Connecta amb nosaltres

+BÀSQUET

Cinc jugadors NCAA que podrien fer el salt a Europa

Repassem la situació de cinc jugadors NCAA que podrien interessar a alguns equips europeus.

Comparteix

Cinc jugadors NCAA que podrien fer el salt a Europa

Per culpa de la situació complicada que viurà aquest estiu el mercat de fitxatges de qualsevol esport d’alta volada per les conseqüències colaterals de la pandèmia, els directors tècnics es veuran obligats a fer una recerca extensiva de tot tipus de perfils en competicions menys explorades o que, per manera d’entendre el funcionament del club, habitualment no eren prioritàries. Aquesta tendència donarà l’oportunitat a jugadors sota el radar -o no- de tenir una plataforma d’exposició per fer el salt.

A Esmaixada comencem una sèrie sobre jugadors de diverses lligues que podrien fer el salt a una altra competició o continent. Alguns dels jugadors que citarem seran més coneguts, altres ho seran menys i altres no s’acabaran movent. Avui analitzarem la situació de jugadors de l’NCAA que podrien fer el salt a Europa.

Jon Axel Gudmundsson- Davidson

  • 14’5 punts per partit
  • 7’1 rebots
  • 4’3 assistències
  • 33’9% en T3
  • 23 anys
  • 1’96 metres, 90 kg

El timó de Davidson ha fet una temporada molt consistent -tot i que va ser considerablement millor la temporada 2018-2019-, i ja s’ha consolidat com un dels jugadors que cal tenir en compte per les seves prestacions i recorregut. Gudmundsson és un exterior amb essència de combo guard que destaca pel control del seu cos. No és particularment ràpid ni explosiu, però exhibeix un control excel·lent del ritme i de l’espai amb la pilota a les mans que el fa ser un jugador amb potencial per jugar el pick and roll amb intel·ligència i verticalitat.

Gudmundsson té una mà dreta deliciosa i interpreta molt bé els angles de passada. Aquestes virtuts, sumades al sentit del dinamisme i a la coherència que dona al joc quan es dedica a interpretar la circulació i buscar espais, han fet del joc perimetral de la universitat de Davidson -juntament amb Kellan Grady- un dels més entretinguts de la lliga. Pel que fa al tir exterior, Gudmundsson té una mecànica sòlida tot i que un pèl lenta. El 33’9% en T3 d’aquesta temporada, tot i que és el registre més baix que ha firmat en les 3 últimes temporades, és transitori i acabarà estabilitzant-se.

Jordan Ford- Saint Mary’s Gaels

  • 21’9 punts per partit
  • 3 rebots per partit
  • 2’3 assistències per partit
  • 41’1% en T3
  • 21 anys
  • 1’85 metres, 79 kg

Jordan Ford és un anotador excels. Ha interioritzat amb naturalitat el volum i ha estat una de les referències d’un equip universitari amb cultura guanyadora. És un executor d’elit que ha desenvolupat una construcció del tir molt ràpida i que, gràcies a la velocitat i a l’habilitat que té generant-se situacions des del bot, finalitza bé a prop del cèrcol. Jordan Ford se sent molt còmode rebent la pilota amb avantatge després de sortir de bloqueigs o aprofitant els talls. És un jugador que sempre es mou i ofereix línies de passada. El seu futur professional passa per allunyar-se definitivament de tot tipus de generació col·lectiva i consagrar-se com a canoner.

Ford necessitarà un creador convencional al costat i un sistema que l’acompanyi en defensa. És voluntariós i té bona predisposició per no quedar-se encallat, però per la falta de contundència i la seva complexió lleugera i poc treballable pot tenir problemes al pròxim nivell i corre el perill de ser un potencial desajust.

Per perfil podria tenir perfectament ofertes d’alguna franquícia NBA que prèviament li vulgui donar una oportunitat a la G-League, ja que el microones/creador de tirs és necessari per a qualsevol projecte. Dit això, els equips europeus que li puguin garantir protagonisme, espai i un context apropiat haurien d’interessar-se per ell. Si Magee fa el salt a algun equip de major calibre, Obradoiro hauria de contemplar la incorporació de Jordan Ford.

Sam Merrill- Utah State

  • 19’7 punts per partit
  • 4’1 rebots per partit
  • 3’9 assistències per partit
  • 41% en T3
  • 24 anys
  • 1’96 metres, 92 kg

Utah State ha estat una de les millors universitats aquesta temporada, i en gran part ha estat gràcies al rendiment de Sam Merrill. Parlem d’un jugador de 24 anys que, igual que Jordan Ford, podria signar perfectament un contracte two way a l’NBA. Merrill abraçaria el rol de triplista de poc volum amb facilitat i eficàcia, pas necessari per consolidar-se dins del món professional ja que no té massa més marge de creixement quant a ús on ball. Aquesta temporada ha registrat un 41% en T3 i un 89% en TL, així que no hi ha dubtes sobre la seva consistència.

Si vol tenir pes en altres àrees i no ser un jugador purament unidimensional, el futur de Sam Merrill passa per Europa. En el context europeu podria treure més suc a la clarividència que té per dinamitzar el joc a mitja pista i ho tindria més senzill per compensar amb intel·ligència posicional i funcional la manca d’atletisme i desplegament que pateix. Sam Merrill podria tenir lloc perfectament en una rotació d’equip amb aspiracions (no de la part alta de l’Eurolliga, encara).

Davide Moretti- Texas Tech

  • 13 punts per partit
  • 1’7 rebots per partit
  • 2’3 assistències per partit
  • 38% en T3
  • 22 anys
  • 1’90 metres, 82 kg

El cas de Davide Moretti és especial, ja que ja es parla d’un possible preacord amb Emporio Armani Milà per incorporar-se a l’equip la temporada vinent. Així doncs, tot i que l’incloem sense el “factor sorpresa” dels altres noms de la llista, sí que val la pena que analitzem la seva situació.

Moretti, que jugat tres temporades amb els Red Raiders, és un altre jugador amb l’etiqueta de tirador que encaixa de ple a Europa. El Milà de la temporada que ve comptarà amb jugadors com Sergio Rodríguez i -possiblement- Malcolm Delaney, de manera que necessitarà complements exteriors que siguin executors conceptuals. Si a més li afegim el vincle que implicaria incorporar un jugador nacional, l’arribada de Moretti a Milà tindria tot el sentit del món.

Mamadi Diakite-Virginia Cavaliers

  • 13’7 punts per partit
  • 6’8 rebots per partit
  • 0’6 assistències per partit
  • 36’4% en T3
  • 23 anys
  • 2’06 metres, 101 kg

Mamadi Diakite és l’últim jugador de la llista. L’interior dels vigents campions de l’NCAA, les Virginia Cavaliers, té unes característiques físiques intrigants que li poden valdre perfectament per tenir també una oportunitat inicial a l’NBA amb contracte dual, però les condicions competitives del jugador i el passaport cotonou (és de Guinea) el fan ser un caramel per als equips europeus que busquin interiors explosius i desequilibrants.

Diakite, a banda d’expandir progressivament el seu rang de llançament al llarg dels anys, s’ha consolidat com un dels millors interiors de l’ACC en atacs frontals. Pot jugar de quatre al costat d’un interior que li garanteixi cert dinamisme i permutació i també de 5 sempre i quan la disposició col·lectiva sigui up tempo i accedeixi a l’intercanvi de cops. L’escenari ideal seria que acabés d’estilitzar-se i d’estabilitzar el tir i que es consolidés com a quatre. Diakite és un jugador que habita poc la zona i que necessitarà polir la tècnica de càrrega del rebot, ja que mica en mica s’ha anat allunyant del cèrcol en tots els sentits.

A nivell físic haurà de treballar en la lateralitat -normal-, mentre que en atac haurà de guanyar força si vol ser una alternativa en atacs posicionals que el busquin al pal baix. Actualment és un jugador que, en aquesta demarcació, només ha mostrat brots verds quan ha pogut rebre encarat directament o quan ha pogut fer el duck in -gràcies a l’envergadura- per oferir la recepció llarga al pal baix.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a +BÀSQUET

Tradueix »