Connecta amb nosaltres

HISTÒRIA NBA

Oscar Robertson: el pioner del Triple-Doble

Repàs a la vida i carrera del jugador amb més triples-dobles de la història.

Comparteix

Oscar Robertson: el pioner del Triple-Doble

Durant les més de 70 temporades que acumula la NBA hem vist desfilar per les millors pistes del món a les més grans estrelles del bàsquet. Llegendes passades de la talla de Michael Jordan, Larry Bird o Kareem Abdul-Jabbar i altres de més actuals com Kobe Bryant, Lebron James, Stephen Curry o Kevin Durant. En aquesta llarga i prestigiosa llista no falta un dels majors talents que ha donat el bàsquet nord-americà, el nostre protagonista d’avui, Mr. Triple-Doble, Oscar Robertson.

Robertson, també conegut com The Big O, va ser un dels jugadors més dominants de la dècada dels 60, capaç de realitzar un triple-doble de mitjana la temporada 61-62, convertint-se en el primer i únic jugador en aconseguir-ho fins l’aparició de Russell Westbrook, triple-doble les tres últimes temporades. Oscar Robertson, un mite sovint oblidat pel gran públic i del qual avui us parlem a esmaixada.cat.

Una infància complicada

Oscar Robertson va néixer a Charlotte, un petit poble de Tennessee -no confondre amb la Charlotte situada a Carolina del Nord i llar dels Hornets-, en el si d’una família amb els recursos limitats per, a dures penes, sobreviure. Extremament pobres, la família es va veure obligada a abandonar casa seva a la recerca de més oportunitats i una vida millor. És així, com a l’edat de 4 anys, Robertson va marxar de la seva Charlotte natal per anar amb la família a Indianapolis.

Nascut a Tennessee i criat a Indiana, la família de Robertson mai va tenir els diners suficients com per oferir al seu fill la possibilitat de jugar a bàsquet. D’aquesta manera, va ser el mateix Robertson, al costat dels seus germans Henry i Bailey, el que va haver de buscar-se la vida per aprendre les nocions més bàsiques de l’esport de la cistella. A les pistes més marginals de la seva nova ciutat, Oscar va desenvolupar el seu joc a base de jugar amb les pilotes que ell mateix es fabricava manualment amb pilotes de tenis, draps, mitjons i llaços de goma. A la vegada, Oscar Robertson va créixer aprenent la duresa i crueltat que suposava ser pobre i afroamericà en una societat greument marcada per la segregació racial.

La seva perseverança i el seu afany per dedicar-se professionalment al bàsquet quan encara era un nen sense recursos el van convertir en una figura entre la comunitat. Amb el pas dels anys, tant ell com els que l’observaven van començar a agafar consciència de que aquest jove de Charlotte, aquest noi que havia estat marginat i forçat a jugar en les pitjors pistes d’Indiana, podia convertir-se en algú molt gran.

Vista del Crispus Attucks, l’institut amb el que Robertson va començar a fer-se un nom en el món del bàsquet.

Un cop va arribar a l’institut de Crispus Attucks -institut reservat només per a estudiants afroamericans- Oscar ja tenia un físic i qualitats imponents que el van permetre destacar i meravellar al país. Sent l’estrella de l’equip, va conduir als seus companys a guanyar dos campionats estatals consecutius, 1955 i 1956, i va convertir el Crispus Attucks en el primer institut exclusivament per afroamericans que aconseguia coronar-se com a campió de l’estat d’Indiana. En aquestes dues temporades, l’equip de The Big O només va perdre un partit.

Llegenda universitària

Els seus èxits al Crispus Attucks van propiciar l’interès d’un gran nombre d’universitats americanes. Robertson, finalment, es va decidir per la proposta de la Universitat de Cincinnati, convertint-se en un dels primers jugadors de raça negra a jugar-hi.

The Big O va estar tres anys a la Universitat de Cincinnati, suficients per ser recordat com un dels millors jugadors universitaris de tots els temps. Novè en punts anotats en tota la carrera NCAA (va ostentar el rècord fins que va aparèixer Pete Maravich deu anys més tard), segon en punts per partit amb una marca de 33.8 (només el supera Maravich) o tercer en tirs lliures anotats. Va ser nomenat tres vegades All-American (millor quintet de jugadors universitaris) i va acabar la seva carrera amb 14 rècords de la lliga i 19 de la seva universitat.

El seu va impacte universitari va ser enorme. Gràcies a ell, els Bearcats de Cincinnati van arribar per primera vegada en la seva història a la Final Four de la NCAA. No obstant això, el títol se li va resistir a un Robertson que, en ambdues ocasions (1959 i 1960), va caure a semifinals davant la Universitat de Califòrnia.

Robertson va fer el salt a la NBA, sense títols, però amb la sensació de que havia canviat la història d’aquesta universitat. Els de Cincinnati guanyarien posteriorment el campionat en dues ocasions, 1961 i 1962, i serien finalistes l’any 1963.

Atleta olímpic i salt a la NBA

Robertson ja havia estat internacional en els Jocs Panamericans de 1959, però a l’estiu de 1960 li van plantejar un repte majúscul, el més gran fins al moment per a ell, liderar la selecció olímpica americana en els Jocs de Roma 1960. Robertson no va dubtar i va ser, al costat de Jerry West, el capità i jugador més destacat d’una de les més dominants seleccions olímpiques que els Estats Units ha presentat mai. Van guanyar els vuit partits que van disputar per un marge superior als 40 punts de mitjana i van aconseguir, lògicament, la medalla d’or.

Robertson (14) davant la selecció italiana als Jocs Olímpics de Roma 1960.

La medalla d’or, però, no va ser l’única gran fita d’Oscar l’any 60. A l’abril d’aquell mateix any, després de les seves tres temporades a la Universitat de Cincinnati, la franquícia del propi estat, els Cincinnati Royals (actuals Sacramento Kings), l’havien triat en la primera posició del draft, per davant de llegendes com Jerry West o Lenny Wilkens que, com Oscar, tenen avui el seu nom al Saló de la Fama del bàsquet. Aquell 11 de abril de 1960 començà la història d’un dels majors talents que han sorgit al bàsquet mundial, la història d’Oscar Robertson.

Impacte immediat

L’arribada de The Big O a la lliga va suposar un enorme impacte. Ja des del primer moment, tot i ser solament un jugador de primer any, Robertson es va convertir en el jugador més important del seu equip a la vegada que la seva figura s’erigia com una de les més dominants de la lliga. Els seus números en aquell bàrbar primer any van ser de 30.5 punts, 10.1 rebots i 9.7 assistències (líder de la NBA). Això el va catapultar cap al Rookie de l’Any i va ser triat dins del millor quintet de la temporada. A més, Robertson va ser seleccionat per a l’All Star, fent-se amb l’MVP del partit. Malgrat tot, els Royals no van tenir un gran any, però els números realitzats per Robertson ja auguraven el que anava a succeir la següent temporada.

Oscar llança a cistella en un partit contra els Knicks.

Oscar, tal i com va explicar en la seva autobiografia, estava obsessionat amb “La idea del jugador complet. La idea de ser excel·lent en totes les facetes “. El Triple-Doble, doncs, podia donar a entendre aquesta idea. És així com, durant la temporada 1961-62 i amb només 23 anys, es va guanyar el conegut sobrenom de Mr. Triple-Doble. Sent encara un sophomore (jugador de segon any) va aconseguir un total de 41 triples-dobles en 79 partits, rècord que va romandre vigent fins que la temporada 16-17 quan Russell Westbrook en va realitzar 42. Aquell màgic any també el va convertir en el primer jugador de la història (només hi ha hagut dos) en realitzar un triple-doble de mitjana al llarg d’una temporada. 31.8 punts, 12.5 rebots i 11.4 assistències van ser els guarismes històrics amb els quals Robertson va fer gaudir a tot el públic americà i que van permetre a Cincinnati tornar als playoffs després de tres temporades sent un dels pitjors equips de la lliga.

Buscant l’anell

Al llarg de les seves 14 temporades a l’NBA, Oscar Robertson va obtenir diversos premis i reconeixements. Rookie de l’Any, MVP de l’NBA (1964), 9 vegades en el millor quintet de la lliga, 12 cops All Star i 3 vegades MVP d’ell (1961, 1964 i 1969), màxim anotador de la temporada (1968) i líder en assistències de la competició en 8 ocasions. A més, encara avui és líder en punts, minuts, tirs de camp, tirs lliures i assistències de la franquícia dels Kings (Cincinnati Royal durant els 60). Una cursa estratosfèrica que, tot i això, no va arribar a la cúspide fins els seus últims anys.

Ens situàvem ja a l’abril de 1970 i els Royals estaven immersos en una profunda crisi que els havia deixat sense playoffs per tercer any consecutiu. Davant d’aquest trist panorama, els de Cincinnati van decidir traspassar Robertson als Milwaukee Bucks. La relació d’Oscar amb la franquícia ja no era tan fluïda com en els seus inicis i el jugador no estava gens content amb els equips que des de la gerència li havien muntat en els darrers anys. No obstant, Robertson sempre va estimar Cincinnati i mai va amagar el seu disgust amb el traspàs. El que potser ell no s’esperava és que el canvi acabaria sent decisiu per al futur de la seva trajectòria.

Oscar Robertson i un jove Lew Alcindor entrenant amb Milwaukee Bucks.

A Milwaukee Robertson va trobar-se un equip jove i comandat pel nouvingut a la lliga, Lew Alcindor (es canviaria el nom a Kareem Abdul-Jabbar anys més tard). Alcindor i Robertson van formar una fantàstica dupla -al estil les que podrem trobar aquest any en nombroses franquícies- que, conjuntament, va realitzar més de 50 punts, 22 rebots i 11.5 assistències per nit. Els Bucks de Robertson i Alcindor van acabar l’any amb 66 victòries i 16 derrotes i van classificar-se per a la postemporada com el millor equip de l’NBA. Ja als playoffs, The Big O va coronar la seva magnífica carrera alçant-se amb l’anell de campió davant els Baltimore Bullets (actuals Washington Wizards) en una final que va acabar amb un clar 4-0 per als de l’estat de Wisconsin.

Amb 32 anys, el de Tennessee mai va tornar a ser el jugador que havíem vist als Royals, però ja no li feia falta, havia aconseguit l’anell, l’últim gran premi que li faltava i només era qüestió de temps que la lliga l’inclogués en el Hall of Fame. Un anell, un MVP, les seves aparicions a l’All Star i els seus 181 triples-dobles al llarg de la seva carrera l’avalen. The Big O, Oscar Robertson, una de les més grans llegendes de tota la història. Simplement, Mr. Triple-Doble.

El ‘Oscar Robertson suit’

L’anècdota, però, és que Oscar Robertson va ser molt més que una simple estrella del bàsquet. Sent president de l’Associació de Jugadors, Robertson va treballar molt activament en un moviment en favor dels esportistes que va acabar rebent el nom de ‘l’Oscar Robertson suit’. L’Associació, amb Robertson al capdavant, va proposar la fusió de les dues lligues professionals, NBA i ABA, així com una reestructuració del Draft i la possibilitat de que els jugadors parlessin amb altres franquícies tot i tenir contracte en vigor. Era l’any 1970 i la denúncia, en un principi, va ser arxivada. Sis anys més tard i després de la retirada del seu gran promotor, la justícia va reobrir la causa i va donar la raó als jugadors. L’NBA havia canviat per sempre.

Avui dia només hi ha una lliga, l’NBA, i tenim també la famosa Agència Lliure. Dos fets tan bàsics i comuns que la gent ha oblidat que van aparèixer, en bona mesura, gràcies a l’acció del pobre marrec natural de Charlotte i criat a Indiana que no podia permetre’s una pilota per practicar. El primer jugador en aconseguir un triple-doble de mitjana, The Big O, Oscar Robertson.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a HISTÒRIA NBA

Tradueix »