L’any 2021 ha estat molt beneficiós per al present esportiu de la Penya. El salt de qualitat quant a resultats competitius ha crescut al mateix ritme que la identitat del projecte, que concilia les circumstàncies de talents emergents -Joel Parra, el nostre protagonista- i jugadors consolidats que n’apadrinen l’evolució. Tampoc hem d’oblidar-nos de l’evolució de Carles Duran, que al llarg del primer semestre de la temporada 2021-2022 ha demostrat una gran capacitat per adaptar la seva llibreta a les virtuts de la nova plantilla i ha aconseguit que la Penya sigui, als dos costats de la pista, un equip amb una identitat totalment diferent de la de la temporada passada.

Un jugador que aglutina els passos endavant del projecte és Joel Parra. L’aler barceloní de 21 anys s’ha convertit en un jugador que capta tota mena d’interès i que, de retruc, és un dels majors actius de la Penya per, a través de la seva continuïtat a mig termini, demostrar que més enllà d’una plataforma d’exposició de talents també se’ls fabrica per tal que assoleixin els èxits esportius al propi club. És un argument de molt pes en la planificació de partit de Carles Duran; l’element cohesionador defensiu -el nexe, el glue guy– i un executor fiable que de manera progressiva augmenta la seva gama de recursos en la finalització. Gràcies a ell, la Penya no troba a faltar la productivitat de Xabi López-Arostegui.

Progressió ofensiva constant

Un dels aspectes en els quals més s’està notant la definició física dels darrers mesos de Joel Parra, que a dia d’avui té un dels millors cossos per fer d’aler de la Lliga Endesa, és que ha augmentat la capacitat per ser protagonista i produir en atac. Ha estat capaç de traslladar la força -que era el seu atribut principal per generar-se superioritats en categories inferiors- a l’alt nivell i ha polit alguns aspectes tècnics com l’amplitud del bot i la consistència en el tir exterior, l’evolució del qual ja va més enllà del famós canvi de mà de llançament que va treballar en el seu dia. Aquesta temporada està anotant un 35% dels seus triples i, a més, registra un acceptable registre de 0.98 punts per possessió en situacions de recepció i llançament que, acompanyat de l’increment de volum, permet que siguem optimistes respecte del seu creixement.

A dia d’avui Joel Parra és essencialment un aler que viu del joc sense pilota al perímetre i que pot afegir recursos més autònoms al seu repertori a mesura que s’aproxima a l’anella. La major part dels seus llançaments tenen lloc a partir de la funció d’executor que se li assigna i és una clara conseqüència del sistema. Sí que és cert que de manera puntual Carles Duran s’aprofita del seu perfil incisiu per treballar-lo com a penetrador en situacions de close out ja que la seva complexió li permet superar emparellaments a partir del primer pas i l’agressivitat dels passos successius, però a dia d’avui és principalment un jugador que més enllà de les lectures simples basa les seves funcions en tot allò que deriva dels companys.

La faceta més independent del seu joc, que segur que serà un dels focus d’atenció principals a llarg termini, és que la Penya també l’està fent servir com a tres de referència al pal baix ja que és físicament superior a qualsevol rival de perfil exterior que el tingui com a assignació. Aquesta temporada, sense anar més lluny, el 18.7% de les seves possessions es finalitzen en situacions de pal baix i està produint 0.84 punts per possessió, que és una xifra que a dia d’avui encara no és eficient tot i que el pes que té en el sistema sí que corrobora que el cos tècnic el visualitza com una via de generació.

Més enllà d’això, els dos aspectes predominants i que millor defineixen com és Joel Parra com a jugador són l’activitat en atacs estàtics mitjançant talls i la verticalitat en transició. Més enllà de ser les dues àrees en les quals més i millor produeix -1.55 punts per possessió en talls i 1.37 punts per possessió en transició-, són les dues que millor s’ajusten a les necessitats d’un equip verd-i-negre que compta amb dos eixos de generació que detecten qualsevol línia de passada -fins ara Ante Tomic i Guillem Vives- i que, a més, necessiten que continuï havent-hi a la plantilla jugadors capaços d’accelerar les situacions ofensives en la línia de les temporades anteriors. Per a un jugador com Joel Parra, que ha nascut entre plantejaments de ritmes elevats, és una tasca molt agradable.

El que marcarà cap a quina direcció són els pròxims passos de la seva evolució ofensiva al llarg d’aquesta temporada, assumint que l’addició de Ferran Bassas a la rotació implicarà que hi hagi un altre generador i que per tant no se li obri la via per disposar de més possibilitats de botar -que per ara tampoc seria beneficiós per a les aspiracions competitives de la Penya-, serà la millora com  a executor en el tir de tres punts que presenti. De moment ja és un jugador que pot aportar a l’alt nivell a través de característiques que li permeten potenciar-se del sistema sense necessitat d’acaparar protagonisme excessiu, que és el primer requisit per a ser un bon executor. Parra progressarà com a tirador però ja és un jugador intuitiu, que interpreta bé els espais i que entén bé què li permet el seu físic.

L’impacte defensiu de Joel Parra és fonamental per a entendre per què la Penya és un equip de primer nivell en aquesta faceta aquesta temporada. La moderació del ritme ha permès que Ante Tomic se sentís més còmode i l’arribada d’un jugador agressiu a primera línia com Guillem Vives -sumada a l’energia de la segona unitat, que en termes de defensa perimetral també és fonamental- ha establert les línies mestres del plantejament, però Parra és el jugador que equilibra el sistema. És el nexe entre el perímetre i el joc interior, el jugador més intercanviable de l’equip i, a més, un dels jugadors dels quals més senzill és projectar la versatilitat que oferirà quan es consolidi a l’alt nivell.

El club badaloní progressa cap a ser un dels millors equips de l’Eurocup, ho té tot per ser cap de sèrie de la Copa del Rei de Granada de 2022 i treballa per mantenir i millorar la plantilla de la temporada vinent per tal de continuar persuadint els jugadors que forma i, a més, atreure a aquells de fora que vulguin guanyar. Joel Parra és un dels termòmetres d’un projecte que va per molt bon camí. Estem parlant d’un jugador que, d’aquí poc, serà un dels noms pels quals els grans del bàsquet europeu voldran pugnar. Perquè sí: és un dels millors alers emergents d’Europa.