Segona i última victòria del Barça a l’Eurolliga d’aquesta setmana. Aquest cop per 60 a 80. Després de la gran reacció contra CSKA al quart període, els homes de Sarunas Jasikevicius han disputat a França el partit de primera volta contra l’ASVEL de TJ Parker, un dels equips de moda de l’inici de la competició que, de retruc, va ser també una de les grans bèsties negres del Barça de la temporada passada. Sense Nick Calathes ni Cory Higgins, el conjunt blaugrana ha aconseguit la victòria en un escenari complicat gràcies a l’aportació de la parella Nico Laprovittola-Rokas Jokubaitis i el bon fer defensiu dels alers, que han estat entonats en defensa. Els catalans tornen de França amb la primera posició al sarró. Nikola Mirotic no ha arribat als 16 minuts disputats (15 punts, 14 de valoració) i hem gaudit de la participació de Michael Caicedo, que ha deixat tres esmaixades en poc temps, i l’exterior uruguaià Agustín Ubal. Final feliç a una setmana que reforça la feina feta fins ara.

L’única llacuna del partit

Comencem l’anàlisi destacant una petita nota negativa que quedarà al marge de la victòria, però que es va veure la temporada passada i avui s’ha reproduït al primer temps. Aquest és la mala resposta als canvis d’assignació del rival en atac. Al llarg del primer període s’ha repetit en diverses possessions l’emparellament de qualsevol jugador interior o aler del Barça amb Elie Okobo o algun altre exterior -de manera més puntual- i el Barça no ha estat capaç de donar-li resposta. Ha estat una de les claus de l’embús blaugrana al primer temps i va ser una de les barreres que l’equip va trobar la temporada passada.

Al segon temps s’ha resolt perfectament ja que l’atac blaugrana ha abarcat altres fronts, però és un concepte que es dona amb freqüència en certes circumstàncies.

Una acció molt esperançadora de Sergi Martínez

De la mateixa manera que en atac encara li costa trobar maneres de ser útil ja que no confia en el seu tir exterior i té visió excessivament profunda quan ataca l’anella, Sergi Martínez ha deixat avui un dels seus partits més seriosos de la temporada. En aquest Barça la seva contribució defensiva serà necessària perquè és el jugador que més s’assimila al perfil de les baixes de la temporada passada -Claver, Hanga, Bolmaro-, i tenint en compte les característiques defensives de l’equip serà habitual veure’l com una alternativa en moments d’exigència contra exteriors desequilibrants d’equips de la part alta.

Una de les seves accions més destacades del partit -per a mi és l’acció més destacada de la temporada de Sergi Martínez- ha estat la resposta en un 1 contra 1 davant d’Elie Okobo, un dels millors jugadors de l’Eurolliga actual i una estrella emergent de ple dret. Okobo és un jugador que treu molt profit dels canvis de mà a partit de bot baix i alterna perfectament les velocitats en tot tipus d’emparellaments, però l’aler català ha sabut enfocar la defensa de manera adequada per negar-li uns segons valuosos i restar-li capacitat de guanyar espais horitzontals. La defensa en qüestió és aquesta:

Una bona advertència sobre el seu perfil defensiu.

Tanmateix, tenint en compte que ha estat un dels jugadors més discrets en la fulla estadística del Barça, també és un bon moment per rescatar l’excel·lent defensa que ha fet el Barça sobre Elie Okobo en el primer temps en termes col·lectius. La jugada en qüestió ens la regalen Pierre Oriola i Nigel Hayes, que durant molts segons li nega la comoditat i l’aparta de la jugada. L’ex del Zalgiris Kaunas ha completat una doble jornada sensacional en l’àmbit defensiu i, a més, Oriola demostra per què és un dels millors jugadors en la seva posició a l’hora de sortir i recuperar en defensa.

Okobo que, per cert, ja rep tractament d’estrella.

Laprovittola i Jokubaitis agafen el timó

El Barça, sense Calathes, ha estat capaç de trencar el partit des de l’atac. Jokubaitis ha fet esforços per mantenir l’ordre i dirigir el rumb de l’equip, i ho ha aconseguit amb molt bona nota -8 punts, 5 assistències i molta coherència-, i Nico Laprovittola ho ha fet de la manera que el caracteritza: ha exercit de vers lliure, ha generat punts a partir del bloqueig directe i amb tirs de dubtosa selecció d’aquells que els jugadors tocats per una vareta anoten i, per descomptat, posant èmfasi en la seva faceta de jugador que surt de bloqueigs indirectes. Nico Laprovittola és, després de molts dubtes en l’entorn per la seva trajectòria -que no era un aval ideal per a la seva integració al Barça-, un jugador clau en els esquemes del tècnic.

https://twitter.com/artau_pascual/status/1461792970609414152?s=20

El sostre de l’equip el marquen les prestacions del lituà i l’argentí, que són els dos jugadors millor dotats per aportar allò que l’equip no va tenir en alguns dies grans la temporada passada. Jokubaitis ha fet la transició a base a temps complet amb èxit i Nico Laprovittola ha acceptat el repte defensiu -treu faltes en atac, roba pilotes i compleix en emparellaments senzills- i Jokubaitis demostra que és qüestió de temps que s’assegui a la taula dels millors generadors del moment. En bàsquet, el context ho és gairebé tot. La resta és cosa del talent.