Connecta amb nosaltres

NBA

Qui guanyaria cada trofeu individual de l’NBA si la temporada acabés avui?

Qui guanyaria cada trofeu individual de l’NBA si la temporada acabés avui?

Comparteix

Qui guanyaria cada trofeu individual de l’NBA si la temporada acabés avui?

La temporada NBA ha quedat a mitges i, francament, ningú sap si es reprendrà o no. La situació mundial és molt preocupant i ara mateix poques coses importen menys que l’esport. Malgrat això, a Esmaixada parlem de bàsquet i ens fem constantment preguntes. Una d’elles és la que veieu formulada al títol: qui guanyaria cada trofeu individual de l’NBA si la temporada acabés avui?

Falta encara la recta final de la fase regular, que podria ser decisiva en alguns d’aquests trofeus que es concedeixen. Tot i aquesta circumstància, és un bon moment per mullar-se i intentar jutjar amb la màxima precisió possible qui serien “els guanyadors de la temporada”. Comencem!

MVP- Giannis Antetokounmpo (29’6+13’7+5’8)

Si bé la temporada passada va ser força discutible que Giannis Antetokounmpo fos MVP imposant-se a un James Harden pletòric i dominant com pocs jugadors en la densa i dilatada història d’aquest nostre esport, la candidatura del grec és insuperable aquesta temporada. Jugant un volum de minuts mínim si el comparem amb el de la resta de candidats a alçar l’MVP, el forward dels Milwaukee Bucks està emulant la sensació de superioritat de Shaquille O’Neal des del punt de partida d’un jugador molt més dinàmic i amb molta més capacitat per desenvolupar el rang d’operacions.

Giannis és un dels millors conductors de la lliga a camp obert, és un dels millors finalitzadors en bloqueig i continuació, no dubta quan el floten i mica en mica està esdevenint un passador a mitja pista molt decent. El seu cas és tan evident que ni tan sols la narrativa, que aquesta temporada s’ha vestit de samarreta angelina amb el nom de LeBron James, hauria de prendre-li el guardó. El grec continua tenint un gran repte: l’adaptació al joc de la fase final. Mentre aquesta no arriba, però, ell fa i desfà al seu gust.

En el cas del grec el que fa més por, per dir-ho d’alguna manera, és que va a una projecció de premis similar a la dels millors de la història (encara falta traduir l’impacte a anells). Tot just frega els 25 anys i ja és una institució amb pocs precedents. Estem vivint l’evolució d’una llegenda que encara és lluny de la seva millor versió.

RoY- Ja Morant (17’5+3’6+6’9)

Ja Morant ha fet una primera temporada a l’NBA brillant i espectacular. Ha agafat uns Memphis Grizzlies que aparentment anaven dirigits inevitablement cap a la deriva, els ha reflotat i els ha convertit, juntament amb una legió de joves i veterans il·lusionats, en un equip que habita la terra de la fase final. El seu somriure i el seu joc de pati d’escola han estat arguments prou pesants com per situar els de Taylor Jenkins (un entrenador que mereix reconeixement) en la pugna amb els millors.

https://twitter.com/bbobasket/status/1234074021567848450?s=20

El motiu pel qual Ja Morant guanya el RoY, però, no és altre que la constància. Seria il·lús per part nostra dir que ha estat el millor quan Zion Williamson, l’únic jugador escollit per davant seu en la cerimònia del passat juny, n’ha fet prou amb 19 partits per demostrar que és el jove més dominant de l’NBA (no ens posarem fisioterapeutes ara). Dit això, tenint una mostra tan limitada de partits l’única manera de defensar que el guanyador fos Zion seria si els Pelicans ja haguessin avançat els Grizzlies en la classificació, cosa que no ha passat. Així doncs, premi a la constància.

Són dos animals.

DPoY- Giannis Antetokounmpo

Tornem a trobar-nos amb la bèstia. Si bé és cert que és altament improbable que un jugador guanyi els dos trofeus quan hi ha un equip (Lakers) que es quedaria a les portes dels mateixos dos i concretament en aquest cas ho farien amb un candidat molt ferm, la realitat és que Giannis Antetokounmpo també ha estat el jugador més dominant de l’NBA en matèria defensiva.

Fem un exercici: fugim del plànol estadístic i centrem-nos simplement en l’impacte tàctic del grec. La defensa dels Bucks orbita al voltant de Brook López, un jugador que dins el perímetre té valor en defensa però que pateix i es converteix en una feblesa quan surt. La manera de solucionar aquest problema i de permetre que l’ex dels Nets sembli el millor defensor de l’equip és envoltar-lo de perfils atlètics, capaços de tapar qualsevol distància i que persegueixin emparellaments com gossos de presa.

Brook López és una zona autònoma en si sol perquè jugadors com Antetokounmpo s’ocupen de les tasques de desplegament. I com que la defensa dels Bucks és elit pur de l’NBA i ell és un dels jugadors més multiposicionals de la lliga, és lògic creure que mereix el trofeu.

CoY- Frank Vogel

Els Lakers mereixen un premi i la tasca de Frank Vogel és digna de reconeixement. Així, com que ja hem denegat l’MVP de LeBron i el DPOY d’Anthony Davis, ens queda un escenari ideal per concedir el reconeixement restant al tècnic angelí.

https://twitter.com/Lakers/status/1237622425916862464?s=20

Sempre s’ha dit que els entrenadors dels equips de LeBron James tenen més feina com a gestors que com a instructors, però en aquest cas no està sent així. L’ex d’Orlando i Indiana ha elaborat un equip temible en defensa i ha aconseguit convertir la zona en una franja de creació admirable en atac -gràcies a la presència de monstres- sense, a més, haver hagut de patir cap incendi al vestuari. Per coses així, no hi ha debat: Frank Vogel és l’entrenador de l’any.

6MoY- Dennis Schroder (19+3’7+4’1)

Dennis Schröder es manté en el rol de sisè home que se li va assignar la temporada passada. D’aquesta manera l’alemany pot mantenir la seva conducta disruptiva vers el sistema establert i, amb la llibertat que requereix, mantenir un impacte total on ball sobre la segona unitat.

En una ofensiva que concedeix molta llibertat als petits després de bot i que es caracteritza per l’autosuficiència defensiva, Schroder ha trobat el panorama ideal per brillar. És un altre dels jugadors que, després que molts penséssim que OKC podria desmuntar l’equip, no només s’ha enfortit sinó que s’ha convertit en un pilar. Ell és la millor font de punts des de la banqueta d’entre els equips competitius.

MIP- Brandon Ingram (24’3+6’3+4’3)

Molt simple, em remeto a aquest article:

Perquès del nou Brandon Ingram. Context i evolució

I hi afegeixo: ja és una estrella.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »