Connecta amb nosaltres

+BÀSQUET

Com seria una selecció catalana de bàsquet?

Com seria una selecció catalana de bàsquet?

Comparteix

Com seria una selecció catalana de bàsquet?

Al llarg de les darreres dues dècades l’esport espanyol ha viscut una època daurada, especialment en el que es refereix als esports d’equip. I ho ha fet amb equips farcits de catalans. Això, sumat a la situació política, ens ha fet somiar amb una selecció catalana que de ben segur seria competitiva. Aprofito el confinament per analitzar amb més cura que a qualsevol sobretaula on ha sortit el tema, com seria actualment una selecció catalana del nostre esport preferit.

Des que a principis d’aquest segle, un jove llargarut de Sant Boi decidís creuar l’Atlàntic, hem pogut comprovar que la salut del bàsquet català és magnífica. I ho és amb noms propis com els Gasol, o en Ricky Rubio però també a nivell col.lectiu. El Barça ha guanyat l’Eurolliga en dues ocasions, la Penya va tenir una època senzillament espectacular amb jugadors joves i nascuts prop de l’Olímpic, l’Akasvayu de Girona va brillar just abans de morir víctima de la crisi econòmica i el Manresa sembla que ha revifat una trajectòria que durant massa anys va ser duríssima per als vermells. També comptem amb entrenadors de la categoria de Jaume Ponsarnau o Pedro Martínez. Tot plegat, fa patxoca.

Ara bé, si actualment poguéssim competir a nivell oficial, qui defensaria les quatre barres?

Comencem per la banqueta. Per mèrits esportius i, per sobre de tot, pel seu tarannà, posaria sens cap mena de dubte al senyor (i no faig servir aquest terme en va) Jaume Ponsarnau. D’assistents podria tenir, per exemple, Pedro Martínez, Ricard Casas o Lluis Riera. Un autèntic luxe.

BASES

Ricky Rubio

Titular indiscutible. El del Masnou seria l’encarregat de dur el timó de la nau catalana, especialment als moments calents. Ricky ja era un base de primer nivell europeu abans de fer la selectivitat. Un talent precoç com pocs. Havent superat amb nota situacions personals complicades i lesions com la del seu lligament creuat anterior, quan parlem de Ricky Rubio, parlem d’algú que domina la posició de base, la més consagrada, com poca gent al planeta terra.

Ferran Bassas

Un metre i vuitanta centímetres de talent. Bassas ha anat fent-se un nom al bàsquet estatal de manera progressiva. El seu partit contra el Barça d’aquesta temporada va ser, des del meu punt de vista, el cop de puny sobre la taula que, posteriorment el va ajudar a ser convocat per a les finestres FIBA. El caracteritzen aquesta barreja de seny i rauxa tan catalana i tan important per a qualsevol playmaker. Un autèntic “crack”.

Dani Pérez

El director de l’orquesta del Nou Congost esta fent una temporada molt sòlida. Vaig presenciar en directe el seu partit contra el Real Madrid, i puc afirmar que va competir de tu a tu amb un tal Facundo Capazzo, cosa que no pot dir tothom. És letal tirant sobre bot, especialment quan ho fa amb la seva ma esquerra. Atrevit i tècnic en les penetracions i amb una capacitat molt gran per a repartir joc, Pérez donaria minuts de molta qualitat en aquest equip.

 

ESCORTES

Pau Ribas

L’anomenat “mestre” per Pesic, Ribas atresora una carrera sensacional. Talent, físic i experiència. Pot alternar les dues posicions del backcourt i és un defensor duríssim. Seria un referent al vestidor i a la pista. Ribas, campió del món el passat estiu, seria vital en moments calents o en partits travats. Jugadors com ell valen or per a qualsevol entrenador i encisen l’afició.

Marc Garcia

De la mateixa manera que qualsevol equip agraeix guerrers de mil batalles com Pau Ribas, també és molt valuosa la figura del jugador microones. Marc Garcia és un canoner, un llançador excels. En moments complicats, veure que tens algú com ell a la banqueta, que pot trencar el partit en un tres i no res, és aigua enmig del desert. Defensivament podria patir, però si se li donessin els minuts (en volum i en el moment) adequats, podria ser un perill per a qualsevol rival.

Albert Ventura

El capità de la penya aportaria solidesa i caràcter, especialment en defensa. No podem esperar que sigui l’MVP del campionat però sens dubte seria una figura de referència al vestidor. Aportaria criteri i si cal, pot aparèixer puntualment en atac.

 

ALERS

Xavi Rabaseda i Oriol Paulí

Per a la posició d’aler trobem dos perfils gairebé idèntics: tant el de Ripoll com el gironí són dos autèntics atletes. Rabaseda té una estructura més robusta i compta amb més anys d’experiència, fet que li assignaria el rol de titular. No serien en cap cas el puntal ofensiu de l’equip però aportarien en defensa, carregarien el rebot ofensiu i serien un espectacle a camp obert.

ALER-PIVOTS

Serge Ibaka

D’origen congolès, Ibaka va arribar al bàsquet continental de la ma del CB L’Hospitalet. És per aquest motiu que el considerarem elegible per a aquesta selecció catalana. Al llarg dels anys l’hem vist incorporar un més que correcte llançament de mitja distància, letal al roll curt. No se si és necessari destacar la seva potència física i la seva ferocitat al rebot. Bon joc d’esquena a l’anella i una amenaça també en trancisió. Ibaka compta amb un anell de campió amb els Toronto Raptors i té una carrera envejable a l’elit del bàsquet mundial. Seria diferencial en partits de gran calibre. A més, ha compartit vestidor amb grans estrelles com Kevin Durant, Russell Westbrook o Kawhi Leonard. Aportaria en absolutament totes les facetes tant dins com fora la pista.

Pierre Oriola

El capità del Barça seria un bon suplent per a un joc interior de moltíssim nivell. Com bé sabem, destaca per les seves tasques d’intendència i la seva intensitat. Qüestions que sovint passem per alt però que qualsevol esportista necessita. Perillós quan queda alliberat a la linea de tres i agressiu al contraatac, el targarí donaria minuts de qualitat sortint des de la banqueta.

 

PIVOTS

Pau Gasol

Tot i estar a les acaballes de la seva carrera, Pau Gasol formaria part d’aquest equip. Pioner europeu en l’esport de la cistella, en Pau va fer-se un nom entre les estrelles del basquet quan era impensable que un jove i llargarut pivot europeu ho fes. Duu gairebé dues dècades a la millor lliga del món, on ha estat determinant per a assolir la major fita a la que opta qualsevol jugador de bàsquet: l’anell de campió de l’NBA. L’hem vist dominar a tots els equips on ha jugat, excepte els darrers anys a San Antonio, Milwaukee i Portland a causa de les lesions. L’arsenal ofensiu del més gran dels Gasol és gairebé infinit i compta amb una experiència a l’abast d’un selecte grup de privilegiats.

Marc Gasol

Si la selecció catalana fos una realitat en comptes d’una mena d’al·lucinació fruit del confinament, tindríem el luxe de comptar amb el pivot titular de l’últim equip que va alçar el trofeu Larry O’Brien (així s’anomena el trofeu de campió de l’NBA). En Marc és una de les figures claus del bàsquet català i ho és per diversos motius. Va formar-se a can Barça, formà part de l’Akasvayu Girona que tant trobem a faltar i que, des de fa uns anys ha mirat de ressuscitar posant en marxa un projecte esportiu interessantíssim a una ciutat que respira bàsquet. A la pista, tot i ja ser un autèntic veterà sumaria en moltíssims aspectes. Dos metres i quinze centímetres de talent, intel·ligència i duresa son vitals a qualsevol equip. A més, fa uns anys que el veiem anotar còmodament de tres.

RESERVES

Guillem Vives, Aleix Font i Nacho Llovet

Més d’una i d’un criticarà la meva decisió de no convocar Guillem Vives per a la selecció catalana. Vull deixar clar que si ho faig és per una qüestió d’estil, de gustos. Vives és un base contrastadíssim i sens dubte podria jugar a aquest equip. Senzillament, mai he estat un gran fan del seu joc i crec que tot i haver millorat, el condemna el seu llançament de tres. Ara bé, aportaria moltíssim en defensa i la seva lectura ofensiva del pick and roll és d’una altíssima qualitat. Seria el primer jugador en rebre una trucada si algú dels dotze inicials tingues qualsevol mena de contratemps.

Per al perímetre em quedo amb el nom d’Aleix Font. Cal donar oportunitats als joves i desaprofitar el seu canell em sembla un pecat capital. Tindria pocs minuts en cas de formar part de la plantilla que competís al campionat pertinent però podria revolucionar un partit en el moment més inesperat i necessàri.

Finalment, al pal baix hi posaria a en Nacho Llovet. Dur com una roca, el pivot del Mora Banc Andorra aportaria moltes coses similars a les que ens brindaria Oriola. Té menys experiència al màxim nivell i la manca de centímetres el deixaria definitivament fora. Ara bé, no desentonaria gens i jugadors com ell sempre compleixen i sumen per a l’equip.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a +BÀSQUET

Tradueix »