El bàsquet europeu està en un molt bon moment de salut. Bona prova d’aquesta afirmació és la reputació que tenen les promeses europees que fan el salt a l’NBA i que comencen a gaudir de papers protagonistes fins i tot en l’entorn. Evidentment que l’aspiració raonable no és que de cada draft en surti un Antetokounmpo, un Doncic o un Porzingis, però per esbrinar quin és l’autèntic potencial dels jugadors és necessari establir una base, unes pautes, i treballar fins arribar a un punt concret que marca la projecció del mateix individu.

La fornada de l’any que ve aglutina noms molt interessants. Ja hem vist el potencial d’alguns perfils del futur en els torneigs estiuencs -Avdija-, però n’hi ha molts més que encara hem de conèixer i que esperen el seu moment amb paciència i intencions definides. Dos dels jugadors que ja comencen a estar en boca de tots són Theo Maledon (ASVEL) i Killian Hayes (Ratiopharm). Parlem de dos bases francesos que estan en contexts ideals per brillar i per mostrar-se al món abans de presentar-se al draft (ja tenen bona reputació). És per això que, aprofitant que la temporada ja està en marxa i que a tots ens interessa tenir controlats els jugadors amb projecció, a esmaixada iniciem el seguiment de les promeses europees amb la presentació del perfil d’aquests dos jugadors.

Theo Maledon

Theo Maledon l’any que ve jugarà Eurolliga amb ASVEL. És un jugador que fa anys que els scouters externs tenen controlat ja que no sap no tenir incidència en el joc dels seus equips. Maledon, físicament, és un perfil fet per jugar a l’NBA. Tant és així que, a dia d’avui, els mocks del draft de l’any vinent el tenen entre el pick 2 i el pick 8.

Maledon és un jugador que està madurant partit rere partit i que aquesta temporada, podent jugar Eurolliga, acabarà de graduar-se a Europa per la porta gran. Un dels grans punts forts de Theo Maledon és que és un jugador hàbil per crear a camp obert. La seva millor versió entra en escena quan té la pilota a les mans i espai per conduir transicions. Produeix amb molta facilitat en transició gràcies al seu físic privilegiat: té una bona envergadura per tractar-se d’un base, té un canvi de ritme gradual però prometedor i un primer pas que li permet marcar diferències. És un jugador que divideix amb naturalitat i que anota gran part dels seus punts atacant la cistella.

Theo Maledon té un feel for the game molt destacable. Ha de polir molts aspectes del seu joc i ha de fer cas omís a aquells que volen comparar-lo amb Tony Parker (ai, aquesta necessitat de buscar miralls històrics…), però ja a dia d’avui transmet la sensació de tenir un potencial interessantíssim per prendre decisions correctes amb una freqüència digna de l’elit del bàsquet i no s’amaga quan l’enfrontament requereix l’aparició d’un gestor de timings que estabilitzi la situació. Tot i que ha de treballar moltíssim el seu joc en estàtic perquè encara no és un especialista de la triple amenaça  (li falla la creació de llançaments, ja en parlarem), Maledon ja ha demostrat que pot convertir-se en un gran jugador de pick and roll. Té molt potencial alimentant al roller i, tot i que podria fer-ho amb més agressivitat i determinació (ha de ser una mica més egoista), també pot aprofitar bé el bloqueig directe per generar-se espai per penetrar.

Maledon, en termes generals, ha de millorar en aspectes relacionats amb l’execució. Tot i que la temporada passada va anotar un 40% dels triples que va llançar a la lliga francesa i un 35% dels que va anotar a l’Eurocup, és un jugador que ha d’augmentar el volum de llançaments de tres (tenint en compte l’ús que té) i la consistència si vol convertir-se en una amenaça real (va llançar-ne 2’1 per partit en ambdues competicions la temporada passada anotant-ne 0’7 i 0’8 per partit respectivament). A més, també ha de començar a accentuar una mica més una característica que pot ser molt favorable per als plantejaments dels seus equips: és un base de grans dimensions que pot trobar desajusts als pals contra rivals inferiors. Si corregeix això i automatitza mecanismes de joc off the ball (moviments i trobar situacions de tir), Maledon serà un projecte d’estrella encara més imprevisible.

En defensa, Maledon és un jugador amb capacitat per ser diferencial. La combinació de les aptituds físiques que comentàvem abans i amb una intel·ligència posicional molt interessant el converteix en un defensor excel·lent. Maledon pot defensar bases i escortes en qualsevol zona del camp (i també pot fer-se càrrec d’alers en moments puntuals), té un gran control dels temps en les ajudes i redueix les distàncies a la perfecció.

https://twitter.com/SKPearlman/status/1164651023430049801?s=20

Kyllian Hayes

El flamant base del Ratiopharm alemany, de tot just 18 anys, és, per damunt de tot, un prodigi atlètic. És especialment conegut pel seu rendiment amb les categories inferiors de la selecció francesa (U16 i U17). Igual que Theo Maledon, Killian Hayes és un jugador acostumat a augmentar el ritme dels partits que se sent molt més còmode amb la pilota a les mans que depenent d’altres generadors.

El principal punt fort de Killian Hayes és la verticalitat. Gaudeix corrent, superant línies i desestructurant defenses a través de la conducció. És més explosiu que Theo Maledon i ataca la cistella amb més contundència que elegància. L’explosivitat de Killian Hayes és una de les més destacables -si no la que més- d’entre les de les promeses europees. A més, té una habilitat espectacular per dominar la pilota en transició.

La visió de joc de Hayes es potencia molt més en la divisió que en la creació estàtica. Millora exponencialment envoltat d’amenaces perimetrals que en circulacions dinàmiques. Un dels deures que haurà d’afrontar a Ratiopharm serà desenvolupar una major capacitat per assistir en situacions d’atac estàtic ja sigui a partir del pnr (millor atacant-lo que connectant amb el pivot) o en disposicions convencionals. És un jugador que assumeix moltíssims riscs al llarg del partit perquè el seu estil és desinhibit, però també comet moltes imprecisions en aquest tipus de situacions que requereixen pausa. En el debut amb Ratiopharm, per exemple, va acabar amb 15 punts, 6 assistències…i 8 pèrdues.

Per altra banda, Killian Hayes té un gran problema: l’execució del llançament exterior. Té capacitat per crear-se situacions, però la seva mecànica és deficient i els percentatges han baixat a mesura que ha anat escalant categories. Els rivals, sovint, opten per flotar-lo. Si és capaç de millorar en el llançament exterior i també poleix la comprensió del joc, és possible que acabi la temporada més que consolidat dins de la loteria del draft.

En defensa, Hayes exemplifica a la perfecció la seva impetuositat: el desplegament físic i la intensitat contribueixen decisivament a convertir-lo en un defensor sòlid, però la interpretació del joc i les distraccions fan que sigui relativament vulnerable si no està tens. Hayes haurà d’intentar limitar les fases de dispersió que té.