Connecta amb nosaltres

NBA

Shai Gilgeous-Alexander, un líder sense companyia

És possible la marxa del base degut als pobres resultats?

Comparteix

Shai Gilgeous-Alexander, un líder sense companyia

Els Oklahoma City Thunder segueixen dins del procés de reconstrucció brutal que van començar amb el traspàs de Russell Westbrook i, un any després, l’adéu d’un sorprenent Chris Paul; que va allargar la competitivitat de l’equip una temporada més amb la gran col·laboració d’un sophomore Shai Gilgeous-Alexander que va tenir un rendiment extraordinari.

Ara, tres temporades després, el guard canadenc ha seguit amb el seu progrés; amb un rendiment individual molt rellevant i, aquest inici de temporada, mereixedor de ser all-star. Però, malgrat els seus esforços, els Thunder segueixen molt a baix a la classificació i veient com l’ajuda que rep dels seus companys no és suficient.

Shai Gilgeous-Alexander, base del segle XXI

L’estrella dels Thunder és un base amb mentalitat d’escorta, amb una altura que podria ser un aler dels antics (1.98) però amb una velocitat i capacitat de botar que el fan pràcticament imparable quan es vertical.

31.1 punts (50% d’encert, 32.4% al triple i 92.6% d’efectivitat al tir lliure), 6 assistències, 4.7 rebot, 1.7 recuperacions i 1.1 taps per partit són estadístiques d’un jugador total amb capacitat de fer-se notar a tota la pista. Shai Gilgeous-Alexander destaca pel seu control del ritme del partit mitjançant el bot i les entrades a cistella. Amb aquest estil de joc, el base ha de tenir la capacitat d’anotar en totes aquestes situacions forçades i, alhora, tenir l’habilitat i lectura de lloc per connectar amb els seus companys a l’exterior, que s’han d’aprofitar de les ajudes a dins per tenir triples més oberts; i Gilgeous-Alexander compleix amb aquestes qualitats fins al punt de ser un dels exemples perfectes a l’NBA per representar aquesta corrent de joc on el triple és una conseqüència del joc i no l’arma principal.

Però, com passa amb tots els estils, la estrella necessita dels seus companys per poder desenvolupar el joc, i és aquí on els Oklahoma City Thunder tenen un gran problema.

Els Thunder, joventut i… manca de talent?

Després de superar el primer terç de la temporada, un veu la plantilla dels Thunder i li pot costar reconèixer a alguns dels jugadors. Com es habitual als equips en reconstrucció, la poca experiència és l’aspecte més destacat però, al tercer any de projecte, no és tan normal que sentir aquesta manca de progrés. 

Només un jugador, Mike Muscala, supera els 30 anys i pràcticament no té minuts. Per tant, el “veterà” de l’equip amb un rol estable a la rotació és Kenrich Williams (28); un undrafted que, sense els Thunder, possiblement estaria fora de l’NBA o amb un rol molt més petit.

I, entre els joves, el desenvolupament de molts d’ells no és tan positiu com s’esperava. Dort està fora de context, sent un jugador amb un sostre limitat però que seria molt útil a equips més competitius; Josh Giddey no ha crescut com s’esperava a aquest any sophomore i, malgrat que encara hem de donar-li molt més de marge, el debat de la convivència entre Shai Gilgeous-Alexander i l’australià ja està ben viu. El rookie Jalen està donant bones sensaciones, però encara és massa aviat com per jutgar-lo i el joc interior és el gran problema de l’equip. Darius Bazley està desaparegut, i Alekesj Pokusevski i Jeremiah Robinson-Earl estan tenint protagonisme però sense el rendiment com per pensar que hagin de ser jugadors claus quan tinguin més eines per guanyar partits.

L’arribada d’un interior sembla una obligació per la franquicia. Les opcions pel Draft passen per sumar encara més derrotes (i tenir molta sort) per aconseguir a Victor Wembanyama, perquè poques més opcions apareixen ara mateix o, sino, apostar fortament a l’agència lliure o amb un traspàs. Perquè sense aquesta voluntat de millorar ràpidament, corren el risc de acabar fent passos enrere.

Shai assegurat; però amb el temps en contra

Contractualment, els Oklahoma City Thunder tenen lligat a Shai Gilgeous-Alexander fins el 2027; amb un contracte que, l’últim any, arriba als 40 milions de dòlars; però tampoc poden anar tan tranquils. Tenim molts exemples a l’NBA d’estrelles amb la força suficient com per demanar un traspàs un o dos anys abans de ser agents lliures. Per tant, les dos properes temporades són claus pel futur dels Thunder, amb un candidat a l’all-star liderant el seu equip, però amb l’obligació de reduir el diferencial de talent entre Shai i la resta de l’equip si no volen ensurts i estancar-se a la zona baixa de l’Oest.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »