Ja hi tornem. Si en el primer any de vida d’Esmaixada va donar la casualitat que viuriem el Mundial de Xina on Espanya es coronaria com a campiona, quatre anys més tard tocarà veure com el combinat de Sergio Scariolo defensarà el tro davant un seguit de seleccions que han patit una gran evolució respecte la seva última participació mentre que Ricky Rubio i Marc Gasol, els dos grans líders d’aquella històrica fita, no estaran presents per ajudar al grup. Un per descans mental i l’altre per la reitrada de la selecció després dels últims Jocs Olímpics.

Arribem a una nova edició del títol més prestigiós a nivell de seleccions on Estats Units té l’obligació de redimir-se amb un seguit de jugadors que estan a un pas de ser estrelles de l’NBA i que volen millorar el seté lloc de fa quatre anys. Steve Kerr viurà el seu primer Mundial com a entrenador del seu país agafant així el relleu de Greg Popovich.

Mentre Eslovènia s’agafa a Luka Doncic per tenir alguna esperança de pujar al podi, altres països com Serbia (Nikola Jokic), Grècia (Giannis Antetokounmpo) o la República Dominicia (Al Horford) tenen les sensibles baixes de jugadors NBA que no els podran ajudar a aconseguir els seus objectius. Altres seleccions com Canadà, Alemanya o França no s’han trobat amb la mateixa situació i podran comptar amb jugadors del nivell de Shai, Denis Schröder o Rudy Gobert, entre d’altres.

Austràlia, per la seva part, intentarà pujar al podi per primera vegada a la seva història en un esdeveniment d’aquest calibre amb un Patty Mills que al bàsquet FIBA treu la seva millor versió acompanyat d’un altre jugador històric dins el país oceànic com Joe Ingles i amb un jove Josh Giddey que està cridat a ser una de les estrelles del bàsquet mundial defensant l’elàstica del Thunder, fins el moment.

A moltes seleccions hi han canvis que generen bastantes incògnites ja sigui per relleu generacional, per prohibició de l’NBA o per lesió o descans del jugador. A partir del 25 d’agost es començaran a esvargir aquests dubtes a la dinovena edició d’un Mundial que promet ser tremendament igualat pel nivell de les seleccions capdavanteres i per, com no, descobrir quines són les infravalorades i que millor rendiment de l’esperat donaran en un torneig tant intens i curt com el que se’ns presenta.

Els grups

A continuació desgranarem un per un els grups que conformen la graella d’equips d’aquest mundial 2023 que es disputa conjuntament al Japó, Filipines i Indonèsia. Aquesta primera fase, formada per 8 grups de 4 equips, donarà pas a una segona ronda també en format de grups de 4 seleccions, ajuntant els 2 millors equips dels grups A-B, C-D, E-F i G-H tal com ja es va fer a la passada edició de la copa mundial.

Grup A

El grup A té com a seu l’Araneta Coliseum, situat a prop de la ciutat de Manila (Filipines). Els integrants del primer grup són:

Angola: la selecció africana torna al mundial després de trencar la seva ratxa de 4 presències consecutives a la cita mundialista. Aquesta serà la seva 8a participació, on els angolenys intentaran donar la sorpresa i millorar la seva millor actuació, aconseguida al mundial de 2006 amb una meritòria 9a posició. El seu entrenador és el català Josep Clarós.

República Dominicana: l’equip centreamericà arriba al seu tercer mundial amb gran optimisme i moltes ganes de fer un bon paper. La selecció dominicana, amb el pivot NBA Karl-Anthony Towns com a baluard i el jugador de la penya Andrés Feliz com a segona espasa, buscaran la classificació a la segona fase en un grup que promet ser molt igualat.

Filipines: l’amfitriona afronta el seu mundial amb la convicció de què l’afició local, que de ben segur omplirà les grades del pavelló de la capital filipina, els ajudarà a repetir podi en una copa del món com ja van fer a l’edició de 1954, on van assolir un històric bronze. El seu “roster” l’encapçala un nom en comú: l’escorta dels Utah Jazz Jordan Clarkson, la gran esperança de la selecció asiàtica juntament amb l’ídol local Kai Sotto (que va disputar la passada Summer League amb els Orlando Magic).

Itàlia: tancant el grup A trobem a la selecció transalpina, dirigida pel rocambolesc Gianmarco Pozzeco, que intentarà obtenir un metall a una copa mundial per primera vegada a la història. S’hi han quedat ben a prop en dues ocasions: van ser quarts l’any 1970 i 1978, però les últimes participacions han sigut bastant decebedores. El seu planter conté jugadors experimentats tant en NBA i Eurolliga tals com ‘Gigi’ Datome, Nicolo Melli, Simone Fontechio i Nico Mannion.

Grup B

El grup B també té com a seu el pavelló filipí de l’Araneta Coliseum. Els integrants del grup són:

Sudan del Sud: la selecció sudanesa debuta a un mundial de la mà del seleccionador estatunidenc Jerry Steele. El seu jugador més destacat és l’aler “laker” Wenyen Gabriel, de qui dependran les esperances del jove país africà.

Sèrbia: l’equip balcànic no podrà comptar el campió de l’anell de l’NBA Nikola Jokic, que ha decidit prendre un descans després de la maratoniana temporada als Estats Units. Svetislav Pesic haurà de reinventar-se amb un planter amb menys estrelles, però molt talent jove i un líder respectat com és Bogdan Bogdanovic. Serà suficient per pujar al podi?

Xina: la selecció asiàtica, amb Sasa Djordjevic al capdavant, arriba a la cita mundialista amb un grup renovat de jugadors, on la majoria no superen els 25 anys. Liderats pel jugador dels Timberwolves Kyle Anderson i el gegant xinès Zhou Qi, els dracs vermells aspiren a ser una de les sorpreses del torneig.

Puerto Rico: el combinat centreamericà no es perd un mundial des de l’any 1982, acumulant 10 aparicions consecutives a la cita mundialista. Aquest cop, el seu planter no compta amb cap nom excessivament conegut, però amb el seu característic joc ràpid i agressiu pot donar més d’una sorpresa.

Grup C

Sense marxar massa lluny de la capital filipina, el grup C es jugarà íntegrament a l’estadi Mall of Asia Arena. Aquests són els integrants del grup:

Estats Units: després de la catàstrofe del passat mundial, on els nord-americans només van poder ser 7ns, l’equip dirigit per Steve Kerr té com a objectiu (i gairebé obligació) reconquerir el trofeu de campions del món. Per fer-ho, Kerr tindrà a la seva disposició a la nova fornada de talent emergent a l’NBA, un nucli de jugadors joves amb molt a demostrar davant del millor aparador de l’univers mundial del bàsquet.

Jordània: una de les seleccions més humils de la graella. Serà la segona participació del país en un mundial (la primera va ser l’any 2010) i el seu “roster” no té cares conegudes a excepció d’un ex-NBA com és Rondae Hollis-Jefferson.

Grècia: el combinat grec també ha patit la baixa de la seva estrella, Giannis Antetokoumpo, que va haver de dir no a la cita per recuperar-se totalment dels seus problemes de genoll. Qui sí que hi serà el seu germà Thanasis, juntament amb altres jugadors de talla Eurolliga com Papanikolau, Walkup o Papapetrou. A la banqueta, Dimitris Itoudis intentarà guiar als seus a un podi que només han assolit en una ocasió (la plata de 2006).

Nova Zelanda: els “Tall Blacks” repeteixen per 6a edició consecutiva al campionat mundial amb la il·lusió de repetir o millorar l’inèdit 4t lloc aconseguit al 2002. Tot i que el planter no convida a pensar que tinguin massa opcions, els oceànics són un equip dur i dinàmic, capaços de complicar les coses a les grans seleccions.

Grup D

L’últim grup abans de marxar de Filipines és el D, que es jugarà íntegrament a l’estadi Mall of Asia Arena. Aquests són els integrants del grup:

Egipte: la selecció faraona arriba al seu 7è mundial de la mà de l’entrenador canadenc Roy Rana. Sense tenir gaires cares conegudes, el conjunt africà compta amb diversos jugadors interessants que estan jugant a l’NCAA com Omar El-Sheikh o el gegant Omar Oraby (2,18 m).

Mèxic: l’equip mexicà torna al mundial després de perdre’s la passada edició i ho fa amb un equip que combina la veterania de jugadors com Orlando Méndez-Valdez (G League) i Jorge Gutiérrez (ex-NBA) amb la nova generació de talents com l’exblaugrana Gael Bonilla i els alumnes NCAA Juan Camargo i Víctor Valdés.

Montenegro: la selecció montenegrina disputa el seu segon mundial (i consecutiu), al qual vol millorar la 25a posició obtinguda a la Xina. El seu planter té potencial per col·locar-se més a dalt gràcies a cares conegudes a l’ACB com Bojan Dubljevic, Dino Radoncic, Nemanja Radovic i Kendrick Perry, però la seva estrella és el pivot dels Bulls, Nikola Vucevic.

Lituània: el conjunt lituà disputarà el seu 5è mundial amb l’objectiu de tornar a pujar al podi tal com ja van fer l’any 2010, on van aconseguir un meritori bronze. La seva principal estrella, Domantas Sabonis, serà baixa a causa d’una lesió al dit polze de la seva mà dreta. Aquest contratemps ha deixat un gran buit al joc interior dels europeus, que s’encomanen a la veterania de Jonas Valanciunas per dominar la zona i a la joventut i el talent de Rokas Jokubaitis i Ignas Brazdeikis per controlar el joc exterior.

Grup E

Saltem de Filipines fins al Japó per arribar a la següent seu, situada a la ciutat d’Okinawa, on es disputarà el grup E. Aquestes són les seleccions que el conformen:

Alemanya: el conjunt germànic vol refer-se de les males actuacions als últims mundials amb un planter més perillós del que sembla. Els germans Wagner (sobretot el petit, Franz) i Dennis Schroeder han donat molt bones sensacions en els amistosos de preparació, on han vençut a la selecció canadenca i han posat contra les cordes a l’estatunidenca.

Finlàndia: si pensem en la selecció finesa, el primer nom en venir al cap és el de Lauri Markkanen. El jugador dels Utah Jazz ha completat una campanya sensacional i serà el gran baluard dels nòrdics. Si està encertat, no podem descartar algunes sorpreses en aquest grup de la mort.

Austràlia: un altre equip duríssim que lluitarà per avançar a la següent fase. Semifinalistes a l’últim mundial i JJOO, els “aussies” són un altre dels candidats a medalla per aquest mundial. Les seves principals armes són els NBA Josh Giddey, Patty Mills, Dante Exum, Matthysse Thybulle i el veterà Joe Ingles.

Japó: l’amfitriona del grup no ha tingut massa sort amb el sorteig i s’ha trobat amb el grup més potent. Per a més inri, la seva estrella i jugador dels Lakers, Rui Hachimura, ha renunciat a jugar el mundial per preparar la nova temporada, deixant a la selecció nipona sense el seu referent. El seu lloc l’ocuparà l’altre jugador NBA japonès, Yuta Watanabe, que tindrà la titànica missió de guiar als seus cap a la següent fase.

Grup F

El grup F també es disputa íntegrament a l’Okinawa Arena de Japó. Aquests en són els seus integrants:

Eslovènia: la selecció de Luka Doncic començarà el seu camí pel mundial davant de les seleccions de Cap Verd, Georgia i Veneçuela. Aquest és el quart mundial del país i l’objectiu és clar: volen aconseguir la seva primera medalla. Acompanyant a l’estrella dels Mavs, hi seran cares conegudes com Klemen Prepelic, Zoran Dragic i Mike Tobey. Qui no hi podrà ser és el recent campió de l’NBA, Vlatko Cancar, que malauradament es va lesionar els lligaments creuats del seu genoll esquerre, posant en perill la seva disponibilitat aquesta temporada vinent.

Cap Verd: un altre debutant africà en un mundial juntament amb Sudan del Sud és la Cap Verd d’Eddy Tavares. El pivot del Real Madrid ha classificat al seu país per un mundial que esperen amb molta il·lusió i amb ganes de donar la campanada i avançar de fase.

Geòrgia: l’equip georgià és el tercer i últim debutant en aquest mundial. Tot i la seva condició de “rookie”, la selecció georgiana té diversos noms coneguts al màxim nivell, tals com Tornike Shengelia, Sandro Mamukelashvili, Goga Bitadze i els ACB Thad McFadden i Giorgi Shermadini.

Veneçuela: tancant el grup F trobem la selecció “vinotinto”. Veneçuela suma la 5a participació en un mundial i ho fa amb una cara coneguda al bàsquet espanyol: Michael Carrera. L’ex del Força Lleida guiarà a una selecció veneçolana molt física que confia en les seves opcions per avançar de ronda.

Grup G

Per últim arribem al país d’Indonèsia, que acollirà al grup G en el magnífic Indonesia Arena, situat a la capital Jakarta. Les seleccions que conformen aquest grup són:

Iran: quarta aparició consecutiva de la selecció iraniana a la cita mundialista. Capitanejats pel veterà pivot de gairebé 2,20 m Hamed Haddadi, el conjunt entrenat pel turc Hakan Demir espera poder trencar per fi la barrera de primera fase i avançar de ronda.

Espanya: la defensora del títol tindrà un camí dur per revalidar la copa mundial. Sense l’MVP del passat campionat, Ricky Rubio, el seleccionador Sergio Scariolo haurà de tornar a idear un pla mil·limètric per poder repetir la gesta aconseguit l’any 2019.

Costa de Marfil: els africans tornen a una copa del món després de quedar-se fora en les dues passades edicions. L’equip marfileny, batejat com els “elefants”, buscarà donar la sorpresa i obtenir el bitllet a la segona fase.

Brasil: tancant el grup G, una selecció que acapara una gran part de les medalles mundialistes entre els anys 50 i 70, però que no ha aconseguit tornar a lluitar per pujar al podi des de llavors. Les seves peces claus són tots ben coneguts al bàsquet estatal: Marcelinho Huertas, Vítor Benite i Cristiano Felicio, juntament amb el nou fitxatge de l’Estrella Roja, Yago dos Santos, conformen un planter que segur que donarà molt a parlar.

Grup H

Per últim, tanquem la graella amb el grup H, que també es disputarà a l’Indonesia Arena de Jakarta. Aquests són els equips que el conformen:

Canadà: la selecció canadenca, amb el català Jordi Fernàndez al capdavant, porta a aquest mundial un dels millors “rosters” de la història del país. Una llàstima que la seva màxima estrella, el campió de l’NBA Jamal Murray, no hagi aconseguit recuperar-se de la seva lesió per ajudar a l’equip. Tot i això, noms com Shai Gilgeous-Alexander, RJ Barret o Dwight Powell, entre molts altres NBA, es deixaran la pell per assolir la primera medalla per el Canadà.

Letònia: el conjunt europeu ha patit la baixa del seu màxim exponent, Kristaps Porzingis, per culpa d’una fascitis plantar. Tot i això, el planter dels letons conté jugadors amb gran renom com els germans Bertans, l’exblaugrana Rodions Kurucs o Janis Timma, entre altres.

Líban: la selecció libanesa torna a un mundial després d’uns anys de sequia, però ho fa amb un nom en comú: l’ex-NBA Omari Spellman, qui ha conduït a la seva selecció al seu quart mundial. A priori, és l’equip més fluix d’un grup complicat, però això és el mundial i aquí no hi ha rival petit.

França: acabem el repàs dels equips amb la selecció francesa, equip que acumula dues medalles de bronze en les dues últimes edicions del torneig. S’havia especulat que el pivot dels Philadelphia 76ers Joel Embiid podria haver jugat amb la selecció “bleu”, però finalment no ha sigut així. Tot i això, el trio NBA Batum-Fournier-Gobert, juntament amb jugadors d’elit europeus com Yabusele o De Colo, formen un conjunt temible el qual aspira a tornar a pujar al podi.

Escrit per @chals_nba

Els tapats

En cada competició internacional hi ha sorpreses, això és així. Un peix petit és menja el gran. Aquests equips són els tapats, conjunts que en un inici no estan dins dels equips amb més possibilitats per endur-se el campionat o, aspirar a una medalla i, acabant sent un mal de queixals per la majoria de les seleccions.

En aquest apartat, us proposaré a tres equips que entren en aquest motlle d’equips. Tots tres són apostes personals, així que hi ha la possibilitat que no compartiu la meva opinió. Som-hi.

La selecció brasilera té talent als homes petits i físic en els grans

El conjunt brasiler, entrena’t per Gustavo de Conti, ha jugat un total de cinc partits de preparació pel Mundial. Entre aquests cinc partits, n’ha guanyat tres i n’ha perdut dos. Les victòries són contra Sudan del Sud, Austràlia i Veneçuela i, les derrotes, contra Itàlia i Sèrbia. Les dues derrotes per una diferència de punts mínima.

La primera raó per la qual crec que Brasil pot donar molta guerra en aquest mundial, és pel grup en què inicia la competició. El seu major rival és Espanya i, llavors, haurà de superar a lran i Costa de Marfil. Dues seleccions amb menys talent i, sobretot, menys experiència. A partir d’aquí, començarà el camí cap a l’eliminació de dos dels clars favorits per tocar metall, França i el Canadà. Estic donant per suposat que passaran la primera fase, ja que els dos altres rivals són de dos esglaons per sota, a priori.

Anem a parlar del roster. La pilota passa la gran major part del temps en possessió dels bases i els escortes de l’equip sud-americà. Raul Neto, com a estrella de l’equip, Yago Mateus i Marcelinho Huertas, són els encarregats de fer funcionar l’equip en l’apartat ofensiu. Crec que Yago Mateus ha de fidel al seu estil de joc per poder brillar amb llum pròpia i, així donar més recursos ofensius a l’equip.

Els tres jugadors esmentats són excel·lents o notables jugant el bloqueig directe. Tenint la gran sort de tenir Bruno Caboclo, podran explotar aquesta situació ofensiva. Altres jugadors que tindran un pes ofensiu important seran Vítor Benite, Gui Sanos i Tim Soares. Jugadors amb capacitats ofensives molt diferents, però que hauran d’aportar el seu granet de sorra per no deixar als protagonistes sols.

Defensivament han de demostrar la seva fortalesa física. La segona raó per la qual crec que poden ser un equip que passi per sota del radar, és per la capacitat que tenen de pujar el nivell físic en el partit. Per norma general, pressionen molt la línia de passada, condicionant molt la zona on reben la pilota els jugadors ofensius. A més a més, els jugadors més grans continuant aquest treball sent molt actius contra el seu home per dificultar molt la inversió de pilota i poder col·lapsar l’atac rival. Sense tenir en compte els jugadors més menuts, des de la posició d’aler fins a la de pivot, són homes grans, forts i àgils.

La República Dominicana de Karl Anthony Towns, Andrés Feliz i Jean Montero

Poder està al llindar entre entrar al grup de seleccions potents, però no candidates a medalla o, una selecció que no està controlada per la majoria d’aficionats i, per tant, una selecció tapada. Seria estrany que no estigui controlada quan dins les files de la selecció hi ha Karl Anthony Towns, un All-Star de l’NBA.

El primer motiu pel qual crec que pot donar una sorpresa i arribar lluny en aquest torneig és el camí que té fins a arribar a quarts de final. Es troba en el grup A  amb Itàlia, Filipines i Angola. Cap de les tres seleccions són candidats a medalla. Al següent grup, on recordem que es té en compte el rècord de victòries i derrotes es podria trobar amb Sèrbia, Puerto rico, Xina i Sudan del Sud. Sèrbia és la més forta de totes i, malauradament, no ve amb la millor plantilla en aquesta competició. Si la República Dominicana arriba a quarts de final sense cap derrota, podria esquivar al Team USA. 

Anem pel segon motiu, l’equip i quan dic equip no em refereixo als noms de la plantilla, sinó que són un equip. Estan molt units, tenen clar els rols i venen amb la idea de donar guerra a qualsevol conjunt que se’ls hi posi al davant.

Anem a parlar de la plantilla i el tercer motiu pel qual penso que poden arribar lluny. Karl Anthony Towns pot ser una autèntica màquina d’anotar. Ara bé, s’ha de trobar l’eficiència en el seu joc i han d’establir unes normes molt més clares perquè el jugador no hagi de forçar tirs ni inventar-se situacions. Si el conjunt entén com suma al costat de KAT, aquest equip pot ser molt perillós.

Jean Montero i Andrés Feliz dirigint la navegació dominicana. Dos jugadors amb molta pólvora que assumeixen galons per alçar l’equip ofensivament. Fins ara, han jugat molt poc junts, ja que cap dels dos és un base amb molta alçada i en defensa podria ser un problema. Veure’m si durant el mundial això canvia o no. Un altre jugador a tenir en compte és Lester Quiñones, jugador que combina la G League amb els Santa Cruz Warriors i la NBA amb els Golden State Warriors. A la G League ha tingut una mitjana de més de vint punts per partit.

Anem a parlar de la defensa, poder l’aspecte del joc on l’equip dominicà ha de millorar de forma urgent. Molts dels errors defensius passen per la falta de comunicació sumada a l’empenta que posen a la pista, que en aquest cas, corre en contra de les seves intencions. 

Jugadors com Eloy Vargas i Ángel Delgado han d’ajustar millor per tancar la zona de forma més eficient. Òbviament, Towns també ha de ser importantíssim en aquest aspecte. Aquests jugadors han de ser els primers que han de començar la comunicació perquè no hi hagi desajustos defensius tot just començar a defensar.

La creença de l’Azzurra

Aquesta última selecció és la que tinc més dubtes de col·locar-la en aquest apartat, però l’absència de dos jugadors que poden ser molt importants com Darius Thompson o Nico Mannion m’han decantat per col·locar-los com a equip poc vigilat. No obstant això, la passió que transmet Gianmarco Pozzecco als seus jugadors fan que juguin un esglaó per sobre de les seves possibilitats.

Anem a parlar del camí que té la selecció italiana per poder competir per les medalles. Igual que la República Dominicana, es troba en el grup A. Grup molt senzill, on hauria de passar de ronda sense problemes. Serà rellevant veure qui passa de grup sense cap derrota, tindrà una importància fonamental en el segon grup. A partir d’aquí, els dos equips que passin de ronda del grup B seran els rivals a batre i, veure’m el nivell més alt d’aquesta selecció per arribar a quarts de final.

Però que té Itàlia per creure en ella? Primer de tot, com ja he dit, la creença de l’Azzurra ve gràcies al seu entrenador Gianmarco Pozzecco, el qual ha donat molta llibertat als seus jugadors perquè explotin les seves qualitats. Són un equip molt divertit de veure, juguen molt de pressa, amb pocs miraments per llançar des de la llarga distància, ja sigui al segon quatre com al vint-i-dos. Tenen molta confiança en el seu tir exterior, és la seva millor arma.

De fet, no queden gaires alternatives, ja que en el joc estàtic es poden veure superats físicament per la majoria d’equips de la competició. El jugador amb més centímetres és Mouhamet Diouf amb dos-cents sis centímetres. Són un equip petit el qual juga molt bé les seves cartes, ja que les coneix perfectament.

El jugador dels Utah Jazz, Simone Fontecchio, haurà de demostrar el seu talent i la seva qualitat carregant el pes ofensiu de l’equip. Després de la seva temporada rookie on hi ha hagut més ombres que llums, aquest torneig servirà perquè el jugador es pugui redimir.

Per acabar, anem a parlar de la defensa. Són un equip petit, però això els ajuda en aspectes defensius en poder intercanviar amb qualsevol company. El pivot titular és Niccolò Melli, un interior molt petit però molt fort. Melli ens serveix d’exemple per explicar la filosofia defensiva del conjunt italià. Intercanviar en els bloquejos, molta lateralitat – sobretot els jugadors exteriors – i el rebot, una tasca col·lectiva.

Escrit per @jantorrent41

Els possibles MVP

Karl-Anthony Towns:

Pot sorprendre veure el nom de KAT en una llista com aquesta, perquè juga en una selecció, sobre el paper, menor. Pocs imaginen la República Dominicana arribant lluny en aquest Mundial, però el cert és que està en la part més còmode del quadre. Si donen la sorpresa i aconsegueixen classificar-se pels quarts, no seria tan al·lucinant veure’ls en la baralla per les medalles com podria semblar. En aquest supòsit, el nom de Towns serà sens dubte un dels candidats a MVP del torneig, ja que serà el gran líder d’aquesta selecció novell, candidata a ser una de les grans revelacions del torneig.

Simone Fontecchio:

En una Itàlia que desperta dubtes, Simone Fontecchio és el líder del grup. Ex baskonista i actual jugador dels Utah Jazz, l’italià ve de fer un Eurobasket 2022 més que notable, sent el gran referent ofensiu d’un equip que ha aconseguit bones fites en els darrers tornejos. No sembla el Mundial propici perquè els italians repeteixin prestacions, però igual que li passa a República Dominicana, tenen al seu abast una classificació pels quarts de final que els posaria de ple a la lluita del KO. Un parell de victòries no tan sobtades i Fontecchio serà un dels noms en la lluita per les medalles i per l’MVP.

Bogdan Bogdanovic:

El gran líder serbi davant la baixa del probable millor jugador del món, Nikola Jokic, està preparat per tornar a ser un referent al món FIBA. En una Sèrbia amb baixes però ganes de reivindicar-se pels seus recents fracassos, Bogi serà el líder anotador d’un equip de talent. Bogdanovic és un dels grans noms d’aquest tipus de tornejos, i ja va ser inclòs en el cinc ideal del passat Mundial, l’any 2019. La selecció sèrbia té al seu favor una part del quadre força assequible, i si compleix amb els pronòstics, estarà en la lluita per les medalles, la qual cosa facilitaria un possible MVP de Bogi.

Anthony Edwards:

Ras i curt: el principal candidat a MVP de torneig. El propi Steve Kerr ha batejat recentment a Edwards com el líder de la seva selecció, una Estats Units que, tot i no portar els millors noms que tenen disponibles, segueixen sent la selecció amb més talent del torneig. Companyat de Jaren Jackson, Ingram, Brunson i companyia, el jugador de 22 anys està en un moment dolç. En el darrer partit de preparació va anotar 34 punts per liderar la remuntada yankee contra Austràlia. En una selecció coral com és sempre l’americana, Edwards sobresurt de la resta i es postula com el gran favorit per aquest premi, sent el millor jugador de la millor selecció.

Patty Mills:

En una selecció que té altres noms a destacar com Ingles, Exum, Thybulle o un dels grans noms a seguir del torneig, el sorprenent Josh Giddey, Patty Mills es postula un any més com el líder dels cangurs. Aquest any, amb Giddey, el talent ofensiu estarà més repartit, però Mills és un dels grans noms a seguir en aquest tipus de tornejos. Ha liderat als australians als seus èxits més recents: quarts al passat Mundial, i bronze olímpic a Tokio, en el qual va ser seleccionat dins el cinc ideal. Si els australians arriben lluny, bona part de la culpa la tindrà el menut base talentós, un dels millors jugadors del bàsquet FIBA d’aquesta dècada.

Dennis Schröder:

Un altre dels grans bases dels tornejos FIBA, Dennis Schröder, serà, una any més, el far d’una Alemanya que té gana de medalles. La generació post-Nowitzki, que ja va aconseguir el bronze al passat Eurobasket, arriba al Mundial com una de les seleccions amb més talent del món. El base dels Lakers, que ja va ser cinc ideal de l’Eurobasket, aterra a la copa del món amb l’aspiració de coronar-se dins el bàsquet de seleccions. Acompanyat dels germans Wagner, Theis i companyia, no serà un camí fàcil pels alemanys, però si aconsegueixen pescar medalla, l’MVP per Schröder podria ser una realitat.

Luka Doncic:

Per una banda, el nom de Doncic no sorprèn en una llista de candidats a MVP. És un dels millors jugadors del món. Per altra banda, veient la dificultat que tindrà la seva selecció en aquest Mundial per arribar lluny, el seu nom sorprèn més dins els candidats. Eslovènia no ha fet una gran preparació, i el crack dels Mavericks està molt sol. La baixa de Cancar deixa a l’exmadridista en una tessitura difícil, amb la possibilitat d’enquadrar-se en un grup amb Austràlia i Alemanya a la segona fase. Això sí, si els eslovens arriben lluny, Doncic serà el gran culpable i, evidentment, el seu nom figurarà entre els grans del torneig.

Santi Aldama:

Probablement la sorpresa del Top. Espanya té a les seves files a l’actual MVP de l’Eurobasket, Willy Hernangómez, però la gran esperança per aquest torneig per als d’Scariolo, i més veient la preparació, és el debutant Aldama. El jugador dels Grizzlies està demostrant que li senta bé el bàsquet FIBA, i serà, juntament amb els dos Hernangómez, el gran líder de l’actual campiona del món i d’Europa. La baixa de Ricky i Lorenzo Brown deixa molt tocades les aspiracions de la selecció espanyola, que trobarà a faltar generadors de nivell. Però dubtar de les possibilitats dels d’Scariolo és no haver après la lliçó d’anys anteriors. Aldama, als seus 22 anys, està cridat a ser el gran líder de la futura generació de jugadors espanyols, i en aquest Mundial ho demostrarà.

Rudy Gobert:

Un altre dels noms clàssics quan parlem de favorits a l’MVP d’un torneig FIBA. El francès Gobert serà, un any més, el referent d’una selecció candidata a medalla. Actual plata olímpica, bronze mundial i plata europea, Gobert s’ha quedat a les portes d’una medalla d’or d’aconseguir el seu MVP preuat. Els francesos porten 10 anys sense guanyar un or (Eurobasket 2013) i, en aquest Mundial, tornaran a ser una de les candidates. Sens dubte, Gobert serà el seu gran referent, ja que va formar part del cinc ideal del passat Eurobasket i dels Jocs Olímpics.

Shai Gilgeous-Alexander:

En els darrers anys sorprendria molt posar un canadenc entre els grans candidats a MVP d’un torneig de bàsquet. Però el cert és que, per fi, el bàsquet canadenc ha fet un pas endavant i porten una selecció candidata a medalla. La baixa de Jamal Murray és molt sensible i els deixa sense un referent, però la presència de Gilgeous-Alexander és una benedicció. Als seus 25 anys, ve d’anotar més de 31 punts per partit a l’NBA amb els Thunder. Acompanyat de R.J.Barrett, entre d’altres NBA, Shai està en condicions de portar a la selecció de Canadà a un gran èxit mundial. Si ho aconsegueix, serà sens dubte un dels principals candidats a MVP del torneig.

Escirt per @ferranjodas97