Des de 2021, Itàlia té bastant ressò dins l’àmbit esportiu. Futbol, natació, voleibol, atletisme i, ara, bàsquet. L’últim en aparèixer amb la bandera tricolor és Paolo Banchero.
En poc temps ha cridat l’atenció arreu del món. A l’NBA entren, cada temporada, aproximadament 70 jugadors nous. Molts no duren ni una temporada sencera, altres fan una decent carrera, i molt pocs, es queden al record de l’aficionat pel seu impacte a la lliga.
D’aquest últim grup, n’hi ha de dos tipus: els d’efecte immediat com LeBron James o els de foc lent com Stephen Curry.
Paolo Banchero, número 1 del draft 2022, va camí de ser primer grup.

No és la meva intenció comparar LeBron amb Banchero. Primer, per què, amb només 10 partits jugats, no ens podem fer una idea prou madura de el que pot arribar a ser. Segon, de King James només n’hi haurà un en l’história.

Però si podem parlar d’impacte. De com aterra a l’NBA. De com una franquícia es posa completament a les seves mans i diposita totes les esperances i el seu present al jugador. Els Orlando Magic sorprenien a molts escollint l’aler pivot de Duke com a número 1, però sabien perfectament el que feien. Personalment, era la meva aposta per diferents motius.

ETAPA INSTITUT – DUKE

Un dels motius és la seva genètica i l’educació que ha rebut. Han forjat un jugador amb tots els vímets per liderar qualsevol projecte. Des de l’escola primària fins a la seva arribada a l’NBA, Banchero sempre ha sigut un guanyador. Sempre ha notat la pressió d’uns pares que van ser esportistes professionals (la seva mare, que va jugar la WNBA, ha estat molt estricta amb ell), i va destacar en dos esports durant bastants anys: futbol americà i bàsquet.

Aquesta estabilitat familiar i entorn favorable van permetre que Banchero pogués desenvolupar totes les seves aptituts esportives i intel·lectuals. L’alçada (2.08) va fer que es decantés per la cistella per davant de la pilota ovalada. A la seva etapa escolar, realitzada a l’institut O’Dea de Seattle, va tenir un impacte colossal en el joc de l’equip, destacant amb 18 punts, 10.3 rebots i 4.3 assistències al seu segon any, aconseguint el campionat estatal i tornant amb l’MVP sota el braç.

No és d’estranyar tenint als mestres que tenia als campus d’estiu com Jamal Crawford. L’ex NBA, Gary Payton, ha apadrinat als últims anys a jugadors All-Star de la talla de Brandon Roy, Zach LaVine o DeJounte Murray. La cultura del bàsquet a l’estat de Washington és molt gran, arrelada a cada barri, forma part de la seva vida. De tots els racons. Una dada: tres jugadors nascuts al brèssol del grunge van ser escollits a primera ronda al darrer Draft.

Amb aquestes referències és normal que li arribessin desenes de cartes per anar a les millors universitats. Els seus pares es van conèixer a la Washington University, i era una opció real per Paolo. Però hi havia una oferta irrefutable: anar a Duke a l’últim any de Mike Krzyzewski a la NCAA. Enfundant la samarreta dels Blue Devils, Banchero va liderar el grup com a rookie fins a la Final Four, amb unes mitges que no feien sinó confirmar les veus que deien que estava predestinat a ser una estrella: 17.2 punts, 7.8 rebots, 3.2 assistències i 1.2 recuperacions amb 34% en triples.

El pròxim pas estava donat: es presentaria al Draft. I, com aquelles boniques curiositats, el seu agent tindria un paper fonamental en el seu present. No és un agent qualsevol. La persona que guia, assessora, entrena i acompanya al dia a dia a Paolo Banchero és Mike Miller. Va ser campió NBA amb els Miami Heat (2012-2013) i va guanyar el Debutant de l’Any (ROY) al 2001 amb els Orlando Magic. Sí, el mateix equip que està jugant el seu deixeble. Repetirà la proesa?

PARCELA OFENSIVA

Banchero és un ala-pivot amb tot el que comporta la paraula. Alterna les dues posicions de forma natural i en cada partit. Juga com a ‘3’ titular, fent parella amb Bol-Bol a les ales i Carter Jr. com a pivot;  i passa a ser el ‘4’ quan surt Okeke, un aler pur, més baixet i mòbil, desde la banqueta. Aquesta capacitat per alternar perfectament les dues posicions el fa ser un jugador complicat de defensar.

Als seus 10 primers partits ha sigut capaç de firmar unes estadístiques realment a tenir en compte: 22.9 punts, 8.4 rebots, 3.6 assistències i 1 tap amb 45.8% en tirs.

De moment ja ha aconseguit una fita històrica: ser el 2on jugador més jove (després de LeBron James) a firmar +30 punts i +15 rebots en un partit.

Es juga la majoria dels tirs a zona oberta, encarant la cistella després de bot. Ja li vàrem veure fer a Duke, on firmava un 43% dels tirs atacant frontalment: després de dribbling amb aclarats (20%) o en jugades al pal baix (19%). Sap encarar l’1c1 amb decisió, amb un dribbling potent que poques vegades es veu en un jugador tan alt.
Es mou de forma àgil al pal baix, on juga molt bé d’esquena i té un fadeaway ben treballat. A la NCAA va aconseguir un 54% en aquest tipus de jugades.

On ha de millorar és en l’abús de tirs forçats, on el podem veure fallar vàries accions consecutives a causa de la mala selecció de tir. Com es pot veure al gràfic, li costa anar amb regularitat a les cantonades o a tirs de 45º (tan habitual en aler-pivots com Duncan, Garnett o Adebayo).

En aquests 10 primers partits, juga millor com a local que quan surt d’Orlando. Passa de 24.8 punts anotats a 21.7 fora de casa, i de 10.3 rebots a 7.3. Curiosament, puja el nivel defensiu (1.2 taps i 0.8 recuperacions com a visitant enlloc dels 0.8 taps i 0.3 recuperacions com local). Un motiu més per valorar l’alta capacitat de compromís que manté dins la pista.

En els Magic, els percentatges d’encert dels llançaments a distància curta (de 0-3 metres) superen de llarg el 50%, zona d’acció molt freqüent de Banchero. En canvi, la midrange zone (4 a 6 mts) baixa fins al 32% d’efectivitat. És la zona que hauria de dominar per tal de poder ser més consistent a la posició d’aler.
A aquesta gràfica podem veure com si s’allunya de la cistella perd molt potencial.

Supleix aquestes errades amb una facilitat per passar bé la pilota. Realment és un bon passador. Ja des de temps d’institut porta demostrant que sap llegir el joc, que veu les jugades unes dècimes abans, que troba els companys. El secret, possiblement, són els seus anys jugant a futbol americà. És un quaterback de 208 cm que juga a camp obert. A Duke va firmar 3.2 passades, a Orlando en porta de moment, 3.6 de mitja. Davant els Hornets, per exemple, va repartir set assistències.

Sap crear espais, tant per ell com pels seus companys provocant dobles i triples marcatges, beneficiant els tiradors o portes enrere dels pivots. El fet de tenir tant la pilota a les mans no sempre és productiu, provocant 3 pèrdues pels Magic amb el seu segell.

Al mapa de calor podem veure com és de frontal el seu joc. Directa a la cistella.

PARCELA DEFENSIVA

Banchero no té un físic dominant com tenia Shaquille O’Neal o tenen actualment LeBron o Antetokounmpo. Té més similituds amb Chris Webber que amb el jove Blake Griffin. Precisament seria un perfecte successor del exMichigan, tant per l’alçada (208 cm) com per la facilitat per passar la bola, tenint tots dos un tir de mitja distància després de bot realment efectiu.
Webber, escollit precisament número 1 en el draft 1993 per Orlando, va ser intercanviat al Draft per Penny Hardaway, anant a parar als Warriors. Al seu primer any, Webber va firmar 17.5 punts, 9.1 rebots, 3.6 assistències, 2.2 taps.

Però és precisament a la defensa on les comparacions cauen. Banchero no és capaç de reduir defensivament als seus rivals a l’1c1 si tenen una talla similar o superior a la seva. Molts cops es desconnecta de la jugada i no està pendent del seu home en defensa individual. Li anoten per estar mal col·locat en atacs que acaben al costat dèbil, on ell hauria de protegir la marca o anar ràpid a les ajudes.

Curiosament, pateix més defensant aler pivots que defensant alers. Això es deu al fet que amb els ‘3’ rivals els guanya per envergadura i timming de salt, taponant tirs (1 tap de mitja) o forçant pèrdues. En canvi, no té agressivitat per fer fora de la zona els ‘4’ que el postejen, ni va fort a les línies de passada ni a robar pilotes (0.6 de mitja). Posseeix envergadura i alçada, però no és un mur defensiu. Defensa millor en ajudes que en 1c1, gràcies a la seva velocitat i col·locació més que per al seu físic o agressivitat.

Què podem esperar a curt plaç?

Estem davant un jugador molt potent en atac, amb una variant de recursos poques vegades vist en un jugador de quasi 7 peus. Els Orlando Magic no tenen referències ofensives que mantinguin un ràtio de 20 punts per partit. Aquest és un dels motius que fa que veiem a Banchero disposar de tants tirs.
Si Franz Wagner recupera la seva posició natural (actualment juga de base a causa de les múltiples baixes en aquesta posició), Banchero podrà alternar jugar més minuts de ‘4’ i poder tenir més opcions ofensives i segurament, amb millors percentatges.

Li manca un base que li faciliti les transicions i que ell no hagi de tenir tant de temps la pilota a les mans. Quan els Magic puguin posar en pista Fultz, Wagner, Okeke,Banchero i Carter segurament tindrem una idea major de l’auténtica capacitat del número 1 del Draft.

El lideratge que desprèn, la seva IQ en la pista, les millores que partit a partit van apareixent, fan pensar que estem davant d’un All-Star perenne i jugador franquícia per molt de temps.