Olympiakos (19-9) i Monaco (15-13) s’enfrontaran en una sèrie al millor de cinc partits amb una plaça en joc per la Final Four 2022. Les perspectives, però, són molt diferents. Si bé els grecs necessiten ser-hi per tal de fer arribar a Europa el missatge que han tornat, els monegascs són un equip sense exigències, cosa que els converteix en molt perillosos. El conjunt del Pireu no trepitja una Final Four des de 2017 i les urgències cada any s’accentuen. Aquesta temporada, però, els de Bartzokas semblen haver recuperat el rumb i el club torna a rutllar després de que Vassilis Spanoulis es retirés el passat Juny. La ciutat de Monaco ha disfrutat d’una bona temporada de bàsquet. El seu equip no va començar bé la temporada però el canvi d’entrenador va ser clau, així com el fitxatge de Dwayne Bacon -similituds amb el de Marko Guduric pel Fenerbahce la temporada passada-. Pot semblar que són de nivell baix pel fet que sense el tema dels russos no s’haguéssin classificat, però que ningú s’enganyi: Monaco és un equip perfectament capaç de competir amb garanties aquesta eliminatòria.

LES TRES CLAUS DE L’ELIMINATÒRIA

EL RITME

Els dos equips són antagònic pel que fa a les revolucions a les que juguen. Monaco és el millor atac de la competició i un equip que només sap jugar amb sisena marxa. Té jugadors de possessions curtes i gallet fàcil com Mike James, Bacon o Motiejunas. Jugadors capaços de crear-se la situació favorable i que un cop ho han aconseguit són propensos a l’execució sense importar-los si poden millorar la circulació amb una passada de més o si el partit demana una altra cosa. Això té els seus pros i les seves contres, però de moment no els ha anat pas malament. Olympiakos, per contra, prefereix que els partits es plantegin des de la defensa i que el ritme sigui farragós. Aquí s’hi mouen com pocs ja que Sloukas i Walkup són dues ments privilegiades en la direcció i a darrere tenen peces diferencials com són Fall o el propi Walkup. Tot i això no renuncien a la transició, sobretot en les rotacions on McKissic trepitja el parquet ja que l’americà és un autèntic tràiler a la que pot encadenar bots verticals a cistella. En partits d’alta anotació, els del principat tenen molt a favor. Si el matx entra en un terreny més físic i estàtic, Bartzokas estarà content.

LA DEFENSA EXTERIOR DELS D’OBRADOVIC

El perímetre dels grecs és d’un nivell excels. Obren amb Walkup i Dorsey per iniciar a marcar el ritme i la segona rotació és amb Sloukas assolint un volum altíssim en generació i un McKissic que sempre que pot ataca cistella. A més, Vezenkov, tot i ser un interior té moltes situacions de “close-out” on trenca per lateralitat el seu defensor després de finta. Hi ha massa factors que poden fer mal des de fora i Monaco és un equip que més enllà de Diallo o Leo Westermann no té jugadors de garanties per a aquest tipus de situacions. Si bé sí els té per dins en el tema d’ajudes i intimidació (Will Thomas sobretot, i Hall aportarà protecció de pintura), ni Mike James, ni Bacon ni Motiejunas són jugadors productius en aquesta defensa. Tampoc seria estrany que davant aquest fet Obradovic plantegi una defensa de canvis, on la peça de Will Thomas es preveu clau però tampoc és aquell interior com puguin ser Davies o Hines capaços d’aguantar bé els “guards” del rival. Diallo anirà amb gairebé tota seguretat sobre Dorsey -el jugador més diferencial dels grecs- i Mike James és possible que intentin no exposar-lo massa defensant a un Papanikolau que en la majoria de situacions es limita a situacions off-ball.

MIKE JAMES

El controvertit però talentós base americà té l’oportunitat de la seva vida. James és un jugador que no deixa indiferent a ningú; o t’encanta o ets del “mai al meu equip”. Ara és l’absolut líder d’un equip que treballa per a potenciar-lo i amagar els seus defectes. És davant una eliminatòria que li serveixi per consagrar-se com a una autèntica superestrella a tots els efectes, doncs numèricament ja ho és però mai ha acabat de donar el pas definitiu en altres vessants com lideratge o determinació en moments calents. La seva carrera ha estat marcada per les seves enganxades amb Ettore Messina i Dmitris Itoudis i mai ha acabat de ser l’eix d’un equip exitós. Aquesta temporada ha estat a un nivell altíssim, segurament mereixedor de ser All-Euroleague: 16,2 punts i gairebé 6 assistències amb actuacions estel·lars contra molts rivals d’entitat. Si aconsegueix dur el Monaco a una Final Four, el nom de Mike James passarà a la història d’aquesta competició.

EL FACTOR X: MOUSTAPHA FALL

El gegant francès sembla assentat com un dels grans interiors del continent. Després de la meteòrica temporada amb l’ASVEL i dels bons JJOO amb França, temporada definitiva aquesta per a consagrar-se. I ha respòs de gran manera: anotant, rebotejant, podent exercir d’eix ofensiu del seu equip en molts sistemes i sense desentonar quan Bartzokas li exigeix coses en la defensa del pick and roll atípiques per un jugador de la seva condició física. I si durant la fase regular el tècnic grec ha incidit en jugar per ell, els Play Off no seran menys. Si a priori seran Hall i Motiejunas qui jugaran al cinc per part del Monaco, personalment apostaria per Will Thomas com a defensor de l’ex de l’ASVEL. Thomas és un mestre en col·locació del cos, en negar la mà hàbil a l’hora de girar i té una gran experiència -recordem com es va menjar Nikola Mirotic, el millor jugador d’Europa al pal baix, a la sèrie de l’any passat-. Tot i que Fall és més alt i més fort que Mirotic Thomas podria defensar-lo perfectament. El tema és que un cop emparelles Fall amb Thomas, si juga amb Hall o amb Motiejunas els dos patirien força defensant Vezenkov. És un tema complex d’analitzar per part d’Obradovic.

PREDICCIÓ

És una sèrie molt més igualada del que pot semblar. Personalment penso que el conjunt grec es plantarà a Belgrad però que l’eliminatòria s’allargarà fins a cinc partits. Els dos trauran una victòria a camp visitant i Olympiakos acabarà decantant al Pireu, un Pireu que tornarà a rugir com a les seves millors èpoques.