Connecta amb nosaltres

HISTÒRIA NBA

Jason Williams, l’últim mag del segle

Parlem de Jason Williams, un dels bases més efectistes de l’NBA.

Comparteix

Jason Williams, l’últim mag del segle

All-Star Weekend de l’any 2000. Partits entre els jugadors de primer i segon any. Un jove base de 24 anys recorre la pista sospesant les opcions de passada, primer finta una passada per l’esquena per finalment executar una inversemblant assistència amb el colze cap a l’entrada d’un Raef LaFrentz. Va ser un mer instant, però aquella jugada va provocar un esglai etern que la convertiria en icònica i al seu protagonista, Jason Williams, en una llegenda. Tant és que el resultat final no acabés en cistella (acaba en llançament de personal); aquesta queda gravada en la retina dels aficionats.

I és que no trobareu un millor símil que aquesta jugada per resumir qui era Jason “White Chocolate” Williams.

Els orígens de Jason Williams

Jason Williams va néixer en una petita comunitat rural de poc més de 1500 habitants de Virgínia occidental. Com us podeu imaginar, el bàsquet no era molt present. No va resultar fins a la secundària, a l’institut Dupont, que Williams va començar a repartir les seves primeres assistències. En aquella època compaginava bàsquet i futbol americà, formant una societat amb el famós Randy Moss. Eventualment, Williams es decantaria pel bàsquet i abandonaria l’equip de futbol americà.

Tot i els bons números, Williams va rebre poques ofertes de la NCAA, on jugaria només dues temporades. La primera, a Marshall, va ser més aviat discreta, mentre que en la segona als Gators de Florida (amb Billy Donovan d’entrenador) firmà uns meritoris 17 punts i gairebé 7 assistències. En aquella temporada firmaria un rècord de més de 17 assistències contra Duquesne. Ja en aquella època, Williams mostra un caràcter rebel i solitari, sent suspès indefinidament per Florida després d’un afer amb drogues.

Tot i la sanció, Jason Williams seria escollit al número 7 del draft NBA de 1998 per Sacramento Kings. Una elecció que va sorprendre al mateix jugador, que va declarar que no esperava ser escollit en aquella posició tan elevada. Als Kings formaria un tàndem d’alta volada amb Chris Webber que va ser habitual als reculls de les millors jugades de la setmana.

L’últim mag del segle

Dir que Jason Williams va ser en algun moment de la seva carrera un dels millors bases de l’NBA seria faltar a la veritat. En els seus dotze anys de trajectòria NBA, el base mai va aconseguir cap distinció individual, ni tan sols va ser un candidat a l’All Star. Amb uns números de carrera de 10,5 punts, 5,9 assistències i 1,2 furts per partit

I malgrat tot, Jason Williams és recordat avui com un dels jugadors capaços de traslladar a la pista les jugades més inversemblants concebudes pels aficionats. Pocs, per no dir cap jugador, eren capaços d’executar amb precisió quirúrgica les assistències de “White Chocolate”. Un jugador amb vocació de “showman” i a la vegada, una mentalitat de guanyador nat.

En aquesta dicotomia es desenvolupa la carrera de Williams. Una trajectòria que ens ha deixat multitud de jugades però també certes dades a tenir en compte. De les dotze temporades, només en set l’equip on militava va accedir a la postemporada. Primer amb els Kings, amb una pausa als Grizzlies, l’anell com a base titular dels Heat, Williams, finalment, es retiraria primer el 2008, i després al 2012, previ pas per Orlando Magic i novament Grizzlies.

La rauxa i la mesura

Williams era un jugador espectacular, amb un do creatiu pel joc sense precedents i que causà una fortíssima impressió als seus contemporanis. Se’l va comparar en nombroses ocasions amb un altre pioner del joc vistós com era Pete Maravich. Un dels primers en reconèixer aquest fet va ser Shaquille O’Neal, qui va declarar que Williams era el “Pete Maravich del Hip Hop”.

L’estil de joc arriscat i de carrer de Williams, però, tenia un contrapunt evident: les pèrdues. Un hàndicap que durant la primera part de la seva carrera li genera molts problemes. El seu talent era inqüestionable, jugant una sèrie espectacular com a rookie davant Utah Jazz, aconseguint un 11/1 ràtio assistències/pèrdues contra Lakers o fintant a Gary Payton, un dels millors defensors de la història

Una de les característiques més notòries de Williams era la seva confiança en si mateix i en les seves pròpies capacitats. No tenia por de trepitjar a la pista i buscar els límits de la seva creativitat, causant un profund impacte tant a companys com a aficionats. Era, ras i curt, un vers lliure.

Hi ha una frase molt lapidària, però molt il·lustrativa, respecte de la seva recordada etapa daurada als Kings. Amb ell, els Kings aspiraven a sortir a les millors jugades; amb Mike Bibby, al campionat. Finalment, la sobrietat i la projecció de Bibby forçarien la sortida del “55” rumb primer a Vancouver i després a Memphis.

La maduresa d’un rebel

Als Vancouver/Memphis Grizzlies, Jason Williams va coincidir amb l’arribada de Pau Gasol. Els dos, juntament amb James Posey, portarien a una millora significativa dels resultats. A Memphis, Jason Williams hi afronta una forta transformació al seu joc. Seguiria sent un excel·lent conductor de joc, però el seu joc es va fer més depurat i mesurat.

Pau Gasol finalitza un Alley Op amb Jason Williams que recorda (amb sis anys de diferencia) la jugada entre Wade i LeBron James

En els següents anys (tres a Memphis i dos a Heat) el seu rati assistències/pèrdues es trobaria entre els millors de la lliga. Demostraria, a més, que la seva capacitat de dinamitar partits a cop de talent, com en el sisè partit de les finals de l’Est de 2006, es mantenia intacta. En aquell partit, Williams firmaria una actuació memorable anotant 21 punts i segellant el pas de Miami a les finals.

A partir d’aquell moment, la carrera de Williams encarà una davallada física que l’obligà a una primera i prematura retirada l’any 2008. Tornaria un any després, però la falta d’explosivitat era notòria, conscient que ja havia donat tota la màgia que li quedava, es retirà definitivament l’any 2011.

Una herència que transcendeix l’esport

Pocs basquetbolistes han aconseguit tenir un impacte més enllà de les pistes que l’aconseguit per Jason Williams. Tot i no ser reconegut mai com un All-Star, la seva samarreta amb el número 55 dels Kings continua sent una de les més venudes. La seva arribada a més va convertir als Kings en la franquícia líder d’assistència de públic durant tres anys (amb un augment del 13%).

Williams era un jugador que jugava per divertir-se i fer divertir als espectadors. Un base que se sortia de la norma imperada per un mestre com John Stockton a base de malabarismes amb la pilota.

Però, sense cap mena de dubte, l’aportació més gran de Williams la trobem en el seu estil de joc, que ha inspirat i inspira a molts jugadors i aficionats. Tant a Amèrica com Europa han sorgit diferents jugadors que han recordat a menor o major mesura a “White Chocolate”. A Espanya, jugadors com Sergio Rodríguez o Ricky Rubio (especialment el primer) han estat en nombroses ocasions amb ell. Per tot això, Jason Williams és l’últim mag del segle.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a HISTÒRIA NBA

Tradueix »