El Barça i l’Unicaja de Màlaga es tornen a trobar aquesta temporada cara a cara per lluitar pel bitllet que dona accés a la final de l’ACB. Primer classificat versus cinquè classificat, encara que aquest cinquè lloc és a causa del bàsquet average. L’Unicaja de Màlaga va acabar amb el mateix rècord de victòries i derrotes que el Lenovo Tenerife al qual ha eliminat en dos partits i de forma contundent. A més a més, l’equip andalús ha seguit el camí del Joventut de Badalona eliminat un cap de sèrie per plantant-se a la semifinal de la Lliga Endesa.
El Barça, però, no es queda enrere, va enviar de vacances ràpidament al València Basket en dos partits, jugant amb molta solvència el primer i el segon batent el rècord de triples anotats (18) en un partit de Playoff de l’ACB. El València Basket no va saber aturar el ritme anotador de Nikola Mirotic i, les idees defensives d’Alex Mumbrú van quedar inservibles en coincidir amb el dia més inspirat de l’equip blaugrana.
Precedents de temporada regular
Barça 75-60 Unicaja de Màlaga
La diferència en el marcador no justifica la feina feta de l’equip d’Ibon Navarro en aquest matx. Fins als últims cinc minuts de partit l’equip malagueny es trobava amb opcions reals de posar-se per davant en el marcador i endur-se una victòria molt valuosa. Valuosa pel que suposa guanya al Palau Blaugrana i, perquè hagués continuat la bona dinàmica de sis victòries consecutives que duia en aquell moment de la temporada.
Nico Laprovittola i Mike Tobey van ser els millors amb 16 de valoració cadascú en un partit on les defenses van ser les protagonistes. En aquest petit tram de temporada el Barça va començar a trobar la solvència necessària per ser un aspirant a tots els títols. Van encadenar deu victòries consecutives, amb resultats aclaparadors i altres més ajustats on van aprendre a guanyar patint.
Unicaja de Màlaga 81-86 Barça
La tornada al Martín Carpena va ser una batalla aferrissada. Ambdós equips es trobaven en un estat de forma impressionant, com en l’actualitat, i el partit va ser d’un gran nivell, tant defensivament com ofensivament. Encara que la notació fos notable, la defensa va tornar a ser una gran protagonista del partit. Partit dur, intens, amb molta energia i intensitat.
Kendrick Perry, amb 19 punts i 25 de valoració en només 23 minuts de joc va ser el gran protagonista de l’Unicaja de Màlaga. Per part visitant, Nico Laprovittola i Tomás Satornaksy es van posar d’acord per liderar el Barça amb 16 punts cadascú i crear una petita diferència en el marcador perquè l’equip barceloní continues amb la seva bona trajectòria.
Com arriba el Barça
La situació del Barça és complicada, la solvència i autoritat de l’últim partit de fase regular i els quarts de final de Play-Off han fet esborrar una mica la dura derrota a Kaunas en les semifinals de la Final Four de l’Eurolliga. Dic que és complicada perquè l’equip de Saras Jasikevicius era un dels principals favorits juntament amb el Olympiakos per aixecar l’Eurolliga. Però el conjunt culer ha sabut aixecar-se després de la setmana dura post F4 i tenen l’objectiu posat en el títol de lliga. Diverses declaracions de jugadors ho confirmen.
Per altra banda, com he dit, el Barça ha passat per sobre del València Basket. Amb només dos partits s’ha vist la intencionalitat amb la qual juga l’equip blaugrana. La diferència dels Offensive Rating entre ambdós equips en només dos partits ha sigut molt gran; 24,1 punts entre els dos equips. Dada molt significativa.
A més a més, l’equip que dirigeix Saras Jasikevicius s’ha posat la granota de treball en aquest Play-Off. Defensivament, on més exigència implica l’entrenador lituà, ha aconseguit passar dels 103,4 punts per cada 100 possessions que rebia en la lliga regular a 97,9 en els quarts de final contra el València Basket. El Palau ha sigut un fortí a la Lliga Endesa i a la fase regular han acabat imbatuts com a equip local.
El joc de l’equip blaugrana ha anat madurant en el transcurs de l’any, i ara què ens trobem en el punt més important de la temporada ha coincidit amb el millor moment de joc i de forma del conjunt blaugrana. A l’entrenador lituà li agrada tenir el control de la pilota, no vol forçar passades ni buscar el talent del jugador perquè jugui a partir de l’u contra u. Solem veure sistemes llargs per sortides als tiradors de l’equip penalitzant els canvis defensius. Respecte els canvis defensius, els directors d’orquestra estan molt atents per buscar els seus homes més grans perquè acabin a prop de la cistella. També podem apreciar la intel·ligència amb la que juguen gràcies a Jan Vesely. El pivot txec és un pilar de l’equip blaugrana, en l’ofensiva on actua com a generador fent moure la pilota ràpidament d’un costat a l’altre.
Defensivament el conjunt de Saras Jasikevicius és una màquina molt ben engreixada. En un principi, Nikola Kalinic sortia com a aler titular per ser el líder defensiu del Barça, però en passar la temporada Àlex Abrines ha fet una pas endavant en aquest aspecte i li ha tret la titularitat al serbi. Kalinic surt des de la banqueta per aportar un joc ofensiu diferent, amb el seu joc al pal baix i contribueix de forma notable en la defensa blaugrana. La gran majoria de vegades, coincidint o no amb Satoransky a pista, és el defensor principal del màxim generador de l’equip rival.
Físicament, el Barça es troba en un dels millors moments de tota la temporada, només tenen la baixa de Cory Higgins. L’escorta no ha pogut disputar la temporada com li hagués agradat, ha funcionat de forma intermitent, sent clau en finals ajustats, però en altres veient-lo una passa enrere respecte als seus companys. Altres jugadors, que poden no tenir protagonisme en aquesta eliminatòria són l’Oriol Paulí i l’Òscar Da Silva. Ambdós jugadors han tingut una participació molt secundària durant tota la temporada.
Com arriba l’Unicaja de Màlaga
Ibon Navarro ha creat un grup espectacular amb menys d’una temporada. En uns pocs mesos ha guanyat la Copa del Rei, ha arribat a la Final Four de la Champions League i ha eliminat el Lenovo Tenerife en un tancar i d’ulls. Una campanya per recordar i emmarcar sigui quin sigui el seu final. L’estat de forma dels malaguenys és al·lucinant.
El seu inici va ser dubitatiu i amb poc encert des de la línia exterior, fet que pesava molt en la idea de joc que volia desenvolupar l’Unicaja de Màlaga. La identitat del conjunt andalús ve agafat de la mà del gran joc que ha plasmat el base Kendrick Perry. L’equip entrenat per Ibon Navarro ha passat per sobre, un altra vegada, del Lenovo Tenerife. Primer a la final de la Copa del Rei i, ara, a quarts de PlayOff demostrant l’agudesa tàctica i els recursos defensius i ofensius que posseeix l’equip verd i blanc.
L’exemple clar és Gio Shermadini, l’MVP d’aquesta temporada, va tenir un paper pràcticament residual en aquesta ronda. De fet, podríem dir que Moussa Diagne i Gio Shermadini s’han intercanviat els rols, passant de ser el tercer center de l’equip de Txus Vidorreta al primer. Aquesta eliminatòria ha sigut la que més marge hi ha hagut en els dos partits disputats. La diferència de punts per cada cent possessions és la major de totes.
Ibon Navarro ha creat una bestia competitiva. En molts aspectes estadístics estan dins dels primers llocs. En la fase regular ha sigut el tercer equip amb la mitjana més alta de punts a favor i més assistències ha donat per partit, a més a més, de tenir el quart millor eficència en el tir de tota la competició. Per acabar amb la situació de l’equip malagueny s’ha de destacar la gana que té tot el conjunt de guanyar, l’ambició que respira el grup i la confiança que tenen en sí mateixos.
Jugadors a tenir en compte
Nikola Mirotic – 13,4 punts i 4,7 rebots per 15,2 de valoració.
El jugador amb més talent de l’eliminatòria s’ha de fer notar des del minut u. En aquest aspecte no hi ha cap mena de dubte que si Nikola segueix en l’estat de gràcia dels dos últims partits, la semifinal pot ser que tingui una durada molt més curta de la que poden esperar des de Màlaga.
L’equip d’Ibon Navarro acostuma a endurir el partit quan les coses no surten bé en atac. Se senten molt més còmodes intentant robar la pilota i sortir al contraatac. Aquesta duresa es pot manifestar amb molt més èmfasi en les posicions interiors. Nikola Mirotic es veurà les cares amb Will Thomas, Dylan Osetkowski, Melvin Ejim i poder, sense tenir-ho molt clar si és una opció real, Jonathan Barreiro. Diferents protagonistes, per tant, diferents defensors.
La concentració de l’hispanomontengrí serà un factor clau. Escollir bé els tirs, entendre quan ha de ser una amenaça i quan ha de fer una pas enrere. Ser un líder amb el vent a favor o en contra. Amb inspiració o sense.
Tomas Satoransky – 8,5 punts i 4,2 assistències per 12,1 de valoració.
El base de la República Txeca està en un dels moments més dolços de l’any. Sense cap mena de dubte, la seva temporada ha sigut progressiva igual que la del conjunt. Quan Satoransky està còmode, tot l’equip ho està. Tomás juga un paper importantíssim en defensa. Ell i Nikola Kalinic són els encarregats de parar els jugadors amb més talent a les mans. El ja experimentat point-guard va entendre quin havia de ser el seu rol des del primer minut. Deixar-se la pell en defensa, sumar esforços una vegada i un altre per després poder dirigir en atac.
En la part ofensiva de la pista, hem pogut veure l’evolució en el llançament de la llarga distància sent una autèntica assegurança a peus parats. A més a més, quan l’equip ha aconseguit que estiguessin pendents del llançament exterior ha aprofitat la seva alçada i potència física per ser un martell a la zona restringida. I això no acaba aquí, Saras l’ha utilitzat en atac per fer mal en els jugadors més petits del rival, en fer jugar a Tomás Satornaksy d’esquena a la cistella. L’exemple més clar és el primer partit d’Eurolliga on el base del Barça va ser molt contundent contra la defensa de Sergio Rodríguez.
Per acabar, l’experiència del txec s’ha fet notar deixant jugar als seus companys. No ha necessitat ser protagonista en cap ocasió i només ha sigut més agressiu quan l’equip el necessitava.
Jan Vesely – 8,9 punts i 3,8 rebots per 10,2 de valoració.
Poder qui llegeixi aquest article pensarà que Nico Laprovittola és més important al Barça que Jan Vesely, però aquesta no és la meva opinió. L’astre argentí va començar com un coet la temporada, però s’ha anat desinflant i les actuacions extraterrestres s’han reduït de forma considerable. I això no és un aspecte negatiu, bàsicament, perquè el conjunt blaugrana està deixant enrere la Laprodependència en la que es va veure el primer tram de temporada. El center ha anat imposant el seu joc a poc a poc i amb bona lletra. Sobretot amb bona lletra. Sempre comenten pocs errors en atac i sent una àncora defensiva en defensa.
Vesely és un jugador amb una gran intel·ligència a pista. Coneix molt bé on han d’estar els seus companys en tot moment i aquest aspecte ajuda molt a la circulació de pilota. Molts passes i pocs bots. El pivot de Ostrava sap compaginar molt bé l’organització i quan ha de ser ell l’executador. Òbviament, hi ha sistemes per Vesely, sobretot tirs de mitja distància, la qual ell domina, a l’alçada de tir lliure o al colze de l’ampolla.
A més a més, és dels pocs interiors capaços d’acabar amb molta contundència a prop de cistella. És més que sabut que Jan Vesely té unes condicions espectaculars per ser tan gran. En defensa, aquestes condicions el beneficien una mica més, el Barça pot canviar l’home en situacions de bloqueig directe perquè Jan pot aguantar l’enfrontament contra jugadors molt més petits. Si es troba en situacions d’ajudes, com en l’atac, controla molt bé on han d’estar els seus companys i sí que ha de sortir a l’ajuda o no. És un gran intimidador encara que l’estadística no ho marqui.
Kendrick Perry – 12,6 punts i 3,9 assistències per 14,1 de valoració
Com he anat dient, com millor ha jugat Kendrick Perry millor ha jugat l’Unicaja de Màlaga. L’evolució del base internacional amb Montenegro durant el transcurs de la temporada ha sigut excel·lent. El base aporta molta energia, ritme i passió. És un jugador que s’ho deixa tot a la pista.
Malgrat no ser un excels tirador, és tot un perill. No desaprofita cap opció de llançament i, quan està endollat llegeix molt bé les defenses per entrar cap a cistella amb tot l’ímpetu del món. És un jugador que sap esperar el seu moment, dirigeix quan els seus jugadors estant connectats i té molta paciència per trobar el seu tir. Kendrick sol marcar molt bé el ritme què juga el seu equip, si ell corre, tot l’equip ho fa i quan això passa és quan més perillós és l’equip d’Ibon Navarro.
En defensa, tot i ser un jugador baix, no s’arruga. Ràpid de cames i braços i llest a la presa de decisions. No té por a cometre cap falta estratègica. Ha sigut un dels millors jugadors defensius de la temporada. És molt hàbil i sap perfectament quin és el moment que ha de posar la mà per robar la pilota o fins i tot, provocar alguna falta en atac.
Tyson Carter – 10,2 punts i 2,3 assistències per 8,4 de valoració.
És el jugador que més punts té a l’equip. Va ser anomenat MVP de la final de la Copa del Rei. Quan més dificultats presentava l’equip, Tyson va pujar l’equip a l’esquena per acabar de sentenciar el matx. Té capacitat per anotar sobre bot, a peus parats i fins i tot, encara que no sigui el seu fort, entrar fins a la zona restringida. L’he col·locat com a jugador a tenir en compte pel seu potencial. És veritat que és un pèl irregular encara – és molt jove -, però no deixa de ser molt de talent ofensiu.
Will Thomas – 5,1 punts i 2,6 rebots per 7,1 de valoració.
La gran sorpresa segurament. No té una mitjana de punts i rebots que faci por, però tàcticament és un jugador clau perquè el Barça o l’Unicaja quedin eliminats. Tornant una mica enrere en el temps, a la Copa del Rei, el joc en el pal baix de Will Thomas va fer molt de mal en els tres partits que van jugar els andalusus.
El jugador nascut a Baltimore és un comodí en tota regla. Defensivament, tot i la falta d’estatura pot jugar com a pivot, Ibon Navarro li ha sabut trobar minuts en diversos partits. Utilitza molt bé el cos, és molt dur i amb trenta-sis anys a pocs enganys caurà. Ajuda molt al rebot en tancar molt bé el close out.
En atac, la seva especialitat és jugar al pal baix. Anotar i distribuir. La primera opció sol ser assistir als companys perquè vegin cistella de la manera més senzilla possible. Des de talls de 45º o amb bloquejos indirectes a l’alçada de tir lliure. Tot i que el físic l’està deixant enrere, coneix molt bé quin és el seu punt fort. És un perill. Té molt mecanitzat el tir de 3 i 4 metres en girar-se i també és capaç de lluitar per la creació d’un espai en jugar d’esquena a la cistella.
Claus en l’eliminatòria
Les claus de l’eliminatòria passen per l’encert en llançament exterior, el control de la pilota i el ritme ofensiu dels dos equips. Són dos equips amb idees de joc molt diferents en tasques ofensives, però defensivament són molt semblants.
El Barça ha de tenir la tranquil·litat de saber que té el factor pista a favor, que el Palau ha sigut un fortí durant tota la temporada i han de trobar el camí i passar a l’última fase. Entendre que té un gran rival al davant i que caure alguna vegada entra dins de les possibilitats. Entrant més en matèria, l’equip de Saras ha de marcar la intensitat defensiva i aprofitar els avantatges físics – sobretot per alçada – que hi ha en les dues plantilles. No és necessari buscar un joc més vertical i prendre decisions ràpides, s’ha de creure en la identitat que els ha aportat fins aquí.
Per altra banda, l’Unicaja de Màlaga, tornarà a portar el paper d’equip inferior respecte al seu rival i, els andalusos estan còmodes en aquest rol. Per això, sortiran amb el gabinet entre les dents durant tota l’eliminatòria. Oferiran al Barça un nivell físic difícil d’igualar. Canvis defensius entre petits i grans, ajudes i recuperacions molt llargues i una rotació molt implicada en les idees del seu entrenador. En atac, haurà de buscar alternatives en el cinc contra cinc per fer mal a la defensa blaugrana, ja que el Barça no li posarà les coses senzilles perquè juguin en transició o en contraatac.
