El conjunt monegasc està causant furor aquesta temporada en Eurolliga. És un dels quatre únics equips matemàticament classificat pel Play-off quan falten dues jornades (21-11).
La seva història recent sembla tret d’un conte de fades. Des de l’arribada del seu president, Sergey Dyadechko, a la temporada 2014/15, l’AS Mònaco Basket no ha fet sinó créixer a una velocitat supersònica.

Un ascens de quatre categories en quatre anys el van retornar a l’elit del bàsquet francès el 2015, on havia estat fix entre 1970 i 1990, abans de gairebé desaparèixer. Cada any millor, passant de la Basketball Champions League  els anys 2017 (3è classificat) i 2018 (subcampió) fins a l’EuroCup els 2019, 2020 i 2021 (campió) per acabar jugant Eurolliga les darreres dues temporades. Impressionat ascens en l’àmbit continental.

En Ligue 1 LNB, des del seu retorn, ha anat sumant trofeus – tres títols de la Pro A Liders Cup consecutius (2016-2017-2018)-, tot i que se’ls resisteix el premi de ser campions de lliga, on han disputat 3 finals en 5 anys.

Ascens i confirmació

El nom de Sasha Obradovic va vinculat a la història recent del conjunt francès, sent aquesta la seva segona etapa. Just és reconèixer que AS Mònaco li deu molt a l’entrenador Zvezdan Mitrovic, artífex dels èxits entre 2016 i 2019. Ell va crear el nucli d’un equip que va créixer des de la Pro B a ser respectat en l’àmbit continental.

A la 2019/20 es confirmava l’arribada a la banqueta de Sasha Obradovic, que havia fet una gran carrera en l’Alba Berlín (1 lliga i 3 Copes). Ja tenia experiència en competicions europees com entrenador (com a jugador no cal dir-ho, acumula 6 medalles, 4 lligues i una Korac) i Dyadechko creia que l’equip estava preparat pel següent nivell, tant a la Ligue 1 com a l’EuroCup.

Va jugar la final de la Pro A, però l’ASVEL va trencar el somni del títol nacional. L’arribada de la COVID va paralitzar moltes accions i va fer que l’ascens es frenés, alterant el bon ambient del cos tècnic. Una gran oferta de l’Estrella Roja de Belgrad per entrenar un equip en Eurolliga va fer abandonar Mònaco després d’una única temporada.

De nou apareixia com a salvador Zvezdan Mitrovic, que recuperava el seu antic lloc. La 2020/21 va ser excel·lent a escala europea, aconseguint contra tot pronòstic el títol d’EuroCup. A la Ligue LNB van caure a semifinals, trencant una dinàmica guanyadora. Aquest fet, i que jugarien Eurolliga a la 2021/22 va propiciar el retorn d’Obradovic.
Amb un equip estable, potent (20 milions de pressupost) i amb el repte de competir a la màxima competició continental, Obradovic va col·locar de nou a l’AS Mònaco en el mapa.

Classificació pel Top 8 al seu debut, un fet poc habitual i que donava ales al projecte Obradovic. Van arribar a semifinals de la Copa, una fita que no havien obtingut encara i van perdre un altre final LNB davant ASVEL. La sensació que cada cop anaven a més era un fet a l’estiu 2022.

Aquesta temporada, lideren la Ligue 1 amb un balanç de 20-5, i ocupen la 4a plaça a l’Eurolliga amb 20-11. Notable alt pel conjunt monegasc, que serà cap de sèrie als Play-off europeus per primer cop, fet que ha garantit un any més d’Eurolliga passi el que passi a la seva competició.

Com juguen

Solen sortir amb aquest quintet: Mike James, Jordan Loyd, Jaron Blossomgame, John Brown III i Donatas Montiejunas. Okobo (12.3 punts) ha anat entrant com a titular durant la sanció de James, i molts cops comparteixen temps a la pista, recentment. Diallo (9.6 punts, 4.3 rebots) alterna presència al quintet amb Blossomgame, depenen del partit i el rival.

Són un equip ofensivament potent, anotant 83 punts per partit. Múltiples variants al perímetre permeten mantenir el ritme anotador molts minuts. Tenen un primig d’1.17 punts per possesió. El ritme que impossen no és ràpid, ja que ocupen l’11è lloc a l’Eurolliga en aquest apartat.

Però si una paraula pot definir l’equip d’Obradovic és intensitat. Dues dades que expliquen aquesta intensitat sobre els rivals: lideren l’Eurolliga en rebots ofensius (12.4), mostra del potencial físic que tenen, i recuperen 7.5 pilotes (segona millor marca), realitzant pressió sempre al costat dèbil i ofegant els bases i escortes rivals.
En defensa, la intensitat es veu reflectida amb les 14.7 pèrdues que provoquen (millor equip) i sent la 5a defensa de la competició.

No busquen complicar el joc i van directes a trobar la millor situació ofensiva. Mostra de la cura que tenen en la creació són les 10.7 pèrdues per partit, la milor marca de tota l’Eurolliga. Un fet que pot xocar d’inici si és té en compte noms com Mike James o Jordan Loyd, però que és mèrit d’Obradovic inculcar la fiabilitat en les passades.

Però no perdre pilotes no significa ser bons anotadors. En aquest cas, els percentatges de tir estan lluny de la zona noble de la competició, en especial des del triple (32%). Tampoc saben tancar els espais pels tiradors, concedint un 38% d’encert als rivals (pitjor marca Eurolliga).

La manca d’homes alts fa que carreguin molt el joc al perímetre, aprofitant el físic per penetrar, doblar pilotes o finalitzar tirs a mitja distància. La idea principal als esquemes d’Obradovic és buscar una jugada per James. Si no es pot, pilota interior per Montiejunas (8.9 punts, 65% tirs de dos) per aprofitar els seus moviments.
Quan les defenses es tanquen, els exteriors -James, Okobo, Loyd– penetren per anotar o doblar la pilota als ‘4’ que remunten línia de fons i aprofiten el seu potencial per esmaixar o tirar còmodament.
Donta Hall (7.9 punts, 74% tirs de dos) és un receptor habitual de les passades finals, juntament amb Chima Moneke o John Brown.

Tenir dos alers grans i forts com Diallo (2.01) i Blossomgame (2.01) permet a l’AS Mònaco tenir jugades al pal baix, on carreguen contra els seus defensors que molts cops són menors en talla o pes. Aquesta acció permet tenir dos exteriors en visió àmplia de la jugada.
Si rep Diallo al pal baix i no pot llençar, dobla la pilota a Okobo que buscarà el tir obert o doblarà a James, que rep la pantalla de Hall (2.07), alliberant espai i creant un desequilibri per un tir còmode o un extra pass al pivot de nou.

Factor Mike James

El base nord-americà és la clau de l’equip. Per la banda positiva i per la banda negativa. És un gran anotador (16.8 punts), generador (4.6 assistències) i és capaç de ser decisiu en trams ajustats. Ha tingut vàries actuacions de gran nivell que han permès sumar victòries importants. Va ser MVP de l’Eurolliga el mes d’octubre, mostra del seu estat de forma.

Per la part negativa, és un jugador de caràcter complicat. El 10 de març va ser apartat de l’equip per indisciplina interna. Una nit de borratxera després del partit Panathinaikos– Mònaco va fer saltar les alarmes. Però és que el conjunt del Principat ja li havia presentat un ultimàtum per mala conducta (retrets a la pista, baralles amb companys, crítiques als mitjans de comunicació), i ha estat fora de la dinàmica fins al 29 de març, on va reaparèixer davant Zalguiris Kaunas.

No és nou. A les seves anteriors etapes en equips Eurolliga va tenir desavinences amb altres entrenadors, tals com Ettore Messina a Olimpia Milano i Dimitris Iotudis al CSKA (vàries sancions internes). Dos entrenadors top que van acabar farts de l’estrella del conjunt del Principat, on la seva personalitat tòxica acaba apagant el seu excel·lent joc a la pista.

Sempre amb un ull a l’NBA, el base de 32 anys continua sent un jugador determinant, tot i que no amb la brillantor que ho feia al CSKA. Menys explosiu, però igualment genial, té la millor ràtio recuperacions/pèrdues de les darreres quatre temporades. Pocs equips toleraran les seves sortides de to, i aquest curs lluitarà per aconseguir el títol d’Eurolliga, un guardó que coronaria la seva brillant carrera en terres europees.

Aspirants a tot

El gran somni de l’AS Mònaco és guanyar algun títol gran aquesta temporada. I si poden, fer doblet. Preparats estan i tenen tots els al·licients per intentar aconseguir una fita històrica. Han guanyat 6 dels darrers 7 partits en Eurolliga, sent caps de sèrie (top4) i mostrant una gran solidesa a La Roca (13-3 com a locals).

Si a la seva competició domèstica sembla que la baixada de nivell dels màxims aspirants li aplana el camí a aconseguir el seu primer títol, el conjunt del Principat té els ulls a Europa.
Volen firmar un any històric i, per això, no han dubtat a reforçar-se durant la temporada. L’arribada de Chima Moneke des de l’NBA és una mostra de les intencions que tenen. Cert que Moneke no destaca com la temporada passada en Baxi Manresa (ACB), però continua sent una peça important per la seva intensitat i defensa (4.3 punts, 3.8 rebots), demostrant que pot ser valuós com ho fou a la jornada 28 contra Cazoo Baskonia, amb 14 punts, 13 rebots i 26 de valoració, fet que li va valer el MVP.

La mitjana d’edat de la plantilla és de 27 anys, ideal per afrontar totes les competicions. Posseeixen jugadors amb dilatada experiència en NBA o competicions europees (James, Montiejunas, Okobo, Loyd), fet que els dona l’estabilitat emocional per encarar les pròximes eliminatòries.

Amb la tranquil·litat de saber que la temporada 2023/24 seguiran en Eurolliga, és possible que Obradovic treballi en un planning de recuperació de sensacions, enfoqui la temporada com un premi col·lectiu i gestioni les rotacions per tal d’optimitzar els jugadors (actualment utilitza només 9 jugadors, i podria fer entrar algun altre en dinàmica).

Quasi cada temporada hi ha alguna sorpresa en Eurolliga. Serà aquest any l’AS Mònaco?