El Madrid ve de completar una temporada de notable alt. Flamant campió de la Lliga Endesa després d’escombrar al Barça, va quedar-se a dos finals ajustats en el partit pel títol tant de la Copa com de l’Eurolliga de fer el triplet. Podríem dir que per petits detalls el Madrid no ha alçat els tres títols, però la veritat és que la confecció de plantilla explica aquestes dues derrotes. Tema interessant per aprofundir-hi que deixarem per un altre dia.

Un cop finalitzada la temporada, tot feia pensar que a Madrid passarien un estiu tranquil. Però tot el contrari. A principis de Juliol esclatava el tema Laso. Des del club s’afirma que no pot exercir la seva professió per temes mèdics mentre que el propi entrenador justifica amb informes dels professionals que van tractar-lo que es troba en un estat de salut òptim per entrenar. En el que sembla un moviment lleig i barroer per part de Juan Carlos Sanchez, la cosa ha acabat amb Pablo Laso rescindit i una banqueta que quedarà a càrrec de Chus Mateo durant les pròximes dues temporades, el fins ara segon entrenador del “coach” basc.

Conseqüències de l’adéu de Pablo Laso

La baixa de Pablo Laso tindrà un impacte negatiu sobre el club i el rendiment dels jugadors. Això és un fet objectiu, doncs ell és l’eix vertebral del cicle gloriós del Madrid. Sense la seva figura no s’expliquen els últims vuit anys, on ha donat una identitat competitiva i una estabilitat emocional que poques vegades s’ha vist al bàsquet europeu. En les bones, ha fet brillar al seu equip. Ha tocat el cim amb un joc ofensiu, sense especular, de ritme frenètic i sabent-se actor secundari donant als jugadors tot el protagonisme. En les dolentes, sempre ha competit. Va estar a punt d’eliminar el campió, l’Efes, amb una plantilla més que discreta. Ha humiliat al totpoderós Barça de Mirotic remuntant dotze punts a les semifinals de la Final Four amb un dels rosters menys talentosos des de que és entrenador blanc. Simplificant, ha inculcat una cultura on no importen les circumstàncies per competir. I això és or. Ara, amb Chus Mateo, l’equip podrà -i segurament seguirà- sent favorit a tot, practicant un bon bàsquet i guanyarà la majoria de partits. Quan arribin els moments decisius, però, veurem si l’equip està mentalment preparat.

La part bona és que el nucli dur ja les ha vistes de tots colors i es desenvolupen com ningú sota pressió. A més, cal donar mèrit a Mateo. A la final de la Lliga Endesa va dominar al Barça amb molta claredat en tres dels quatre partits. Tot i les baixes i tenir el Barça millor plantilla i el factor pista el Madrid va ser molt superior des d’un punt de vista diferent del que ho havia fet Laso anteriorment. Va optar per jugar més físic, col·lapsar la zona en defensa i construir des del pal baix de Deck. Li va sortir rodó doncs Saras no va trobar resposta en cap moment i el Barça va ser escombrat. Ara, amb Chus Mateo, el Madrid seguirà dominant, canviarà tàcticament però seguirà sent favorit. Si la cosa es torça, sense Laso, veurem quina és la capacitat de resposta dels jugadors. Si alguna cosa tenia el vitorià és que posava al seu grup de jugadors per davant de tot i anava a mort amb ells. Sempre li ha sortit bé. Veurem què li depara el futur a un Chus Mateo que s’ha de guanyar al vestuari, que no té els galons de Laso i també caldrà parar atenció a com gestiona que els peixos grossos del vestuari s’hagin mostrat tant dolguts després de la rescissió de Pablo Laso.

Canvis estructurals en la plantilla

Què perd la plantilla del Madrid?

Respecte a la temporada 21-22, no vestiran de blanc Thomas Heurtel, Trey Thompkins (Zenit) i Jeff Taylor. Juan Nuñez segueix sense contracte i l’escenari no convida a pensar que formi part de la plantilla del curs entrant. A més, Nigel Williams Goss no té la continuïtat assegurada. És un secret conegut per tothom que Juan Carlos Sánchez i el club van bojos per la tornada de Facundo Campazzo, un Campazzo que es troba apurant les seves opcions a l’agència lliure de l’NBA. En cas que l’argentí acceptés tornar a ser el base del Madrid, Goss seria rescindit. No seria una operació massa difícil pel campió de lliga ja que l’americà és un jugador amb molt de mercat i ràpidament suscitaria interès d’equips Eurolliga.

La baixa més important pel joc dels blancs és Jeff Taylor. El suec és un jugador infravalorat per tothom. La seva sortida era, segurament, necessària per una reestructuració continua mentre segueixen guanyant títols. Al ser dels pocs “expirings” el Madrid necessitava que sortís per tal de donar entrada a nous jugadors. L’aler, blanc des del 2015, ha estat el gran defensor perimetral del Madrid de Laso. Signat com un jugador amb capacitat anotadora, ha acabat sent la referència defensiva. Un jugador atlèticament privilegiat que, tot i no ser en el seu auge físic, ha deixat uns últims tres mesos de competició espectaculars. Els seus números darrere són excelsos. Per comparar amb altres defensors del seu perfil: 0,63 PPP en aclarats, 0,66PPP atacant el close out defensiu i 0,76PPP en pantalles i blocs indirectes. Comparant-ho amb altres bons defensors del més alt nivell europeu (en punts per possessió) veiem que el seu valor és escandalós.

Així doncs, Jeff Taylor és -si no el més- un dels defensors més complets d’Europa. Destaca en la majoria de conceptes defensius i ha tingut una gran fiabilitat. Sens dubte, el Madrid perd un gran defensor “on-ball”. El jugador a qui encarregues la defensa sobre el playmaker rival és Taylor i ara el Madrid tindrà orfe aquest rol. Tot i això, la situació no és alarmant. Hi ha jugadors suficients per paliar el dèficit. Cap dels fitxatges compleix aquests requisits i Mateo haurà de donar més protagonisme a Deck i Hanga i necessita que Abalde faci un pas endavant.

A més a més, Taylor i Thompkins són dos jugadors que han sigut molt importants en l’espaiat ofensiu del Madrid. El duo d’americans respectaven la jerarquia dels generadors i aprofitaven l’ús de les cantonades sobretot. Els fitxatges del Madrid van encaminats a ser més protagonistes amb pilota, per tant caldrà reubicar peces com Llull o Rudy en aquest rol.

Un pas endavant quant a talent

El Madrid, d’acord a una necessitat de talent i autonomia en generació, no s’ha quedat de braços creuats en aquest mercat estival. Com dèiem anteriorment, en finals ajustats contra Barça a la Copa i Efes a l’Eurolliga al Madrid li ha faltat imaginació i punts en els seus generadors. Molts trams finals sense anotar i dificultats per produir situacions on treure’n rèdit ofensiu, ha incorporat tres peces d’altíssim nivell: Sergio Rodriguez, Mario Hezonja i Dzanan Musa. Amb el “Chacho” en plantilla, el Madrid hagués guanyat més d’un títol amb gairebé tota seguretat. El de Tenerife ha seguit mostrant que és un jugador d’elit amb un volum i minutatge restringit. Té 36 anys però durant els 15-18 minuts que les cames li responen segueix decidint com el que ha estat, una superestrella. Ve de jugar un grandíssim any a Milà i ha estat totalment decisiu en els Play-Off de la Lega amb 11,3 punts i 6,1 assistències, sent un jugador capital en els moments decisius de partit. De l’encaix del Chacho a l’ecosistema blanc no cal aprofundir-ne, ja ho vam veure en la seva etapa anterior. Màgia i creativitat al servei del col·lectiu i una lectura del pick and roll que pocs jugadors han tingut. Domina perfectament la finalització del bloqueig i continuació on és dels millors d’Europa amb 1,5PPP en safata i segueix sent determinat en ISO contra interiors més lents, però el seu joc cada cop tendeix més al step back on té un 42% des de la part esquerre del camp i un 33% a la part dreta. La potència de les cames minva temporada rere temporada i per això el Chacho cada cop busca menys la penetració contra els grans.  A més, la seva renuncia a la selecció nacional farà que arribi físicament a punt. Sense dubte, Sergio Rodríguez és un gran fitxatge del Madrid.

Els altres dos fitxatges són de caire diferent. El Madrid ha incorporat a Mario Hezonja i Dzanan Musa per assegurar talent i nivell al perímetre a mig-llarç plaç. El croat és un talent ofensiu descomunal. Crescut a la cantera del Barça i de franquícia en franquícia a la NBA, sembla haver adquirit la maduresa competitiva a Kazan. Ha estat referència en un equip amb altres galls al corral, ha sabut no repercutir negativament en el col·lectiu i ha fet un pas endavant en defensa. L’anotació, la determinació i la creativitat ho porta de sèrie. 18,2pts en VTB i 14,2 a Eurolliga, amb 35% en triples tot i tenir llançaments molt difícils. Mario té un rang més llarg que la majoria de jugadors i no li tremola el canell quan es troba en bona situació de tir. Però la gran virtut de Hezonja és la verticalitat. És hàbil i potent a la vegada i sap usar el seu cos per absorbir contacte i finalitzar. Té 1,2PPP en transició ja que la seva gran capacitat rebotejadora -més de sis per partit- l’ajuda a iniciar transicions. Es troba molt còmode a altes revolucions i córre la pista ja sigui per finalitzar ell en accions de bot com per ser assistit. En estàtic, veiem més matisos. Al Madrid el seu volum baixarà ja que hi haurà més gent per generar que la que tenia a Rússia, però cal parar atenció a com decideix en el pick and roll. Si el juga per finalitzar prop del cèrcol promitja 1,48PPP, números sensacionals. És molt coordinat en la seqüència bot-passes-finalització i té gran capacitat de salt. Per contra, baixa a 0,98PPP si l’acció acaba en llançament. Peca -de vegades- de mala selecció amb algun step back o side step, serà important que entengui que el Madrid es caracteritza per un joc fluid i dinàmic i no pot aturar-se en aquest tipus de situacions. Però fixem-nos en el volum. Quan Hezonja exerceix de generador el 59% d’accions acaben en tir i només un 29% en finalització dins la zona. Cal que ajusti molt més aquesta situació i faci gala de la seva gran verticalitat. Defensivament és correcte i el seu gran cos l’ajuda a defensar pal baix amb prou solvència. Serà un jugador de costat dèbil ja que pocs cops el veurem emparellat amb generadors rivals i serà important que s’adapti bé al sistema d’ajudes. Pot fer el 3 i el 2 -inclús el 4- i sembla haver assolit l’etapa àlgida del seu bàsquet. Hezonja és, tot i la seva fama, un gran fitxatge del Madrid.

Musa és més jove i és de rendiment menys immediat que Hezonja. El flamant MVP de la Lliga Endesa és una altre incorporació que va en la línia del Chacho i de Mario Hezonja. Talent i generació des de la línia exterior. Aquesta peça és, segurament, més generadora que Hezonja, doncs el croat és més anotador i les accions del bosnià estan més enfocades en implicar el col·lectiu. El gran què en aquest fixatge és si serà capaç d’aportar igual en un context on el volum li baixarà dràsticament i s’haurà de reinventar per aportar off-ball. Si bé s’ha desenvolupat bé en el catch and shoot (1,38PPP i 38% en T3), no és un jugador acostumat a això. En molts moments compartirà pista amb Hezonja, Chacho, Llull o Causeur, jugadors que -almenys d’inici- seran per sobre seu en la jerarquia dels sistemes. Té 23 anys i anirà madurant i creixent, però el repte no es preveu fàcil. Si amb Hezonja i Chacho es preveuen pocs dubtes, l’ex-Breogan n’ofereix força més.

I per últim, una incorporació que pot haver passat desapercebuda però no per això és menys interessant. Els blancs han completat el joc interior amb Petr Cornelie, un 4-5 de 211 centímetres i de nacionalitat francesa. És el prototip d’interior modern. Gros, coordinat, amb bon canell i capacitat de botar la pilota atípica per la seva envergadura. Agafem els números de la seva última temporada a Europa abans de fer el pas a la G-League. 14,4 punts amb 44% en triples a la LNB amb gairebé vuit rebots per partit. Ve a ocupar el rol de suplent de Yabusele i es veurà relegat a funcions sense pilota. És un bon tirador en estàtic (1,09PPP) i és també un bon roller. El Madrid és un equip que viu del bloc i continuació però amb els cincs, no sol implicar-hi els quatres almenys de manera més directa. Aquí, però, Cornelie hi té molts bons números amb 1,58PPP. El Madrid ha fitxat un altre jugador amb marge de creixement però força adaptable al context europeu. Caldrà veure’l però en l’exigència Eurolliga, sempre diferent a la resta de competicions.

Així doncs, el Madrid tanca el capítol “mercatto” a l’espera de què decideixi fer Campazzo. Si l’argentí decideix quedar-se a l’NBA, Goss seguirà amb tota seguretat. Els blancs han perdut al seu gos de presa i un element diferencial de l’spacing ofensiu com és Trey Thompkins -tot i ser quasi inèdit aquesta temporada per lesió- mentre que han guanyat tres jugadors autònoms en fase ofensiva. Veurem com Chus Mateo reestructura els rols i és capaç de gestionar el vestuari després del cas Laso.