Connecta amb nosaltres

FIBA

Un equip de llegenda

La selecció espanyola femenina continua fent història.

Comparteix

Un equip de llegenda

A falta del Mundial que es disputarà a Xina a principis de setembre, el gran focus d’aquest estiu ha estat centrat fins ara en el mercat de fitxatges i l’Europeu Femení recentment acabat i del qual ja hem parlat a esmaixada.cat. Una de les grans favorites del torneig, la selecció espanyola, va ser coronada campiona després de vèncer per 86-66 la selecció francesa en la final disputada el passat 7 de juliol al Belgrad Arena. La victòria de les de Lucas Mondelo va suposar la 14ª medalla de la selecció (Jocs, Mundial, Eurobasket), la 7ª consecutiva i el quart títol europeu. Una trajectòria envejable, un equip de llegenda.

Amb l’arribada del tècnic barceloní Lucas Mondelo l’any 2012, la selecció espanyola va prendre una altra dimensió. Amb llegendes com Amaya Valdemoro, Marta Fernández o Elisa Aguilar molt properes a la retirada, Mondelo  va confiar en Alba Torrens, Anna Cruz, Marta Xargay o Astou Ndour més recentment com a relleu generacional. Aquestes sempre han respost a la perfecció i han acabat ajudant a veteranes com Laia Palau o Lucila Pascua (ja retirada) a convertir la selecció espanyola femenina en la millor selecció del panorama europeu actual i, probablement, en el millor equip espanyol de tots els temps. Si repassem la trajectòria, no hi ha dubte.

Palmarès immaculat

Deixant de banda els Jocs de 2012 en els quals la selecció no hi va participar, el rècord de Mondelo al capdavant d’aquesta selecció és escandalós. Dels 130 partits disputats fins avui, l’equip n’ha guanyat 115 amb el català al capdavant. Amb un percentatge de 88.5% de victòries, Mondelo és l’entrenador més guanyador de la història de la selecció. Però no ho és només pel percentatge o perquè 115 sigui el nombre més alt de triomfs per a un tècnic espanyol, ho és també per les set medalles absolutes conquerides en els set tornejos que ha disputat fins ara com a entrenador, més que cap altre.

Lucas Mondelo celebra el seu tercer or amb la selecció – FIBA.com

El palmarès amb l’absoluta de Mondelo són tres ors europeus (2013, 2017, 2019), una plata olímpica (2016) i mundial (2014) i dos bronzes més, mundial (2018) i europeu (2015). Un total de set medalles a les que li hauríem de sumar un or i dues plates en categories inferiors, prèvies al seu salt cap a l’absoluta. Competitiu i apassionat, sap arribar a les seves jugadores com declarava en el seu dia Alba Torrens: “Aconsegueix treure el màxim rendiment de l’equip i les jugadores amb les que té una gran comunicació”. A més, l’entrenador sempre ha destacat per la seva gran capacitat d’anàlisi i d’adaptació al rival i en cada moment, un geni de les banquetes al que un dia Laia va catalogar de molt bo i amb un instint especial per trobar les debilitats del rival.

Aconsegueix treure el màxim rendiment de l’equip i les jugadores amb les que té una gran comunicació” – Alba Torrens

Però Mondelo no és només un home de selecció, també ho és de club. El preparador s’ha convertit sense cap mena de dubte en un dels entrenadors més emblemàtics de la història sumant també els èxits amb els equips on ha entrenat. Fent carrera a Espanya, Xina i Rússia, el tècnic espanyol ha guanyat nombrosos trofeus entre els que destaquen dues Eurolligues i tres lligues xineses. Un palmarès envejable i llegendari que el posa a l’alçada dels més grans de la història d’aquest esport. Indubtablement un dels entrenadors de la dècada, no seria d’estranyar que entrés al Saló de la Fama del Bàsquet un cop es retiri en el futur. Al cap i a la fi, la seva contribució al bàsquet bé ho val.

Un equip amb majúscules

Però si bé els èxits de la selecció no s’entendrien sense ell, tampoc serien possibles sense unes jugadores que han demostrat en innumerables ocasions tenir un caràcter, orgull i, com no, una qualitat molt per sobre de la mitjana. L’equip que han construït tant ell com el seu cos tècnic durant aquests anys és indubtablement la millor selecció del bàsquet femení espanyol, però és que per palmarès, podria ser perfectament el millor equip espanyol de la història.

El tècnic barceloní ha aconseguit formar un equip molt complet amb grans referències interiors -Astou Ndour l’últim descobriment- i amb jugadores de qualitat i punts jugant per fora com Torrens, Cruz o Xargay. A més, sota la batuta de la veterana base Laia Palau, aquesta selecció té classe a totes les posicions i gladiadores sota els taulells com Laura Nicholls o Laura Gil per completar la rotació. Altres noms destacats són els de Sílvia Domínguez, present a tots els èxits des de l’arribada de Mondelo o Cristina Ouviña, Queralt Casas, Núria Martínez i Lucila Pascua o Sancho Lyttle. Totes jugadores, algunes joves i d’altres veteranes ja retirades, que han anat entrant i sortint però que han acabat guanyant medalles i tenint moments de cert protagonisme durant aquests anys plens d’èxits.

Un dels grans èxits recents va ser la plata al Mundial 2014. La base d’aquella selecció segueix encara avui – FIBA.com

Una de les grans virtuts que ha tingut la selecció tots aquests anys ha estat la seva gran capacitat d’adaptació i de trobar respostes. Per fer-ho calen grans jugadores i profunditat de plantilla i això les de Mondelo ho tenen, només calia aplicar-ho cada dia. Sempre amb un referència interior clara, Lyttle al principi i Ndour més recentment, la selecció s’ha construït al voltant dels punts i domini d’una de les seves interiors. Jugadores fetes d’una pasta especial, tant Ndour com Lyttle han disputat partits a la WNBA -l’última més de 300 precisament- i s’han enfrontat a les millors pivots del món tant a Estats Units com a l’Eurolliga.

Però, tot i estar gairebé sempre presents, la selecció de Lucas Mondelo també ha comptat amb una gran bateria d’exteriors capaces de generar i anotar quan les rivals no permeten els punts fàcils a la pintura. Va passar durant l’última final contra França i allà estava Marta Xargay que amb 23 punts i 5 triples va ser la millor del partit. Però si en aquesta ocasió va ser Xargay, altres vegades han estat Alba Torrens -no disponible aquest any per lesio- o Anna Cruz, Sílvia Domínguez o la incombustible Laia Palau. La del Spar CityLift Girona és, amb 12 medalles i 294 internacionalitats, la jugadora espanyola (comptant també el masculí) més llorejada de tots el temps, al marge de la líder indiscutible d’aquesta selecció.

No obstant, el factor diferencial d’aquesta selecció ha estat la defensa. Innegociable, com tampoc ho és la lluita i el caràcter que mostren totes a pista. Posar noms seria injust, però Cruz, Domínguez, Nicholls, Gil, jugadores que s’ho deixen tot sobre el parquet i que amb la seva energia han ajudat a fer d’aquesta selecció un equip històric. Potser irrepetible.

Les jugadores espanyoles celebren el triomf a l’últim Eurobasket – FIBA.com

La comunió d’un vestuari que fa temps que és una gran família, el lideratge de les veteranes, la qualitat d’un gran número de jugadores, el treball i sacrifici de totes i un entrenador que destaca per sobre la resta en tots els aspectes del joc han fet d’aquesta selecció un equip gairebé imbatible a Europa i recorrent al podi mundial. Un equip llegendari que, més enllà de les victòries, representa a la perfecció tots els valors que tota escola de formació hauria d’ensenyar als seus jugadors. Respecte, sacrifici, competir fins l’últim moment, saber guanyar, saber perdre, un equip que gaudeix i ens fa gaudir. Un EQUIP amb majúscules, unes dones de les quals sentir-se orgullós.

Eurobasket 2019

L’últim triomf d’aquesta selecció ha estat aquest estiu a Letònia i Sèrbia, seus de l’últim Europeu. Amb les habituals Palau, Cruz, Xargay liderant, Ndour, Nicholls o Gil a la pintura, Ouviña i Domínguez apareixent des de la banqueta i Queralt Casas, Andrea Vilaró, Tamara Abalde i Maria Pina complementant una rotació de molta qualitat, les de Mondelo es van proclamar campiones quallant un torneig impecable. Sis victòries en sis partits, victòries davant les amfitriones Letònia a la Fase de Grups i Sèrbia a semifinals, i una exhibició espectacular davant França a la final (86-66), amb un primer quart que quedarà marcat en la memòria de molts després d’anotar 32 punts amb 6 triples.

Després del bronze a l’últim Mundial, la plata als Jocs i l’or a l’últim Europeu, les espanyoles arribaven com a favorites. De totes maneres, la baixa sensible d’Alba Torrens -la millor anotadora exterior de la selecció- obligava a totes a donar un pas endavant. La sensació, però, és que estaven sobradament preparades per fer-ho i així ha estat. Marta Xargay, exhibint-se i sent nomenada dins del 5 del torneig juntament amb la MVP Astou Ndour o Laia Palau disputant un torneig superlatiu i essent la líder sobre la pista han estat a un nivell altíssim. Però també Anna Cruz i Sílvia Domínguez, com ja hem comentat, jugadores d’extrema importància davant i darrere o Nicholls i Gil, autèntiques lluitadores sota l’anella. Gil, a més, vital a la final amb 9 punts, 10 rebots i 22 crèdits de valoració. El nivell de totes durant el torneig ha acabat sent excel·lent, tant de les més importants com de les jugadores de rotació, i  això és de suma dificultat en un torneig tant curt i en plantilles de 12 jugadores. Mèrit d’elles i també d’un cos tècnic que porta set estius realitzant meravelles.

Al cap i a la fi, la gran ratxa d’aquesta selecció no és casualitat ni fruit d’un dia. Talent, planificació, confiança, un projecte i valors comuns i sacrifici, molta feina i sacrifici de totes i tots els que hi estan ficats. Estem parlant de jugadores amb experiència a la WNBA, campiones d’Eurolliga, internacionals que ostenten varis rècords de partits i anotació, campiones a Espanya i un cos tècnic amb experiència i victòries arreu. Però tot això ja es tenia també, potser no a tan alt nivell però també es tenia, abans. Ha estat el treball, les hores i dedicació, lluita i sacrifici de totes, el que ha aconseguit crear una família tan especial. Un equip de llegenda.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a FIBA

Tradueix »