Connecta amb nosaltres

NBA

Els Knicks i el seu enèsim fracàs?

Els New York Knicks no han pogut fitxar cap estrella i s’han hagut de conformar amb el pla B.

Comparteix

Els Knicks i el seu enèsim fracàs?

Els New York Knicks encetaven l’estiu amb la il·lusió de poder juntar diverses estrelles al Madison un altre cop. Aquest somni era lícit: part de la plantilla acabava contracte, Porzingis i Hardaway havien estat traspassats i a Nova York tenien espai per firmar dues estrelles pel màxim a l’estiu. El somni de tots era acompanyar Kevin Durant amb Kyrie Irving però mentre la il·lusió amb Durantula es mantenia intacta, a mesura que avançava la temporada el base es va anar allunyant del Madison -no de Nova York- i els Nets de Brooklyn es van col·locar a la pole position per firmar-lo. Petit avançament del que anava a passar la primera nit de mercat.

El passat 30 de juny, amb l’obertura de l’Agència Lliure, la primera bomba va esclatar i tant Irving com Kevin Durant van decidir fer les maletes cap a Brooklyn per començar un nou projecte ambiciós i il·lusionant. En contraposició a la felicitat dels Nets, l’afició Knickerbocker estava destrossada. Des de les finals de l’any 99, els Knicks només han entrat a playoffs sis vegades i en quatre d’elles no han passat de primera ronda. Està clar que després d’anys vagant per les últimes posicions de la lliga, encadenant errors als despatxos sense parar i convertir-se en la franquícia “meme” de la NBA, aquest estiu era el marcat per fer el canvi. No ha estat així i el mercat dels Knicks ha sigut, novament, un fracàs

Però no tot és negre a Nova York, els despatxos del Madison han demostrat tenir un sòlid pla B -ja era hora- i la propera temporada, i més important encara, el futur a mitjà i llarg termini, sembla que deixarà de ser de color fosc a la ciutat que mai dorm. Potser no s’han fitxat estrelles, però les coses a Nova York per fi es fan com toca.

Un cop molt dur

Això és el que ha estat la marxa de Irving i especialment Durant (la gran esperança) a la franquícia veïna. Des de molts sectors de la premsa novaiorquesa s’havia venut la idea de que els Knicks acabarien l’estiu amb Durant, Irving i Zion Williamson a la plantilla. La realitat, malauradament, ha estat un altre. Mentre la derrota amb el jove de Duke es va poder pal·liar amb l’elecció del seu company universitari R.J Barrett, excel·lent 2-3 canadenc amb potencial de futura estrella NBA, haver perdut en una mateixa nit als ¿dos millors agents lliures disponibles? Ha estat un cop duríssim per a aficionats i organització.

El president Steve Mills i el General Manager Scott Perry -GM de reputada fama després de la seva bona tasca a Detroit a principis de segle- ja havien advertit durant l’any que el pla més realista pels Knicks era seguir amb la reconstrucció al voltant de peces joves (Knox, Trier, Robinson, el pick 2019…). Amb tot, els dos màxims i la desastrosa temporada dels Knicks (draft), a més de tots els rumors i el gran mercat que significa Nova York, feien impossible no somiar amb un estiu dels grossos. Aquesta il·lusió desfermada ha provocat que la caiguda hagi estat més dolorosa i fins i tot ha impedit valorar degudament un estiu (a falta d’algun últim retoc) que és més interessant i bo del que en un principi podria semblar.

El Madison Square Garden no gaudirà aquest any de cap estrella, però els Knicks han fet moviments interessants en aquest mercat.

Treballar pensant en el futur

La tasca de Perry aquest estiu després de fallar en l’intent de reclutar Kevin Durant ha estat notable, però abans de tot cal recordar qui és Scott Perry i com tot el que ha succeït ja estava previst dins del seu cap. Perry és un GM amb amplia experiència a la NBA. Present a les oficines dels Pistons guanyadors del 2004, també va treballar d’assistent del General Manager a Seattle en el moment en que els de l’estat de Washington van seleccionar Kevin Durant. Amb bon ull pels joves, va escollir a Oladipo, Hezonja o Aaron Gordon durant la seva estada a Orlando, i els Knicks el van contractar l’any 2017 amb la intenció de que a partir d’un equip jove, fes un equip guanyador.

Paciència i confiança és el que sempre ha demanat Perry i el que sempre ha faltat a Nova York, però mirant-ho amb perspectiva, la seva feina des de que va arribar és de les poques coses salvables del Knicks en els últims anys. El traspàs de Carmelo, necessari per fer espai i per permetre a Melo anar a un equip competitiu -un dia tocarà parlar del que li deu NY a Carmelo Anthony-, va ser el més destacat durant la seva primera temporada en el càrrec.

De totes maneres, el gran moviment en clau de futur, el gran encert de Perry com a GM de Knicks i el traspàs que ha permès a qualsevol Knickerbocker somiar -encara que fos en va- amb un parell d’estrelles al Madison va arribar el passat mes de gener. Amb un Porzingis cada cop més allunyat d’entrenadors, companys i del pla de l’equip i amb clares ganes de ser traspassat, Scott Perry no va tenir més remei que enviar el letó a Dallas. El jugador franquícia deixava la ciutat, però ho feia acompanyat del contracte tòxic de Tim Hardaway Jr. (firmat una setmana abans de que arribés Perry) i de dos peces poc valuoses i lleugerament cares com Courtney Lee i Trey Burke. A canvi, un expiring com Jordan, un base jove com Dennis Smith, Wesley Matthews i dues primeres rondes, la de 2021 sense protegir. Perry guanyava espai salarial per a l’estiu 2019 i adquiria dos eleccions molt desitjables de cara al futur. Un win en tota regla, que ja anticipava que el projecte dels Knicks no va encaminat al present sinó al futur.

Un fracàs salvat

Ho titulo així perquè no deixa de ser una gran decepció buscar grans estrelles i acabar amb Julius Randle i Bobby Portis o voler que el teu #35 sigui Kevin Durant i ho acabi sent Reggie Bullock. Però l’Agència Lliure dels Knicks s’ha salvat i s’ha salvat amb nota. Bons jugadors, complements correctes i necessaris i contractes perfectes per seguir creient en un projecte jove que busca fer “el gran pelotazo” en un estiu proper.

El gran contracte d’aquest estiu l’ha firmat Julius Randle. Tres anys (l’últim és Opció d’Equip, CRUCIAL) a raó de 63 milions de dòlars. Se’l podria considerar sobrepagat, però donat el gran espai salarial que tenien els Knicks, vistos els contractes que han “regalat” altres franquícies i tenint en compte que Randle ve de realitzar un 21-8-3 amb Pelicans a part de que encara té 24 anys, el contracte està més que justificat. Serà la referència competitiva de l’equip en un principi i millora clarament la posició de 4 respecte a la temporada passada. Joventut, competitivitat i flexibilitat econòmica de cara al futur, les coses comencen a fer-se bé al Madison.

A Randle l’acompanyaran Bobby Portis (31×2), Taj Gibson (20×2), Reggie Bullock (21×2), Wayne Ellington (16×2) i Elfrid Payton (16×2), tots firmats durant les primeres hores de mercat. Experiència (Gibson) que anirà bé per fer créixer peces de futur importants com Mitchell Robinson. Tiradors com Ellington i Bullock per tal d’incrementar la nòmina d’exteriors amb tir de tres punts, curta aquesta passada temporada i vital per guanyar partits en l’NBA actual. Per últim, talents encara joves com Portis i Payton per tal d’incrementar la profunditat i competència del roster. A més, tots els contractes compten amb Team Options mantenint així la premissa de llibertat econòmica que impera en la franquícia des de l’arribada de Perry.

Gibson, Payton, Portis, Randle i Bullock. Fitxatges de Knicks en aquesta Agència Lliure – Bleacher Report

No ha estat llavors un estiu per tirar cohets pels de l’illa de Manhattan, però s’ha salvat portant jugadors que milloren la passada plantilla i que permetran elevar el nivell de competitivitat. És d’esperar que l’equip no entri a playoffs, com també és d’esperar que no es guanyaran només 17 partits. A més, les incorporacions, jugadors amb una certa carrera dins la NBA, permetran als joves Knox, Dotson, Robinson o Barrett créixer i competir per minuts en una rotació de major qualitat, indispensable pel projecte. Com a colofó, s’ha evitat sobrepagar a jugadors “perillosos” (Rozier, Cousins…) i s’ha mantingut la flexibilitat econòmica per tal de tornar a atacar el mercat els pròxims anys, quan una cultura més guanyadora (cas Brooklyn) s’hagi instaurat a l’equip de Nova York.

Destinat a ser el líder

Pràcticament donant-la ja per tancada i observant la plantilla final, un nom destaca per damunt la resta, el rookie R.J Barrett. El canadenc, número 3 de l’últim draft, està cridat a ser l’estrella i líder d’aquest equip. És cert que al costat tindrà jugadors de més experiència com Randle i Portis o companys que es senten molt còmodes tenint la pilota a les mans i manant com Dennis Smith Jr., però cap d’ells aglutina les grans virtuts i potencial que se li pressuposen a Barrett. El nou #9 dels Knicks ho té tot per convertir-se en una estrella.

El rookie R.J Barrett està destinat a fer grans coses a la NBA – Twitter @nyknicks

És obvi que el canadenc té molt camí per recórrer encara, només ha estat un any a la universitat, però la fusta de líder ja la té. L’escorta compta amb un bon 1c1, bona suspensió des del bot, un físic privilegiat i talent i valentia per atacar l’anella i marcar diferències sempre que vulgui. Agosarat, Barrett és un anotador molt versàtil, amb potencial per convertir-se en un dels millors de la NBA en els propers anys. A més, la seva gran talla (2.01m i 2.09m d’envergadura) el converteixen en un escorta amb gran potencial defensiu, cas similar al de Paul George que en els seus inicis a Pacers jugava d’escorta tot i tenir cos d’aler.

Donat aquest sostre tan alt, és normal que el seu destí sigui convertir-se en el jugador referència de l’equip i, si bé en un principi pot patir o prendre menys protagonisme al ser un jugador de primer any, no seria d’estranyar que R.J agafi les regnes de l’equip més aviat que tard. Pressió no hauria de tenir-ne, els Knicks no lluitaran pels playoffs, així que amb llibertat i tranquil·litat, la idea hauria de ser que s’acostumés ja al rol de primera espasa. L’objectiu amb ell hauria de ser que aprengui, creixi, millori i comenci a formar-se com a jugador franquícia. Durant, Rose, Trae Young… Barrett no seria el primer freshman que ho fa, i si els altres ho van aconseguir, per què no hauria de poder-ho fer també un noi, que al cap i a la fi, té una estrella amagada dins seu?

Tenint una visió general està clar que no ha quedat una Agència Lliure perfecta a Nova York. El pla A no va funcionar i molts fans han acabat decebuts. Però el futur pinta més brillant per uns Knicks que amb Perry al capdavant comencen a fer les coses bé i més important encara, les fan bé perquè saben el que fan.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »