S’han disputat 25 jornades de la fase regular de l’Eurolliga, quedant només 9 per arribar al Play-off i hi ha un nom que s’ha repetit diverses vegades: Sasha Vezenkov. De les 25 jornades, en cinc d’elles, el guardó de MVP ha anat a parar a les seves mans.
Recentment nominat MVP del mes de febrer, que se li suma al que ja va guanyar al passat mes de novembre.

Aquesta fita el col·loca directament a l’història recent de la competició sent un dels quatre únics jugadors que repeteixen guardó mensual la mateixa temporada. Els altres són Ante Tomic (2013/14), Shane Larkin (2019/20) i Nikola Mirotic (2019/20 i 2021/22).

Creixement personal i col·lectiu

Vezenkov va arribar al Pireu fa cinc temporades, on ha anat creixent a la part que l’equip. Cada cop més important, cada cop més minuts. Va arribar jove (22 anys) i en la seva primera temporada va firmar 7.9 punts i 4.8 rebots en 18 minuts. La seva etapa en el F.C. Barcelona (2015-2018) l’havia fet madurar i el fet de sortir de Grècia li va anar molt bé, trencant la zona de confort i havent de demostrar la seva vàlua en un equip tan exigent com el blaugrana.

Olympiacos, per la seva part, ha recuperat l’essència d’equip temible, d’aspirant a tot, tant a Europa com a Grècia. No guanyen una Eurolliga des de 2013 i no disputaven una F4 des de 2017… Fins a la temporada passada. I a la competició domèstica, han estat anys de sequera. No aconseguien una lliga des de 2016… fins a la temporada passada. Què ha fet canviar la dinàmica? Sasha Vezenkov.

El jugador nascut a Xipre va elevar el seu joc a un nivell alt durant la temporada 2021/22 en totes les competicions. I Olympiacos va ressorgir de la mà de Vesenkov. Campions de lliga, de Copa i Supercopa i retorn a la F4 d’Eurolliga. Una temporada per emmarcar i en gran part gràcies als 14.9 punts, 6.6 rebots, 37% triples i 19.1 de valoració de l’actual MVP de l’Eurolliga.

Olympiacos torna a Europa

A l’actual temporada, el conjunt grec lidera la classificació a l’Eurolliga (18-7). Després de diversos anys lluny de la zona noble, han tornat. Són un equip històric que no podia estar fora de la lluita pel títol massa temps. La seva darrera final va ser el 2017, tancant la darrera etapa de bons resultats en les fites europees.

Bartzokas ha aconseguit, de la mà de Vezenkov, crear un bloc sòlid que destaca per ser el líder en valoració (105.4), el líder en anotació (85.6 punts), el líder en assistències (22.2), el líder en recuperacions (5.4) i el 4t en rebots defensius (23.9).
Notes impressionants que col·loquen al conjunt grec com un dels màxims favorits per guanyar la competició.
La progressió en dues temporades ha sigut tan gran que ha sorprès molts, i sembla que el bon treball, la gran estructura i l’experiència adquirida seran peces molt importants pels pròxims anys, catapultant, de nou, a Olympiacos a l’Olímp del bàsquet continental.

Sasha Vezenkov lidera el ràting per MVP amb unes mitges impressionants: 18.5 punts, 7.2 rebots, 44% triples per 21.8 de valoració. El seu excels moment sembla que perdura en el temps i no fa sinó créixer, com li passa a l’equip. La seva facilitat per anotar i rebotejar deixen sense resposta a la majoria de rivals.

Dos anys de gran nivell que tenen un vas comunicant i que no es casualitat. Si hi ha hagut un entrenador que ha elevat el joc del búlgar, aquest és Georgios Bartzokas. L’entrenador grec és un home de prestigi a l’Eurolliga, competició que va guanyar precisament en la seva anterior etapa al Pireu (2013). També va aconseguir classificar per la F4 de 2016 al Lokomotiv Kuban contra tot pronòstic, derrotant al Barça. Precisament entrenaria al conjunt català en 2016/17 on va coincidir amb Vezenkov.

La seva millor etapa com blaugrana coincideix amb l’arribada de l’entrenador grec: 9 punts, 3.2 rebots i 37.8% triples. Allà ja es podia percebre que Bartzokas tenia afinitat amb Vezenkov i que aquest encaixava molt bé a la forma de jugar de l’entrenador. Sol passar que certs jugadors semblen dissenyats per certs entrenadors, i que la fortuna a les seves carreres esportives depen, en gran part, que es trobin a l’espai/temps.

L’actual Vezenkov és un jugador molt complet, que gairebé no utilitza la midrange zone, jugant des del triple o al pal baix, indistintament a dreta o esquerra, i sortint al contraatac sempre que pot. El seu físic (206 cm, 102 kg) el fa ser imparable davant alers més petits o aler pivots més lents. Combina les dues posicions per obtenir el màxim rèdit de les seves qualitats, que ha anat polint a la seva etapa al Pireu.

La gràfica mostra la seva zona d’influència en els tirs.

Al ser un jugador esquerrà, la seva tendència natural és buscar els angles de 45º des de la seva mà bona. En aquesta gràfica general de tir es pot apreciar com el flux augmenta a la zona que delimita la franja esquerra de l’àrea ofensiva d’Olympiacos.

Si ja despuntava la temporada passada, segur que té com a objectiu millorar la seva actuació en la semifinal d’Eurolliga, on va tenir un mal partit (2/10 tirs en 34 minuts). Aquella nefasta sèrie de tir va condicionar el joc d’Olympiacos que va acabar cedint enfront Anadolu Efes per 74-77. Una oportunitat perduda després d’una notable fase regular.

Era la cirereta a dues temporades de millora continuada, de grans sensacions, d’assolir un rol dins l’equip que no tenia des de la seva etapa al Aris. Però com deia Michael Jordan, per assaborir l’èxit has de tenir el regust del fracàs primer. Tocava esperar una nova oportunitat.

Caràcter guanyador

Però l’Alexsander sap el que és ser el millor, caure i tornar a ser el millor. De ben jove ja despuntava en els equips grecs. La seva primera oportunitat va ser en l’Aris Salònica, amb tan sols 16 anys; una mostra de la seva maduresa i potencial basquetbolístic.
A la temporada 2014/15, amb tan sols 20 anys, va ser el MVP de la lliga grega gràcies a un firmar 16,8 punts i 7,3 rebots per partit. Havia nascut una estrella, i estava llest pel seu següent nivell.

Però no va ser així. Segurament massa jove per assumir responsabilitats fora de la seva zona de confort, es va trobar bastant perdut durant les seves tres temporades al F.C.Barcelona, tot i que va tenir partits destacats i unes mitges acceptables. Però la sensació general era que li faltava madurar, que no aconseguia fer el pas que se suposava que li pertocava vist el seu rendiment a Grècia.

Va retornar a les península hel·lènica per recuperar les sensacions, la calma i la calor d’una afició que el va rebre amb els braços oberts. Li va costar trobar el seu espai dins l’equip, sobretot en competició europea, on veia relegat el seu paper a jugador de rotació. Les dues primeres temporades serien d’adaptació a un estil de joc molt diferent del practicat en la seva etapa blaugrana i que li costaria desconstruir-se per tornar a ser aquell aler potent de la seva primera etapa a Grècia.

Vezenkov és un jove amb un caràcter guanyador, i pas a pas, partit a partit, va anar agafant confiança i automatismes fins a convertir-se en l’imparable jugador que és el dia d’avui. Un caràcter guanyador que fa que renunciï a l’NBA per preferir l’Eurolliga (ha comentat en entrevistes que quasi no veu els partits de la lliga nord-americana perquè gaudeix més de la competició europea des del sofà de casa seva) i que lidera la selecció nacional de Bulgària amb actuacions tan estel·lars com la més recent: 30 punts, 4/8 triples, 6/6 tirs lliures, 4 rebots i 3 recuperacions en el triomf 90-82 de la seva selecció davant Portugal.

Ara, amb 27 anys, després de ser MVP als 20, passar per una etapa grisa entre els 23 i els 24, torna a somriure i a optar a ser MVP de nou.
Si segueix la mateixa progressió marcarà, una època en l’Eurolliga. I, qui sap, si podrà guanyar-la amb l’Olympiacos. Són un dels equips favorits per estar a la F4 2023 per mèrits propis, i segurament amb Vezenkov amb el MVP sota el braç.