Estats Units sempre és la selecció favorita en els torneigs de bàsquet. El talent dels seus jugadors és pràcticament inigualable, igual que el nivell atlètic i de preparació mental que presenten des del primer home fins al dotzè, i l’aura de campions que els acompanya en cada eliminatòria és difícilment extrapolable a cap altra modalitat esportiva. I és normal, eh, perquè jugadors com LeBron James, Kevin Durant, James Harden, Stephen Curry o Anthony Davis són meravelles que costa trobar. I bé, tot i que aquest any cap dels que hem mencionat -l’elit pur i absolut de l’NBA- viatjarà a l’altra punta del món a representar la seva nació al Mundial, la preselecció continua fent patxoca. I sí, és cert, tampoc hi aniran la majoria de preseleccionats amb etiqueta d’estrella: ni CJ McCollum, ni Bradley Beal, ni els mateixos Harden i Davis que mencionàvem abans, ni Tobias Harris, ni Eric Gordon…però vaja, que sí, que continuen sent els favorits indiscutibles. Llegiu atentament aquests noms: Kemba Walker, Jayson Tatum, Donovan Mitchell, Myles Turner, Paul Millsap, Kyle Kuzma. Qui hi pot competir? Ja ni m’atreveixo a preguntar que qui els pot guanyar.

Et pot interessar

A dia d’avui, la convocatòria yankee pel training camp és aquesta:

Bases: Kyle Lowry, Kemba Walker, Marcus Smart

Escortes: Donovan Mitchell

Alers: Khris Middleton, Jayson Tatum, Harrison Barnes

Quatres: Kevin Love, Kyle Kuzma, Paul Millsap, PJ Tucker, Thaddeus Young

Pivots: Myles Turner, Andre Drummond, Brook López

Parlem d’una convocatòria amb la majoria de jugadors estretament relacionats amb el segon nivell -o fins i tot el tercer- de l’NBA. L’entrenador serà Gregg Popovich, que no necessita targeta de presentació. Serà la seva primera aparició com a tècnic principal amb la selecció d’Estats Units i s’haurà d’encarregar d’encaixar el trencaclosques amb tanta habilitat com pugui per fer rutllar un equip que mai ha jugat junt i que sap que és el segon plat perquè l’entrant i el primer han decidit reservar-se per fites més grans -temporada NBA i JJOO-. Un dels grans al·licients, atesa la situació, serà veure com aquest equip s’adapta als paràmetres d’un entrenador que necessita que els jugadors creguin en el sistema, cosa que darrerament s’ha vist poc en una selecció que requereix poc menys que talent, un mínim d’actitud i inspiració -natural- per tirar els partits endavant.

El joc interior, la carta amagada d’USA

La primera cosa que em crida l’atenció d’aquesta preconvocatòria és el joc interior que pot portar Estats Units. Per exposar el meu raonament necessito descartar un jugador, i aquest ser (tambors…penso…) Kevin Love -pel tema de la temporada regular i les absències per lesió-. Ens quedem amb Brook López, Myles Turner i Andre Drummond. El primer és un canoner que ha abandonat l’hàbitat de proximitat al cèrcol ofensiu per tal de satisfer les necessitats del seu rival grec -Giannis Antetokounmpo-. El segon és l’eix de l’engranatge defensiu dels Indiana Pacers, un equip que governa els seus partits a partir d’una defensa extremadament bona. Qui tanca l’equació és Andre Drummond, que…bé…anota i reboteja.

Em sembla un trident totalment complementari i fet per dominar una competició FIBA com li vingui de gust a cada protagonista. Drummond ja sap què és competir en competicions (valgui la redundància) internacionals, Myles Turner és un monstre que pot defensar de l’1 (previ desajust) al 5 amb total naturalitat i Brook López pot convertir-se en el malson de qualsevol interior -excepte de Marc Gasol tot i que la selecció espanyola d’aquest any patirà moltíssim en defensa contra combinats com el de Pops-. Cap dels tres és all star, però tots ells han sigut part important dels seus equips aquesta temporada i saben aprofitar-se dels contexts. Són tres perfils que poden adaptar-se molt i molt bé al joc a mitja pista i que, sobretot els dos primers (el tercer ho intenta però no és eficient), poden perimetralitzar-se. Aquesta versatilitat pot ser més important que mai per a una selecció que necessitarà compensar el talent que havia tingut en altres edicions -i que no és que hagi deixat de tenir- amb una mica més de rigorositat i recursos.

Fins i tot, en moments puntuals, podrien arribar a coincidir Brook i Turner.

Tatum, Mitchell i Kuzma. El draft de 2017 entra en escena

Com sempre que comences alguna activitat nova, un dels grans punts forts del teu rendiment inicial és la il·lusió. Aquest sentiment el poden tenir jugadors com els que mencionem al títol de l’apartat, per exemple: Tatum, Donovan Mitchell i Kyle Kuzma, tres dels millors jugadors d’un dels millors drafts dels temps recents, gaudiran de l’oportunitat de representar la selecció d’Estats Units principal per primer cop en la seva trajectòria.

Jayson Tatum té un perfil molt bo per jugar a FIBA. Com que no hi haurà massa més galls en aquest galliner gràcies (en aquest cas sí, gràcies) a l’absència de les grans estrelles, ell podrà agafar un rol més protagonista i liderar l’equip. Pot mostrar-se com un anotador d’escàndol i com un jugador molt capaç de generar en situacions d’1vs1, a part d’ensenyar al món que la seva faceta defensiva és extraordinària. Jayson podrà treballar els rangs de tir amb més llibertat i mentalitzar-se sobre l’exigència que té a tots els nivells fer un pas endavant dins d’un vestuari, que al cap i a la fi també és el que haurà de fer la temporada vinent a Boston.

Per altra banda, Donovan Mitchell podrà lluir en aquest Mundial. Pot ser el jugador diferencial en transició i serà un exterior difícilment aturable gràcies al seu atletisme, així que tindrà totes les llicències que vulgui. I com que encara no té aquell complex d’estrella tan incòmode pels seleccionadors nacionals del combinat d’USA, segur que mantindrà el nivell defensiu sense cap excepció. Kuzma, finalment, haurà de ser l’encarregat d’aportar amplitud a l’equip: el seu rol com a stretcher guanyarà o perdrà credibilitat en funció dels percentatges, cosa que encara no domina com hem vist aquesta temporada, així que el seu repte serà convertir-se en un jugador sòlid i regular. La seva tasca defensiva és una incògnita gegant.

El que és evident és que aquests jugadors han arribat a la selecció per quedar-s’hi.

 

Els Celtics, grans protagonistes del Mundial

Tatum, Kemba Walker, Marcus Smart i potser Jaylen Brown seran part del training camp yankee. Daniel Theis anirà amb Alemanya i Vincent Poirier jugarà amb França. Tots ells són dels Boston Celtics, la franquícia que -evidentment- més jugadors aportarà al torneig. Entre el final del Mundial (15 de setembre) i l’inici dels campus d’entrenament de les franquícies (en el cas dels Celtics com a mínim) hi ha menys de 10 dies -l’equip de Brad Stevens comença el 24-. El Mundial és a Xina; els entrenaments dels Celtics, a Estats Units. Aquest serà, sens dubte, un element que la direcció tècnica verda haurà de tenir en compte. I USA arribarà a la final del Mundial, així que no podran marxar abans. Poirier i Theis potser sí.