Falta molt poc per l’inici d’un dels esdeveniments més esperats en el món del bàsquet no professional: el March Madness. L’NCAA, la competició per excel·lència del món del bàsquet a Estats Units més enllà de l’NBA, organitza un torneig interuniversitari amb un únic objectiu: definir un campió. A Esmaixada en farem un seguiment a les xarxes socials i mitjançant articles.

Abans d’afrontar l’inici del Madness és important que tinguem controlats els jugadors que hem de seguir. Des d’ara fins juny publicarem articles sobre jugadors concrets i sobre altres idees, però obrirem foc amb un text destinat a conèixer els jugadors més destacats de la fornada. Alguns els veurem al March Madness, però també n’hi ha que no. Publiquem el primer Big Board del Draft 2020/2021. En aquest cas, el farem de només 20 jugadors.

Tier 1

1- Cade Cunningham (Oklahoma State, PG, Freshman)

Cade Cunningham és el millor jugador del Draft 2021. Passi el que passi al March Madness, la seva condició de número 1 de la generació és inamovible i inqüestionable.  Ha aconseguit posar Oklahoma State al mapa esportiu partint d’una posició mediàtica inaudita en la història de la universitat.

Cade Cunningham registra 20’2 punts, 6’3 rebots i 3’6 assistències per partit amb un 41% en T3 i un 85% en TL. Més enllà de les estadístiques, el que més crida l’atenció al veure’l jugar és la capacitat que té per prendre decisions correctes independentment de la pressió de l’escenari. Té facilitat per impactar en qualsevol dels dos costats de la pista en moments transcendents i exhibeix una manera de fer totalment extrapolable a l’NBA en tot moment. Ha protagonitzat una millora meteòrica en creació de llançaments exteriors i ha demostrat que en el bàsquet és més important l’aplicació que es dona al físic que es té que no pas el físic com a tal. Sense oblidar que la seva millor virtut, que és la passada, explotarà definitivament quan faci el pas a una lliga amb més espais i més ritme, com és l’NBA. Qüestió de temps.

És el número 1 del Draft amb menys flaqueses dels darrers anys.

Tier 2

2.1

Jalen Suggs (Gonzaga, PG, Freshman)

Ser el millor *després* de Cade Cunningham és una animalada. Jalen Suggs, base d’una Gonzaga que es mou en registres històrics de l’NCAA, és un jugador que sens dubte que hauria estat número 1 del Draft de l’any passat. Parlem d’un base que ve del futbol americà i que té una capacitat brillant per dominar en qualsevol ritme. No val la pena centrar-se en les seves estadístiques ja que no ha estat la referència de la seva universitat en la temporada 2020/2021, però la sobrietat i la productivitat que ha mostrat envoltat de veterans i executors de referència és un presagi excel·lent de cara a un futur a curt termini en el qual li tocarà assumir molta més responsabilitat amb la major naturalitat possible.

Jalen Suggs és un jugador físicament privilegiat. El control del cos i el tronc inferior li permeten arribar fàcilment al cèrcol i s’ha mogut amb comoditat -més en volum que en encert però sense que el segon àmbit sigui preocupant- a qualsevol rang de llançament. Ja té rang NBA en el triple i domina el floater, qüestions claus per determinar l’abast de generadors joves a la lliga. A dia d’avui, el millor d’ell arriba en situacions de driblatge.

Evan Mobley (USC, C, Freshman)

Sóc poc partidari de situar jugadors interiors en posicions altes dels meus rànquings personals, però en el cas d’Evan Mobley ha estat un amor a primera vista. La sensació que tinc, i ho escric a títol personal perquè es noti la meva devoció pel seu perfil, és que estem davant del naixement d’un jugador que en el millor dels casos tindrà l’abast defensiu de referències com Giannis Antetokounmpo o Anthony Davis. Si a això li sumem que en atac té eines pròpies -pendents de desenvolupament- dels interiors que avui dominen l’NBA, el resultat és un projecte fascinant.

Mobley té més desenvolupades que qualsevol altre interior d’aquesta generació virtuts valuosíssimes per a l’NBA d’avui: és molt intercanviable, protegeix bé el cèrcol i agilitza plenament les rotacions defensives. A més, ha mostrat bon timing per passar la pilota en situacions de 2 contra 1 als pals, capacitat per redistribuir la pilota en sortida de short roll i tendència a realitzar pull ups de baixa complexitat, així com resolutivitat i bona mecànica per llançar en situacions de pick and pop o tir obert. Amb el pas de la temporada ha anat assumint més pes ofensiu, però en cap moment ha transmès la sensació de necessitar que tot orbités al seu voltant. Hi ha qui ha vist aquesta característica com una mostra de paciència i saber estar i qui l’ha vist com un símptoma de passivitat.

2.2

Jalen Green (G-League Ignite, SG, 19 anys)

Jalen Green és un dels jugadors que va decidir emprendre el seu camí professional a la G-League. El resultat, tal com vam poder veure a la bombolla disputada durant el mes de març, va ser prou satisfactori. Després d’un parell de partits complicats en els quals va mostrar una preocupant incapacitat per dominar la pilota en ritmes alts i per generar des del bot en situacions d’atac estàtic, el seu nivell va anar augmentant de manera progressiva i sostinguda fins al punt de convertir-se, legítimament, en el jugador amb més facilitat per anotar de la generació. És L’Anotador.

Jalen Green destaca especialment per la seva plasticitat. Després d’un inici difícil de la temporada G-League, en el qual va mostrar problemes per dominar la pilota en ritmes alts, va acabar sent capaç de traslladar el joc al seu ritme. És el jugador amb més agilitat gestual de la fornada i té habilitat natural per crear-se grans espais horitzontals per llançaments de mitja i llarga distància. Els seus registres en T3 i tir des de l’àrea restringida van ser francament bons: 69% a l’àrea restringida i 36% en triples. Queda pendent veure si pot créixer generant per als companys.

NO el veurem al March Madness.

Tier 3

3.1

Jonathan Kuminga (G-League Ignite, F, 18 anys)

Un altre dels jugadors de la G-League Ignite. Es va reclassificar i des d’aleshores va rebre la consideració de legítima peça del TOP 5 d’aquest Draft. I bé, tot i que pel seu rendiment podem tenir alguns dubtes sobre si realment hi pertany, la realitat és que no podem obviar el potencial d’un jugador de més de 2 metres que ja té físic NBA, que té capacitat per fer passades determinants en transició, que es crea el seu propi llançament -amb més o menys encert- i que en defensa pot fer-se càrrec de qualsevol jugador de l’equip rival.

El sostre de Kuminga el marcarà l’encert en el llançament i el corresponent increment de volum. Té una mecànica de tir estable i es genera el llançament, però els percentatges en el que hem vist fins ara han estat baixos i podrien amagar un problema de sensibilitat. Caldrà veure si és capaç de corregir aquests problemes a mesura que vagi acostumant-se a jugar amb professionals i en els entrenaments previs al Draft. El que hem de tenir clar és que la resta del seu joc, a hores d’ara, ja és nivell NBA. I que tot just té 18 anys.

NO el veurem al March Madness.

Scottie Barnes (Florida State, F, Freshman)

Scottie Barnes és un dels jugadors més especials d’aquesta generació. És un prospect “All But Shooting”, però la quantitat de registres ofensius i defensius que ofereix en tot allò que domina són esperançados i poden servir per vertebrar o complementar decisivament diversos àmbits de franquícies NBA que pretenguin competir. Jugador de primer any de la universitat de Florida State, aquesta temporada ha estat jugant de base funcional tot i tenir cos de 4, així que ha hagut d’aguantar diverses comparacions amb Ben Simmons.

Scottie Barnes és un jugador que a dia d’avui té poc pes perimetral per la incapacitat per crear-se tirs a mitja pista, però té facilitat per crear-se punts en transició i és un facilitador excel·lent a camp obert. En defensa, l’envergadura de més de 7 peus i l’estructura corporal li permeten fer-se càrrec de qualsevol rival. És un potencial defensor referència a l’NBA en el millor dels casos. Parlant a títol subjectiu, m’agradaria molt veure’l exercint d’interior, generador secundari, amb molt pes en la sortida del short roll per tal d’explotar la seva faceta creativa i finalitzadora evitant que mostri els defectes en el llançament exterior. És un jugador que, de ben segur, oferirà moltes variants.

Josh Giddey (Adelaide 36ers, F, 18 anys)

Josh Giddey és un jugador singular. És un perfil que segurament pujarà de reputació a mesura que s’apropi la nit del Draft perquè s’aprofundirà en els prospects internacionals. A Esmaixada, de totes maneres, ja apostem per ell. Aquesta temporada l’ha disputat a Austràlia, amb els Adelaide 36ers, i ha mostrat una versió ascendent i molt creativa. Té condicionants atlètics i a dia d’avui, tot i que ha millorat en les darreres setmanes, encara genera dubtes en la consistència en el tir exterior, però és un jugador que transmet sensacions diferents quan té la pilota a les mans. I això no té preu.

Giddey té una vocació natural per traslladar els partits al seu ritme. Es mou amb molta naturalitat en el bloqueig directe i té una capacitat enorme per farcir la fulla estadística en una lliga que té certes similituds amb l’NBA. Controla molt bé el cos i es coordina perfectament amb la pilota, però ha d’acabar d’ajustar certes coses si vol ser un generador primari a l’NBA, començant pel canvi de ritme -demanar-li explosivitat és gairebé impossible perquè mai n’ha tingut-. Sabem poques coses sobre l’encaix d’un perfil com el seu a l’NBA, però sí que tenim una cosa clara: sigui com a generador principal, com a generador secundari o com a multigenerador en plantejaments de dos o tres exteriors dominants, ell haurà d’estar a prop de la pilota. Quan la té a les mans passen coses bones.

NO el veurem al March Madness.

3.2

Corey Kispert (Gonzaga, F, Senior)

Fixeu-vos si la temporada de Corey Kispert és surrealista que, tot i haver viscut una mala ratxa de T3% en les darreres setmanes, ha acabat amb un 44% d’encert. Anava encaminat a registrar un 60-50-90. Kispert és el màxim exponent ofensiu de l’engranatge perfecte que és la Gonzaga 2020/2021 i és una assegurança de cara a l’NBA. Durant gran part de la temporada ha estat percentil 90 o més en tots els àmbits del llançament i quadra a la perfecció amb el perfil d’un jugador que a dia d’avui és part fonamental d’un dels millors equips de l’NBA: Joe Harris.

A l’NBA hi ha equips que aposten per picks de valor immediat. Jugadors que aportin una característica de molt valor a qualsevol sistema des del primer moment i que, a més, sigui extensible i igualment valuosa al llarg dels anys. Corey Kispert serà el millor tirador que es presenti al Draft 2020/2021 i de ben segur que creixerà generant en situacions de mà a mà fins al punt que podria ser un bon alimentador en continuacions. Farà millors equips competitius i garantirà fonts de producció a projectes en creixement. És un jugador per fer 15 anys molt solvents a la millor lliga del món.

Franz Wagner (Michigan Wolverines, F, Sophomore)

Franz Wagner és un jugador molt complet. Va ser un dels millors defensors de la seva conferència -no va rebre el reconeixement que mereixia, per desgràcia- i ha crescut considerablement amb la pilota a les mans fins al punt de ser capaç de manejar el bloqueig directe jugant amb les distàncies amb el defensor, encara que no ho hagi fet amb un volum elevadíssim. El seu sostre el marcarà la capacitat que tingui per anotar consistement des de la línia de tres punts amb un augment de volum i, sobretot, si és capaç de fer-ho en més registres que el tir a peu parat.

Hi ha una dada demolidora (via Pivot Analysis): els rivals baixen un 14% el percentatge d’encert quan Franz Wagner és a la pista. Entre aquesta xifra i els seus instints sense pilota, el seu encaixa  l’NBA és idíl·lic.

Moses Moody (Arkansas Razorbakcs, SG, Freshman)

Estic una mica més baix en expectativa que la majoria de gent que segueix la fornada, però tot i això tinc present que és un exterior que serà bon llançador i que, en la línia dels projectes perimetrals que ha tret Arkansas en els darrers anys, podrà crear-se punts per a si mateix. El seu mes de febrer va ser molt bo i la sensació és que no necessita sortir-se del guió per produir. En defensa és molt hàbil passant bloqueigs i agilitza molt les rotacions.

La capacitat per desenvolupar habilitats amb la pilota a les mans marcarà el seu sostre, però és un jugador que amb les condicions actuals ja pot tenir un lloc solvent a l’NBA, ja sigui d’escorta o d’aler. La seva amenaça sense pilota atacant espais és molt útil per a atacs que necessitin dinamisme (tots).

3.3

Jaden Springer (Tennessee Volunteers, G, Freshman)

És un dels meus jugadors predilectes d’aquesta generació. Jaden Springer, dels Tennessee Volunteers, ha fet una temporada molt eficient i resolutiva en el context d’un equip que, tot i els factors externs que li han complicat força la vida, no ha acabat de desplegar tot el potencial que se li pressuposava. Jaden Springer ha acabat tirant del carro dels Volunteers en molts moments i li ha demostrat a Rick Barnes que el seu potencial com a combo guard és molt prometedor.

Els percentatges de Springer són molt bons i la producció ha estat òptima. És un jugador que no té la punta de velocitat prototípica dels perfils desequilibrants en transició, però està plenament capacitat per baixar el centre de gravetat i és elit finalitzant a l’àrea restringida entre els exteriors de la present generació. Té molt domini del ritme en situacions de bloqueig directe i en defensa fa ús del tronc inferior per ser un dels exteriors més difícils de superar en accions d’1 contra 1. Hem de veure fins a quin punt és capaç de millorar en la distribució per saber quin tipus de generador serà a l’NBA, però té dues eines ideals per créxier: vocació per crear-se espais i capacitat per dividir.

James Bouknight (UConn, SG, Sophomore)

James Bouknight és un jugador realment interessant. És un dels defensors perimetrals més sòlids de la fornada i en atac ha protagonitzat un creixement important en creació per a si mateix respecte de la temporada passada. Té un perfil ofensiu que requereix pes amb la pilota a les mans, però la capacitat que té per superar rivals a partir del bot i l’agilitat gestual certifiquen, a aquestes alçades de la seva trajectòria, que la tingui.

Bouknight és un dels jugadors més atractius de veure amb la pilota a les mans. Domina els canvis de mà avançats, és un amant de l’1 contra 1 i deixa accions espectaculars gràcies al seu atletisme. De cara a l’NBA necessitarà trobar situacions de comoditat en el joc sense pilota que no involucrin mà a mà sinó que li permetin executar en spot up, que a dia d’avui és un dels seus punts febles principals.

Keon Johnson (Tennessee, SG, Freshman)

Keon Johnson és *l’altre* freshman dels Volunteers. El seu rendiment ha anat de menys a més al llarg de la temporada i li ha servit per postular-se com un dels grans projectes atlètics de la fornada. A més, ha tingut uns pics defensius força elevats contra jugadors generalment més grans que ell, ateses les circumstàncies tàctiques dels Volunteers. El pensament general és que té un sostre més elevat que el de Jaden Springer.

Keon Johnson té molta feina pendent en l’execució. Necessita establir una mecànica consistent i, a partir d’aquí, anar assumint més volum en el llançament. La sensació és que al llarg de la seva carrera serà millor executant després de bot que després de recepció. En el joc sense pilota és millor tallant que ocupant espais.

Ziaire Williams (Stanford, SG, Freshman)

Ziaire Williams és un dels jugadors que més debat genera del Draft de 2021. Per una banda, té una capacitat atlètica descomunal i ha deixat trams molt interessants en interpretació del joc sense pilota. Per l’altra, el seu rendiment ha estat una muntanya russa quant a eficiència i això fa que en els Big Board particulars de cada equip pugui oscil·lar molt en funció de les necessitats que tinguin i que, en conseqüència, el potencial s’allunyi del debat.

És una incògnita absoluta.

Usman Garuba

Usman Garuba és un dels noms més coneguts del present Draft. La temporada del Madrid no està sent la ideal per brindar-li oportunitats per créixer, però de totes maneres aglutina una sèrie de virtuts ideals per a qualsevol interior que aspiri a fer-se un lloc a l’NBA. Té un motor excel·lent, ha deixat seqüències molt interessants de defensa perimetral contra rivals d’elit d’Europa i s’adapta molt bé a les rotacions defensives. És ideal per a defenses de canvis.

Els dubtes sobre Garuba resideixen en l’àmbit ofensiu. Aquesta temporada ha tingut minuts majoritàriament de quatre i li ha costat adaptar-se a un rol en el qual, si bé ha pogut potenciar la vocació que té pels talls, ha quedat allunyat del seu rang de producció. Ha alternat trams d’encert en el triple amb altres de desaparició total del volum i només ha destacat a l’alçada de la seva candidatura a la loteria quan s’ha involucrat en accions de bloqueig directe. De cara a l’NBA serà clau pel seu desenvolupament que estabilitzi el tir exterior i, sobretot, que se li defineixi una posició. Continua sent elit atacant el rebot ofensiu.

Tier 4

Jalen Johnson (Duke, F, Freshman)

Jalen Johnson és un jugador que també té qüestions sense resposta al seu voltant. La manera de marxar de Duke quan l’equip no tenia opcions, la lesió, la parada en sec de la temporada i la poca incidència perimetral en bot i execució a mitja pista són factors que condicionen força el seu estatus. D’altra banda, el perfil físic que ha exhibit és molt atractiu: té grans dimensions i el millor d’ell ha arribat fent de rim protector en quintets petits.

No és prou atlètic com per ser un point forward, no té prou incidència en atac quan no té la pilota més enllà de talls i la sensació és que per donar-li sentit creatiu en atac estàtic caldrà fer-lo servir en sortides de short roll. No posaria la mà al foc per ell.

NO el veurem al March Madness.

Greg Brown (Texas Longhorns, F, Freshman)

Greg Brown és un altre nom inquietant. El seu potencial atlètic és segurament un dels tres més alts del Draft, però costa veure’l més enllà d’això. A dia d’avui és més intencions i esbossos que realitats. Sent jugadors molt diferents, està en una posició similar a la de Precious Achiuwa la temporada passada. Pot passar qualsevol cosa amb la seva carrera: si desenvolupa tir i bot i és capaç de calmar un parell de dècimes de segon el seu joc, pot ser un 3-4 amb capacitat per crear desajusts. Si no és capaç de moderar aquesta àrea, l’ideal seria que acabés sent un 5 finalitzador amb capacitat per obrir-se i jugar el pick and pop.

En els darrers 18 partits ha anotat el 38% dels seus triples.

Day’Ron Sharpe (UNC, C, Freshman)

Un altre dels jugadors que m’agraden d’aquest Draft. La temporada dels North Carolina Tar Heels ha estat molt difícil d’examinar, però la sensació és que van a més i que el Madness els arriba en el “millor” moment possible. Day’Ron Sharpe ha estat un dels jugadors més constants de l’equip aquesta temporada i ha demostrat dues virtuts molt útils de cara a l’NBA: capacitat de passada i versatilitat defensiva. Denominadors comuns amb interiors molt competents.

De cara a l’NBA haurà de fer la transició definitiva al 5 (jugarà sense Armando Bacot) i convindrà que se l’involucri en accions de bloqueig directe per pode redistribuir. Amb les característiques actuals ja hauria de ser TOP 20 del Draft i el seu sostre seria més alt si hagués mostrat alguna evolució sostenible en el tir exterior. Pot encaixar en sistemes amb dos interiors convencionals en funció de les característiques del complement.

Jared Butler (Baylor, G, Junior)

Jared Butler forma part del millor backcourt de l’NCAA. Ell i Davion Mitchell seran part important de rotacions a mig termini perquè tenen vocació per impactar als dos costats de la pista i tenen capacitat per incidir amb pilota i sense. Ja la temporada passada podria haver-se presentat al Draft i segurament hauria estat elecció de primera ronda -principi de segona en el pitjor dels casos-, i aquest any, qui busqui fiabilitat, ometrà l’abundància de guards per escollir-lo a ell. Potser té menys sostre, però és una realitat contrastada.

Baylor, en principi, farà grans coses al March Madness.

Kai Jones

Kai Jones és un interior anòmal, fins a cert punt. Posa bloqueigs a una gran alçada, li agrada atacar per damunt del cèrcol i té capacitat per trencar des del bot contra interiors rivals. Li falta cura i precisió en la majoria de coses que fa, però el motlle és prou atractiu com per apostar per ell. Té l’estructura física i les propietats d’un aler convencional.

El que més necessita a hores d’ara és créixer en termes de comprensió del joc als dos costats de la pista. Tapa una gran quantitat de defectes posicionals per pur desplegament físic, i això a l’NBA és menys sostenible que a la lliga universitària. Igual que el seu company, Greg Brown, de qui parlàvem abans, va un pèl accelerat en massa ocasions.