Spar Girona, Perfumerías Avenida i Valencia Basket han estat els tres últims campions de la Supercopa. Justament, els tres que estan dominant el bàsquet femení espanyol aquests darrers anys. Ara, a Vitoria, i amb l’Araski com a amfitrió, estarem pendents si el conjunt taronja revalida el títol, l’Spar Girona l’aconsegueix en el nou format instaurat el 2020 o el Perfumerías Avenida alça la desena copa de la competició. Sense voler menysprear a l’Araski, és qui parteix amb menys números per coronar-se campió. Sens dubte, seria la sorpresa de l’any.

Els quatre clubs han aconseguit fer moviments de renom per tal que es pugui veure un torneig replet de talent amb tres partits que han de ser d’un nivell alt si ens fixem amb els noms de les plantilles. Alba Torrens i Lauren Cox han caigut a la Ciutat del Túria per fer equip amb Cristina Ouviña, Rebecca Allen i companyia, Íñiguez diu adeu a Katie Lou i Hof però es reforça amb Julia Reisingerová i Aleksandra Crvendakic, l’Spar Girona renova a l’MVP Rebekah Garnder i incorpora a l’MVP nacional Irati Etxarri i l’Araski firma el retorn de Natalie Van den Adel, renova a Atkinson i firma el talent de Txell Alarcón.

Entrem a parlar sobre com arriba cada equip al primer títol nacional en joc.

Perfumerías Avenida

El conjunt dirigit per Roberto Íñiguez ha patit una petita davallada en quant el nivell qualitatiu de la plantilla però amb incorporacions que poden elevar al club al mateix nivell que els últims dos anys. La secretària tècnica del conjunt salmantí ha aconseguit substituir la delicada baixa de Kahleah Cooper amb Moriah Jefferson. Una base anotadora que ha deixat bones impressions a la WNBA amb les Minnesota Lynx. Juntament amb Maite Cazorla i Sílvia Domínguez, sobretot, seran les encarregades de posar en pràctica les idees d’Íñiguez per poder portar el Perfumerías al més alt, altra vegada.

Amb Jefferson, no n’hi ha prou per suplir a l’MVP de la final de la WNBA’21. Jovana Nogic és un de les altres cares noves per definir el joc exterior de l’equip. L’escorta sèrbia ve de dues temporades interessants al Campus Promete on s’ha consolidat com a una generadora de joc fantàstica i amb un canell que pot causar destrosses en les defenses rivals. L’ex del Cadí La Seu tindrà la seva primera oportunitat de jugar Eurolliga en un equip gens egoista i amb una capacitat per involucrar a tots els components de la pista abismal.

Aleksa Gulbe ha d’intentar suplir, en la mesura que es pugui, la sensible baixa de Karlie Samuelson. La jugadora letona no és un perfil molt similar al de l’anglesa però té qualitats físiques com per emparellar-se amb les alers rivals i oferir recursos ofensius interessants des de dins la zona. Erica McCall, Julia Reisingerová i Aleksandra Crvendakic arriben a terres castellanes per acompanyar a Mariella Fassoula al joc interior. L’ex de l’Spar Girona, ve de fer una irregular temporada sota les ordres d’Alfred Julbe i, cert és que amb Roberto Íñiguez se li ofereix un context per treure a passejar tot el seu potencial.

Els objectius de l’equip, veient d’on es ve (dues lligues, una Copa de la Reina, una Supercopa i dues F4 d’Eurolliga) amb el tècnic basc al capdavant, han de ser els mateixos dels darrers anys. El Perfumerías Avenida és l’equip més vell de la lliga i un històric del panorama europeu que es mereix que els equips rivals li segueixin tenint el respecte que se li ha tingut fins ara.

A lliga, el conjunt salmantí no ha començat del tot amb bon peu. La victòria davant el Gran Canaria a Würzburg serveix per arribar amb bona moral a la cita del cap de setmana. El que pot preocupar més del partit és l’absència de Sílvia Domínguez i la poca aportació ofensiva de Moriah Jefferson. Veurem quin Perfumerías Avenida arriba a la Supercopa, però com tots els grans, amb incerteses i baixes al seu roster.

Valencia Basket

La tornada d’Alba Torrens ja hauria de ser motiu perquè la Fonteta fes goig a cada partit. A més, per si no fos poc, el retorn de la jugadora balear a Espanya coincideix amb l’estrena del Valencia a l’Eurolliga. Tot i començar a parlar del conjunt taronja sobre el nom més destacat de l’equip, la pròpia aler no estarà disponible per poder jugar a Vitoria aquest cap de setmana. La pretemporada li ha passat factura i, degut a problemes a un dels seus genolls, estarà apartada un període de temps que pot fer que l’equip pateixi algun entrebanc inesperat.

El Valencia no ha volgut fer molts canvis aquest estiu. Amb les renovacions i continuïtats de Cristina Ouviña, Queralt Casas, Leticia Romero, Ángela Salvadores, Rebecca Allen, Raquel Carrera i Marie Gulich, s’hi sumen Lauren Cox, Alba Torrens i, com a fitxatge d’última hora per un mes, Eleanna Christinaki. És a dir, Rubén Burgos comptarà amb deu fitxes del primer equip més les aportacions de les jugadores del Paterna i l’Alqueria com Laia Lamana, Awa Fam o Elena Buenavida, entre d’altres.

Pocs canvis i poca rotació de garanties per afrontar la primera gran temporada del Valencia compaginant lliga i Eurolliga. L’aler australiana tampoc serà a la cita d’aquest cap de setmana. Per això, l’ex de l’Araski i Gernika, entre d’altres, vestirà la samarreta taronja al llarg dels pròxims trenta dies.

El Valencia va caure a la jornada inaugural en territori gironí. Als dos equips els hi faltaven peces de vital importància o amb poc temps d’adaptació a l’equip que, al final, van resultar ser menys doloroses pels interessos d’un Spar Girona que va saber controlar el partit durant quasi tota la segona part. Lauren Cox va ser un raig d’esperances pels sistemes de l’equip visitant que encara no és conscient del tros de jugadora que ha aconseguit incorporar a les seves files per aquesta temporada.

Spar Girona

Victòries davant Penya, Tolouse i Tordera per derrotes davant el Barça per partida doble. Aquest és el balanç de la pretemporada de l’Spar Girona al llarg del mes de setembre. Amb un nou entrenador, lesions de pretemporada, jugadores per fitxar, baixes i incorporacions inesperades i jugadores a la WNBA i amb la seva selecció, a Bernat Canut s’ha trobat amb un panorama complicat per afrontar el seu primer any a Girona.

La retirada de Laia Palau encapçala un seguit de baixes que deixen un regust més amarg que d’altres. Julia Reisingerová no se la va veure brillar en quasi cap partit en l’any i mig que va estar sota les ordres de Julbe, Kennedy Burke era un dels recursos diferencials de l’equip que se’n va sense donar el seu millor joc en el tram més important de la temporada, Magalí Mendy serà mare i no podrà estar amb l’equip al llarg de la temporada, Frida Eldebrink deixa un buit enorme en defensa, atac, direcció de joc i compromís amb l’equip i de Michaela Onyenwere millor no en parlem. La seva temporada WNBA defineix com de precisa va ser la decisió de deixar l’Spar Girona després de la Copa.

Laura Cornelius i Laia Flores seran les directores de joc de l’equip. Aquí hi ha la primera incògnita que ha de marcar el sostre competitiu de l’equip. Laia Flores va tenir un any amb més pros que contres. La base mataronina ha de créixer de la mà de l’Uni pel bé col·lectiu del club, del grup i de la jugadora. Sobre Cornelius, serà el seu primer any jugant Eurolliga -si s’aconsegueix passar la fase prèvia-. És una jugadora notable en quasi tots els aspectes del joc si ens focalitzem en el nivell mig de la lliga. Si passem el seu nivell d’ara amb el que hi ha a la màxima competició europea, hi pot haver-hi més dubtes totalment comprensibles sobre la seva capacitat per jugar en un equip que porta dos TOP 8 europeus consecutius.

Les jugadores que han de marcar diferència hauran de ser Rebekah Gardner, Crystal Bradford i Irati Etxarri. Sobre Gardner i Etxarri sobren les paraules. Venen de ser les MVP de la lliga i MVP nacional del curs passat oferint actuacions escandaloses amb els seus respectius equips. En el cas de Bradford, encara necessita un temps d’aclimatació a l’equip i la ciutat per veure on està el seu encaix i en quina mesura pot aportar al grup. Recordem que va arribar dimarts i el seu rendiment marcarà si acaba la temporada o no amb l’Spar Girona.

Al “5” Marianna Tolo i Giedre Labuckiene, per aquest ordre, han de ser peces a tenir en compte pels rivals. De la lituana ja se sap que és un prototip de pivot suplent ideal per un equip com l’Uni que és molt eficient en el dos contra dos i en la mitja distància i es sacrifica al màxim per protegir el seu cèrcol un cop s’entra en la zona restringida. Per treure el millor suc de Tolo, se li ha d’oferir un seguit de sistemes en que no se la potenciï molt en el joc a pal baix i sí en el rang de mitja distància de cara a cistella.

Kutxabank Araski

Araski, a hores d’ara, es trop amb nou jugadores amb fitxa. Un nombre sorprenentment curt tot i haver de jugar només una competició al llarg de la temporada. Sembla que el conjunt basc no està passant pels seus millors anys en quant a fonts d’ingressos per estar al nivell del que va demanant l’evolució del bàsquet femení.

Madelén Urieta porta dos anys veient com el seu equip no es classifica ni per la Copa de la Reina ni per jugar competicions europees. Tot i això, dins la plantilla sempre hi ha hagut noms com per pensar amb objectius ambiciosos que no s’han acabat complint. Per aquesta temporada, les renovacions de Tanaya Atkinson i María Asurmendi han d’assumir gran part del rendiment de l’equip. Pel cervell de la base i les qualitats físiques i tècniques de l’americana, l’Araski ha de trobar un camí a seguir per tornar a catapultar-se entre els millors equips de la lliga.

A nivell de fitxatges, els moviments que mes expectació han de causar dins l’afició són el retorn de Natalie Van den Adel, l’arribada del jove talent Txell Alarcón i el poder d’intimidació de Maimouna Diarra. Per contra, el conjunt basc ha patit baixes importants que ja portaven l’ADN Araski incorporat dins seu com Izaskun García o Tamara Sedis que seguiran a la lliga.

Arriba al torneig sense encara haver debut en lliga. El rival per la jornada inicial havia de ser el Gernika que va demanar el canvi de dia de partit degut al seu compromís en poder estar a la pròxima edició de l’EuroCup havent de superar la fase prèvia. Veurem com se li dona al conjunt amfitrió el seu primer partit oficial davant l’Spar Girona. El més normal és veure una victòria catalana però veient la irregularitat del conjunt de Bernat Canut, l’Araski pot tenir una oportunitat d’or per colar-se a la final de la Supercopa de diumenge.