Connecta amb nosaltres

+BÀSQUET

El bàsquet terrenal també busca solucions

Què passarà a partir de l’any vinent amb el bàsquet formatiu?

Comparteix

El bàsquet terrenal també busca solucions

D’aquí a una setmana es compliran dos mesos des que es va decretar l’estat d’alarma i, com a conseqüència, haurem estat dos mesos confinats, havent interromput totes- o gairebé totes-  les activitats que no siguin de màxima necessitat. És així com ens hem quedat sense bàsquet. Ras i curt. Quan dic que ens hem quedat sense bàsquet, ho dic emprant amb tota la intenció del món la primera persona del plural. Cal ser conscients que, com en qualsevol esport, hi ha vida fora de l’elit. També som esportistes els que entrenem a les deu de la nit en sortir  de classe o de la feina. I nosaltres, també ens hem quedat sense bàsquet. Ara, qui més em preocupa son els més joves, que hauran perdut mitja temporada de mini, infantil, cadet o júnior.

Durant aquests dies en els que he tingut la oportunitat de reflexionar, he arribat a la conclusió que hi ha diverses millores que es podrien implementar per tal de solucionar aquesta qüestió. I és que considero de vital importància que els joves tinguem oportunitats per assolir l’excel·lència en allò que decidim dedicar-nos. De fet, ja vaig comentar-ho en un article anterior en el que em centrava en el cas del FC Barcelona. Em refereixo a la preocupant fuita de talent que es produeix al passar de l’etapa de formació al mon sènior. Entenc que és un moment de canvi, una nova etapa a la vida, que coincideix amb la majoria d’edat, però segueixo considerant que no s’està sent just amb els jugadors.

Ja fa anys que alguns dels grans noms del món del bàsquet arreu del mon insisteixen en seguir treballant en aquest sentit. El tràgicament desaparegut Kobe Bryant n’era un clar exemple. El que em preocupa és, fonamentalment, que els jugadors juguin. Pot semblar un concepte estúpid i molt evident, però desgraciadament no ho és tant. La diferència entre una persona (persona, no jugador) de 18 i una de 22 anys és força gran. I la que hi ha entre una de 20 i una de 30, per exemple, també. Passar al mon sènior és difícil si no tens un entrenador que aposti per tu. I què cal oferir a l’entrenador per tal de tenir minuts sent un jugador tan jove? Un físic destacable i moltíssim talent, entre d’altres aspectes tècnics, tàctics i de personalitat. Ens referim doncs, a empreses que requereixen temps per a assolir-les.

Per tal de guanyar aquest temps, se’m acuden diverses solucions. Una d’elles seria afegiria un any a l’etapa júnior. Crec que en aquest any extra en el qual deixem enrere l’institut seria un bon moment per a madurar física i mentalment. Ens donaria la oportunitat d’entrar a la etapa sènior sent més complerts. Una alternativa que ja fa anys que funciona és l’esport universitari. Des del meu humil punt de vista, considero que per raons culturals la idea no ens acaba de seduir. Teòricament i sent una mica idealista, crec que seria una solució meravellosa. Es podria treballar de la ma del departament d’ensenyament per tal d’ajudar els esportistes en la seva vida acadèmica i les universitats tindrien un impacte mediàtic sobre els joves que actualment no tenen. Repeteixo, hi ha temes que sobre el paper tant europeus com nord-americans hauríem de poder imitar o compartir però a la pràctica no ens en sortim.

En definitiva, crec que la millor opció és allargar un any l’etapa formativa. I no tant sols això. Als EEUU, quan un esportista pateix una lesió greu que l’impedeix competir al llarg de tota la temporada o de bona part d’ella, manté aquell any. Poso un exemple. Una jugadora d’un institut nord-americà es trenca el turmell de manera molt greu i ha de ser intervinguda i deixar de competir durant quatre o sis mesos. La noia està en el seu penúltim any al institut i ja te alguna oferta NCAA. Aquesta noia tindrà dret a jugar una temporada extra en acabar l’institut. Durant aquell curs, a més a més, seguirà la seva formació acadèmica.

En definitiva, crec que el confinament està sent una bona oportunitat per a replantejar-nos temes que ja fa temps que són objecte de debat i inclús de polèmica i que en sortim tots guanyant, especialment els més joves.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a +BÀSQUET

Tradueix »