Connecta amb nosaltres

DRAFT 2020

ESMAIXADA MOCK DRAFT 2.0: versió confinament (part 1)

Presentem la primera part del mock del draft de 2020. Del pick 30 al pick 21.

Comparteix

ESMAIXADA MOCK DRAFT 2.0: versió confinament (part 1)

Tot és molt incert en el panorama mundial actual. El Covid-19 ha capgirat molts plans de coses transcendents i d’altres que no ho són tant però que, al cap i a la fi, ens diverteixen i tenen un pes específic considerable en les nostres rutines. Una d’aquestes és el bàsquet. No s’està disputant cap lliga i hi ha diversos fronts oberts. Un d’ells és el draft de l’NBA, que ha quedat en una situació complicada. Per una banda, encara no està definit quins equips integraran la loteria i tampoc se sap quan se celebrarà aquesta. Per l’altra, sense March Madness ni entrenaments privats -presumiblement- costarà establir una jerarquia dins de la fornada.

Entenent les circumstàncies, des d’Esmaixada hem decidit que la manera més justa d’elaborar un nou mock d’aquest draft és simulant la loteria entre els equips que són ara mateix dins del “bombo” i deixant que el factor aleatori, que al cap i a la fi és decisiu, també intervingui en aquesta edició. Encara falta molt per la celebració de la cerimònia i canviaran moltes coses, així que aquesta no serà la darrera edició que publiquem.

Important: el mock es publicarà en 3 articles dividits en 10 eleccions per cadascun. Aquesta part és la primera.

30. Boston Celtics (via Bucks)- Jordan Nwora

Els Celtics es troben en una tessitura similar a la de temporades anteriors. Si bé la gran feina als despatxos de Danny Ainge i Mike Zarren ha servit per aconseguir múltiples eleccions en diversos draft, moltes d’aquestes han derivat en picks de la part baixa de la primera ronda. És per això que, encara que no s’ha de subestimar el potencial dels caçatalents verds, el més probable és que la gerència estigui investigant vies per quadrar traspassos que facin que l’escenari sigui una mica més concret.

En qualsevol cas, com que en aquest article no ens plantegem traspassos, amb el pick 30 Boston s’enduria Jordan Nwora. El nigerià ha estat la referència d’una de les universitats de capçalera del país i ha rendit al nivell dels millors jugadors de l’NCAA.

És difícil visualitzar Nwora com un jugador amb tant pes en la creació de punts individual en un contender com el que ha tingut a Louisville darrerament, però pel seu saber estar i per la cultura competitiva que té podria ser un forward interessant de fons d’armari amb versatilitat suficient per alternar les posicions de 2, 3 i, fins i tot, 4. 

Parlem d’un jugador que, si comença a controlar els problemes de precipitació que ha tingut com a referència en algunes ocasions, podrà convertir-se en un canoner d’una magnitud notable (en el context d’un jugador de rol).

Els Celtics de Brad Stevens requereixen funcionalitat i capacitat per amenaçar d’una manera o altra al perímetre. Nwora, si bé no és prou explosiu, habilidós ni potent per traslladar la totalitat del seu joc al següent nivell, sí que pot créixer com a intèrpret i executor en joc sense pilota.

Els Celtics ja tenen la base de la plantilla confeccionada i ara necessiten trobar complements sense un afany de protagonisme excessiu perquè, arribats a aquest punt, els resultats del projecte no dependrien explícitament d’ells.

29. Los Angeles Lakers- Jahmi’us Ramsey

El projecte dels Lakers ja no gira al voltant del draft. Amb LeBron James i Anthony Davis tot és més fàcil i el sostre és més alt, així que la ronda es converteix en un bé accessori. Tot i això, atès que gradualment la plantilla anirà perdent flexibilitat, una elecció de primera ronda es converteix ràpidament en una potencial via per enriquir les propietats de l’equip. Això és, precisament, el que ha de perseguir Rob Pelinka.

En aquest cas, l’escollit és Jahmi’us Ramsey. El menut exterior de Texas Tech és un jugador que ha crescut sota el radar i que, tot i la intermitència que el caracteritza, aportaria a aquests Lakers una virtut que ha trobat a faltar aquesta temporada i que podria accentuar-se a base que l’eix del projecte vagi envellint: capacitat per generar-se llançaments des del bot a nivell perimetral.

Jahmi’us Ramsey és un jugador essencialment autòtrof. No té una capacitat determinant per crear situacions favorables per als companys, no és especialment clarivident a l’hora d’elaborar el joc i té problemes per seguir els automatismes col·lectius complexos en atac i en defensa. Així doncs, el que Ramsey necessita és tenir un entorn que li simplifiqui les coses i que li concedeixi un rol exclusivament d’anotador. Com a revulsiu d’un equip amb altres guies podria sentir-se còmode.

Els Lakers agrairien la presència d’un tercer anotador des del bot que, si bé no contribuiria a dinamitzar el joc, sí que serviria per descarregar de pressió puntualment els altres creadors. Ramsey s’orienta cap al perfil d’un jugador sense terme mig: si està bé, serà clau; si no està bé, banqueta. En els dies de lucidesa pot ser letal.

28. Toronto Raptors- Daniel Oturu

Els Toronto Raptors viuen en una dinàmica exitosa, però no poden oblidar que el moment del trencament del projecte s’aproxima inevitablement. Marc Gasol haurà de firmar un nou contracte, Kyle Lowry té compromís a curt termini però és a prop dels 35 anys i, si bé la rotació és autosuficient, aquesta característica podria diluir-se quan toqui redistribuir rols. Ujiri i Nurse ho saben i, per això, segur que no es conformaran amb el que hi ha.

Com que el que preocupa especialment és el futur de Marc Gasol, l’escollit seria Daniel Oturu. És una decisió difícil: Oturu i Gasol no són jugadors similars. De fet, replicar Marc Gasol és molt difícil perquè implicaria ser l’àncora d’una de les millors defenses de l’NBA i un fora de sèrie en la dinamització ofensiva. Oturu és un perfil amb molt menys rang de moviments que el català i molt menys capaç d’habilitar companys, però encara té marge per treballar en àmbits bàsics de la passada com la continuació curta i ja està preparat per adaptar-se al nivell de desplegament que Nurse exigeix.

Oturu ha pujat darrerament en els rànquings de consideració dels scouters. El salt quantitatiu (producció) i qualitatiu (per exemple: ja tira triples) que ha fet a Minnesota li ha servit per reforçar la seva candidatura a ocupar plaça en la primera ronda i els més optimistes han dit que, fins i tot, podria arribar a posicions de loteria.

27. New York Knicks (via Clippers)- Isaiah Stewart

Isaiah Stewart és un perfil molt bipolar. Té un clar problema de dimensions que li impedirà ser pivot convencional a l’NBA, i hi ha dubtes sobre si serà capaç de potenciar el tir exterior a curt termini. Per l’altra, els ritmes alts són el seu context natural, de manera que el problema posicional pot desaparèixer segons on aterri.

Isaiah Stewart és escollit per Nova York per diverses raons. La primera és la situació de la plantilla: hi ha rumors de sortida de Julius Randle, Portis i Gibson no compten i Mitchell Robinson és un perfil únic que requereix un tracte diferent.

En uns Knicks que per pura coherència amb la plantilla haurien de transmetre consigna d’augmentar el voltatge del joc, Stewart hauria de trobar-hi cert confort: té un perfil de rim runner ideal per a equips que vulguin córrer. A més, com que NY encara no té els focus de generació definits, l’interior dels Huskies podrà potenciar un altre dels seus aspectes positius: la passada.

Els Knicks han d’orientar-se a un sistema amb un backcourt de generadors dinàmics i un tercer focus divers que trepitgi franges internes.

26. Boston Celtics- Leandro Bolmaro

El cas de Leandro Bolmaro és especial. No ha tingut massa protagonisme al Barça i és difícil calibrar el seu impacte en lligues d’alt voltatge però sí que està clar que, si hi ha un draft en que valgui la pena jugar-se-la, sens dubte és aquest.

A Bolmaro li pot jugar en contra la suspensió de la temporada i la probable abolició forçosa dels entrenaments privats ja que haurien estat bones oportunitats per convèncer els observadors, però tot i així reuneix condicions intrigants. Les seves dimensions, multiposicionalitat i la seva versatilitat defensiva són virtuts que podrien encaixar molt bé en qualsevol cultura de l’NBA.

Si sortís bé, Bolmaro podria ser una adquisició valuosa dels Boston Celtics. Pot adaptar-se a qualsevol posició exterior com a comodí i amb el temps estabilitzarà el llançament perimetral (la consistència, no el volum), de manera que la seva integració en un sistema dinàmic seria un objectiu assequible.

És previsible que l’equip que esculli Bolmaro, en aquest cas els Celtics, aposti per tenir-lo un any formant-se a la G League i pujant puntualment.

25. Oklahoma City Thunder (via Nuggets)- Cassius Stanley

Els Thunder segueixen un patró d’eleccions molt reconeixible: jugadors atlètics, capaços d’emplaçar-se en múltiples posicions de l’àmbit forward, amb un recorregut defensiu notable i amb unes prestacions ofensives dubtoses. Terrance Ferguson, Hamidou Diallo i Darius Bazley en són bons exemples.

A mig camí entre aquest criteri i “alguna cosa més” hi trobem un jugador realment interessant: Cassius Stanley. L’escorta ha demostrat a Duke que és més que un saltarí i s’ha convertit en un jugador apte per interpretar espais, per executar en catch and shoot (per damunt del 40% en aquest àmbit) i per desplegar els seus encants en transició.

El joc dels Thunder es basa en el potencial amb la pilota a les mans de Chris Paul, Shai Gilgeous Alexander i Dennis Schroder. “Jugar per Chris Paul” implica reduir dràsticament el ritme i que l’estructura, inevitablement, vagi envellint. Cassius Stanley és un home perimetral que oferiria al sistema oxigen, respostes en la circulació i, sobretot, producció poc invasiva. Fer-lo servir d’accelerador permetria que els bases trobessin jugadors adaptables a un nou ritme i que l’atac fos una mica més imprevisible.


24. Utah Jazz- Jalen Smith

Jalen Smith és un jugador molt interessant per al bàsquet actual. És un interior amb capacitat per adaptar-se al perímetre, té el tir de tres punts en un estadi atractiu per als equips amb interiors àncora (Utah) i en defensa pot exercir de protector amb desimboltura i eficàcia. Si a això li sumem que és lleuger i es mou bé, el resultat és el complement perfecte per al joc interior dels Utah Jazz.

Jalen Smith necessitarà hores de gimnàs i de treball tàctic per convertir-se en una alternativa sòlida, però des del primer moment seria un jugador que facilitaria la feina a Quinn Snyder. Pot alternar les posicions de quatre i de cinc segons el que reclami el context i, malgrat que té un sostre incert, les seves virtuts són fàcilment encasellables en qualsevol rol. Parella de Gobert per definició.

23. Miami Heat- Tre Jones

Si per una cosa ha servit el fragment de temporada que hem viscut és per corroborar per enèsima vegada que Eric Spoelstra fa autèntics miracles. Ha agafat una plantilla farcida de noms que no figuraven entre l’elit de l’NBA i l’ha convertit en una de les referències de l’est. Partint d’aquesta premissa, Spoelstra podria fer bestieses amb pràcticament qualsevol jugador.

En aquest cas, segons el nostre mock, l’escollit seria Tre Jones. El base de Duke ha completat una segona temporada molt positiva a l’NCAA i s’ha situat entre els millors universitaris de la generació. Ha fet de la fiabilitat i l’entrega un punt de partida innegociable i ha aconseguit que l’entorn se’l cregui com un jugador amb potencial per fer carrera a la lliga.

Tre Jones és un jugador correcte. No és estrident, no té sortides de to i s’adapta amb facilitat al rigor tàctic dels entrenadors. El seu sostre no és particularment alt, però sap interpretar diversos papers de l’auca basquetbolística i en un esquema que requereix jugadors dinàmics i intel·ligents abans que encasellaments concrets hi tindria un encaix senzill. Spoelstra valora els jugadors que no són egoistes, que no s’apoderen permanentment de la pilota i que no es converteixen en un desajust defensiu constant. Seria un jugador de rotació vàlid.

22. Philadelphia 76ers (via Thunder)- Kira Lewis Jr.

Kira Lewis Jr. és un jugador que aportaria alguna cosa diferent als Sixers. No respon al prototip físic fort, defensiu i contundent de la majoria de jugadors de la plantilla, però en atac seria un perfil únic d’entre els homes de Brett Brown. Al costat d’un generador primari com Ben Simmons, l’elèctric Lewis podria aportar més canvi de ritme i capacitat perimetral a un equip amb tendències arcàiques.

Kira Lewis encara és massa immadur per ser el generador únic d’un equip perquè no té tanta inventiva com els bases de referència de la fornada i perquè la verticalitat que intenta imprimir en totes les seves accions l’indueix a cometre massa errades. L’escenari ideal de la seva carrera és compartir pista amb altres generadors dinàmics.

El millor que té a dia d’avui és la facilitat per autoproveir-se: tot i que encara ha de perfeccionar la selecció de tir -especialment a l’hora de distingir entre penetrar i jugar amb el cos i les distàncies-, té un potencial latent per crear-se llançaments inexistent en la plantilla dels Sixers. Kira Lewis anota triples des del bot i posa pressió a les defenses des del mig del camp. Els Sixers no tenen jugadors així.

En defensa, Kira corre el risc de ser un desajust durant els seus primers passos a la lliga. Si bé té una gran capacitat per posar mans i intuir recorreguts, no serà intercanviable i necessitarà treballar en el seu físic si vol tenir impacte a l’NBA (procurant que no perdi velocitat, ja que és el gran punt fort del seu joc). El més urgent, però, seria allunyar-lo de les distraccions tàctiques. Té tendència a perdre la posició.

21. Denver Nuggets (via Rockets)- Josh Green

Josh Green és un jugador molt interessant en defensa i unidimensional en atac. El seu joc a l’NBA, bàsicament, hauria de ser oferir línies de passada al triple en estàtic i alimentar la profunditat en transició de manera constant. Les esperances de l’entorn en una evolució ofensiva de Josh Green estan dipositades en un progrés en el tir a peu parat i en que desperti la capacitat per passar pantalles i rebre en altres circumstàncies.

El motiu pel qual en aquest mock l l’escull Denver és la fortalesa defensiva. Té una vocació similar a la de Gary Harris en la defensa al triple i destaca en la persecució del generador, característiques que Malone ha trobat a faltar des d’inicis de febrer en el dia a dia del seu equip.

L’aptitud de l’australià per fer-se càrrec de qualsevol tipus d’exterior i per fins i tot produir en la defensa al pal baix podria servir-li per enrolar-se a les files d’un contender que necessita jugadors generosos en el desplegament i poc invasius en termes ofensius.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a DRAFT 2020

Tradueix »