L’existència de temps morts en el bàsquet actual, tot i suposar una interrupció en el desenvolupament del joc que no acostuma a agradar a l’aficionat, es tracta d’un mecanisme d’intervenció de què disposen els entrenadors per a corregir qualsevol desequilibri que vagi sorgint al llarg dels partits.

Amb la realització d’aquest article, el què pretenem és estudiar els efectes dels temps morts en el bàsquet europeu actual i comprovar si realment aquests comporten un benefici a favor de l’equip que els demana. De la mateixa manera, també centrarem la nostra atenció en descobrir quins són els equips que millor surten després d’un temps mort i quins d’ells són els més efectius en l’acció contínua a la realització del mateix. La competició per excel·lència amb la què treballarem serà l’Eurolliga.

Partidaris de la intervenció

De manera introductòria, comencem coneixent quins són els entrenadors / equips més intervencionistes de la competició. Dit d’una altra manera, quins són els entrenadors que, fins a dia d’avui, han demanat més temps morts.

Doncs bé, l’equip que fins ara ha exigit més interrupcions en el joc ha estat el Bayern de Munich d’Andrea Trinchieri. 101 són els temps morts reclamats per part dels bavaresos després de 23 jornades. Els alemanys estan seguits amb escassa distància de separació per Panathinaikos (100) i Estrella Roja (96).

A l’altra cara de la moneda hi ha dos equips que fins ara s’han mostrat més aviat escèptics a l’hora de tallar la continuïtat del joc. L’ALBA de Berlin (53) i l’Olympiacos (56) reclamen de mitjana gairebé la meitat de temps morts que els capdavanters d’aquest rànking.

El Barça és sisè en una classificació que us deixo graficada a continuació:

Pot un temps mort corregir una tendència negativa?

Una de les raons que resideix rere l’existència dels temps morts és la d’introduir la possibilitat als entrenadors de corregir desajustos que vagin sorgint al llarg del partit. Ara bé, són realment efectius els temps morts per a corregir parcials negatius? És a dir, compleixen efectivament amb la seva finalitat?

A partir d’un treball exhaustiu hem recopil·lat (a partir de la informació que ens proporciona el play by play data de l’Eurolliga) els parcials que encaixa l’equip que demana el temps mort els 3 minuts previs i posteriors a la realització del mateix.

D’aquesta manera disposem dels parcials previs i posteriors que hi ha hagut en els 1.463 temps morts que s’han demanat (pels equips) fins ara aquesta temporada a l’Eurolliga.

Resultats

Els resultats demostren l’existència d’un efecte positiu sobre aquell equip que pausa el joc. En el 73% dels temps morts que s’han demanat aquesta temporada, l’equip que l’ha reclamat ha obtingut en els següents 3 minuts un parcial millor al què acumulava els tres minuts previs.

L’efecte del temps mort és encara més beneficiós quan la tendència que acompanya a l’equip que el demana és negativa. És a dir, aquells equips que venen d’un parcial negatiu acostumen a millorar després de demanar el temps mort. Per a quantificar això que us comento us presento els següents percentatges.

• D’entre tots els equips que demanen temps mort després d’acumular un parcial negatiu els tres 3 minuts previs, un 40% d’ells aconsegueix un parcial positiu (més gran a zero) en els propers 3.
• D’entre tots els equips que demanen temps mort després d’acumular un parcial negatiu els 3 minuts previs, un 66,4% d’ells aconsegueix un parcial favorable (més gran o igual a zero) en els propers 3.

Tot plegat sembla una mica enrevessat però l’únic que fa és demostrar els beneficis inherents als temps morts.

Quin equip surt millor després de les pauses?

Una altra qüestió que voliem treballar era conèixer en quins equips les correccions d’un entrenador resultaven més efectives. O, dit d’una manera menys polida, quins entrenadors de l’Eurolliga són els què gasten més mala llet.

Per a respondre a aquesta qüestió el què farem serà estudiar el percentatge anterior per a cada respectiu equip. És a dir, per a cadascun d’ells mostrarem d’entre tots els temps morts que han demanat després d’un parcial negatiu, en quants d’ells el parcial tornant a pistes ha estat favorable (parcial més gran o igual a zero).

Els resultats els recollim en la següent taula:

Per a sorpresa de ningú, les bronques de Saras Jasikevicius són les més efectives de la competició. Tal com ja us comentava anteriorment, la interpretació que fem del valor que ens ofereix la taula és que, de tots els temps morts que ha demanat Saras aquesta temporada a l’Eurolliga quan el Barça venia d’un parcial negatiu, en un 76,47% d’ells l’equip ha obtingut un parcial favorable quan s’ha reprès el joc. Dit d’una altra manera, el Barça és l’equip amb millor capacitat de reacció després de temps mort.

Fixem-nos en canvi, que els equips menys reactius després de temps mort han estat fins ara l’Armani Milà i l’Anadolu Efes!

Quina és la millor pissarra després de temps mort?

Un dels trets que més caracteritzava al Barça de Saras la passada temporada era la immensa efectivitat que tenia l’equip per a anotar en la possessió posterior a un temps mort del lituà; especialment en les accions de servei de fons.

Per a comprovar si el Barça encara presenta l’hegemonia en aquest territori analitzarem la mitjana de punts que anota cada equip en les possessions que venen precedides per un temps mort.

*El resultat és el següent:

La pissarra de Joan Peñarroya és doncs la que major efectivitat presenta després d’un temps mort. Per contra, la pitjor amb diferència correspon a un dels entrenadors més contrastats del vell continent. Sergio Scariolo i la seva Virtus estan lluny de la resta de competidors quant a producció ofensiva després de temps mort. El Barça de Saras, finalment, ha perdut el reconeixement que tant el distingia la temporada passada.

*Temps morts demanats per la televisió no inclosos.