Després de molts mesos d’incertesa sobre el futur que havia d’unir a Rebekah Gardner i l’Spar Girona ahir el club català va fer oficial la recissió de contracte de la jugadora. Els motius? Molt simples. La lesió la que la deixarà fora de les pistes fins a desembre i el fet de la normativa WNBA que l’obligarà a estar als Estats Units el dia u dels entrenaments. Aquest darrer punt, però, també tindrà influència en la nova jugadora de l’Uni. Kelsey Mitchell és una jugadora assentada dins el bàsquet europeu i a la WNBA des de fa algunes temporades. Per tant, tal com ha anunciat l’Uni, la jugadora arribarà quan acabi la seva participació als Estats Units i marxarà a les portes del Play-Off de la LF Endesa. El que vindria a ser un cas idèntic al de Brittney Sykes, per entendre’ns.
Mitchell es converteix en la penúltima cara nova de l’equip per la temporada 2023-2024. Un equip on cal recordar que han arribat jugadores del calibre de Morgan Bertsch o Regan Magarity i s’ha pogut renovar a jugadores essencials com Marianna Tolo o una amb perspectiva a llarg plaç com Faustine Parra. A part de Gardner, l’Uni ha perdut a peces essencials dels últims anys com María Araújo o Bernat Canut, a la banqueta.
Com encaixar a Kelsey Mitchell
Centrant-nos en el curs que està fent en el seu sisè any a les Indiana Fever i, també sisè a la WNBA, veiem com se l’ha rodejat de jugadores que, per fi, poden fer pensar en positiu a una franquícia que fa anys que està en terra de ningú. Han incorporat a peces al joc interior com Amanda Zahui per obrir pista i van seleccionar a la novella Aliyah Boston per construir un projecte que pugui ser ambiciós a mitjà-llarg termini. Pel mig també han arribat exteriors amb molta eficiència anotadora com Erica Wheeler o Maya Caldwell.
Mitchell és una jugadora que presumeix de qualitats semblants a les que té l’exestrella de l’Spar Girona Rebekah Gardner. Agressiva en defensa sense por a posar mans i una verticalitat i maneig de pilota per crear-se els seus tirs que fan pensar en positiu a Fontajau. La seva consolidació a l’elit de la WNBA l’han portat a estar entre les millors anotadores de la competició entenen la franquícia que el futur s’ha de construir a través d’ella.
Donant un cop d’ull al repertori de finalitzacions de la jugadora trobem que l’escenari on se sent més còmode és en situacions de dos contra dos. Actuant com a jugadora amb la pilota a les mans, Mitchell és capaç de produir 0,84 punts per partit. Una xifra fabulosa que ajuda a entendre com de fiable pot ser en estàtic si se li ofereix un bon entorn que l’ajudi a tenir més espais dins la zona per penetrar o treure el tir de mitjana distància sobre bot. Els seus múltiples recursos la converteixen en una jugadora letal des de qualsevol zona de la pista. A Europa també ha fet molt bones temporades en equips de la zona alta d’EuroCup exhibint-se com a una anotadora feroç que aquest pròxim any li pot servir com a prova de foc per fer el salt a l’Eurolliga i estar dins l’òrbita de la selecció de cara els Jocs Olímpics de 2024 a París i tenir continuïtat en aquest tipus d’escenaris internacionals.
Si en línies anteriors mencionàvem la verticalitat de la jugadora com a un altre dels seus punts forts, la següent dada ho corrobora. Ocupant un 16,1% de les seves finalitzacions ha estat capaç d’anotar 1,23 punts per partit. Números que superen als que oferia Gardner a Girona i amb un prototip de companyes de menys talent que a les que gaudirà a Fontajau. Sobretot al joc interior.
A termes defensius, sí que se li poden veure certes carències que la poden afectar a la lliga i a l’equip partint de la base que l’Uni és un equip que es construeix a partir de la defensa. El seu repertori en defensar no és el millor en cap cas. Davant jugadores que presumeixen de qualitats similars a les seves demostra feblesa en poder mantenir-hi una constància que la faci evolucionar positivament. En situacions de tir sobre bot les seves rivals anoten 1,3 punts i en pantalles més d’un punt per possessió. Números molt millorables que el cos tècnic treballarà perquè vagin en augment.
