Connecta amb nosaltres

HISTÒRIA NBA

Vince Carter: l’home que sobrevolava el parquet

Qui és Vince Carter per a la història de l’NBA?

Comparteix

Vince Carter: l’home que sobrevolava el parquet

15 de Març. Queden pocs minuts per la conclusió del partit que enfronta els Atlanta Hawks i els New York Knicks. Un partit, a priori, sense història, que enfrontava a dos equips de la part baixa de la conferència Est. No podíem estar més errats. L’anunci de la suspensió de la temporada NBA ens ha privat de moltes coses. Una d’elles, sens dubte, es l’opció d’acomiadar tal com és mereixeria un jugador històric com és Vince Carter.

Parlar de Vince Carter és, pràcticament, parlar de la història recent de la competició. El primer jugador de la lliga en disputar partits en quatre dècades diferents. Ha disputat 22 temporades, més que ningú, a la millor lliga del món, rècord, que amb tota seguretat, trigarem molt a veure emulat, si és que pot ser emulat.

Quatre dècades sobrevolant les pistes

Una de les lleis no escrites de l’esport professional és que costa molt arribar-hi, però encara costa més mantenir-se ja que, en l’actualitat, aquest es desenvolupa en un ambient extremadament competitiu i exigent en l’àmbit físic i mental. Hem de sumar-hi l’enorme competència entre jugadors que arriben i els que volen mantenir-se. El mèrit és inqüestionable.

Així, en un cicle sempitern trobem a jugadors que arriben, brillen i s’apaguen. El cicle de Carter arranca amb el crepuscle de Michael Jordan, transita amb l’ascens de Bryant i dels Spurs i declina amb LeBron i l’erupció dels Warriors… En aquesta síntesi, intencionadament simplista, transcorre la meravellosa carrera de Vince Carter. Traduït en números: 22 temporades, 1.541 partits (tercer jugador amb més partits), més de 46.367 minuts i… ha jugat amb el 37% dels jugadors que han passat per la lliga.

El rei de l’Esmaixada

Al llarg de la història de la lliga han existit jugadors capaços de convertir en art l’acció d’esmaixar. Entre els més recordats citem  Julius Erving, Dominique Wilkins, Michael Jordan, Andre Iguodala i més recentment, Zach LaVine, Aaron Gordon i Derrick Jones Jr. Ara bé, quan parlem d’esmaixades, rarament no pensem en un altre nom que no sigui Vince Carter. Un jugador que amb la seva irrupció a l’NBA redefiní i el concepte de “dunker

L’escorta, sempre que era possible, posava a prova la força de la gravetat per sobrevolar la pista i rivals amb les seves esmaixades. La seva carta de presentació, que li va valdre el sobrenom NBA, d’Air Canada. Va ser a Canadà, en el llegendari concurs d’esmaixades de l’any 2000, on Vince Carter es va veure catapultat a la fama. Pels annals de la lliga queden la reacció incrèdula de Shaquille O’Neal, el “Let’s go home, let’s go home” de Kenny Smith amb la seva primera esmaixada, un 360°. Ens regalaria diverses esmaixades més, les quals vull recuperar a continuació.

Perquè sense Vince Carter no podíem entendre aquesta era on l’esmaixada s’ha convertit en una acció comuna, gairebé natural, dels partits. Perquè, siguem sincers: quan pensem en una esmaixada quin jugador ens ve a la memòria?

Vince Carter, Canadà i els Raptors

L’arribada de l’NBA a Canadà

Els Raptors de Toronto són una franquícia molt jove, comptant amb poc més de vint-i-cinc anys d’història. Nascuda arran de l’expansió canadenca de l’any 1995 (juntament amb els Vancouver Grizzlies), els primers anys dels Raptors no podrien ser entesos sense la figura de Carter. De fet, és un dels grans arguments per entendre la continuïtat de la franquícia, en contrast amb la seva bessona a Vancouver. L’arribada de l’escorta es produiria al tercer any de la franquícia. Hi arribaria després d’un traspàs que enviava la cinquena elecció del draft de 1998 en possessió de GSW a la franquícia canadenca. Aviat confirmaria les expectatives guanyant el ROY amb unes mitjanes de 18,3 punts i 5,7 rebots.

Aviat, la característica i inconfusible equipació del dinosaure va quedar unida a la figura de Vince Carter. Una indumentària que, encara avui, segueix sent una de les equipacions més venudes de sempre. Però no només en aquest aspecte Carter influí decisivament. Al documental “The Carter Effect”, ens expliquen que el jugador també crea una tendència al món de les bambes.

El pas del temps ha demostrat que l’expansió de l’NBA a terres canadenques va ser un encert notable. Nogensmenys, en l’actualitat el combinat canadenc de bàsquet és un dels més potents i prometedors en l’àmbit internacional. Entre les seves estrelles trobem a Jamal Murray, Kevin Pangos, Corey Joseph, RJ Barrett, Kelly Olynik o Tristan Thompson.

L’era d’Air Canada

La temporada següent al seu ROY el pes de Carter va anar a l’alça. En el seu segon any, la seva mitjana s’enfila fins als gairebé 26 punts per partit. Vinsanity, a més, milloraria en rebots (5,8) i faria un pas endavant en la direcció, amb 3,8 assistències. Aquell mateix any guanyaria la medalla d’or a Sidney deixant per la posteritat una esmaixada bestial sobre el pivot francès Frédéric Weis (2,18). A més, aconseguiria ser escollit per primera vegada en els quintets de la temporada, concretament en el tercer.

La tercera temporada va ser la millor en termes estadístics. Una temporada que és recordada, especialment, per aquelles magnífiques semifinals de conferència davant els Sixers d’Allen Iverson. Un dels duels de Play off més recordats pels aficionats i que va tenir una segona part memorable la temporada passada. En aquella sèrie vàrem veure el zenit esportiu de Vince Carter. Amb una actuació antològica de 50 punts en el tercer partit (19-29 en tirs de camp, 9-13 en T3). Carter va ser protagonista fins al final, errant un tir que podia a ver eliminat els de Filadèlfia. Un error que dinou anys després, Kawhi Leonard es va encarregar d’esmenar.

Vince Carter, una estrella a destemps

Carter jugaria dues temporades i mitja més a Canadà abans de sortir de la disciplina rumb a Nova Jersey. En aquells temps els Nets havien aconseguit arribar a dues finals consecutives (2001/02-2002/3) i gairebé a una tercera, frustrada per l’erupció dels nous Bad Boys Pistons. L’arribada d’un jugador del calibre de Vince Carter va suposar una nova dosi d’optimisme a la franquícia, que aspirava a tot.

La seva època als Nets va ser una sort d’estira-arronsa entre les expectatives i la realitat. La societat que formaren amb Jason Kidd era fabulosa, però no donava resultats. La tercera pota del projecte, Richard Jefferson, era un excel·lent complement, però no era una estrella. Això no volia dir que Carter no complís, ans al contrari, l’escorta va seguir anotant més de 20 punts per partit, però les expectatives mai no varen ser satisfetes. El seu últim All Star, l’any 2008, va ser l’últim reconeixement individual de la seva carrera. I així va començar a sorgir l’opinió que Carter no era en si un problema, però tampoc era una solució.

Vince Carter com a estrella nòmada

Vince Carter no abandonaria Nova Jersey fins al 2009, posant rumb a Orlando. Novament l’arribada de Carter coincidí amb un retrocés del projecte, que tot i incloure bons jugadors (Jason Williams, Matt Barnes) no repetiria les finals de l’any anterior. L’escolta, en un altre moviment marxaria als Suns, un equip que afrontava els últims anys de l’era Nash. La marxa d’Amar’e Stoudemaire als Knicks va ser decisiva, però l’escassa influencia positiva de la cada cop menys estrella era notòria.

L’escolta sumaria un últim intent seriós de guanyar l’anell als Mavericks postanell (2011-2014). A la franquícia texana veuríem l’últim gran moment de la seva carrera, amb un triple sobre la botzina davant els Spurs que donaria la victòria a Dallas en una primera ronda de Playoffs. Abandonant la disciplina amb dues eliminacions a primera ronda i una temporada sense postemporada.

Marxaria aquest cop a Memphis, amb un bagatge lleugerament millor. Una segona ronda i dues primeres per un equip que l’any anterior (2013) havia arribat a finals de conferència. Una tònica difícil d’explicar, però que forma part del llegat del jugador de Florida.

Vince Carter ha estat un mentor excepcional

Amb la seva marxa a Sacramento Kings, Vince Carter assumiria definitivament el rol de mentor. Un rol que ja s’intuïa a Mavericks i Grizzlies, equips que afrontaven també un procés de reconstrucció massa posposat. A Sacramento, i especialment a Atlanta, hem vist un Carter diferent, molt més involucrat amb els més joves de la plantilla.

Segurament Carter ha estat una de les estrelles que millor ha sabut portar la transició d’estrella a veterà. Una transició complicada i que ha comportat nombroses sortides de to d’alguns jugadors excepcionals els últims temps. En aquest sentit, Vince Carter no només ho va acceptar, sinó que podem dir que l’ha interpretat magníficament.

Vince Carter: llegenda o icona?

El gran debat. Carter, malgrat no posseir cap anell, és una icona cultural d’una gran transcendència a l’NBA. I això té molt de mèrit, si partim del modest currículum que presenta. Una carta de presentació humil si el comparem amb estrelles de la seva generació (la fornada de Duncan, Garnett, Bryant, Pierce, Nowitzki, Iverson). Ja hem parlat dels seus números de carrera, però a nivells de reconeixement individual, només podem fer menció al concurs d’Esmaixades de l’any 1999. Sens dubte és un jugador molt estimat, molt ben valorat per la lliga i una referència per als joves jugadors que arriben a la lliga.

Però, al mateix temps, Carter, no té MVP’s, ni tampoc eleccions al millor quintet. Respecte al seu joc, malgrat ser molt espectacular, no era un especialista al rebot ni distribuint la pilota. I potser, la seva gran tara, malgrat les seves vuit eleccions per l’All Star, és que mai els seus equips varen competir realment pels anells. A aquesta última dada s’hi ha de sumar la sensació d’arribar tard a projectes i no millorar els resultats. Li va passar primer als Nets, després als Magic i finalment als Mavericks. En aquest debat de nomenclatura, la meritocràcia imperant fa difícil donar-li una resposta coherent.

La resposta a la pregunta és certament complicada per algú que sempre ha valorat la figura de Vince Carter. Perquè les estadístiques i els premis només aporten una part (molt important) de la valoració d’un jugador. No penso que Vince Carter sigui mereixedor d’entrar al top 50 històric, i tinc les meves reserves fins i tot d’incloure’l al top 100. Però, malgrat tot, és un jugador molt estimat i valorat pel públic mitjà de la lliga, fins i tot a Toronto, on la seva tumultuosa sortida el va fer enemic públic.

Vince Carter mereix entrar al Hall of Fame. Potser no mereixeria la condició per mèrits esportius, però sí que els requereix en l’àmbit cultural, a escala de llegat i sobretot per la seva importància en expandir el bàsquet a Canada. I això, amics, és impagable.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a HISTÒRIA NBA

Tradueix »