James Wiseman és un dels grans noms d’aquesta fornada. L’interior dels Memphis Tigers, la joia de la corona del projecte de Penny Hardaway, no ha necessitat més de dos partits a l’NCAA per consolidar-se com un dels noms de referència de la fornada. Dos partits després, però, tot i les magnífiques actuacions esportives, tot s’ha capgirat: l’administració de l’NCAA ha castigat a Memphis i a Wiseman amb la inelegibilitat de l’estrella, que haurà de fer front a una situació molt complicada i haurà de prendre un seguit de decisions vinculants molt transcendent.

El recurs immediat presentat per Memphis ha permès a Wiseman jugar el segon partit de la temporada, però és un fet d’excepció. La sanció, a no ser d’un recurs acceptat, impedirà que el jugador tingui minuts aquesta temporada. En cap cas, però, vol dir que Wiseman no podrà presentar-se al draft de l’NCAA, ja que la condició és presentar un certificat de graduació amb l’antelació d’un any a la celebració de la mateixa cerimònia.

El motiu de la sanció. S’equivoca l’NCAA?

Immersos en un moment complicat per tota la remor de fons que genera el benefici econòmic potencial de les grans promeses universitàries, l’NCAA està en una situació complicada. En aquest cas, la polèmica es deu a la gestió del reclutament de Wiseman que va fer Penny Hardaway, encarregat dels Tigers: es veu que va facilitar trobar un domicili relativitzant els costos econòmics (11.500 dòlars) per al jugador sense que aquest fos conscient de la situació. Intervenir d’aquesta manera en el reclutament d’un jugador és il·legal en el model universitari americà.

A partir d’aquí, la situació que es planteja és complicada de resoldre: té proves suficients l’NCAA per defensar això? I, el que és més important: és sostenible mantenir aquest model o les reformes en quant a guanys per la imatge individual hauran de ser extensibles a altres factors? O, sent encara més rebuscat: i si en comptes de Memphis hagués passat a Duke? Totes aquestes qüestions no tenen una resposta clara, i en gran part es deu a que l’NCAA està vivint unes circumstàncies inèdites.

El que queda clar és que, sent una mesura per “castigar” els actes de la pròpia universitat, qui surt perdent d’aquesta dinàmica és el jugador (veu tallada la projecció) i la pròpia NCAA, que perdrà repercussió social, mediàtica i fins i tot econòmica. És previsible que hi hagi més notícies amb el pas del temps.

Un TOP 3 pràcticament assegurat. El millor pivot d’una fornada de pivots

Sense arribar al nivell mediàtic dels jugadors de la passada fornada, Wiseman és considerat un jugador fet per tenir un gran impacte a l’NBA. És un interior atlètic, poderós, monstruós a nivell d’envergadura, és bon passador tot i que alguna vegada assumeix riscos excssius i té potencial per treballar el rang de tir, de manera que podria ser una amenaça en diverses franges ofensives. Per altra banda, en defensa té eines per ser un bon protector de cèrcol i gaudeix d’unes condicions físiques i mentals ideals per treballar les situacions de desajust. Wiseman, doncs, és un diamant considerable que totes les franquícies tenien controlat.

La seva projecció és tan evident que, de fet, discutir que seria (serà?) part del TOP 3 és complicat. En aquesta fornada, dominada per bases i per pivots, hi ha tres jugadors que a hores d’ara estan un pas més endavant que la resta: Wiseman (interior), Anthony Edwards (ala) i Cole Anthony (combo exterior).

Cal veure què passarà i quines seran les conseqüències immediates de la baixa per a la resta de prospects universitaris, però a dia d’avui hi ha un parell de beneficiats força clars: Isaiah Stewart (interior de Washington, el segon amb més marge de la fornada) i Vernon Carey (de Duke, que estava començant a generar dubtes pel seu perfil “arcaic”).

Alternatives

Wiseman ha de prendre una decisió. Quedar-se a l’NCAA sense jugar (un cop acabi tota la previsible seqüència de litigis) podria ser contraproduent per a ell, així que una bona solució seria centrar-se en altres continents. L’opció europea, sempre parlant d’un equip d’una lliga que pugui garantir-li minuts i evolució (França, Alemanya, Bèlgica) podria ser una bona sortida.

L’opció més atractiva, però, és Austràlia. Allà ja hi són jugadors com RJ Hampton o LaMelo Ball, que en teoria han de ser carn de loteria, així que els scouters de l’NBA estan fixant-se en el transcurs de la competició. El ritme de la NBL és alt i per perfil podria convertir-se en un interior potencialment dominant (especialment a nivell estadístic), així que seria una manera de no perdre protagonisme més que correcta.