Connecta amb nosaltres

NBA

La loteria del draft obre una nova NBA

Zion Williamson té peu i mig a Nova Orleans després d’una loteria estrambòtica.

Comparteix

La loteria del draft obre una nova NBA

El que semblava que havia de ser una nit extraordinària per a franquícies com els Knicks, els Suns, els Cavaliers o els Bulls, que durant tota la temporada han estat buscant descaradament les millors posicions pel sorteig, ha acabat convertint-se en una reivindicació d’un nou èxit d’Adam Silver: perdre per decret s’ha acabat. I aquesta era, de totes totes, en aquests temps recents, una de les grans llacunes de l’NBA.

Els New Orleans Pelicans, els Memphis Grizzlies o fins i tot uns Lakers que continuen perpetrant un dels inicis d’offseason més còmics de tots els temps s’han trobat amb un regal inesperat. Tenien molt poques probabilitats d’escollir en torns alts, però la sort els ha somrigut. Ara s’obre un nou panorama. Un de completament diferent, que ens depararà moltes sorpreses i que farà que, novament, l’NBA canviï. Ara analitzem com.

ELS PELICANS TENEN LA PAELLA PEL MÀNEC. LA CLAU DE L’NBA ÉS A LES SEVES MANS

Evidentment, el pick 1 serà Zion Williamson. Els Pelicans no el traspassaran i passen a ser amos totals del mercat: estan en posició d’exigir el que vulguin a canvi d’Anthony Davis, tenen l’asset més valuós de tota la lliga (relació projecció-llibertat-marge d’error) i es faran amb un més que possible jugador generacional. Quan David Griffin va acceptar el càrrec de president d’operacions, probablement,  no s’havia ni plantejat que la cosa anés així.

Vendran la seva pell caríssima i no els faltaran pretendents. Shams ja ha filtrat que el pla passar per fer que Zion sigui el jugador franquícia del projecte (evidentment) i que la posició respecte la situació de Davis no ha canviat (tampoc hem d’oblidar el presumpte farol del propi Griffin fa unes setmanes), la qual cosa és una clara invitació a deixar tancada la reconstrucció aquest mateix estiu.

En el millor dels casos, si es desfessin d’Anthony Davis traspassant-lo a uns hipotètics Knicks que es fessin amb RJ Barrett, podrien reunir el binomi màgic de Duke. I qui sap si, si els Suns o els Bulls elegissin Redish, podrien buscar un moviment que involucrés Jrue Holiday i reunir el trident. Poden fer màgia.

ELS GRIZZLIES TENEN LLIBERTAT TOTAL. PODEN MESCLAR NECESSITAT I TALENT

En teoria el Madness va servir per demostrar que, d’entrada, Ja Morant li ha guanyat la partida pública a RJ Barrett. La feinada que va fer per portar Murray State fins a la segona ronda i l’actitud i progressió que ha demostrat durant les seves dues temporades universitàries són el pròleg del que ha de ser, si tot va bé, una gran carrera professional. Hi ha, però, dues incògnites: el pick de l’any que ve i el futur de Mike Conley. Centrem-nos en la segona.

Ja en parlarem quan publiqui el mock, però el futur de Conley està estretament lligat amb l’elecció de Pera, Cho i companyia. En el comiat amb l’afició, l’històric base dels Grizzlies va dir que l’any que ve seguiria a la ciutat, però ningú ho té clar. És possible que Memphis vulgui competir, però seria a despit de la voluntat de Rich Cho (flamant GM). Morant, un jugador que serà playmaker invasiu perquè el seu joc no s’entén sense pilota, seria una gran aposta esportiva i comercial per a aquesta franquícia petita i orfe d’història antiga. Barrett, en canvi, encaixaria bé amb Conley: és un jugador que pot liderar (que no ens enganyi l’extensa ombra de Zion), que està fet per tenir moltíssima influència a nivell de màrqueting i que podria tenir bona entesa amb Conley, perfil agraït sense pilota, en cas que aquest es quedés. I, el que és més important, arribaria a un destí que l’acolliria amb els braços oberts.

El que queda clar és que els Grizzlies són un dels equips que han obert de bat a bat les portes a un nou futur. No s’esperaven ni tan sols tenir el pick i ara, hores després, tindran l’opció d’escollir un possible talent generacional. El que canvien les boletes, tu.

DE LAKERS A KNICKS. SORT INVERSA PELS GRANS MERCATS

Els Knicks seran els tercers en elegir i els Lakers els quarts, però la sort és totalment inversa. Hi ha qui diu des del sector de Nova York que el pick 3 està bé, que podria haver estat pitjor i que, per tant, no han tingut mala sort. I bé: és cert, però al mateix temps no ho és. Els plans estiuencs dels Knicks passaven principalment per fer-se amb Zion (més enllà de la FA), i ara ja (difícilment) no el tindran.

Els Lakers, en canvi, s’han trobat amb un premi inesperat. La quarta elecció (tenien un 2% d’endur-se el pick 1) és una d’aquelles coses que es deuen a un simple factor: l’atzar. L’estiu dels angelins serà difícil: tenen AD entre cella i cella i, més que apostes, el que busquen és realitats contrastades que ajudin a envoltar LeBron durant la recta final de la seva carrera. Aquesta ronda, a hores d’ara, és més asset que cap altra cosa. I l’hauran d’invertir molt bé, perquè és un caramel (qui sap si prou temptador com per fer-se amb Anthony Davis).

Tornant a Nova York, els noms a escrutar són dos: o Barrett o Morant (el que els deixi Memphis). RJ Barrett era el somni fa uns mesos i, francament, manté intacte l’aroma de jugador franquícia. Encaixaria a Nova York i, si es té paciència (això ja és més difícil) i se’l deixa treballar, es convertirà aviat en un dels grans anotadors de l’NBA. RJ té un talent descomunal. Si és Morant, la incògnita serà simple: què passarà amb Dennis Smith Jr i Ntilikina? Millor que no arribin a aquesta situació.

Evidentment, però, els Knicks també podrien intentar moure el pick per fer-se amb AD i ajuntar-lo amb els agents lliures que, en teoria, han de fitxar. Als Pelicans, a nivell esportiu i de narrativa, els podria interessar ajuntar Zion amb Barrett (antics companys) o, en segona instància i deixant algun dubte més, amb Ja Morant. Caldrà veure què passa però Dolan té un repte molt important damunt la taula i, si no l’enfoca bé, podria acabar enfonsant la franquícia uns anys més.

ELS BULLS VAN DE FRACÀS EN FRACÀS SENSE PARAR

El major desastre de la nit, més enllà del d’uns Hawks que realment estan sobredimensionant el que els ha passat, és el dels Chicago Bulls. La franquícia que en el seu dia va ser la reina de l’NBA continua encadenant desgràcies esportives, de despatxos i atzaroses. I així és molt difícil competir.

Partint de la quarta posició, amb més d’un 35% d’opcions de ser pick top 3, més d’un 50% de ser pick top 5 i més d’un 75% de ser top 6, els Bulls seran top 7. Inexplicable, però és així. El pitjor del cas, però, és que la setena elecció d’aquest draft pot ser dramàtica (menys profund del que sembla i massa incògnites en els casos de certs jugadors): no sabran què escollir i tampoc estan (estem) en bona posició per afrontar un traspàs.

Els Bulls han de buscar un base perquè Dunn no ha donat la talla. Morant no serà. Seria molt estrany que els Suns (un altre equip que ha caigut inesperadament) deixés passar Darius Garland. Hi haurà packs més atractius, per força, per fer-se amb Jrue Holiday. I què fem, llavors? La resposta és limitada però, fins a cert punt, fiable: Coby White.

És l’únic base que queda que pugui entrar dins de la loteria. El de North Carolina té aptitud suficient per fer de tot en una pista de bàsquet, sí, però d’entrada té menys sostre que la resta (desil·lusionant quan es partia de la quarta posició). Seguiria, això sí, la línia d’uns Bulls que últimament draftegen realitats (vegeu Wendell Carter Jr). Independentment del que passi, que pot ser absolutament de tot perquè l’NBA és màgica en tots els aspectes, els Bulls passaran un any més sense escollir un jugador amb potencial per marcar època i “obligats” a accentuar les fortaleses d’un bloc que fins ara no ha mostrat continuïtat ni massa llums verdes.

 


 

Suns i Cavaliers també han perdut posicions, però la seva caiguda té cert coixí. No podran fer-se amb els jugadors que buscaven descaradament, però trobaran alternatives posicionals amb molta projecció com Garland en el cas dels Suns (ja ho hem comentat anteriorment) o Culver en el cas dels Cavs (jugador que pot adaptar-se molt bé al joc de Sexton, que té potencial two way i que pot desequilibrar amb facilitat).

I per acabar, una anècdota que ens ajuda a entendre que això depèn de la sort: tots els equips de l’est han baixat. La loteria és això: una loteria.

 

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »