Connecta amb nosaltres

DRAFT 2020

ESMAIXADA MOCK DRAFT 2.0: versió confinament (part 2)

Presentem la segona part del mock del draft de 2020. Del pick 20 al pick 11.

Comparteix

ESMAIXADA MOCK DRAFT 2.0: versió confinament (part 2)

Tot és molt incert en el panorama mundial actual. El Covid-19 ha capgirat molts plans de coses transcendents i d’altres que no ho són tant però que, al cap i a la fi, ens diverteixen i tenen un pes específic considerable en les nostres rutines. Una d’aquestes és el bàsquet. No s’està disputant cap lliga i hi ha diversos fronts oberts. Un d’ells és el draft de l’NBA, que ha quedat en una situació complicada. Per una banda, encara no està definit quins equips integraran la loteria i tampoc se sap quan se celebrarà aquesta. Per l’altra, sense March Madness ni entrenaments privats -presumiblement- costarà establir una jerarquia dins de la fornada.

Entenent les circumstàncies, des d’Esmaixada hem decidit que la manera més justa d’elaborar un nou mock d’aquest draft és simulant la loteria entre els equips que són ara mateix dins del “bombo” i deixant que el factor aleatori, que al cap i a la fi és decisiu, també intervingui en aquesta edició. Encara falta molt per la celebració de la cerimònia i canviaran moltes coses, així que aquesta no serà la darrera edició que publicarem.

Important: el mock es publicarà en 3 articles dividits en 10 eleccions per cadascun. Aquesta part és la segona.

20. Brookyln Nets (via Sixers)- Saddiq Bey

Els Nets de la temporada vinent seran un equip diferent. Si durant l’era Atkinson es basaven en el moviment de pilota, les passades i el dinamisme, amb Kevin Durant i Kyrie Irving passaran a tenir un plantejament altament dependent de l’ISO i del repartiment d’espais.

Saddiq Bey és un dels millors canoners disponibles en aquesta fase del draft i un jugador amb cultura guanyadora. A Villanova ha crescut molt i ha esdevingut un dels jugadors més productius de l’NCAA a mitja pista. Té perfil de triplista de volum com a conseqüència del sistema i podria aprofitar molt bé els espais que generin els jugadors desequilibrants.

A més, Brooklyn tindria potencialment un dels millors tàndems per anotar tirs en moviment. Joe Harris i Bey són dos tiradors potencialment letals en situacions com aquestes i enriquirien el sistema dels Nets, tot i que ni Jarrett Allen ni DeAndre Jordan són jugadors que explotin freqüentment el bloqueig indirecte.

Un parell d’apunts més: el primer és que Saddiq Bey no és un jugador inepte després de bot. A Villanova se l’ha vist fer ús d’un bon primer pas i d’una verticalitat considerable per absorbir contactes i penetrar que a l’NBA, en escenaris incisius, pot ser explotable. L’altre apunt és defensiu: caldrà que faci molta feina quant a fortalesa física si no vol ser un presumpte desajust.

19. Milwaukee Bucks (via Pacers)- Devin Vassell

Els Bucks tenen una idea de joc definida i una referència clara. La consigna és, doncs, buscar jugadors compatibles amb les virtuts de Giannis Antetokounmpo. Aquests jugadors, per norma general, són jugadors amb capacitat per perimetralitzar-se i per produir amb pocs bots. Si a més són defensors competents, millor que millor.

Devin Vassell, de Florida, reuneix tots aquests requisits. És un defensor exterior polivalent, interpreta el joc de manera molt nítida i té molta facilitat per executar en ritmes alts. No només seria un jugador de rendiment off the ball: al llarg de la seva estada a la universitat l’hem vist creant-se llançaments a través de bloqueig directe i té un motor adequat per penetrar i absorbir contactes.

Devin Vassell és un dels jugadors perimetrals que s’ajusten bé a les prestacions d’un pivot àncora com Brook López. Parlem d’un jugador amb potencial i envergadura per aportar en intercepció i recuperació i d’un bon defensor de la línia de tres punts. Amb ell, l’aposta defensiva de Mike Budenholzer serà encara més consistent.

18. Dallas Mavericks- Jaden McDaniels

Jaden McDaniels és el següent jugador amb upside d’estrella en aquest draft. La seva temporada a Washington ha estat considerablement decebedora (en bona part per la inèrcia de l’equip) i, més enllà d’un físic intrigant, no té avals esportius suficients com per escalar fins el TOP 10 del draft. És, segurament, un dels jugadors que més agrairia que hi hagués workouts.

Dit això, els Mavs haurien de plantejar-se seriosament escollir Jaden McDaniels amb el pick 18. Si bé és cert que Jaden és més intencions que resultats, l’èxit del projecte dels Mavs no dependrà inevitablement d’ell i l’aler es podrà permetre evolucionar en un segon pla envoltat d’una cultura guanyadora.

Els Mavs necessiten una tercera espasa per acabar d’acompanyar Doncic i Porzingis que no podran aconseguir a l’agència lliure, i aquesta preferiblement hauria de ser un forward capaç d’anotar a tres nivells en el millor dels casos.

Rick Carlisle és un gran desenvolupador de talents i sabrà donar cabuda en la rotació a McDaniels. El dels Huskies té un perfil únic i unes propietats atlètiques envejables i ideals per al bàsquet que es practica a dia d’avui. En bones mans i amb una inèrcia favorable, Jaden s’aproximarà a la versió que desitgem que ens ensenyi. Són jugadors que volen temps i prudència.

17. Boston Celtics (via Grizzlies)- RJ Hampton

Els Boston Celtics ja tenen una plantilla amb els noms importants definits. Les incorporacions via draft, igual que les següents que facin per via de l’agència lliure, seran per acabar d’apuntalar els punts febles i per reforçar àrees que podrien caducar pròximament. Un dels jugadors més fets en termes competitius d’aquesta generació és RJ Hampton.

El jugador dels New Zealand Breakers pot adaptar-se a qualsevol posició exterior. És  versàtil, dels que agraden a Danny Ainge. Durant la temporada a Austràlia ha desenvolupat una mecànica de catch and shoot molt sòlida i ha après a jugar a través del bloqueig directe o de l’1 contra 1 per acabar amb penetració. Té un feel for the game de jugador professional.

Defensivament, RJ Hampton també transmet seguretat. Difícilment arribarà a ser un defensor d’elit perquè no sobresurt en cap aspecte concret i té un físic que per constitució li impedirà fer-se càrrec de perfils eminentment explosius ni potents, però la seva conducta damunt la pista fa que tingui poques distraccions.

Els seus objectius més urgents seran acabar de llimar la capacitat per corregir i arribar al tir de l’home alliberat i, el que és més important, treballar l’activitat de mans.

El seu encaix a Boston seria senzill. No és un generador primari, així que no necessitaria prendre el protagonisme a Kemba ni a Tatum per sentir-se realitzat. És un dels jugadors més adaptables a qualsevol sistema preestablert de la part alta del draft. La qüestió seria, sobretot, què implicaria aquesta elecció en la carrera de Romeo Langford.

16. Minnesota Timberwolves (via Nets)- Nico Mannion

Nico Mannion ha dilapidat lentament la seva fama al llarg de la temporada. Va començar sent un jugador fiable, de prestacions altes i sorprenentment madur. Amb el pas dels partits, i amb l’augment de freqüència en el desencert en el llançament, va començar a perdre el timó de la seva Arizona. En el punt actual, costa veure Nico Mannion com un dels grans noms del draft.

L’italoamericà té l’essència d’un combo guard. Té interioritzada la generositat, sap buscar espais i delegar en altres generadors i no ocupa franges innecessàries. Les seves maneres, de fet, són metòdiques i fonamentades. Domina la creació de tir a qualsevol dels tres nivells i té un toc de canell molt fi.

El seu gran enemic és que ha pagat les imprecisions amb escreix per culpa del perfil: un combo orientat des de la universitat necessita exhibir una gran eficàcia per captivar l’entorn. Si és erràtic, la percepció sobre ell passarà a ser la d’un jugador que ocupa diverses posicions però que no ofereix pics en cap. El dubte amb Mannion és quina és la versió real.

A Minnesota, Mannion no hi tindria la pressió de ser l’exterior del futur. De fet, no seria ni la gran esperança d’aquest draft. Seria interessant veure’l de relleu de D’Angelo Russell, aportant coherència a una segona unitat que aquesta temporada no ha demostrat cap sentit comú. En un segon pla i envoltat d’altres jugadors que assumeixin responsabilitats, Mannion podrà connectar més fàcilment amb ell mateix.

15. Orlando Magic- Theo Maledon

Theo Maledon és el tercer projecte europeu que surt escollit. El base francès és un jugador molt sòlid en ambdós costats de la pista, capaç d’integrar-se a múltiples ritmes i convincent per la majoria d’entorns.

Maledon té menys upside d’estrella que Killian Hayes o Deni Avdija, però és més fàcil deduir el seu rol des del principi. Parlem d’un generador que no té necessitat de ser invasiu, d’un perfil que en estàtic progressa adequadament a l’hora d’interpretar el joc sense pilota i que, quan desenvolupi un llançament exterior fiable, serà un bon dinamitzador de circulacions. Per altra banda, cada dia és una mica millor finalitzador en accions de pick and roll, que era un dels grans dubtes que generava anteriorment.

Aquesta no-invasivitat i l’envergadura casen perfectament amb la idea de picks de John Hammond. Maledon és un jugador que en defensa pot fer-se càrrec de qualsevol peça del backcourt rival i que en atac no restaria protagonisme a Fultz, al mateix temps que l’ajudaria a dopar el ritme de joc d’un equip que no concedeix fàcilment llicències per sortir-se de la norma als seus jugadors.

14. Portland Trail Blazers- Patrick Williams

Els Portland Trail Blazers són un equip que escull les promeses amb un criteri especial. Es fan amb jugadors que requereixen un procés de cocció a foc lent (Anfernee Simmons, Nassir Little, etc) i els deixen un any a cavall entre les lligues de desenvolupament i el fons de la rotació. L’objectiu és que, a partir de la segona temporada, estiguin preparats per aportar a alt nivell.

Patrick Williams, de Florida State, s’ajusta al model de creixement de Portland i a les necessitats de la plantilla. És un forward multiposicional, capaç d’augmentar el ritme del seu joc, d’exercir de pedaç en defensa i de desenvolupar un tir consistent (tot i que això requerirà temps). Allunyat del focus competitiu durant una temporada, Patrick Williams ho tindrà més fàcil per acabar de madurar com a jugador i rejovenir la base dels Blazers.

Portland necessita recuperar el sentit d’estructura defensiva que va perdre quan va desfer-se de Turner, Aminu i Harkless.

13. New Orleans Pelicans- Aaron Nesmith

Nesmith és, possiblement, el millor tirador d’aquesta fornada. Està en un 50% en triples llançant-ne 8’5 per partit i ja ha demostrat que té una interpretació dels espais excel·lent. Quan tens un equip que es vertebra al voltant d’una força de la naturalesa com Zion Williamson, d’una bèstia des del bot com Brandon Ingram i d’un accelerador com Lonzo Ball, el que necessites són amenaces a l’espai i tiradors letals. Perfils com el de Nesmith.

Els Pelicans tenen la plantilla perfilada i només els queda fer retocs mínims abans de fer el salt definitiu. Aaron Nesmith pot ser un jugador sensacional per complementar la rotació com a tirador en l’etapa post Redick ja que té la silueta de tirador sense precedents i en defensa és molt més aplicable a qualsevol circumstància que l’ex dels Sixers (pot defensar petits i alers).

Si voleu saber-ne més coses, aquí us deixem un scouting report individualitzat d’Aaron Nesmith.

12. Sacramento Kings- Precious Achiuwa

Precious Achiuwa no és un projecte de present amb la pilota a les mans, però pot aportar solucions a Luke Walton en la seva recerca per delimitar la rotació dels Sacramento Kings. El jugador format a Memphis té un potencial atlètic bestial que li permet ocupar qualsevol demarcació del frontcourt: des de tres molt alt fins a cinc en sistemes kamikaze.

A dia d’avui, Achiuwa es perfila com un jugador fet per viure en transició i per exercir de quatre o de cinc al costat d’una parella dinàmica que li permeti trepitjar la zona i viure a prop del cèrcol en estàtic i en transició. És molt potent i pot generar-se superioritats des de l’explosivitat al perímetre, però necessita depurar el bot i augmentar el volum i la consistència del llançament exterior si vol convertir-se en una amenaça creïble.

Els Kings han de decidir on visualitzen Marvin Bagley i quin volen que sigui el ritme de l’equip. Si l’aposta és coherent amb la identitat del base referència (Fox) i amb la potencial estrella emergent (Bagley), Achiuwa tindria a Sacramento un escenari propici per madurar.

11. San Antonio Spurs- Tyrese Maxey

Tyrese Maxey és un jugador particular. Aquesta temporada, en el marc d’una Kentucky totalment marca de la casa que ha obtingut uns resultats espectaculars, ell ha exhibit unes maneres sensacionals…però una materialització dubtosa.

El seu cas presenta una disjuntiva determinant. Què pesa més: un 29% en T3 o una facilitat insultant per generar-se situacions després de bot? Tot i que no hi ha una resposta necessàriament correcta, en el cas dels Spurs n’hi hauria d’haver una de predeterminant: mana el desequilibri. Maxey té una capacitat per expandir defenses totalment extrapolable al següent nivell que no existeix en la plantilla actual.

Maxey és un dels boom or bust més clars de la fornada. Per desenvolupar el seu joc necessitarà un entorn que li permeti tenir la pilota a les mans i exercir de generador autòtrof, però aquests perfils només són sostenibles si legitimen l’ús. Al mateix temps que el seu sostre és un dels més alts de la generació, el pitjor escenari el trasllada a unes expectatives paupèrrimes.

Els Spurs estan en un moment de transició. Necessiten creativitat, frescor i actualitat. Maxey podria ser el primer vehicle per començar a recórrer el camí que fa un parell de temporades que contemplen a l’horitzó però que es neguen a enfilar.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a DRAFT 2020

Tradueix »