenador que ocupava la banqueta gironina quan l’equip va aixecar la primera lliga l’any 2015.

L’arribada del tècnic barceloní, tot i la seva dilatada experiència, va despertar alguns recels per la seva manca d’experiència dins del món del bàsquet femení. Tot i això des que va Julbe va agafar les regnes, l’Uni ha seguit creixent com a equip, amb jugadores com Giedre Labuckiene fent un pas endavant molt important.

A l’altra banqueta, però, hi trobarà un tècnic que encara no sap que és perdre en Lliga Femenina, la qual ha guanyat en dues ocasions -el 2015 amb l’Uni i el 2012 amb l’extint Ros Casares-. A més a la fulla de serveis del tècnic basc també hi figura una Eurolliga -l’any 2012 amb el mencionat conjunt valencià-, competició a la qual ha arribat a la Final Four cinc cops amb diferents equips.