Tot estava apunt per rebre amb tots els honors el debut de Zion Williamson. L’NBA s’havia preparat a consciència per posar-li l’alfombra roja fins al punt de fer coincidir en lloc i temps la cerimònia de coronació del vigent rei de l’NBA amb la presentació en societat d’un dels nous prínceps. I a falta de pocs dies per l’inici de la temporada, quan l’interès i l’expectativa ja són impossibles de contenir, l’entorn NBA ha rebut la pitjor notícia possible: Zion Williamson serà baixa les dues pròximes setmanes -com a mínim- per culpa d’una dolència al genoll. I sí, n’estàvem avisats.

No és greu, però sí que és previsible

Després de les proves protocolàries dutes a terme pels metges dels Pelicans ha quedat claríssim que Zion Williamson no pateix cap lesió greu i que simplement és una molèstia al genoll dret, el mateix genoll que va lesionar-se en la famosa escena de la bamba contra North Carolina quan encara vestia la samarreta de la totpoderosa Duke.

La baixa de Zion es deu més a una qüestió de precaució i prevenció que de baixa efectiva. Zion, que no arriba als 2 metres d’alçada, pesa més de 120 quilos i està sotmès a una gran quantitat de caigudes de tot tipus i d’aterratges forçats al llarg d’un partit que, inevitablement, tenen un impacte considerable en els lligaments del jugador. Sempre s’ha dit que un dels problemes de ZW és que la durabilitat de la seva carrera serà molt relativa si no perd pes, cosa que tampoc sabem del cert perquè té un perfil únic. Zion és un jugador apassionant i intrigant a nivell físic, però a diferència d’altres jugadors que també dominen pel físic ell ja venia fet de les etapes anteriors. La seva evolució no passa per un augment sinó per una reducció, i això és el que desorienta a l’entorn.

El principal afectat per la lesió de Zion -després parlarem de l’impacte que tindrà en el futur immediat de NOLA- és l’NBA. Zion i els Pelicans tindran una bona pila de partits emesos per la televisió nacional al llarg de la temporada, i l’opener era un d’ells. Evidentment que ara, sense Zion, els Pelicans perdran una bona dosi d’interès comercial i condicionaran l’exposició inicial de l’NBA. La lesió de ZW és un contratemps econòmic considerable.

Què implica aquesta lesió per als Pelicans?

Zion Williamson està destinat a ser la cara visible del nou projecte dels New Orleans Pelicans a curt, a mig i a llarg termini. Durant la pretemporada, a més, la bèstia de Duke ha demostrat un domini absolut dels temps i ha aconseguit imposar el seu estil amb tota la naturalitat imaginable. Zion ha creat una societat màgica amb un Lonzo Ball molt més còmode que en qualsevol temporada a Los Angeles i s’ha consolidat com el gran candidat al rookie de l’any. Ha condicionat des del primer moment el desenvolupament ofensiu i defensiu del seu propi equip i, el que és més important, ha fet el mateix amb el plantejament rival.

Zion ha jugat de 5 en atac estàtic i del que ha volgut en transició (que és exactament el que pretenia Alvin Gentry). La seva facilitat per entrar en situació favorable als contactes i per apropar-se a la cistella amb agressivitat l’ha portat a ser un dels millors finalitzadors a prop del cèrcol de la pretemporada i a obtenir uns promigs de més de 20 punts, 6 rebots i 3 assistències. Els Pelicans han sigut una de les grans sensacions dels partits previs a l’inici de la temporada. A més, Gentry ha apostat per “ocultar” els defectes de Zion: pràcticament mai inicia 1vs1 en estàtic des de la línia de 3 i els seus llançaments exteriors estan limitats -no s’amaga, però-. Mentre adquireix fonaments, que els adquirirà, la direcció dels Pelicans l’ha proveït d’un context favorable.

Sense Zion, els Pelicans hauran de reinventar-se. La primera decisió de Gentry és que Redick entrarà al quintet inicial, que ara estarà format per Jrue Holiday, Lonzo Ball, JJ Redick, Brandon Ingram i Jahlil Okafor o Derrick Favors. Parlem de cinc jugadors desplaçats de posició però que tenen en comú la capacitat per anotar a nivells diferents i que a més, especialment pel que fa als jugadors amb més incidència exterior, tindran prou marge per repartir-se àrees de generació.

La base de l’equip, ara més que mai, serà la consolidació de Jrue Holiday com a referència i la projecció que mostrin un Lonzo Ball més madur que mai i, especialment, un Brandon Ingram que està davant de la seva gran oportunitat per irrompre (tot i que transmet dubtes perquè difícilment podrà fer funcions de 4 en molts moments). Per altra banda, també és una “bona notícia” perquè Favors, quan torni, podrà naturalitzar-se una mica i deixarà de preocupar-se de donar amplitud a la pista permanentment. En el cas de Jahlil Okafor la situació és una mica més confusa perquè els seus recursos, tot i l’evolució que ha mostrat, són ostensiblement anticlimàtics dins de la proposta kamikaze de Gentry. Serà qüestió de que trobi el lloc, però a dia d’avui seria més senzill associar-lo a una segona unitat (Jaxson Hayes…).

El fantasma mèdic reapareix a Nova Orleans

Vivim en una època d’ocultisme comunicatiu i és molt difícil treure l’entrellat d’algunes notícies, però el que tots tenim clar és que la gestió d’algunes lesions que ha fet la franquícia de New Orleans és dubtosa. Així doncs, és inevitable que els fans de Zion Williamson i dels Pelicans (o al revés) estiguin preocupats després de la lesió. Zion és un jugador estructural que, a més de tot, havia d’encarregar-se de fer oblidar la baixa d’Anthony Davis. Malauradament, però, la lesió ha tingut lloc en un mal moment. Per diverses raons, però la principal és la mala reputació de l’equip mèdic de la franquícia.

Per tal d’oblidar l’etapa anterior, els Pelicans han tancat una incorporació molt interessant: la d’Aaron Nelson, un dels grans recuperadors físics dels temps recents. Aquest canvi és clarament positiu i coincideix amb una onada de modificacions que han agilitzat moltíssim els moviments de despatxos de la franquícia, així que hem de creure que Zion està en les millors mans possibles.